Felipe Sales, pintor

Felipe Sales, pintor

El gendre de Felipe Sales posa davant d’una exposició de quadres, làmines i miniatures, potser en Artana. Totes les fotografies Foto Ventura, Betxí, dimarts 3 de desembre de 1957, col·lecció P.B.S.

El dijous 16 de maig de 2019 vam publicar a Nulespèdia el material que trobareu a continuació: una recuperació raonada de la figura de Felipe Sales Herrero (1891-1978), artista i intel·lectual compromés de gran nivell que a Artana tenia café i barberia. En 1995 ja se li va fer una exposició retrospectiva a Nules, que reconeixia el seu talent com a dibuixant i pintor, i el seu paper en la formació d’altres destacats artistes d’aquella població. 

I tanmateix, mai no ha hi hagut cap tipus de reconeixement en Artana, tot i que Felipe regalava els seus quadres i dibuixos amb molta generositat, i que sabem que eixos treballs estan encara en les cases de molts artanencs. Encara que siga tan tardà, 41 anys després de la seua mort, valga este homenatge a un dels seus artanencs més il·lustres, i a una vida pública truncada per la guerra civil i els duríssims anys de repressió.

A continuació reproduïm els textos i la galeria de dibuixos, pintures i ceràmiques inclosos a la Nulespèdia. Ens disculpem perquè les fotografies de les obres no sempre tenen la qualitat que voldríem.

I fem una crida per a que aquella gent que conserve treballs de Felipe Sales ens contacte a artanapedia@gmail.com o al telèfon, Whatsappa o etc. 665554962 per poder-los fotografiar i contribuir al coneixement de la seua obra.

**********

A Nules es recorda encara a Felipe Sales Herrero, dibuixant i pintor, que ensenyava a joves nulers en sa casa al carrer de la Puríssima. A principis de 1995 es va poder veure a Nules una exposició que el rememorava, de la que incloem l’interessant text de presentació que signava Vicent Felip Sempere, cronista de la Vila. Ací volem que la seua figura i la seua producció pictòrica estiguen disponibles per a estudiosos i aficionats, així que reunirem tota l’obra que puguem, que ara es troba dispersa. Per començar hem comptat amb la col·laboració de dos de les seues netes: Paquita Blasco Sales i Elisa Franch Sales.

Com es vorà, Felipe va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València entre 1907 i 1909, tenia una tècnica molt depurada i unes inquietuds que, en el seu context, no va poder arribar a desenvolupar completament.

BIOGRAFIA

Retrat del pare Miguel Cabañes Llidó per F. Sales, a partir d’alguna fotografia i reproduït per Mn. Lluís Vilar al seu llibre ‘Artanenses notables’.

Del “tio Felipe”, o de “Felipe el Pintor”, com se’l coneixia a Artana, sabem que va nàixer a Artana el dilluns 23 de febrer de 1891 i que va tindre afició i aptituds per al dibuix des de molt menut. El mestre Miquel Ramírez el va recolzar, i Mn. Lluís Vilar Pla (1869-1936) se’l va endur amb 17 anys (potser foren família: el pare de Mn. Lluís era Lluís Vilar Sales) i el va acollir al Cabanyal per a que poguera estudiar pintura a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Amb Mn. Lluís va mantindre bones relacions, tot i la distància ideològica que els separava, i de fet va il·lustrar alguns dels escrits del capellà, com l’inèdit: Narración expositiva de la vida y hechos admirables de Santa Cristina, virgen y mártir, patrona de Artana (1917), o va fer retrats de personatges que s’inclourien als llibres Història d’Artana i Artanenses notables.

Com conta Vicent Felip Sempere en el text que reproduïm més avall, “al llarg dels anys 1907, 1908 i 1909, el jove artanenc va compaginar les hores de treball amb l’assistència a les classes de belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles, on va tindre com a professors, entre altres, a Eduardo Soler i Salvador Abril”.

Aleshores va haver d’abandonar València i els seus ambients intel·lectuals, artístics i polítics, per tornar a Artana, on va seguir dibuixant, pintant i interessant-se per l’arqueologia. A Artana treballava de barber, però també trobaria una colla de còmplices per a les seues idees: Joan Martí Portalés (Joan de Bollo) i el seu cunyat Vicent Tomàs, pare dels intel·lectuals Vicent Tomàs i Martí (1898-1924) i el seu germà Joan (1900-1977) (dit Juanito Coloma); la família formada per Alfred Ecroyd i Hanna Neil, que organitzaren la Liga Antialcohólica Española i que col·laboraren en la publicació de Vicent Tomàs i Martí El crit de la muntanya; etc. Suposem que en aquella efervescència cultural del primer terç de segle XX trobaria el seu espai Felipe Sales. Podria ser que fóra una de les persones que participaren en, o si més no que celebraren, la troballa de l’anomenat “Ídol d’Artana” en 1913, amb Vicent Tomàs i Martí i Andrónico Pla Montesinos (1892-1954). També hi ha rumors de la proximitat del grup a la maçoneria castellonenca.

Entre 1920 i 1923 era membre de la Joventut Valencianista d’Artana, i com a tal el trobem com assistent als aplecs de Betxí, organitzats pel seu amic i metge, l’esmentat Vicent Tomàs i Martí.

Durant la II República Felipe va militar en el PSOE, i en començar la guerra civil va ser alcalde d’Artana durant uns pocs mesos, fins que, desbordat pels esdeveniments (crema d’esglésies, assassinats de capellans…) va dimitir. Per diferents testimonis sabem que sovint va fer el possible per aplacar els ànims dels comitès revolucionaris, sobreexcitats per l’alçament militar contra la República. Tot i això, en acabar la guerra va patir presó durant més de dos anys fins que se li va donar un règim de presó atenuada en el seu domicili. Així va estar fins a 1951, com altres condemnats per “adhesión a la rebelión”, sotmesos a humiliacions públiques (per exemple, l’obligació d’anar a missa formats).

En eixir de la presó el trobem de nou en Artana en la barberia i en el Café del tio Felipe, situat on hui està el casino o Bar de la Caixa, al carrer Major. Dalt tenia barberia, i les seues filles perruqueria.

Felipe es va mantindre interessat per l’art, la cultura i l’arqueologia, fins al punt de participar com a dibuixant en l’excavació de la vil·la romana del Benicató en 1956, com també conta Vicent Felip Sempere en el text de més avall.

A inicis dels anys 60, el seu gendre, que era carter i treballava a València, va guanyar la plaça de carter a Nules (no hi havia plaça a Artana). Felipe ja havia complit els 70 anys i, com era habitual per a un home que s’havia quedat sol, se’n va baixar a viure amb la filla i el gendre fins els seus últims dies.

A Nules no es va aturar: la seua casa al carrer Puríssima, una de les casetes fetes per Regiones Devastadas, es va convertir en una improvisada acadèmia de dibuix i pintura que oferia un espai de llibertat i de sensibilitat per a joves del poble. Així va ser fins a la seua defunció, el diumenge 7 de maig de 1978, als 87 anys.

Del seu treball artístic podem dir que tenia una tècnica excel·lent, capaç del major academicisme però també obert a formes més modernes i a una pluralitat de mitjans: des del dibuix a carbonet i la pintura a l’oli al retaule ceràmic, com es pot apreciar en la xicoteta col·lecció que presentem a continuació.

Felipe Sales tenia costum de regalar els quadres i els dibuixos que feia. La seua producció estava repartida entre familiars, veïns i amics de l’època, a qui no cobrava res pels seus encàrrecs -i pareix ser que hi havia qui els venia secretament-. Des d’ací i des d’altres mitjans fem una crida per a que totes aquelles i aquells que tinguen obra seua ens contacten per poder fotografiar-la i augmentar el coneixement públic del seu treball.
 

Exposició ‘Pintures de Felipe Sales Herrero’

Del 27 de desembre de 1994 al 8 de gener de 1995.

Casa de Cultura. Ajuntament de Nules.

Vicent Felip Sempere

Felipe Sales Herrero va nàixer a Artana el 23 de febrer de 1891. Als onze anys ja va demostrar la seua afició al dibuix, tendència que va ser incentivada pel capellà Lluís Vilar i el professor Miquel Ramírez.

L’anada de Lluís Vilar al Cabanyal, per tal de fer-se càrrec de la capella de l’hospital de Sant Joan de Déu, va ser l’ocasió per a que Felipe Sales poguera traslladar-se a dita barriada de la ciutat de València.

Al llarg dels anys 1907, 1908 i 1909, el jove artanenc va compaginar les hores de treball amb l’assistència a les classes de belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles, on va tindre com a professors, entre altres, a Eduardo Soler i Salvador Abril.

Per raons familiars es veu obligat a deixar la ciutat de València i tot el món artístic que allí l’envoltava, tornant al seu poble nadiu.

Des de la seua tornada a Artana, Felipe Sales ocupa el temps que li deixa lliure el seu treball a desenvolupar la seua vocació artística i a fer algunes incursions dins del món de l’arqueologia i l’espeleologia, sempre amb el seu amic Joan Tomàs Martí.

A inicis dels anys 60 ve a Nules, on residirà fins els seus últims dies.

A part de tot l’interés de les seues pintures, que ara s’exposen a la Casa Municipal de Cultura, que ens demostren on podia haver aplegat Felipe Sales d’haver-se dedicat a la que era la seua vocació, per a mi són molt importants dos aspectes de la seua personalitat:

Felipe Sales va dedicar moltes hores, en una època en què els joves de Nules no tenien l’oportunitat per a formar-se dins del món de la pintura, a cultivar les aficions artístiques dels joves nulers; no era estrany que al pati de la seua casa del carrer la Puríssima es reuniren fins deu o dotze joves nulers, quan acabaven les classes d’escola o el treball, per a rebre orientacions i consells del que havia vist truncada la seua vocació; entre eixos joves es trobaven l’actualment pintor Joan Badenes, el restaurador Vicent Ripollés i la professora Victòria Martínez; treball el de Felipe Sales que mai no oblidaran.

Dibuix del mosaic situat al costat de l’hipocaust, segons F. Sales, any 1956.

Altre aspecte important és el fet que gràcies a aquell home hui sabem com eren els dos mosaics de la vil·la romana de Benicató.

Quan a l’any 1956 es va descobrir la vil·la, Felipe Sales baixava des d’Artana per tal de prendre apunts; fruit de la seua afició a l’arqueologia són els dos dibuixos que han aplegat a nosaltres i que demostren que la reconstrucció que dels mosaics de Benicató es va fer als anys 60 i que es conserva al Museu Provincial de Belles Arts, res ha de vore amb el que es va trobar a la vil·la romana; això va ser negat per alguns dels que varen participar en aquelles excavacions-saqueig, però la troballa ocasional d’una fotografia de l’època demostra que Felipe Sales va reflexar fidelment el que va vore.

 

 Galeria

Retrat de jove. Com veurem, l’artista va ser un infatigable i virtuós retratista. Suposem que este seria l’encàrrec més habitual en el context dels nostres pobles. Col·lecció E.F.S.

**********

Retrat d’Elisa. Un quadre d’una sobrietat preciosa i una capacitat per al detall sorprenent. Col·lecció E.F.S.

**********

Pareix ser la mateixa model (Elisa, la seua filla), ara dibuixada a carbonet. Col·lecció E.F.S.

**********

Un retrat de grup, al nostre parer dels quadres més interessants d’esta col·lecció digital. Possiblement es tracta de la seua pròpia família. Al treballar per a ell mateix es permetia un nivell major de llibertat creativa, tant en la composició, com en el simbolisme de l’acció retratada (la mare llegint a uns fills absorts en el relat), o en l’estil, ací molt més sintètic, buscant l’expressió pictòrica per damunt del paregut fotogràfic. Este quadre ens dóna idea de per a on podria haver anat el seu treball artístic en un context més favorable. Col·lecció P.B.S.

**********

Retrat de parella. Col·lecció P.B.S.

**********

Ací hem trobat una cosa singular: dos versions d’un mateix retrat de parella (potser un estudi per a un quadre?), on s’aprecia el perfeccionisme de l’artista. El de dalt pertany a la col·lecció de P.B.S. i el de baix a la d’E.F.S.

**********

Un retrat a tamany natural, segurament a partir d’una fotografia. La composició de la imatge és molt similar a la que s’estilava en les fotos d’estudi i que tantes voltes hem vist en les col·leccions fotogràfiques que publiquem: decoració que barreja un interior luxós amb un fons natural, mobiliari a la moda (d’influència modernista), una mà ocupada per evitar els posats massa forçats, etc. És una mostra de virtuosisme acadèmic que no és molt habitual en els artistes amateurs. Col·lecció P.B.S.

**********

“Costums del Antic Valencià”. Este quadre no és només un retrat d’un veí, sinó un quadre costumista, quasi un estudi etnogràfic. Sabem que Felipe tenia un veí que es prestava a disfressar-se i posar per a ell. El quadre inclou fragments amb molt de detall (com la cara del model) i altres més sintetitzades (mans, roba…), i l’hem vist retratat a meitat dels anys 50 (existeix, a més a més, una fotografia de “Foto Pons. Castelló”, que pujava a Artana en aquells anys). Es pot destacar l’armament (el trabuc, la preciosa navalla artanenca), els plats i elements de cuina, la decoració o la pròpia arquitectura. Una altra de les joies d’esta galeria virtual. Col·lecció E.F.S.

**********

Un paisatge de joventut que pren com a model a l’Ermita de Santa Cristina d’Artana. Ha simplificat molt les formes però hi ha un matisat tractament del color. Des del punt de vista etnogràfic, mostra elements desapareguts (l’horteta de l’ermità, per exemple) o la muntanya treballada. Col·lecció E.F.S.

**********

Un altre paisatge, segurament de la mateixa època que l’anterior. Bon treball de color i un dibuix sintètic del poble d’Artana. Col·lecció E.F.S.

**********

Un altre tema recurrent en l’obra de Felipe Sales són les natures mortes. En este primer quadre veiem figuretes ceràmiques que tindria per casa, platerets, una copa, un cendrer, una lampareta i un canteret. Per la finestra es reconeix clarament un paisatge artanenc: el barri de la Foia, el Calvari i el Castell. Col·lecció P.B.S.

**********

Una natura morta d’apariència barroca, amb fruites i fulles de parra, potser còpia d’algun quadre clàssic o, si més no, “a la manera de”. De nou demostra una tècnica més que solvent. Col·lecció P.B.S.

**********

Natura morta amb peixos i verdures. Col·lecció P.B.S.

**********

Un dibuix ceràmic que representa l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica. Està signat, baix a la dreta, com “ESPAÑA”. Col·lecció P.B.S.

**********

Un panell ceràmic de quatre taulellets que imita una escena de la Grècia arcaica. Col·lecció P.B.S.

**********

Dibuixos de joventut, potser d’infància, signats amb les seues inicials: “F.S.H.”. Tot i que es pot veure la figura poc proporcionada o una descompensació entre línies i ombres, es veuen aptituds i una clara voluntat d’aprendre. El motiu representat és clàssic, difícil d’encaixar en el seu context de llauradors i economies de subsistència. Col·lecció P.B.S.

**********

Un altre dibuix de temàtica clàssica i de la mateixa època que l’anterior, amb les mateixes mancances i virtuts. Col·lecció P.B.S.

*

Anuncis
%d bloggers like this: