**********

En esta entrevista, Vicent Ramon Rico Vilar, ‘Pelo’ (1928), ens conta la seua història de vida, que inclou la Guerra civil, el treball en el carbó, com a carreter portant gavells a Onda, de granerer o explotant projectils per vendre la metralla. Faenes de les que, a Artana, potser siga l’últim testimoni directe.

Direm també que el nostre entrevistat és una persona extremadament agradable, un home singular, molt treballador i amant de la cultura. Seua va ser la proposta d’organitzar anualment la Festa dels Gavellers -i les instruccions per a carregar el carro-, i nosaltres sempre l’hem tingut disponible per assessorar-nos en qualsevol projecte o per informar-nos de qualsevol qüestió. En la gravació es pot comprovar com vam gaudir de la conversa, que haguérem pogut continuar hores i hores. Gràcies a Vicent Ramon per la seua generositat i per la seua amistat.

Cada vegada que fem una entrevista a una persona major d’Artana descobrim un altre tresor de relats per al nostre poble, un patrimoni oral del major nivell -de fet la memòria oral autobiogràfica va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2003.

**********

 

El dissabte 16 de novembre de 2019, Mónica Pallarés i Nelo Vilar van entrevistar a Regina Pitarch, una dona treballadora, veïna del barri del Cristo. L’entrevista es va enregistrar en àudio; ací es pot accedir a l’arxiu de so i a la seua transcripció fidel.

L’entrevista es va plantejar de forma oberta, quasi com una conversa. El temes que es van tocar van ser la manufactura de fideus que feia sa mare, l’ofici de sarier que va ocupar a vàries generacions de “Naves” (són pare i els avis paterns), l’escola, el “Coco” (els telers de fibra de coco que van substituir a l’espart), el treball en la neteja, la cura dels majors, la collida de taronja (quan encara era faena de dones), la Fiscalia i l’estraperlo, el oci en la joventut (els passejos, el cine, el ball prohibit…), la “labor”, el llavador, els llargs i habituals desplaçaments a peu, les faenes oblidades com fer arena per llavar, el festeig o l’ofici dels fotògrafs.

Regina té bona memòria, valora allò que s’ha perdut i conta amb gràcia i sentit de l’humor tot allò que és important per a la nostra memòria col·lectiva. Si diem que va ser un plaer ens quedem curts.

**********

Un document històric produït per Artanapèdia: Testimonis de la guerra civil a Artana, un vídeo construït a partir de les mencions a la guerra que es fan en cinc entrevistes realitzades a persones d’Artana i lliurades a la nostra web en els darrers mesos. Els entrevistats són, per ordre d’aparició, Juan Llidó Traver, ‘Juanito Blai’ (1920); Enrique Muchola Peris, ‘Enriquet’ (1917); Ricardo Peris Pitarch, ‘Ricardo Andreu’ (1930); María Vilar Herrero, ‘Marí Racó’ (1925), i María Herrero Vilar, ‘Marí Peneque’ (1934).

Diem que és un document històric perquè per primera vegada en 80 anys els testimonis parlen públicament dels fets de la guerra al nostre poble. La nostra faena ha sigut organitzar els relats cronològicament i temàticament. Hem organitzat eixes temàtiques en els apartats següents:

• La República,
• La Guerra Civil. Desordres,
• Allistament,
• El front en el bàndol republicà,
• El front en el bàndol franquista”,
• Final de la guerra.

Som conscients que este és un treball modest, fet desinteressadament a base de voluntariat i que anirem ampliant tant com puguem.

Gaudiu de la informació que ens ofereixen estos nobles conciutadans.

**********

Seguint amb la sèrie d’entrevistes que estem realitzant per recollir històries de vida que consoliden la memòria oral del nostre poble, presentem la que li vam fer el divendres 15 de febrer de 2019 a Ricardo Peris Pitarch, ‘Ricardo Andreu’ (1930), un home de trajectòria vital particular, amb sensibilitat i aptituds artístiques. Amb ell vam parlar de la seua infància i la seua família, del seu ofici com a ferrer tradicional i mecànic, com a artesà i artista, de la guerra civil en Artana i de la postguerra, i finalment, abusant un poc del seu zel per la intimitat, d’un dels temes que li toquen més al cor: del seu fill Ricardo Peris Llidó, ja desaparegut; una persona sensible i intel·ligent amb una diversitat funcional. Amb la seua dona, Rosario Llidó Silvestre, Rosarito Maduro, una dona molt valenta a qui recordem des d’ací, va traure endavant a tota la família. Dins de la dinàmica de la “història de vida” ens pareixia una temàtica molt bonica, d’una gran humanitat, que aposta per la dignitat de les persones amb diversitat.

Dels dos “Ricardos ‘Andreu”, pare i fill, reproduïm alguns treballs: d’escultura i artesania del primer, i de pintura del segon. Hi ha molt més, i potser en el futur ampliem estes col·leccions singulars.

Agraïm infinitament a Ricardo i a les seues filles, Lourdes i Fàtima, la seua amabilitat i la seua generositat.

**********

Durant dos divendres de febrer (el dia 1 i el 8) de 2019 vam entrevistar a María Vilar Herrero, Marí Racó (1925), amb la col·laboració més que autoritzada de la seua filla, Pilar Cabañes Vilar. Entre les dos van repassar la “història de vida” de la primera, incloent el seu pas per l’escola republicana, el trauma de la guerra, la seua vida laboral com a espartinera i cosidora, i especialment els anys passats al front de la central telefònica, un ofici desaparegut que donava un servei públic fonamental entre els anys 50 i 80. I un llarg etcètera de temàtiques populars, pròpies d’un altre moment civilitzatori que, tanmateix, constitueix l’animeta del nostre poble actual.

Marí ‘Racó’ és una persona coneguda i apreciada en Artana, d’una simpatia i una humanitat desbordant, com es comprovarà en les seues pròpies paraules i es podrà deduir del paper actiu en nombrosos aspectes de la vida social artanenca.

Per entendre millor l’entrevista es poden veure la col·lecció fotogràfica de Marí Racó i la col·lecció Família Cabanyes, on apareixen la major part de les situacions i els seus protagonistes. D’altra banda, Pilar Cabanyes ja ens va lliurar fa algun temps un treball propi en l’àmbit de la memòria popular: una gravació de Cassos i cançons de Dolores i Rosario Cabañes Ibáñez (1989) que mereix ser coneguda.

**********

El 3 de desembre de 2018 vam entrevista a Juan Llidó Traver (1920), conegut com “Juanito Blai”, l’últim testimoni viu en Artana de l’anomenada “Quinta del Biberón”, xiquets de 17 anys que van fer la Guerra Civil reclutats pel govern de la República.

Juanito Blai ens conta amb humiltat i un somriure resignat els sis anys i mig que va passar fora de casa entre guerra i mili, primer amb l’exèrcit republicà, després amb el franquista, i, acabada la contesa, fent la mili quatre anys més recorrent muntanyes per combatre els guerrillers maquis.

Sumem esta entrevista a tot un seguit de publicacions sobre la Guerra Civil, quan es compleixen 80 anys del seu final i dels llargs mesos de front en el nostre poble. La resta són la conferència de Carlos Mallench La batalla de Llevant a Artana; els Documents de la Causa General del franquisme contra la “dominació marxista”, ram d’Artana; i l’Entrevista a María Herrero Vilar, ‘Marí Peneque’. A més d’estos textos, en Artanapèdia en hi ha d’altres sobre esta qüestió, alguns dels quals estan ressenyats en la pàgina que dediquem a l’esmentada conferència de Carlos Mallench.

**********

Hem entrevistat a María Herrero Vilar, “Marí Peneque” (1934), que com es pot veure està en plena forma i té molta memòria. Reproduïm l’arxiu de so i la transcripció fidel de l’entrevista, amb algunes notes aclaridores de la nostra mà.

Existeix un gran buit sobre la història de la Guerra Civil i la postguerra contada pels seus protagonistes, els grans oblidats de la recent recuperació històrica i turística de la guerra. Conèixer els fets, les vivències dels nostres avis, els detalls de la seua quotidianitat en tres anys de guerra i nou mesos de front, és necessari per entendre’ls de forma crítica, sense falsetats ni manipulacions. És també una part fonamental de la nostra història, que encara ens afecta de diverses formes i que, afortunadament, encara té testimonis directes i indirectes amb tot el coneixement.

Han sigut 80 anys de silenci que Artanapèdia ha trencat de forma pionera, abans que res amb l’excel·lent text de Josep Herrero Andrònic Pla Montesinos. Apunts biogràfics, per al que va entrevistar a més de 30 persones i va consultar nombroses fonts d’arreu de l’Estat.

Però, més enllà de la guerra, les temàtiques de què vam parlar amb Maria van ser les següents:

• La Guerra Civil a Artana, vista per una xiqueta de 4 anys
• L’escola i els estudis en la immediata postguerra
• L’economia familiar
• L’espart
• La cotització social

Amb esta entrevista obrim un nou epígraf en el nostre índex, el dedicat a la Memòria Oral autobiogràfica, on penjarem altres entrevistes prèvies i totes les que vinguen en el futur.

**********

Enrique Muchola Peris, ‘Enriquet’ (Artana, dissabte 12 de maig de 1917), mereixeria molta més atenció de la que se li ha prestat. Centenari, va viure l’ofici familiar de sarier, que va ser tan important en Artana i que porta tantes dècades desaparegut; va patir l’experiència terrible de la guerra des del principi i en els fronts més despietats: Terol, l’Ebre…; va estar al camp de concentració d’Argelers-sur-Mer, un episodi duríssim per a desenes de milers de republicans; va protagonitzar (amb un altre artanenc desaparegut: José ‘Escaleta’) la fugida cap a casa a peu, travessant els Pirineus; en arribar a Espanya els van dur a un altre camp de concentració, i va tornar a Artana un mes després, superant unes complicacions amb els avals causades per la misèria ideològica de la nova administració local. I moltes coses més.

Enriquet mereixeria un reconeixement i un homenatge més enllà de la seua edat: el seu testimoni té pocs equivalents en Artana i en tot el nostre entorn, ens parla de fets històrics que podem rebre de primera mà. Tot un luxe, tot un privilegi.

Li agraïm la seua generositat i simpatia, i també a tota la gent que ha fet possible que us puguem oferir esta entrevista.

**********

Un treball que voldríem fer més sovint és realitzar entrevistes a persones del poble que poden aportar un testimoni directe sobre formes de vida desaparegudes de gran interés per a totes i tots. En esta ocasió hem entrevistat a Rosario Tomàs Balaguer (1940), coneguda com Rosarito Serra, modista del poble durant 52 anys, que ens parla d’una vida de dona treballadora: 52 anys cosint per a la major part de les cases d’Artana i per a molta gent de fora, en un ambient social i laboral molt dur per a les treballadores i treballadors. Un relat de dignitat apassionant sobre un món ja desaparegut.

Ens rep en sa casa, a on ens acompanya Andrea Álvarez, la seua neta, que és la que ens ha servit de contacte i que ens atén amb tota l’amabilitat del món.

Ací teniu el vídeo de l’entrevista, feta amb precarietat de mitjans tecnològics però amb tot el rigor i afecte del món. Són 45 minuts d’informació etnològica preciosa en què és difícil no empatitzar amb el seu testimoni.

*