Col·lecció Juan Llidó Traver (Juanito ‘Blai’)

Juanito Blai ens ha facilitat molt amablement cinc imatges amb les que anem a viatjar arrere en el temps.

Recordeu fer “clic” sobre les imatges per a veure-les en gran.

La més recent és d’un sopar de la Penya Imperio el diumenge 2 de setembre de 1962, en les festes patronals de Sant Joan. Els joves tenien 40 ó 41 anys. En primer plànol tenim dos motos, que en aquells anys era el mitjà de transport dels treballadors, substituint les bicicletes. Sorprén veure aquell pom de bufes tan originals, grans, de formes estranyes o lligades al cap. Es troben a la carretera, davant mateix de l’edifici de l’Almàssera, on es feien els balls en aquell temps, quan encara no hi havia un trànsit continu de cotxes –després es traslladaria dins de la replaça de l’Almàssera. Al fons es veuen peretes de la llum i algun tipus d’ornament de festa. Es veuen barrals de vi rodant i botelles de licor. Taula de fusta i cadires amb cul de boga. Fan cara d’estar passant-lo molt bé, segur que aquelles no tenien res que envejar a les festes d’ara, començant perquè la gent es concentrava molt més i hi havia més concòrdia entre els veïns del poble. Darrere, amb la bufa més grossa, Juanito Blai, i davant d’ell Deogracias Montoliu. La xica amb ulleres és Rosarito la dona de Blasco, amb la seua cunyada; Blasito Àlvaro, Juanito Manyà, Ramonet el Llumero; l’esmentat Blasco, i davant, asseguts a la dreta, Andreu i Juanito Puça. En front tenen a José Sastre, un amic de Deogracias de Castelló, i a Patrício.

La més recent és d’un sopar de la Penya Imperio el diumenge 2 de setembre de 1962, en les festes patronals de Sant Joan. Els joves tenien 40 ó 41 anys. En primer plànol tenim dos motos, que en aquells anys era el mitjà de transport dels treballadors, substituint les bicicletes. Sorprén veure aquell pom de bufes tan originals, grans, de formes estranyes o lligades al cap. Es troben a la carretera, davant mateix de l’edifici de l’Almàssera, on es feien els balls en aquell temps, quan encara no hi havia un trànsit continu de cotxes –després es traslladaria dins de la replaça de l’Almàssera. Al fons es veuen peretes de la llum i algun tipus d’ornament de festa. Es veuen barrals de vi rodant i botelles de licor. Taula de fusta i cadires amb cul de boga. Fan cara d’estar passant-lo molt bé, segur que aquelles no tenien res que envejar a les festes d’ara, començant perquè la gent es concentrava molt més i hi havia més concòrdia entre els veïns del poble. Darrere, amb la bufa més grossa, Juanito Blai, i davant d’ell Deogracias Montoliu. La xica amb ulleres és Rosarito la dona de Juanito Blasco, amb la seua germana, que eren d’Almenara; Blasito Àlvaro, Juanito Manyà, Ramonet el Llumero; l’esmentat Blasco, i davant, asseguts a la dreta, Andreuet i Juanito Puça. En front tenen a José Sastre, un amic de Deogracias de Castelló, i a Patrício, a qui dien “el del camió”.

Membre de la Penya Imperio a festes de Tales. La imatge està datada el diumenge 30 d’agost de 1942, vint anys abans que l’anterior –els joves només tenien una vintena d’anyets. Si no hi ha un error, sorprèn que la colla no estiga a festes de Sant Joan. Són, darrere, Juanito Manyà, i davant, d’esquerra a dreta, Juanito Blai, Deogracias Montoliu i José Suquiana. La imatge té format de targeta postal, impresa per Foto Gil Roca, Tales.

Membres de la Penya Imperio a festes de Tales. La imatge està datada el diumenge 30 d’agost de 1942, vint anys abans que l’anterior –els joves només tenien una vintena d’anyets. En aquell moment encara no es celebraven les festes de Sant Joan, més allà d’una missa. Són, darrere, Juanito Manyà, i davant, d’esquerra a dreta, Juanito Blai, Deogracias Montoliu i José Suquiana. La imatge té format de targeta postal, impresa per Foto Gil Roca, Tales.

De nou, la Penya Imperio a Tales, un dia abans, dissabte 29 d’agost de 1942. Van anar a quedar-se uns dies? No hi havia festes a Artana? Feia poc més de tres anys que havia acabat la guerra civil, potser no hi havia pressupost per a fer festes llargues com les d’ara. Els amics són Juanito Manyà, Ramonet el Llumero, Juanito Blai, José Suquiana, Deogracias Montoliu i Andreu.

De nou, la Penya Imperio a Tales, un dia abans, dissabte 29 d’agost de 1942. Pareix que es van quedar uns dies. Entre Artana i Tales hi havia més relació que ara, perquè molta gent treballava allí als molins. Anaven a peu per la Solana de Xautena. Els amics són Juanito Manyà, Ramonet el Llumero, Juanito Blai, José Suquiana, Deogracias Montoliu i Andreu.

Tirant un poc més arrere encara: la Penya Imperio en una imatge de 1935. Contant que eren de les quintes del 41 i el 42, en la imatge tindrien 14 i 15 anys. Potser hem de contar que a més de la Penya Imperio hi havia la Penya Betis, els Viejas Glorias, El Terror o la Penya els Pelegrins, de qui hi ha una foto a la Col•lecció General. Un any van fer campeonat de futbol, i els equips van causar furor al poble: en una mateixa família podia haver un membre de cada equip, i provocaven passions i enfrontaments. L’àrbitre era el tio Pansa, a qui es faltava molt sovint. En una ocasió va tornar a casa escoltat per la Guàrdia Civil. Esta imatge és anterior a tot allò. Són, d’esquerra a dreta, amb camisa fosca, Joan de Menuda, Federico, Pallarés (que va morir en la guerra), Juanito Puça, Andreu, Patrício, Suquiana, José Margalida, i sobre els muscles Ramonet el Llumero i Juanito Blai. Davant, ajupits, Vicent de Menuda, Juanito Manyà i Juanito Paleta.

Tirant un poc més arrere encara: la Penya Imperio en una imatge de 1935. Contant que eren de les quintes del 41 i el 42, en la imatge tindrien 14 i 15 anys. Potser hem de contar que a més de la Penya Imperio hi havia la Penya Betis, els Viejas Glorias i El Terror; poc després s’incorporaria la Penya els Pelegrins, que eren un poc més joves, de qui hi ha una foto a la Col•lecció General. Durant alguns anys van fer campeonat de futbol i els equips van causar furor al poble: en una mateixa família podia haver un membre de cada equip, i provocaven passions i enfrontaments. L’àrbitre era el tio Pansa, a qui es faltava molt sovint. En una ocasió va tornar a casa escoltat per la Guàrdia Civil, i es va disgustar molt. Esta imatge és anterior a tot allò. Són, d’esquerra a dreta, amb camisa fosca, Joan de Menuda, Federico, Pallarés (que va morir en la guerra), Juanito Puça, Andreu, Patrício, Suquiana, José Margalida, i sobre els muscles Ramonet el Llumero i Juanito Blai. Davant, ajupits, Vicent de Menuda, Juanito Manyà i Joan de Paleta.

El final del viatge en el temps ens du a 1913, ara fa cent anys. La jove, molt guapa i vestida i pentinada per a l’ocasió, és Virginia Traver Tomás, mare del propietari de les fotos. És una foto d’estudi preciosa i de molta qualitat, amb un mobiliari modernista i un fondo molt ben pintat. Foto encolada sobre cartró rígid amb paspartú.

El final del viatge en el temps ens du a 1913, ara fa cent anys. La jove, molt guapa i vestida i pentinada per a l’ocasió, és Virginia Traver Tomás, mare del propietari de les fotos. És una foto d’estudi preciosa i de molta qualitat, amb un mobiliari modernista i un fondo molt ben pintat. La foto està encolada sobre cartró rígid amb paspartú. Els llauradors del poble feien notar el seu estatus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: