Hem aconseguit l’estudi de Josep M. Pons i Gurí (1977): El llibre de Santa Cristina de Lloret (Barcelona: edició de l’autor) on conta i reprodueix la documentació existent sobre la relíquia del cabet de la Santa. Josep Herrero ja va relatar els fets en un text sobre l’Ermita que es pot llegir en Artanapèdia; ara podem consultar els documents originals i conèixer de primera mà què va passar amb el cabet de Santa Cristina: la vinguda des de Roma de mà d’un laic ermità de Sagunt, Jaume Albiac; la vinguda a Artana, on volia instal·lar-se Albiac; les desavinences entre este i els administradors de l’Ermita d’Artana i el pas del cabet per Eslida, i la instal·lació final de la relíquia a Lloret de Mar, a la província de Girona.

 

El llibre de Santa Cristina de Lloret (pp. 119-127)

Una altra important relíquia l’obtingué l’Obreria de Santa Cristina l’any 1783. Es tracta del crani atribuït a la santa, conservat encara al cambril de la capella.

Per relatar el fet, deixarem la paraula als antics lloretencs, segons relacions escrites aleshores i, a continuació, inserirem els documents que en comproven la certesa. Una anotació anònima de final del segle XVIII, que serva l’arxiu de l’Obreria (marcada amb el núm. 15) diu així:

«Se nota per memòria lo modo ab que la vila de Lloret â posseït la insigna Relíquia del sagrat Cap de santa Christina. Ha estat del modo següent:

«En la vila de Artana, bisbat de Tortosa, en lo regna de València, se venera en una capella, mitja hora fora la vila, la imatja de santa Christina y desitjant lo H.° Jaume Albiac retirar-se en la ermita de dita santa, acordaren lo dit Albiac, lo Ajuntament de la vila de Artana y Administrador de dita capella que si lo dit Albiac los aportava de Roma lo sagrat Cap de dita santa li consedirian lo abitar la dita ermita durant sa vida y, havent anat lo dit Albiach en Roma, aportà lo dit Cap y altres relíquies y, havent-se conferit en Artana ab los dits interessats, éstos tingueren alguna dificultat en concedir-li lo abitar dita ermita y, vist per dit Albiac que se retretaven[1] de lo convingut, resolgué no entregar-los la dita relíquia. Lo Ajuntament y Administradors feren vàries diligències a fi que lo dit Albiac los entregàs la dita relíquia oferint-se a pagar los gastos de la conducció de dita relíquia y en ninguna manera volgué concedir-la y, ab est intermedi, disposà la dita relíquia en poder del Dr. Visente Cantabella retor de Eslida, com consta per certificat de dit Rt. retor y lo dit Albiac marxà en Madrit.»

«Lo dit Rt. retor havia hoït dir que en la vila de Lloret en Cataluña se venerava santa Christina y com lo dit Rt. retor here conegut ab Joan de Burgada, Miquel Roger, Francisco de Burgada y Miquel de Burgada, los tres germans de Calella y lo dit Roger de Lloret, abitant junts en Morvedre, los digué que si volian lograr la relíquia del sagrat Cap de St.ª Christina per aportar-lo en Lloret y colocar-lo en la sua capella, seria fàcil de lograr-lo del H.° Jaume Albiac, y lo dit Joan de Burgada cuidà de noticiar-o a Francisco Conill de Lloret y luego se donaren las providèncias necessàrias a fi que los dits Burgadas y Roger se apoderasen de la dita relíquia y pagassen los gastos ocasionats per la conducció, lo que executaren ab la major brevedat, com tot consta per la entrega que feu dit H.° Jaime Albiac de dita relíquia y recibo dels gastos ocasionats lo dia 20 8bre. 1783, a favor dels dits Burgadas y Roger; y después los dits Burgadas y Roger ne feren donació a fabor de la universitat de Lloret y administradors de santa Christina, com consta de la entrega de dita relíquia y recibo dels gastos per los sobredits pagats lo dia 20 desembre 1783.»

«La dita relíquia fou aportada en Lloret per mà y conducció del dit Miquel Roger y aportada en Gerona per mà de dit Francisco Conill y Gaspar Botet administradors de la capella de St.ª Christina y presentada en la Cúria Ecclesiàstica fou aprovada y, haventse fet treballar y guarnir la urna en que està colocada, se aportà en la vila de Lloret; lo dia 18 abril 1784, diumenge de Pasqüetas als 8 horas del matí, arribà en lo altar que se havia preparat a prop la casa de Ramon Pla pagès y luego se hanà a recibir ab una solemne professó acompañant-la en la iglésia ab més de vuitanta atxas. Lo altar major y tot lo presbiteri estava molt adornat ab una prespectiva y lluminària corresponent, seguidament se cantà lo ofici solemne ab la assistència del Rt. Genís Pagès rector y demés sacerdots de la vila y alguns religiosos. Predicà lo Rt. Pare Nicolau de l’Ospitalet y música; a la tarda se cantaren vespres y se feu una solemne profesó per tota la vila, passejant la relíquia ab la mateixa solemnitat que se havia eixit a rebrer-la.»

Una altra anotació gairebé coetània de l’esdeveniment, escrita per Gaspar Sala Maig en un antic llibre[2] i que avui posseeix el senyor Joaquim Font Marlès, ens ho conta així:

«Dia 18 de abril de 1784, diumenge de Pasqüetas. Arriba a est terme de Lloret y, al davant de la casa del mas Pla, ahont fou constituhida una mesa en forma de capella, fou depositat lo Cap de santa Christina verge y màrtir; de la parroquial isqué solemne professó per enar a rebre lo sant Cap, vingut de la Cúria Eclesiàstica de Gerona y aprobat per lo Ordinari. Lo supposat[3] sant Cap aportà un home del regne de València de Roma, per a constituhir-lo en una capella de santa Christina tenen en lo terme de Artana; no se saberen avenir ab los curadors de aquella y, estant lo sant Cap sense puesto desent, trobant-se allí Miquel Roger, puntaire fill de Blanes y vuy casat y resident en la vila de Lloret, lo va demanà y lo aportà a esta de Lloret.»

El mas Pla és avui el casal del segle XVI de l’acabament dels carrers de Josep Lluhí i de Jaume Felip Gibert, passat el carrer de Sant Roc, prop de la carretera de Tossa.

L’historiador Galceran[4] transcriu una nota escrita per un participant en el fet, l’aleshores estudiant Josep Coll. Aquesta nota, que té la sabor d’una cosa viscuda i completa les altres dades, diu així:

«Vui dia 18 d’abril de 1784, habem acompanyat la relíquia del sant cap de la verge y màrtir santa Christina nosaltres Joseph Coll de Portal, pagès, Joseph Coll, estudiant, son fill, Josep Pla, estudiant, Francisco Conill, botiguer, Gaspar Botet, boter, Martirià Botet, corder, acompañats ab lo reverend mossèn Narcís Sala, prevere y beneficiat. Y los que l’aportaren són Miquel Sala, Andreu Guinart, Joseph Conill, Esteba Austrich y Joseph Furest, los quals tots són treballadors de Lloret. Lo portaren fins a la casa d’en Pla de la Torre, ahon feren un altar per posar la relíquia del sant cap quant arribà de Gerona, qual després aynaren ab solemne professó per portar-lo a la vila y a la tarde digueren solemnes vespres y completas ab música y, ab solemne professó, lo passejaren per tota la vila. En Gerona feren la urna en casa del Sr. Joseph Vernoya ascultor, y las monjas Capuchinas la compongueren. Y per tenirne recort, ho fas de mà propia, vuy dia 18 de abril de 1784 y per ser veritat ho firmo jo, Joseph Coll, estudiant.»

I, efectivament, tot fou així. El lliurament del crani de santa Cristina, amb testimonials d’autenticació, fou fet per l’arquebisbe Colossense, in partibus, refrendari de les Signaturas Apostòliques, Horaci Matei. L’original d’aquesta autèntica, que es conserva a l’Arxiu de l’Obreria de Santa Cristina[5], traduït del llatí al català, diu així:

«Horaci Matei, refrendari de les dues signatures, arquebisbe Colossense per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica, prelat domèstic del nostre santíssim senyor el papa, assistent al soli pontifici i canonge de la sacrosanta basílica Liberiana[6]. A tots i cada un dels que vegin aquestes les nostres lletres, els fem fe i testifiquem que Nós, a la major glòria del Déu omnipotent i veneració del seus sants, tenint en compte les facultats que ens foren especialment concedides per la seva santedat el papa Pius VI, reconeixem extret de llocs autèntics el sagrat Cap de santa Cristina màrtir, el qual havem col·locat reverentment en una capsa de fusta coberta de cartró ondulat, ben closa, lligada amb una cinta de seda de color vermell i segellada amb el nostre segell. Aquest mateix do, l’havem donat i concedit amb facultat de retenir-lo, donar-lo a altres, trametre’l fora la ciutat[7] i exposar-lo a la veneració pública dels fidels en qualsevol església, capella o oratori. En fe d’aquestes coses havem manat que pel sotasignat secretari nostre, siguin lliurades aquestes lletres testimonials signades de la nostra mà i roborades amb el nostre segell. Donat a Roma, en el nostre palau, el dia vint-i-quatre del mes de maig de l’any 1782. = Horaci, arquebisbe Colossense. = Fabià Valente, secretari. [Lloc del segell]. = Gratuit arreu.»

El germà Jaume Albiac, probablement un laic ermità, anà a Roma per a obtenir la relíquia del crani de santa Cristina per tal de venerar-lo en una ermita d’Artana[8], del regne de València, d’acord amb els prohoms d’aquella localitat. No consta la data exacta de l’estada del germà Albiac a la ciutat eterna, ni quan rebé la relíquia, car l’autèntica no ens diu ni tan sols a qui havia estat lliurada en primer lloc després de la seva extracció d’on reposava, com tampoc no ens parla d’on havia estat treta. El cert és que Albiac, al seu retorn de Roma, no es posà d’acord amb els prohoms d’Artana i va deixar la relíquia en poder del rector d’Eslida, segons acredita una certificació d’aquest, que conserva l’arxiu de l’Obreria[9].

Coneixedors del fet, segons sembla pel mateix rector d’Eslida, els veïns de Calella germans de Brugada i el rander fill de Blanes, però veí de Lloret, Miquel Roger, que es trobaven a Morvedre, feren gestions per tal que aquella relíquia tan insigne pogués quedar per a l’ermita de santa Cristina de Lloret, i obtingueren que el germà Albiac els en fes cessió, pagant les despeses que havia costat portar-la de Roma. L’Arxiu de l’Obreria de Santa Cristina conserva el document de rebuda[10], lliurat a Morvedre el 20 d’octubre de 1783. Els germans Brugada i en Roger, de retorn a Catalunya, es posaren d’acord amb l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar, i el dia 20 de desembre del mateix any 1783 li transferiren el venerable crani de la santa, pel mateix preu que havien pagat al germà Albiac, o sia, 25 peces de vuit[11], que reberen de mans de Francesc Conill.

Aquesta relíquia en poder de l’Obreria calgué col·locar-la dignament dins d’una urna. El que ens conta l’estudiant Coll és exacte, car en el llibre de comptes de l’Obreria de Santa Cristina de Lloret trobem diversos assentaments de les quantitats pagades a l’escultor de Girona Josep Vernoya, a les monges caputxines de Girona, al daurador Benet Colombrí i, fins i tot, veiem que el crani de la santa s’adornà amb peces de plata fetes per l’argenter Josep Mallol[12].

Per tal de poder transferir el crani, de la capsa on era segellat, a la nova urna, calgué fer-ho amb les garanties canòniques i que el bisbat de Girona procedís a l’acte de reconeixement de la relíquia i de la seva autèntica, que tingué lloc el dia 31 de març de 1784[13].

Quan tot estigué a punt, es portà el sagrat crani a Lloret, com ja havem vist, el dia 18 d’abril del 1784. El llibre de comptes de l’Obreria ens dóna noves il·lustracions, tant pel que fa al que cobraren els cinc homes que portaren la relíquia des de Girona, o sia, Miquel Sala, Andreu Guinart, Josep Conill, Esteve Austrich i Josep Furest, com per la xocolata del predicador P. Nicolau i les atxes que cremaren en les processons del dia de l’arribada i a l’altar major[14].

El llibre de comptes ens explica que durant el pas de la relíquia en les processons, o a la seva arribada, es dispararen trets de gala, o sia, salves fetes amb escopeta[15], costum que subsistia encara als inicis del present segle en aquesta comarca, quan desfilaven processionalment les relíquies dels patrons dels pobles o el Santíssim Sagrament en la processó de Corpus.

El mateix llibre de comptes, entre els assentaments de l’any 1784, esmenta les despeses fetes per col·locació de l’urna del crani a l’altar de sant Elm de l’església parroquial[16], on momentàniament es va deixar. Més tard, segons una nota trobada en la documentació de l’arxiu de l’Obreria[17], escrita l’any 1815, diu així: «La urna dins la qual està lo cap de santa Christina, antes estaba dins una espècie de armari que, col·locat en lo altar de sant Telm en res adornaba aquest retaula. A fi pués que adornàs est retaula y pogués estar ab major decència la urna, lo patró Clement Thomàs y Maig, administrador actual de St.ª Christina feu compòndrer una escaparata de cahobilla enbarnissada ab sis columnetas, la qual entre fusta, barnís, escultura del topos de flors, ab la glòria, ferramenta, claus, aygua-cuit y treball, costà vuitanta quatre lliures tres sous y nou, dich 84 ll. 3 s. 9 [diners]. Tot sia per major aument y devoció de la santa y redúndia en utilitats espirituals y temporals de sos devots, ayxís ho firmo y solicito jo = Joaquim Torramilans y Pujolar, ecónomo.»

L’any 1824, aquesta relíquia del sant Cap fou portada al seu altaret-tinell del cambril de l’ermita de Santa Cristina, i és l’única que es conserva salvada de les estúpides depredacions de l’any 1936 i que després fou reposada al seu lloc.

En un reliquiari de metall platejat, fet l’any 1941, l’obrer major té cura de guardar un petit fragment tret del maxil·lar del crani que hi ha al cambril. Aquesta és la relíquia que, actualment, es porta a la processó marítima de la diada de santa Cristina, en substitució de la del fèmur, perduda durant la darrera guerra civil.

[1] Vol dir retractaven.

[2] Biblioteca del senyor Joaquim Font i Marlés (Lloret): Llibre de comptes i notes; lletra de darreries del segle XVIII. 31 x 20’5 cm. Aquesta anotació és escrita per Gaspar Sala i Maig.

[3] Gaspar Sala, pel que veiem, tenia el seu sentit crític. No calia que fos tocat per la Il·lustració, car hauria de tenir els seus dubtes, com ens dóna a entendre, amb la lectura d’obres ben ortodoxes al seu abast, com eren les dels Bol·landistes i especialment sobre relíquies i translationes cristinianes en Acta Sanctorum, Iulii (Antuerpiae, 1727), ps. 498-504.

[4] J. GALCERAN, cit. ps. 72-81.

[5] Làmina en el text.

[6] Santa Maria la Major.

[7] Es refereix a la ciutat de Roma.

[8] Vegeu les interessants dades de Joan DOMÈNECH MONER a La devoció a Santa Cristina (Lloret de Mar, Festes 1974), sobre Santa Cristina d’Artana i aquesta relíquia. Vegeu també Felicià NOGUER, cit. p. 9 i Joan B. CONILL, cit.

[9] «Certifico el abajo firmado rector de Eslida del obispado de Tortosa, como el hermano Jaime Albiac habitante en el castillo de Murviedro, a quien conozco y lo tengo por hombre de fe y verdad, en el último viage que hizo a Roma, entre otras reliquias insignes que trajo a España, a muchas de las cua!es se les da ya pública veneración en muchos lugares de este Obispado, a saber en Traiguera, en Corbera, en Eslida y otros, trajo también una cabeza de St.ª Christina, la que depositó en mi poder y ha estado hasta el presente cerrada y sellada y para que conste donde convenga hago el presente que firmo de mi mano y signo con el sello de esta Yglesia. = Eslida y noviembre 20 de 1783. = Dr. Vicente Cantavella rector.» = Hi ha el segell. (Arxiu Obreria de Santa Cristina, 12.)

[10] «Confiesso yo el hermano Jayme Albiac residents de esta villa de Murviedro, ser mi voluntad dar y ceder, como cedo a petición de los señores Juan de Brugada, Miguel Rocher, Francisco de Brugada y Miguel de Brugada, les concedo la caveza de la gloriosa St.ª Christina martir, la que destino a voluntad de dichos señores y pagándome de drechos de gastos de la caveza de la dicha St.ª la cantidad de vente y cinco pessos de 128 qq. uno, los quales tengo recibidos de los dichos de arriva y para que conste firmo el presente en Murviedro a 20 dias del mes de octubre de el año de mil siete cientos ochenta y tres años. = H.° Jayme Albiac.» (Arxiu Obreria de Santa Cristina, 13.)

[11] «Certificam nosaltres Joan de Brugada, Miquel Roger, Francisco de Brugada y Miquel de Brugada que és nostre voluntat donar y sedir a la Universitat de Lloret y als administradors de St.ª Christina lo sagrat Cap de la gloriosa St.ª Christina màrtir, a fi que sie colocat ab la deguda desència en la capella de la dita santa y així mateix confessam haver rebut de Francisco Conill com administrador de la fàbrica de la capella de dita santa vint y sinch pessas de vuit, les mateixas per nosaltres pagadas al H.° Jaume Albiac per los gastos ocasionats per la conducció de dit sagrat Cap des de Roma a España y, per ésser la veritat, firmam lo present en Lloret y desembre 20 de 1783. = Juan de Brugada de Calella = Miquel Roger = Francisco de Brugada.» (Arxiu de l’Obreria, núm. 14.)

L’administrador Francesc Conill havia bestret els diners i tardà quelcom a compensar-se, car l’eixida corresponent del Llibre de comptes de l’Administració, traduint l’import en la moneda de compte usual a Catalunya, diu així: «A 4 maig [de 1784] pagat a Joan de Burgada de Calella per los gastos del Cap relíquia de St.ª Christina, 36 lliures, 11 sous.»

[12] «Any 1784 — A 13 abril pagat a Joan Bapt.ª Oliver per 12 vidres y una partida de flos de seda per guarnir la urna — 13 lliures, 10 sous.»

«A 17 pagat a Joseph Barnoya escoltor per fer la urna per posar el Cap de St.ª Cristina. — 21 lliures 1 diner.»

«A dit dia pagat a Benet Colombrí dorador per deurar la urna y pintar la caixa. 22 lliures 10 sous.»

«A dit Barnoya per la caixa y ferro per dita caixa y la urna diferents cargols. — 11 lliures 11 sous.»

«Al Sor. Joseph Mallol argenter per las pessas de plata per compondre lo dit Cap. —4 lliuras 10 sous.»

«A dit dia pagat a las Monges Caputxinas de diferents flos de cola y mans de compondrer la urna. — 12 lliures 4 sous.»

(Aquests llibres de comptes, com tots, no reflecteixen la data en la qual es fan les despeses, sinó quan aquests són pagades.)

[13] «Gabriel Casanova presbítero beneficiado de la Santa Iglesia Cathedral, por la autoridad del Illmo. y Rmo. señor Obispo de Gerona notario público, su Escribanía Episcopal del Vicariato Ecclesiastico de Gerona regentando, certifico y doy fee: De como en la dicha Escrivanía Episcopal passó el auto siguiente:»

«En nombre de Dios sea, amén. Sépasse por esta pública escritura como ante Nos el Dr. Dn. Francisco Veray presbítero canónigo de la Sta. Iglesia Cathedral, Provisor y Vicario en lo espiritual y temporal General y official por el Illmo. y Rmo. en Christo padre y señor Dn. Thomás de Lorenzana y Butrón, por la gracia de Dios y de la Sta. Sede Apostólica Obispo de Gerona, cavallero de la Real y distinguida Orden española de Carlos Tercero y del Consejo de Su Magestad, parecieron personalmente Francisco Conill y Gaspar Botet, vecinos de la villa de Lloret y obreros de la capilla de Sta. Christina sita en el término de la parroquia de Sn. Román de la dicha villa en esta Diócesi, y nos presentaron una caxa designada en un despacho impresso en medio pliego de papel que atentamente reconocido hallamos enteramente sano y sincero, no viciado ni cancelado, ni en alguna de sus partes sospechoso, cuyo tenor a la letra es como sigue:»

«Horatius Matheius utriusque signaturae referendarius, Dei et Apostolicae Sedis gratia Archiepiscopus Colossensis, sanctissimi domini nostri Papae praelatus domesticus, pontificio solio assistens, et sacrosanctae Liberianae basilicae canonicus: Universis et singulis praesentes nostras literas inspecturis fidem facimus et testamur quod nos ad maiorem Omnipotentis Dei gloriam, suorumque sanctorum venerationem (attenta facultate a SS. PP. Pio Sexto nobis specialiter concessa) recognovimus ex authenticis locis extractum sacrum caput S. Christinae Martyris, quod reverenter collocavimus in capsula lignea cartula undulata cooperta, et bene clausa, vitta serica coloris rubri colligata ac sigillo nostro signata. Eamque dono dedimus et concessimus cum facultate apud se retinendi, aliis donandi, extra Urbem transmittendi, et in qualibet ecclesia, oratorio aut capella publicae fidelium venerationi exponendi. In quorum fidem has testimoniales literas manu nostra subscriptas, nostroque sigillo firmatas, per infrascriptum secretarium nostrum expediri mandavimus. Datum Romae ex aedibus nostris die vigesima quarta ^a mensis maii anni millessimi septingentessimi octuagessimi secundi ^b. = Horatius ^c Archiepiscopus Colossensis. = Fabianus Valenti ^d secretarius.^e = Locus sigilli.»

«Cuyas letras y caxa, habiéndosenos como diximos presentado y siendo requeridos que a mayor gloria de Dios y veneración de sus santos nos dignassemos reconocerla declarando su idemptidad y conceder las acostumbradas letras testimoniales para su culto, nos condescendiendo a sus justas preces ante el notario y testigos infrascritos, examinamos la expressada caxa y hallamos colocada en ella la sagrada cabessa de la virgen y martyr Sta. Christina, la que hallamos idemptica a las mencionadas letras, y collocamos en una urna dorada guarnecida de cristales, alta sinco palmos con el remate, y la bolvimos a los referidos obreros a fin de que puedan exponerla a la pública veneración, o en la dicha capilla de Sta. Christina o en alguna iglesia pública, por todo lo que les concedemos nuestra facultad y licencia. En cuyo testimonio mandamos despachar el presente auto, que fué hecho en Gerona a los treinta y uno de marzo de mil settecientos ochenta y cuatro, a que fuí presente yo Gabriel Casanova pbro. notario y escribano público y por testigos Juan Tixeras y Francisco Agustí officiales de pluma a esto llamados.»

«En cuio testimonio yo el mismo Gabriel Casanova pbro. por la expressada autoridad notario público aquí me subscribo y requerido en Gerona a los diez y seis de abril de mil setecientos ochenta y quatro, pongo mi acostumbrado sig+no.»

24. a) L’autèntica original diu 24. b) L’autèntica original 1781. c) En l’autèntica només hi ha la inicial H. d) L’autèntica original diu Valente. e) Ací el testimoni del Vicariat de Girona omet les paraules «Gratis ubique».

Un exemplar d’aquest reconeixement de relíquia es conserva a l’Arxiu de l’Obreria de Santa Cristina, en un sol plec original, clos i signat pel mateix notari eclesiàstic de Girona. En el mateix Arxiu n’hi ha una còpia simple feta el segle XVIII, marcada com a document número 11. També es troba l’enregistrament d’aquesta escriptura en el manual coetani G-166, foli 233, de l’Arxiu diocesà de Girona.

[14] «A dit dia pagat a 5 homens de aportar la Relíquia y gasto fet per lo camí. —12 lliures 13 sous.»

«A dit dia pagat al predicador 6 tc. xecolata — 3 lliures.»

«A Joan Surís obrer del Santíssim per les diminucions de les atxas de las professons y las que cremaren al altar major — 16 lliures.»

[15] «A dit dia pagat per 6 lliures de pólvora per galejar. — 3 lliures 3 sous.» (En assentament de pocs dies abans figura la compra de l’escopeta.)

[16] «A dit dia pagat a Eudal mañà per 4 ferros per tenir la caixa al altar de Sant Elm. — 15 sous.»

[17] En el mateix Arxiu, núm. 6. — Penúltima nota de relació autògrafa de l’ecònom de la parròquia Joaquim Torramilans