Dificultat mitjana, recorregut 8 Km., durada aproximada 4 hores.

Desenvolupament de la ruta segons l’aplicació Wikiloc. Es pot veure en format interactiu a l’enllaç següent: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/artana-solana-la-mina-iii-amb-circuit-34819769

Mineral de cinabri als abocadors dels Fonedors. Foto Artanapèdia.

Eixirem del Museu de la Mineria en direcció oest per l’avinguda Serra Espadà. A l’altura del Centre de Salut anirem a la dreta pel carrer Castelló, en arribar al final anirem novament a la dreta fins el carrer de la Rambla; en aquest cas ens mourem en direcció esquerra. Deixarem el poble i continuarem fis arribar a la Rambla, la creuarem i caminarem a la dreta uns metres fins arribar al camí de Vilambuig, aquest està a mà esquerra. Seguirem per uns olivars uns 300 m. fins arribar a un camí a la dreta que creua el barranc, recorrerem de pujada uns 50 m. i allí, a banda i banda del camí, veurem les restes d’uns antics fonedors on tractaven el material de cinabri d’una mina pròxima, ara de molt difícil accés per estar alta i amb molta vegetació sense que es veja cap senda.

Comentaris a les “cases dels mineros”, en l’excursió organitzada per l’Era el diumenge 14 d’abril de 2019. Les fotos, cedides pel Col·lectiu l’Era, pertanyen a José Blasco.

Retornarem al camí principal continuant en direcció oest, a uns 200 m. trencarem a la dreta per una pista de pujada de formigó, quan estiguem a la cruïlla anirem a l’esquerra, caminarem per antics cultius de garroferes ocupats ara de frondosos pinars de pins halepensis; en arribar a la fita de terme ens quedaran uns 900 m. de camí. En veure dos cartells forestals a la dreta, pujarem per la senda que va a les cases dels anglesos, allí és un bon punt per esmorzar i escoltar la història d’aquest indret sobre la mineria del mercuri i altres com la fundació i gestió de la “Liga Antialcohólica Española” amb la revista El Abstemio, així com altres fets destacats; podem recordar que la mina va ser lloc de refugi d’unes 400 persones que fugien dels bombardejos durant la Guerra Civil espanyola, com ens han contat alguns testimonis.

Dibuix de Vicent Tomàs i Martí: “Solana de la Mina. Els Fonedors. 17-IX-MCMXXI”. Aquell dissabte de setembre, l’autor del dibuix tenia 23 anys i ja era un intel·lectual valencianista reconegut. Agraïm la troballa al company Óscar Pérez.

Un altre dibuix del mateix dia: “Solana de la Mina. Els Fonedors. 17-IX-MCMXXI”. No sabem fins a quin moment es va treballar a la mina.

Per arribar a les boques de les mines principals caldrà pujar per un magnífic camí empedrat en zig-zag d’uns 3 m. d’amplada, probablement del segle XVIII, aquest i tot el conjunt han segut recentment recuperats gràcies al bon treball de la brigada del Parc Natural de la Serra Espadà. Dalt podem entrar a les galeries i contemplar els fonedors, desgraciadament molt deteriorats. També, al estar a un nivell alt de la muntanya, podrem admirar un paisatge esplèndid de la nostra Serra.

Pujada pel caminet empedrat en zig-zag, en l’excursió del 14-4-2019. Foto José Blasco.

Entrada a una de les boques del secà de dalt. Foto José Blasco.

L’exterior dels forns o fonedors. Foto José Blasco.

Entrada a la boca del secà de baix. Foto José Blasco.

Una vegada vist tot el conjunt caldrà retornar a la pista principal, seguint-la en direcció oest fins que a uns 200 m. girarem a l’esquerra per un camí que baixa al barranc de Vilambuig pujant novament a l’horteta del mateix nom. Aquesta és un antic llogaret morisc de parets de morter que protegeix del desnivell els bancals. En arribar al final de la zona de reg ens enfrontarem en un camí asfaltat, girarem a l’esquerra i seguirem el camí 2.500 m. fins arribar a Artana.