Josep Herrero Cabanyes, dimarts 4 de juliol de 2017

No sabem quan, però probablement a finals del segle XIX hi havia a Artana una taberna administrada per un matrimoni. Ella tenia el sobrenom de Panera, encara existeix aquest mot, i a ell li deien Ramon. Ignorem el motiu però com la gent solem ser capritxosos o tal vegada perquè tenien bon vi, hi va haver una temporada que el seu establiment es va posar de moda, allí hi anava tot el poble a beure vi, suposem que també tindrien cacaus i tramussos, faves seques i pensem que poc més.

Entre els clients també estava en ocasions la banda de música i segons conten, va ser aquesta que entre peça musical i traguet de vi van composar aquesta cançó d’autor anònim amb una lletra desenfadada i plena d’humor.

Cal remarcar que els nostres avantpassats patien necessitat però ganes de passar-ho bé no ens en faltaven i, segons ens consta, en aquesta taverna la festa i diversió eren prou habituals.

Per la lletra veiem era una cobla d’humor que als taverners no els sabia mal, ben al contrari, aquesta cançó i altres mantenien als clients entretinguts i divertits i als amos de l’establiment contents pel que suposava tenir el lloc amb guanys econòmics.

Podem llegir a continuació la lletra en primer lloc i a continuació la música.

En este barri senyors
Li diuen a Don Ramon,
Que despatxe els tonells
Del vi del superior.

 La tia Panera que contenta està
de vore els seu home la cara que fa.
La tia Panera i el tio Ramon
anaven a fira a comprar-se torrons

 La tia Panera i el tio Ramon
menjaven tonyina i cagaven torrons.
La tia Panera i el tio Ramon
menjaven tonyina i cagaven torrons.

 La tia Panera i el tio Ramon
anaven a missa en un tros de sarrió.
La tia panera i el tio Ramon
anaven a missa en un tros de sarrió.

 La tia Panera i el tio Ramon
servien el vi en un gran porró
La tia Panera i el tio Ramon
servien el vi en un gran porró

Un bot ací i un bot allà,
volta rodona olé,
volta rodona olé,
ja s’acabat.

(Records de la família Herrero Cabanyes)