Josep Herrero, actualitzat 16-VIII-2016

Des de molt menut, allà quan començàvem a tenir ús de raó, ens adonàvem del valor dels dies de festa, eren aquests molt agradables per la manca de responsabilitat com anar a l’escola i la possibilitat de divertir-nos. Una d’aquestes festes era la dels Quintos, uns xics extraordinàriament alts i majors que als 20 anys entraven en quintes, és a dir molt prompte els allistarien a l’exèrcit per fer l’obligatori Servei militar.

Per aquest motiu celebraven un dia de festa que consistia en vestir la indumentària normal però com a distintiu una gorreta de soldat, feien un esmorzar i dinar i recorrien tot el dia el poble acompanyats per una xaranga composada per uns quants músics de la banda que interpretaven insistentment la cançó dels Quintos, en alguna parada podien tocar altres peces, però aquesta era constant durant tot el dia. És la peça de què incloem la partitura, que podeu veure en gran fent clic sobre ella, i una gravació de la Rondalla parroquial en concert a la festa del “Salamero” de 2016, diumenge 7 d’agost, que la interpretava públicament per primera vegada en moltes dècades.

No sé quan, però segurament fa molt de temps que aquesta melodia no es sent, ens atrevim a afirmar que els menors de 60 anys no la coneixen, però malgrat aquest desconeixement cal pensar per molts motius que és la melodia més representativa del nostre poble.

En els últims anys del seu ús li dèiem la Cançó dels Quintos, però gent més major afirma que s’utilitzava en nombroses ocasions festives per rodar pel poble, ballant de tant en tant amb l’acompanyament d’una xaranga; és el cas de la Menjadeta del Cristo i segurament de la resta dels barris. Probablement l’arribada dels orguenets itinerants, arrossegats per un animal, va simplificar i abaratir l’acompanyament musical i va condemnar a la desaparició a la nostra jota.

Alguns músics segurament més informats li deien La Vallera, cal suposar que vindria de La Vall però després de passar la partitura a alguns músics d’aquest poble pareix que allí no la coneix ningú. Per això pensem que cal recuperar-la com a patrimoni local tocant-la en alguns moments apropiats, en això tenim un exemple en una altra cançó, La Tia Panera que es la melodia que la colla de dolçainers interpreta quan presenten als cabuts del poble.

Nosaltres tenim alguna idea del que es pot fer amb aquesta cançó, però com és una proposta no suficientment estudiada esperem comunicar-la en altre moment. Però insistim en considerar La Jota d’Artana com un important valor cultural del poble que mereix ser conservat.