Aquest acte es va produir per iniciativa i amb l’assessorament de Vicent Ramon Rico Vilar, “Pelo”; a ell, a Josep Herrero i a José Rico, “Seba”  (de qui cal llegir https://artanapedia.com/textos-etnologia/els-gavelleros-jose-rico-seba/, a banda de veure les fotos de la col·lecció https://artanapedia.com/galeria-2/col%C2%B7leccio-jose-alonso-silvestre/) els hem d’agrair la grandíssima contribució que ha sigut esta Festa, l’encert i l’èxit que ha assolit. Amb ella volem rendir homenatge a uns homes que durant moltes generacions, i principalment en uns temps difícils com va ser la postguerra, van fer un treball molt dur, segurament no massa ben pagat i amb unes condicions extremes de fam i falta de mitjans de tot tipus. Amb aquestes condicions van aconseguir el manteniment  de moltes famílies.

Totes les fotos són de Pilar Vilar Ginés, a qui agraïm infinitament la seua generositat.

Anaven uns 25 carros diàriament d’Artana a Onda, uns 100 treballadors fent gavells per les muntanyes i uns 25 xiquets, un per cada carro, ajudant al carreter a carregar el vehicle.

Ara quan es parla d’energies renovables, de recursos sostenibles i d’aprofitament de la biomassa, els gavellers complien aquestes  modernes exigències aconseguint la neteja dels camins, regulant el bosc, respectant les plantes d’utilitat agrícola o selvícola i evitant els grans incendis que posteriorment van aparèixer a les nostres muntanyes quan es va abandonar aquesta activitat.

Per a fer aquest treball, evidenciada la gran demanda de llenya que necessitaven els forns d’Onda, els treballadors tenien que pujar a les muntanyes més altes baixant carregant uns 30 gavells al coll, fent 3 viatges a punt de carregador del carro per a sumar 100 gavells que era la tasca diària de dilluns a dissabte.

A ells els dediquem el nostre afectuós record, la nostra més sentida admiració i el nostre sincer agraïment pel que van fer per les seves famílies i pel nostre poble.

 LES FOGUERES DE SANT JOAN

Les fogueres de Sant Joan és una tradició de tot els nostre àmbit cultural, a Artana se’n feia una a cada barri amb una competència entre foguers per vore quina era la més gran. Era una feina dels xiquets i per tant és també un homenatge i record als xiquets de totes les generacions que cada any mantenien la tradició d’una festa que coincidint amb el solstici d’estiu anunciava el canvi d’estació.

Agraïm de nou la col·laboració dels que han treballat per fer possible l’acte, la participació dels present, i vos convoquem per a l’any que ve, ja que hem començat amb voluntat de continuar la festa.