L´IDOL D´ARTANA

Francesc Esteve i Gàlvez

idol

         L´estiu de 1925, en una de les meues visites a la família Tomàs Martí d´Artana, em mostraren una pedra esculpida que representava esquemàticament una figura humana, i és per açó que en les meues notes de treball vaig començar a anomenar-la “l´ídol d´Artana”.

         Con que em digueren que el malaurat Vicent Tomàs i Martí l´havia recollit a la Ràpita, alta muntanya que està al NE del poble, hi vaig anar trobant al cim senyals d´obra vella, però ja tardana, sense cap indici arqueològic que puguera enllaçar-se amb aquella pedra esculpida. I ja desconfiaba de que la referència que em donaren fóra certa, quan vaig saber per Joan Martí Portalés que estava a la vora de la Cova del Teniente, ja prop del terme de Nules, encastada entre les pedres d´un parat, posada dreta ben visible, de quan rebassaren el bancal. La varen treure i con pesava molt la deixaren per a recollir-la al dia següent; i quan tornaren amb un matxo per a dur-la al poble, ja la trobaren mutilada, perquè algú se n´adonà del que feren la vespra i al veure l´ídol el va trencar.

         L´ídol; els seus paral-lels i possible significat.

La senzilla figura està tallada en un bloc de tosca calcària prou dura, però relativament fàcil de treballar. Té 52 cm. dálta, amb un gruix de 14 cm., i mostra les galtes llises, sols alterades per les rugositats naturals de la pedra, sense senyals d´incisions ni rastre de pintura (fig. l). En camvi el contorn es detalla curosament fent ressaltar cap, braços i cames. No està clar si els braços es doblen i són quatre, a l´estil d´algunes figures rupestres[i], o es representen dos braços i les cames. En tal cas es tractaria d´una figura humana asseguda.

paco esteve Ídol d´Artana

Aquesta imatge esquemàtica de la figura humana es troba també en l´art mobiliar neolític del SE d´Espanya, retallada en plaquetes d´os i de pedra, i arriba a donar en la de Purchena el mateix contorn de l´idol de la Cova del Teniente[ii] Sense el segment inferior quadrangular, reduida la silueta al cos amb les extremitats corbant-se amunt, el veiem en un penjoll (fig. 2) del Campico de Lébor (Totana, Murcia)[iii] i és de creure que seria un amulet perquè exactament igual torna a sortir en la Cova de la Barcella (Torremançanes, Alacant)[iv]. Per tant la pedra esculpida de la Cova del Teniente s´acorda perfectament amb la interpretació esquemàtica de la figura humana del gran centre cultural del SE d´Espanya, si bé ací la trobem en plaquetes i penjollets, peces menudes d´ús personal, mentre la d´Artana és gran, com destinada a ocupar un lloc preeminent. I es pot pensar que fóra a la mateixa Cova del Teniente, que és ampla i ben emplaçada en la solana de cara al pla. Un bon abrigall on de segur va sojornar l´home primitiu, del qual no se´n veuen despulles perquè serveix de mallada i al treure el xerri per a adobar els camps de baix degueren destruir les romanalles prehistòriques.

Però hi ha en aquell indret d´aspres roquers altres detalls curiosos que el fan més interessant. Seguint amunt pels penyals a poc es troben dos magnífiques pedres cavalleres, que l´erosió ha deixat en difícil equilibri, i a dalt s´obre una altra cova més menuda, de planta semicircular amb un eixamplament fent una cavitat apart, molt reduida. Per tot el sòl entre pedruscall i terra fosca, afloren minúsculs fragments d´ossos humans i alguna peça de collar, prova de que ací hi hagué un gran sepulcre col-lectiu i a l´excavar seguiren sortint per tot les peces de collar (més nombroses a la menuda cavitat marginal), fins que a uns vint centímetres de fondària aparegué la roca viva.

La presència d´aquesta cova sepulcral comporta altres reflexions. Potser l´idol estigués ací, perquè els seus parions del SE també  procedeixen de sepultures, con si es tractara de representacions anímiques o de divinitats protectores, com els ídols de pedra i d´os del SE equivaldràn als clindres de marbre i les plaques d´esquist que es troben en els dòlmens.

Però tot depèn del lloc on el nostre recordat amic Vicent Tomàs i Martí va recollir la pedra esculpida, fóra a dalt o a baix de la Cova del Teniente. Jo crec que seria a dalt, perque venint d´Artana s´arriba per bona senda a l ábric amunter i en canvi hi ha prou dificultat per atènyer la Cova del Teniente, malgrat estiga molt a prop.

Castelló, desembre de 1932.


1.- Molt pròxim a l´idol d´Artana és la figura senyalada per Obermaier i reproduida per Breuil a Viseda de la Cruz (Sierra de Marana) (Sillar Baja) (H. Breuil: Les peintures schematiques de la Peninsule ibérique. T. I, II, III. París, 1933. T. IV. París, 1935. T. IV, fig. 13).

2.- La posició de l´idol de Purchena deu ser amb la testa perduda i els braços en alt, tal com la veié Siret (L. Siret: Religions neolithiques d´Iberie”. Revue Prehistorique, T. III, París, 1900, i no la posició invertida que li donà Breuil (H. Breuil: “Les peintures rupestres schematiques de la Pininsule Ibérique”. T. IV, fig. 68), perquè la propensió a alçar els braços és correnta en els ídols d´Almeria.

3.- Conegut amb ocasió de l ´Exposició Internacional de Barcelona l´any 1929. Després de redactada la present nota es va publicar. (E. del Val Caturla: “El poblado del Bronce I Mediterràneo del Campico de Lébor, Totana (Murcia)”. Cuadernos de Historia Primitiva. Año III, nº 1. Madrid, 1948, pp. 5-26. Figura central de la Lám. XII).

4.- J. Belda Domínguez: “Excavaciones en el Monte de la Barcella, término de Torremanzanas (Alicante)”. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüeades, nº 1 de 1930. Madrid, 1931. Lám. X, nº 14.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: