‘Devociones a Santa Cristina’ (1923)

‘Devociones a Santa Cristina’ (1923)

Una de les funcions d’un museu o arxiu virtual com Artanapèdia és fer públic un patrimoni que sovint està dipositat en mans privades. Així ho hem fet en nombrosos documents, fotografies o simplement històries que els artanencs devem ara a la generositat de les persones que les han oferit. Complim una funció social que idealment haurien de realitzar les institucions públiques, com bé recull l’actual Llei de Patrimoni.

En esta ocasió hem d’agrair a Trinidad Vilar Sales que ens haja facilitat un llibret que pertanyia originalment a Carmen Peris: les Devociones a Sta. Cristina, un llibret de 46 pàgines editat a València en 1923, que inclou com a contingut dos publicacions anteriors: d’una banda la “Novena en honor de la virgen y mártir Santa Cristina, patrona de la villa de Artana, venerada en su ermitorio situado en el término de dicha villa”, escrita per D. Vicente Alba Zarzoso, pbro., i que inclou els “Gozos a la Virgen y Mártir Santa Cristina”, sobre els que ja vam lliurar una Anàlisi dels Gojos de Santa Cristina en el context sociocultural i econòmic d’Artana en el segle XVIII. Es tracta de la segona edició de la Novena; no sabem quan es faria la primera edició però podem deduir que s’escriuria entre 1860 i 1880, aproximadament, i era la que es celebrava en el barri de Santa Cristina.

Podeu veure el llibret en format PDF fent clic sobre la imatge de l’esquerra, que ocupa la portada.

En segon lloc, les Devociones… inclouen el “Triduo en honor de Santa Cristina V. y M.”, de D. Luis Vilar Pla, pbro., que este ja havia publicat en 1916. Com a triduo s’al·ludeix, en la tradició de l’església catòlica, als precs o celebracions religioses que duren tres dies. A banda de les oracions, meditacions i exemples apareixen repetits els gojos i s’afegeix al final un “Himno a Santa Cristina” amb lletra de D. José M. Herrero i música (desapareguda) de D. Ignacio Martí.

Tant la novena com el triduo inclouen, entre oracions i meditacions pietoses preconciliars, de vegades un tant exaltades, el relat detallat i un tant malaltís del martiri de Santa Cristina, una xiqueta de només 10 anys (11 en altres versions), suposadament del segle III, a qui es tortura fins a huit vegades: s’escorxa la carn del seu cos amb ganxos esmolats, intenten ofegar-la en un llac amb una pedra de molí, la cremen en un forn durant uns quants dies, la couen amb greix, l’omplin de serps verinoses, li tallen els pits i la llengua i altres calamitats, i només a la fi es deixa morir fuetejada pels soldats. La virginitat és un altre valor que li és atribuït, tot i que només tenia 10 anys.

La tradició de Santa Cristina és comuna a les esglésies d’orient i occident, amb nombroses variacions. Per Artana va passar el seu cabet (Del pas del cabet de Santa Cristina per l’Ermita d’Artana, en Artanapèdia), però el seu cos complet o parcial es troba en nombroses esglésies i catedrals de distints països. En 1969, en la reforma del calendari, se la va eliminar per la falta d’informació creïble, de fet no es sap ni el nom (“cristina” només vol dir que era cristiana), tot i que continua commemorant-se en els llocs on hi havia tradició, com és el cas d’Artana.

ELS AUTORS

Els dos autors, Mn. Vicent i Mn. Lluís, van ser amics durant alguns temps, com conta el segon en diferents moments; de fet el més provable és que Mn. Lluís es fera càrrec de l’edició conjunta de la Novena i el Triduo; ho faria a València perquè en aquell moment estava destinat a l’Asilo-Hospital de la Malvarrosa.

A Mn. Vicente Alba, Mn. Vicent del Mestre (anys 30 del s. XIX – 1915), li dedica Mn. Lluís el tercer apartat de l’últim capítol de la seua Historia de Artana (pp. 202-204), i un capítol d’Artanenses notables (capítol XVII, pp. 107-111); també aporta una foto que reproduïm ací, lamentablement amb molt poca qualitat. D’ell diu coses molt curioses, com que venia d’una família modesta, que es va quedar orfe de mare, que son pare portava una vida dissipada i era aficionat a l’alcohol, i que vivia a casa d’un tio que no anava a missa. De jovenet va ser barber i sagnador molt hàbil, i diu que era un exemple de bellesa física. Va estar de coadjutor a Benicarló, on va escriure la Novena, i era arxipreste de Llucena quan l’epidèmia de còlera de 1885. En 1893 va guanyar per oposició l’arxiprestat de Vila-real. En este poble va tindre un enfrontament amb Mn. López, Director de la Congregació de la Immaculada, que va dividir al poble i pel qual va haver de fugir de Vila-real i refugiar-se durant nou mesos en Artana; en tornar, en 1902, van haver d’anar autoritats i la «guardia civil de infantería y caballería; el batallón y fuerzas de Castellón fueron previamente distribuidos por toda la población, y entramos de noche y entre bayonetas» (Historia de Artana, p. 203).

De Mn. Lluís Vilar Pla (1869-1936) hem parlat sovint: per conèixer un poc més de la seua biografia remitim per exemple a la Presentación del autor que va redactar Mn. Jesús Vilar per a la publicació de la Historia de Artana.

Anuncis
%d bloggers like this: