El metge Juan José Esteve Pla. Apunts biogràfics

Josep Herrero Cabanyes, 15 d’abril de 2016

roieta 1

 Va nàixer a Artana el dia 18 de juny de 1951, era el major dels tres fills del matrimoni. Com en la majoria de famílies modestes, pareix estava destinat a ser un treballador del camp, però es van unir tres circumstàncies favorables que van determinar el seu futur; era un xiquet treballador i responsable, tenia una intel·ligència excepcional i hi havia al poble un vicari anomenat Vicent Alapont, molt amic dels pares, que va descobrir les bones qualitats del xiquet i els va convèncer per a que el portaren a estudiar, i així ho van fer.

En l’escola d’Artana fou un alumne avantatjat, també en l’Institut Laboral de la Vall d’Uixó on cada dia anava i tornava en bici, tenint temps en moltes ocasions d’ajudar al pare en les tasques agrícoles durant el curs i evidentment en època de vacances que per a ell eren jornades laborals al complet. Després va passar també per l’Institut Laboral de Gandia on va finalitzar els estudis de batxiller.

L’any 1971 ingressa a la Facultat de Medicina on fa els sis cursos de la carrera amb notes molt altes. La seva mitja és de notable, però va obtindre excel·lent en Bioestadística, Pediatria, Cirurgia General III, Oftalmologia, Psiquiatria i Psicologia Mèdica; i matrícula d’honor en Farmacologia, Anatomia Patològica, Medicina Interna II, Traumatologia i Tocoginecologia.

Al títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia obtingut en juliol de 1977, va unir els de Diplomat en Sanitat i de Diplomat en Gestió i Administració Sanitària. Posteriorment va obtindré per oposició la plaça de Metge Inspector.

És en aquest temps d’universitat quan és company de Conxa Herrero Carot; acaben la carrera al mateix temps i es casen al poc de temps, tenint el seu fill anomenat Ferran, en el que posava tota la seva il·lusió, dedicació i afecte.

Esteve amb el seu fill Ferran

Des del 15 de juliol de 1977 fins a febrer de 1982, és metge de La Vall d’Uixó, desprès d’Onda, i acaba el seu temps d’interinitat en els pobles de la Tinença de Benifassà. En totes aquestes localitats guanya molts amics al temps que desenvolupa una excel·lent labor com a professional de la medicina.

En febrer de 1982 obté per oposició la plaça de Metge Inspector a Castelló.

En abril de 1983 és designat Subinspector Provincial de Serveis Sanitaris de Castelló, passant a ser anomenat en març de 1984 Director Provincial de l’INSALUD de Castelló.

Esteve i altres companys amb Ernest Lluch, Ministre de Sanitat

En gener de 1988 és anomenat Director per a la Gestió d’Infraestructura, Subministres i Hosteleria del Servei Valencià de Salut, fixant la seva residència a València.

En Novembre de 1991 és designat Director Territorial de la Conselleria de Sanitat i Consum de Castelló, trasllat que es fa a petició pròpia perquè per motius personals necessita residir a la ciutat de La Plana. Aquest mandat acaba en setembre de 1995 quan el PSPV perd uns mesos abans les eleccions al País Valencià.

A partir d’aquesta data és Cap d’Àrea d’Inspecció dels Serveis Sanitaris com a Metge de la Unitat de Valoració d’Incapacitats.

roieta 4

Cal dir que el Dr. Esteve, en el transcurs de la seva vida professional, va estar altament preocupat per temes socials i polítics, dedicat fonamentalment a la Gestió i Administració del Serveis Sanitaris però dirigint diversos cursos, seminaris, jornades, congressos, conferències i taules rodones sobre sanitat. Treballà sempre perquè la sanitat fóra universal gratuïta i de qualitat, orientada més a la promoció de la salut que a la simple cura de malalties.

roieta 5

En política fou un referent dins del PSPV, tant a nivell local com provincial, però les seves responsabilitats en sanitat el tenien ocupat a temps total, no obstant encara va desenvolupar en els últims anys el càrrec de Vicesecretari de l’Agrupació Local de Castelló.

En el tracte personal era amable, pròxim, senzill, intel·ligent i reflexiu; tot això unit a una serietat no exempta de timidesa, ironia i bon humor. Era també un treballador incansable que es passava les hores de descans escrivint i planificant amb entusiasme i constància. Igualment participava en publicacions, articles de premsa, entrevistes en ràdio i TV i en allò que se li requeria.

Hi ha molts havers en la seva gestió. En el camp de les infraestructures, en podem citar uns quants: ampliació de l’Hospital General de Castelló, planificació de l’Hospital de Vinaròs, planificació de l’Hospital d’Alzira, Centres de Salut d’Almassora, Onda, Sogorb, Borriana i molts altres entre els que estava el d’Artana.

roieta 6

El Centre de Salut d’Artana es va inaugurar el dia 2 d’abril de 1991, amb la presència de les autoritats dels tres pobles que integren la Zona Bàsica de Salut, les autoritats sanitàries de Castelló amb Juan José Esteve al cap, el Conseller de Sanitat Sr. Joaquim Colomer i el president de la Generalitat Joan Lerma, acompanyats per nombrós públic.

Fou una aposta personal d’Esteve perquè tot indicava que el nostre Centre estava planificat per a ser ubicat a Betxí. Afortunadament va poder aprofitar la seva responsabilitat com a Director per a la Gestió d’Infraestructures, Subministres i Hosteleria del Servei Valencià de Salut, ajudat també entre altres del seu germà Victor, que aleshores era alcalde, per poder dotar-nos d’aquesta important institució.

Cal dir que el Centre de Salut és indispensable per a Artana, Eslida i Aín pel servei que presta, per la comoditat dels seus usuaris, per la promoció de la salut i per l’atenció ràpida de les urgències vitals, entre moltes altres consideracions. En aquest servei a les urgències vitals, podríem referir-nos a persones concretes que probablement no estarien vives si l’atenció més pròxima hagués estat a Betxí o Vila-real.

Aquesta institució és reconeguda per tots com d’una importància principal com ho són al poble les Escoles en educació, les cooperatives tarongeres i l’Almàssera en economia, l’Església com a institució religiosa i assistencial a traves de Càritas, l’Ajuntament com a entitat política i de gestió o el Club de Futbol com a centre de l’esport base en el que participen molts xiquets i joves. També sabem de famílies que a l’hora d’establir-se als nostres pobles o decidir passar l’estiu, han valorat la proximitat dels serveis sanitaris. De tal manera que de no existir el nostre Centre de Salut, els pobles beneficiaris serien considerablement més pobres i amb notables dificultats per mantenir la població en aquest temps de crisi tan dura, de tal manera que si fórem capaços de calcular el servei que genera traduint-lo a una xifra econòmica ens adonaríem de l’extraordinari impacte favorable que ocasiona a l’economia d’Artana i també als nostres pobles veïns d’Eslida i Aín.

El Centre de Salut el devem al nostre amic Juan José Esteve Pla, el qual, a part de fer possible aquesta entitat d’incalculable valor, atenia i servia a totes les persones del poble que necessitaven la seva ajuda, sense esperar obtenir res a canvi, i sempre sense mirar condició social, afiliació política o grau de parentiu o coneixença.

Però per damunt de tot volem afermar que Esteve era honrat, íntegre i treballador incansable, dedicat en cos i anima a la seva gestió. Aquestes qualitats li conferien un valor excepcional que va demostrar al llarg de la seva trajectòria professional on va gestionar molts recursos d’una manera impecable, per això pensem sincerament que l’exemple de Juan José Esteve Pla i afortunadament de molts altres que treballen desinteressadament, ens pot reconciliar amb la política i la societat indicant-nos que hi ha una altra forma de treballar pel bé comú amb honradesa, dedicació i efectivitat.

Desgraciadament la vida d’Esteve no va ser llarga, va patir una greu malaltia pulmonar sabent en tot moment el resultat que calia esperar. Aquest període el va viure a Artana rodejat dels amics més íntims, els germans, els pares, el fill, i la seva esposa Laura Gómez Muñoz, que amb la seva simpatia i amabilitat va estar sempre al seu costat recolzant-lo abans en el seu important i dur treball, i després en la malaltia, procurant que aquest temps fóra el menys pesat possible.

Va morir el dia 28 de setembre de 2002 als 51 anys quan encara pareixia estava destinat a continuar fent un treball molt valuós per a la societat i d’atenció i cura de la seva família. Al dia següent es va fer el soterrar, l’església estava de gom a gom i també molta altra gent al carrer sense poder entrar. Allí estava pràcticament tot el poble i també molts companys i amics de Castelló i altres llocs. Quan va entrar el fèretre hi va haver un gran aplaudiment. Els dies que van seguir va haver molts articles de premsa donant la notícia i elogiant a la persona que ens havia deixat.

Aquest treball ha sigut possible gràcies a les següents persones:

Arxiu de la família Esteve Gómez

Barceló Feliu, Carme

Gavaldon Martínez, Margarita

Gómez Muñoz, Laura

Pla Pla, Enrique

%d bloggers like this: