Maruja Martina, una de les responsables d’haver convertit el carrer Sant Vicent en un verger, el més bonic del poble, ens ha donat accés a esta col·lecció de fotos de son pare, Juan Blasco Pitarch (1910-1988), conegut al poble com Joan de Nela i també com Angelillo, per la seua bona veu: l’hem pogut sentir cantant La milonga de Carlitos ací a l’Artanapèdia. Joan va ser soldat a la Guerra civil en l’exèrcit republicà, però sobretot va ser un home treballador que va anar durant molts anys “a les màquines” (de batre) a la província de Barcelona o als rajolars de Madrid. Esta és una col·lecció molt valuosa per la qualitat estètica d’algunes imatges (algunes realitzades per l’important fotògraf modernista de Moià, Miquel Renom, 1870-1940), fetes abans de guerra, i per la singularitat documental de quasi totes.

Recordeu que amb un clic podeu veure-les en gran.

Comencem per les fotos de les màquines de batre. Joan de Nela és el que està més a la dreta dels quatre que aguanten la lona a l’esquerra de la imatge, amb un sombreret d’ala ampla i un mocador blanc al coll. En eixe mateix grup, el de més a l’esquerra, amb mono de treball, gorreta i un cigarret a la boca, pareix ser Benjamín de Carlos (fill del Carlitos de la famosa milonga). El funcionament de les màquines de batre està ben explicat en el blog de Joan Carrera i Vilardell Moià d’abans, on a més hem trobat reproduïdes estes mateixes fotos. Joan de Nela organitzava la seua pròpia colla d’hòmens d’Artana i Eslida, molts dels quals es trobaran en este grup. La foto porta gravat un encuny a l’angle superior dret amb la marca de l’autor: FOTOGRAFIA RENOM.

**********

Una altra fotografia preciosa, colorejada amb anilines i atribuïble a Miquel Renom (és reconeixible la gran composició coral, la diversitat de focus i d’activitats simultànies, la cura en el detall, la qualitat tècnica, el preciosisme de la il·luminació, etc.). Joan de Nela posa de nou en un grup de quatre, subjectant un fardell de palla, ara a la dreta de la imatge: és el que té la forca en la mà. Darrere del tractor es pot llegir sobre la trilladora “MÀQUINES DE BATRE” i el nom del constructor, que no podem entendre. Hi ha gent posant al tractor, damunt del trill, darrere d’una bàscula, etc. L’església que es veu al darrere és efectivament Santa Maria de Moià, es reconeix pel seu peculiar campanar de base octogonal amb grans finestrals i els arcs creuats que coronen la torre. En Moià tenia el seu estudi el fotògraf (al carrer Sant Antoni 10, com veiem en els encunys que gravava en alguns angles); suposem que ahí passaria unes quantes setmanes la colla de Joan. L’home calb de més a l’esquerra porta un au, possiblement per a fer el dinar de final de campanya, de fet veiem als treballadors particularment pulcres.

Maruja recorda que son pare va treballar en diferents pobles de la província de Barcelona: a la comarca del Baix Llobregat en els pobles de Cornellà de Llobregat, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i el Prat del Llobregat. A la comarca del Barcelonés en l’Hospitalet de Llobregat i Sants, en la pròpia Barcelona. A l’Alt Penedés en Vilafranca del Penedés i Sant Sadurní d’Anoia. A la comarca de l’Anoia, en Igualada. I com veiem a les fotos també en Moià, a la comarca del Moianès.

**********

Els fardells que abans hem vist omplir, ara sobre el cap d’un dels treballadors. Joan porta el cigarret a la boca, com molta gent en totes les fotos, no pareix que els preocupara molt el perill d’una crema. Van tots molt tapats, per evitar la pols i la palla per dins de la roba. Recordem que no hi haurien moltes facilitats per a la neteja: els treballadors vivien en males condicions, sovint en pallisses. La foto no té menció d’autor.

**********

Esta és la fase del procés en què es fan les bales de palla. Costa reconèixer a Joan, potser és el de l’esquerra, amb una gorreta blanca. Sense menció d’autor.

**********

Una nova fotografia amb el segell de FOTOGRAFIA RENOM. Estan menjant al voltant d’una paella; generalment un d’ells es feia càrrec de la cuina. Fóra el que fóra el menú, menjaven tots del mateix perol, asseguts a terra. Generalment no faltava el vi: podem veure com l’home de davant té entre mans una bota. També es veuen fumar tranquil·lament damunt de la palla. Pareix que el grupet de persones de la dreta eren d’Eslida, però encara no hem trobat qui els reconega. La foto podria ser d’abans de la Guerra. Quan a la seua qualitat, la imatge pareix un fotograma tret d’alguna pel·lícula, només cal comparar-la amb la foto anterior per constatar el nivell d’excel·lència a què arribava l’autor. Joan està en el centre, sostenint la cullera i amb mocador blanc al coll.

**********

Una altra fotografia colorejada de molta qualitat. És un paller impressionant, monumental, que lògicament cridaria l’atenció dels fotògrafs amb inquietuds artístiques com Miquel Renom. Joan és el del mig dels tres de baix. Aguanta amb el seu company el que pareix una oca, com també un dels que estan dalt. Possiblement les dos imatges colorejades es farien per a ser comercialitzades com a targetes postals, de fet varia molt la qualitat d’impressió respecte de la resta d’imatges.

**********

Canviem de lloc i de faena. Anys després de les fotos que hem vist, Joan de Nela feia quadrilla per anar als rajolars de Madrid. Anava amb la família: dona, fills, germans i altra gent del poble. De dreta a esquerra són Maruja Martina, propietària de les fotos, son tio Joan, José Càrpio, Juanito Valero, un desconegut i Vicente el Surdo amb la botija. Estan sobre un muntó de terra amb què pastaven les rajoles. Darrere ja es veuen arreglades, dretetes assecant-se. Les fotos les feia l’amo del rajolar, un home que a més tenia una xurreria en Madrid. Sovint els portava xurros i porres. Els xiquets anaven al rajolar i ajudaven mentre jugaven.

**********

Joan de Nela amb un carretó de rajoles. Darrere podem veure com es posaven les rajoles dretetes per assecar-se. Les rodes dels carretons eren de ferro colat, encara no s’havia popularitzat el neumàtic.

**********

La imatge és molt bonica, tot i la poca qualitat tècnica de la càmera. Estan davant d’una pilera monumental de rajoles. Maruja, com a protagonista, reconeix alguns dels personatges: la xiqueta de baix és ella , la de dalt és Trini el Surdo; a l’esquerra el germà de Maruja, Juanito, i al seu costat Juanito Valero. No coneixem als altres.

**********

Una colla d’amics, provablement abans de la Guerra: Joan de Nela és el primer per l’esquerra i es veu molt jovenet. Del grup només hem conegut a Antonio Cervantes, l’únic que no porta brusa. Segurament era alguna festa, perquè porten sabates i cinturons en compte de faixa. Joan porta una manteta damunt; Maruja la recorda molt suau, com si fóra de vellut.

**********

Un grup de xiques i xics davant d’un teló de fotògraf. Creem haver reconegut a dos persones: la segona de darrere per la dreta pareix ser Maria Lara Silvestre, àvia materna de Maruja. La primera asseguda per la dreta podria ser Dolores (de Carbonero?), una xica que es va casar ja major amb un farmacèutic (Don Blas?) amb qui havia estat treballant com a criada.

**********

A partir d’ací comencem una col·lecció de retrats de personatges, tots ells d’abans de la Guerra. Esta primera és l’àvia paterna de Maruja, Maria Pitarch, l’agüela Nela. Com en tots els cassos, està davant d’un teló d’estudi que representa un luxós interior ajardinat. Els mobles de vímet estaven de moda. Hui en dia ens sorprenen les llarguíssimes faldes, els sempiterns davantals, les toques o els dols tan habituals, que per a la gent major podien ser permanents. És difícil saber la seua edat, la falta de dents i el cabell replegat les feia parèixer molt més majors del que eren. Les mans inflades del treball a la casa la delaten com a dona de classe treballadora. Hem de pensar també que a fer-se la foto aniria especialment mudada: així ho pareix pel trocet de falda que es veu baix del davantal i pel llustre de les sabates.

**********

Maria Gallart Lara, filla de la Maria Lara que hem vist dos imatges més amunt, dona de Joan i mare de Maruja, molt joveneta, molt guapa i estilitzada, vestida i pentinada a la moda, amb les sabatetes de tacó de con que s’estilaven en aquell moment i precioses arracades a les orelles. De nou el teló barreja una zona ajardinada amb un interior de luxe. Els telons es solien comprar a Madrid o, especialment, a Barcelona, i pareix que encara existeix una certa indústria. La tauleta, de vímet novament.

**********

Dos retrats menudets de dos germans “Nela”: el de l’esquerra és José, el major dels germans, vestit segons les tropes espanyoles en Àfrica. Des de l’anomenada Guerra del Kert, que s’inicia en 1909, a la fi de la Guerra del Rif (1920-1926), la presència de l’exèrcit al Marroc va causar molt de patiment i molts milers de morts, també entre els joves del nostre poble. Joan (1910) ja es va lliurar de la Guerra d’Àfrica, però a canvi li va tocar fer la Guerra Civil, com veurem més avall.

**********

Joan de Nela de xiquet, amb el que pareix ser un teló neutre de fons, una gorra gran (a la moda dels anys 20), brusa passadeta fins al coll i pantaló llarg, com corresponia als que eixien ja de la infància per a ingressar en el món laboral, tan dur per als joves treballadors d’Artana.

**********

Joan en Madrid, a les portes del Retiro cap a 1927, concretament davant de les Puertas de la Independencia, front a la Puerta de Alcalà. Manté la gran gorra i les espardenyetes blanques, la brusa despassada i lligada baix, i una faixa ampla i elegant per passejar per la capital. Reproduïm la inscripció de darrere: «Juan Blasco Pitarch. Mi edad 18 años. Madrid. Artana». El suposem en Madrid per a treballar als rajolars; si és així va començar molt prompte. A Madrid, o a les màquines de Barcelona, anaven a peu, dormint on podien i de vegades captant per a poder menjar. Tornaven amb els diners guanyats i ben vestits. Joan de Nela era particularment elegant, com veurem en fotos successives.

**********

Un altre retrat a Madrid: «4D [4 de desembre?] año 1930. Juan Blasco. Artana. Mi edad 21 años. Madrid. Prosperidad. Juan Blasco Pitarch». Prosperidad és un barri de Madrid del districte de Chamartín. Amb tres anys més se’l veu canviat, més madur; ha deixat la brusa per la jaqueta, però continua portant gorra ampla i espardenyetes. La foto està feta al carrer, amb un teló realista que mostra un jardí i un palau al fons.

**********

Nova fotografia a Madrid, ara en estudi. La foto no està escrita però porta el segell del fotògraf: Foto Gil, del barri de la Guindalera, al districte de Salamanca (un dels més rics de Madrid, on es troba la plaça de bous de las Ventas, que limita amb Chamartín, el districte on es va fer la foto anterior). No hi ha una data però se’l veu molt jovenet. Va molt elegant, de nou amb jaqueta, corbata clareta, insígnia a la solapa i mocador eixint per la butxaca de la jaqueta. Manté les espardenyetes blanques. La seua filla, Maruja, ens conta que era un home molt elegant, que quan tornava de treballar fora venia amb trage nou, i que li agradava mudar-se, dur bessons de camisa, agulla de corbata i tots els detalls.

**********

Una altra foto d’estudi, ja hem vist que estaven de moda les columnes i els paisatges entre ajardinats i monumentals, entre interior i exterior. Tornem al sillonet de vímet i Joan torna també a la brusa elegant, passada fins al coll. També el veiem per primera vegada amb bona sabata. En la mà el típic puro que els donaven els fotògrafs per a que les tingueren ocupades i donara naturalitat al posat.

**********

Foto de V. Navarro, de Borriana, a la moda dels anys 40 i 50: ben vestit, amb agulla de corbata i el mocador aguaitant descuidadament per la butxaqueta de la jaqueta. Desapareix el fons il·lustrat i el plànol general per a limitar el retrat al primer plànol. El fons és neutre i es difuminen els contorns del cos. El cabell, amb les seues ones i la ratlla ben partida, està acabat d’eixir de la perruqueria.

**********

Acabem esta col·lecció amb un document que trenca la lògica civil de les fotos anteriors, tal com va partir en dos la vida de Joan: la Cèdula Militar d’Identitat de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola, datada el dilluns 6 de desembre de 1937. Joan és soldat i té 28 anys. Només es conserva una part de la cèdula (el que veiem és anvers i revers). Pertanyia al 403 Batalló de la 101 Brigada Mixta, la brigada que es va formar en Sagunt entre abril i maig de 1937 amb el 4 Batalló de la 10 Brigada Mixta de “El Campesino” i els reclutes de les quintes de 1932 a 1935 d’Aragó, València i Jaén. El periple de Joan amb la Brigada va ser el següent: en juny els traslladen a Alcalà de Henares; el mes de juliol participen en la batalla de Brunete. En gener de 1938 estan en el front de Terol, on és ferit. Tornen a les casernes d’Alcalà de Henares i més avant passen a l’Ebre i a Catalunya.

Les històries de la Guerra de Joan de Nela donarien per a moltes altres pàgines; potser en altra ocasió continuarem amb elles. De moment, gràcies a Maruja Martina i a les seues filles Mónica i Helena per les fotos, per les històries i per l’ajuda en la documentació.

Artana, 22 de juliol de 2018