Hem trobat fotos de l’Artana de principis del segle XX de molt d’interés plàstic i documental. De moment només les tenim en un format de poqueta qualitat, encara que en alguns casos reconeixem els negatius en placa de vidre que segur que podrien proporcionar millors còpies. Tot i això, pensem que val la pena compartir-les.

Les primeres huit fotos són una sèrie de vidres estereoscópics d’un indià de cognom Vilata, que va fer fotos de molts llocs valencians, entre 1904-1916. Les d’Artana són de 1912 i pertanyen a la col·lecció d’Edicions Tívoli, una editorial que, entre moltes altres coses, publica llibres de fotos antigues.

De bona part d’estes fotos hem sabut pel nostre estimat company d’Eslida Óscar Pérez, investigador incansable de qui tornem a recomanar el seu fabulos bloc germà Espadàniques.

Una imatge sorprenent de la pujada i la capella del Calvari en 1912. Fixeu-vos en l’escala empinada am què s’accedia a la capella, i les estacions del Viacrucis amb la teuladeta en forma de curulla. Ixe mateix any, Mn. Clemente Moliner va tindre la idea de reformar el Calvari, va ampliar els caminets dinamitant la costera, va arrancar xiprers ja criats i va tombar i fer de nou totes les capelletes del Viacrucis i els Dolors. El nou Calvari es va inaugurar a la festa del Cristo de 1915. Podeu saber un poc més i vore fotos de les capelletes entre 1915 i 1940 a la publicació El Calvari i la seua evolució. És foto de Vilata, tal com s’ha dit.

*****

Esta foto i la següent, del mateix carrer, ens ha donat especialment faena. Pareix que siga el carrer Sant Vicent, mirant cap al santet, però no ens queda clar si al final el carrer travesser segueix a l’esquerra (el carrer del Crist) o si és un racó. A banda del santet ens ha agradat molt veure l’arquet de la casa de l’esquerra i les voreres empedrades a banda i banda de carrer. Foto Vilata.

*****

Pareix el mateix racó però no el mateix moment, i no ens referim només a la pluja: la forma pintada baix del santet és diferent a l’anterior, i a més veiem un suport d’un farolet que no estava en la imatge anterior. Potser la data de les fotos no siga la mateixa per a totes elles. Foto Vilata.

*****

El castell, en la banda que mira al poble. Fixeu-vos que encara no s’havia reconstruït la torre de la punta (la va reconstuir Vicent Tomàs Herrero en 1928). És una excursió d’homes, dones i xiquets, que potser no foren d’Artana. Foto Vilata.

*****

Una parella aguaitant a un dels balconets de l’ermita de Santa Cristina. En aquell moment, fa més de cent anys, ja estaven criats els xiprers. Este tipus de balcó sense vol era molt típic en els segles anteriors, i lamentablement no és gens apreciat per les noves generacions, que, tret d’excepcions, l’eliminen sistemàticament. Foto Vilata.

*****

L’església, la plaça i el carrer Major. Foto Vilata.

*****

Entrada a l’església en alguna festivitat, possiblement una visita pastoral del bisbe de Tortosa. A la banda de baix veiem les gorres de plat d’una banda de música (possiblement en ixe moment n’hi haurien dos). En aquell moment eren molt típics els arquets amb flors, garlandes i lletrers, que després arribarien a desaparèixer. Veiem a la gentada amb barrets de feltre o canotiers (planets, de palla amb una cinta negra) i gorres irlandeses, i les dones amb toca o mocador sobre els muscles. El balcó de les Suquianetes està ple de gent, a més amb un cobertor fosc molt bonic. La porta de baix s’obria cap a fora, com era habitual en els comerços; potser aleshores estiguera ja el barber que va precedir al baret del Xato. Foto Vilata.

*****

Una altra foto de la muralla del Castell. És la que mira a llevant, i tornem a comprovar que la torre (ací estaria a l’esquerra) no s’havia reconstruït. Hi ha un grup de persones a l’esquerra de la imatge i una altra aguaitant al mig de la muralla. Autor i data desconeguts.

*****

Ací veiem una imatge preparada per a la seua visualització estereoscòpica: a una certa distància de la vista (generalment amb l’ajuda d’un visor) es veia amb sensació de profunditat. És una imatge preciosa de la font de Santa Cristina, amb gent elegant i altra vestida de forma comuna. Autor i data desconeguts.

*****

Esta fotografia ha estat cedida per José Rico, “Seba”. A l’esquerra es pot veure a una joveneta Marí Llisa amb una altra dona asseguda en un silló de vímet i que pareix estar llegint o fent-li lliçó. Pareix una imatge d’abans de la guerra. Estan en un corral de casa molt bonic, amb un banc alt, ple de plantes i amb taulellets de dissenys diferents. Autor i data desconeguda

*****

En esta imatge preciosa podem veure l’entrada al poble per llevant (a la dreta es quedaria la grasada), amb l’abeurador en què abeuraven les nombroses cavalleries i ramats del poble. Les cases encara són totes del mateix estil, amb amples porxades dalt més amunt per a emmagatzemar les collites. La foto l’arreplega Alfons Vila i Moreno (1999), en Castelló, terra de romeries (València: Lo Rat Penat, pp. 38.).

*