Barreres arquitectòniques contra els ocells

Una proposta per a la protecció dels ocells urbans

L’article que podem llegir ací a la vora [feu clic sobre ell per obrir-lo en format PDF], fou escrit fa uns anys. Va ser publicat en diferents mitjans de comunicació; ens parla, com podeu veure, de les dificultats dels ocells urbans per a resguardar-se i nidificar, la qual cosa ens preocupa i ens porta a fer una proposta als ajuntaments de la Serra Espadà, i d’una manera especial al d’Artana, incloent-hi en aquesta proposta als arquitectes municipals i a tots els ciutadans, especialment als professionals de la construcció.

Tal com assenyalàvem, les construccions actuals poden ser molt sòlides, molt funcionals i pràctiques per a les persones que les habiten, però amb tota seguretat no tenen les condicions de les velles construccions quant a habitabilitat per als ocells.

teulada no apta

Teulada no apta per a la cria dels ocells.

Recordem els forats per a les bastides que es deixaven destapats, els ràfecs de les teulades que es deixaven descoberts on podien albergar nius de falzies, les amples porxades sense porta on nidificaven les orenetes i tota mena de forats i escletxes ocasionats per l’antiguitat i també pel deteriorament de la construccions amb el pas dels anys.

Aquests elements tan importants per als ocells que estaven a les velles construccions, van desapareixent perquè actualment no es tenen en compte en les edificacions noves ni en la rehabilitació de les antigues.

Conseqüències de la desaparició dels ocells i rates penades insectívors.

Nombroses falzies volant vora l’església

Cal recordar que una falzia, un vilero o teuladí i aus semblants, poden menjar fins 6 grams d’insectes al dia, el que vol dir que un sol exemplar arriba a consumir més de 2 quilos a l’any. Mil falzies consumeixen 6 quilos per dia. Les rates penades poden menjar-se fins a 1200 mosquits en una hora, i al llarg de la nit consumeixen l’equivalent al seu pes en insectes, això vol dir que 1000 rates penades poden devorar una tona d’insectes en tota la temporada de caça.

Evidentment la nostra inconsciència a l’hora de planificar l’urbanisme i tota la nostra activitat, està causant una disminució de moltes espècies imprescindibles per a la vida del planeta, el que passa és que no som conscients del mal que estem fent a la natura i a nosaltres mateixos.

Tan sols exposarem un exemple del que va suposar la quasi extinció en poc de temps d’algunes espècies d’animals.

En l’any 1958 en la Xina de Mao, aquest dirigent va dictar una campanya dins la Revolució Cultural, que va anomenar El Gran Salt Endavant pretenent fer avançar al seu país en molts camps de la cultura, l’economia i la política. Una de les mesures econòmiques en l’agricultura era eliminar animals que considerava perjudicial per a l’Estat, traslladava als animals les qualitats morals que es creu deuen imperar en les dictadures de pensament únic.

Per a ell els sers dolents eren els mosquits, les mosques, els vileros dits també teuladins i les rates.

Es va fer una campanya massiva on tothom es va implicar, uns amb entusiasme i altres simulant entusiasme per no caure en desgràcia. En el cas dels teuladins van arribar quasi a l’extinció total. Però el que no es va preveure és que aquests, efectivament, consumeixen grans d’arròs i blat, però igualment és insectívor, i també hi havia persones que aplicaven el mateix tractament a animals semblants. Els depredadors d’aquestes aus també van patir.

El resultat fou un greu desequilibri ecològic amb proliferació de plagues de llagosta i altres insectes que van malbaratar les collites en tot el país. Quan es van adonar de l’error era massa tard per restablir l’equilibri entre espècies. Llavors van intentar solucionar-ho amb tractaments massius d’insecticides que no van fer altra cosa que empitjorar la situació.

Com a conseqüència d’aquestes males pràctiques va esdevenir un temps de fam de la qual van morir entre 18 i 36 milions de persones.

Per recordar un aspecte positiu a una gran ciutat, ens referirem a les instal·lacions de Can Barça a la Ciutat Comtal: aquestes són un exemple de construcció adaptada a la vida de les aus. Efectivament allí habiten i nidifiquen milers d’orenetes, de falzies i moltes altre espècies.

La nostra proposta

Falzia entrant al niu en una teulada del carrer Pastora

Consisteix en que tant a les construccions noves com en restauracions de les cases deteriorades pel pas del temps, es dicten unes normes que facen compatible la comoditat i l’estètica amb l’habitabilitat dels ocells. Algunes d’aquestes normes haurien de ser obligatòries, com deixar els ràfecs amb obertures suficients, tal com està a les edificacions antigues, i mantenir orificis o escletxes en llocs que no incomodaren ni alteraren la vistositat de la construcció. També hauria de protegir-se els magnífics i funcionals nius de fang que les orenetes fan a les parets a l’aixopluc de balcons i teulades ocupant-los any rere any.

Igualment hauria d’haver recomanacions de protecció com mantenir o edificar les porxades, tan típiques d’Artana, sense portes per fer factible els nius d’oronetes.

Aquestes són unes mínimes condicions, encara que estem oberts a que els biòlegs i altres experts en puguen fer altres per augmentar les condicions d’habitabilitat de les nostres aus urbanes. Per a les molèsties que poden ocasionar (brutícia, bàsicament) existeixen recomanacions senzilles com les que es proposen des del blog especialitzat Birding140.

Si portàrem a cap aquestes senzilles i poc costoses mesures de protecció, faríem dels nostres pobles un lloc molt adequat per a la vida dels ocells, la qual cosa contribuiria a augmentar el nombre de vileros o teuladins, ara en dramàtica regressió. També serien convenients per a les oronetes i falzies que tan alegren el cel dels pobles, les primeres amb cants semblants a converses animades, les segons amb el seu melodiós so agut i perllongat, suposem ple de felicitat, que acompanya les seves magnifiques piruetes. Igualment els mussols, les rates penades i altres espècies també trobarien el lloc ideal.

Cal dir que els humans tenim l’obligació moral de facilitar la vida dels altres sers, però sobretot ens convé que aquests ens ajuden a mantenir el desitjable equilibri biològic. Per aquest motiu pensem que s’haurien de protegir les aus fins el punt de no permetre la cacera, a no ser de les espècies invasores, ni consentir el cruel mètode d’engabiar-les de per vida. De no ser pels ocells tindríem un món quasi exclusivament d’insectes on la vida humana i d’altres espècies patirien greus problemes de supervivència.

Josep Herrero Cabanyes, dissabte 7 de juliol de 2018

 

Alguna bibliografia útil

www.tossalgros.es/106/106016g.pdf

https://es.wikipedia.org/wiki/Exterminio_de_gorriones_en_China

https://www.taringa.net/posts/info/19450529/El-exterminio-de-gorriones-en-China-que-acabo-matando-a.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ballester_com%C3%BA

http://www.xtec.cat/~miborra2/insec.htm

Anuncis
%d bloggers like this: