L’apicultura i els colmenars de la Serra Espadà

Colmenar-de-Sumet-_la-Vall-2

Colmenar de Sumet. Envoltats de basos, d’esquerra a dreta, Manuel, Francisco i José Rubio Salvador; a la dreta, un comerciant de Barcelona. (Foto: Maribel Coll).

[En construcció]

Josep Herrero, artífex dels textos L’apicultura i els colmenars d’Artana i La ramaderia i els corrals d’Artana, ha iniciat l’ambiciós projecte de catalogar tots els colmenars de la Serra Espadà. És una informació rellevant per molts motius evidents: pel buit històric i etnològic al voltant d’esta activitat tan important, però també perquè en dóna una panoràmica geogràfica i proposa noves preguntes: per exemple, té algun sentit —climàtic, per exemple— la distribució dels recintes (i per tant, de l’activitat melera)? Mentre a poblacions importants com la Vall d’Uixó només s’han localitzat cinc colmenars, a Artana n’ha inclòs setze (dèset si comptem que el de la Penya Leixos és doble). En pobles més menuts com Eslida només hem sabut de dos, a Tales d’altres dos, a Almedíxer i a Alcúdia de Veo tres. Passa el mateix amb els corrals (dels que no ens ocupem ací): a Artana es compta, entre corrals ben condicionats i corralisses, quebrades, coves, abrics o avencs, amb prop de 40 recintes. Quin sentit té esta distribució? I, entre altres qüestions, quin és l’origen d’esta modalitat d’explotació de l’abella? Moltes preguntes que no s’havien fet fins ara i que s’hauran d’interpretar correctament.

L’abundància de corrals d’abelles principalment a la zona de la Serra situada en La Plana Baixa i llocs limítrofes de l’Alt Palància, ens fa pensar que en algun temps hi havia un important cultiu i comerç de mel i cera. En total, de moment n’hi ha catalogats 45: 41 en la Plana Baixa (17 en Artana, 11 en Onda, 5 en la Vall d’Uixó, 3 en Alcúdia de Veo, 2 a Eslida, 2 a Tales i 1 a Suera) i 4 a l’Alt Palància, (3 en Almedíxer i 1 en la Vall d’Almonesir).

A l’Alt Millars no n’hem trobat cap però no donem per tancada la busca, per això demanem als lectors si en saben d’algú encara no classificat en qualsevol poble de la Serra Espadà, per favor ens ho comuniquen.


Contingut

Introducció

L’apicultura

Dades econòmiques

Curiositats

L’apicultura actual a la nostra zona

Transhumància

Plagues

Les caixes i altres dipòsits per al rusc

La labor de tallar la mel

Els corrals d’abelles o colmenars

Relació de colmenars al terme Artana

Colmenar de l’Ermita
Colmenar del Rosso
Colmenar de la Solana Panolla (prop de Xautena)
Colmenars i corral de Catret
Colmenar del Carrascal
Colmenar de la Masaeta oest
Colmenar de la Ràpita
Colmenar de la Masaeta
Colmenar de la Masaeta est o dels Taleros
Colmenar-Corral dels Menudes
Colmenars de la Penya Leixos
Colmenar del Barranc de Nules
Colmenars d’Aigües Vives
Colmenar d’Aigües Vives de Vicent Sorribes
Colmenar d’Aigües Vives d’Ismael Lengua
Colmenar del Racó
Colmenar de Massó, Penya del Colmenar

Alcúdia de Veo

Colmenar de Xautena, Alcúdia de Veo
Colmenar del Barranc dels Morts
Colmenar Cova de Xinquer 

Colmenars Almedíxer / Almedíjar

Colmenar la Peña de la Balsa
Colmenar del Molino
Colmenar del Carchant / Carxant

Eslida

Colmenar de l’abric del Corral Nou
Colmenar de la Solana la Mina

La Vall d’Uixó

Colmenar de la Miranda
Colmenar de Miramar
Colmenar del Sumet
Colmenar de la Muntanyeta de la Corona
Colmenar del Parany

Colmenars d’Onda

Abellar del Barranc del Toll del Bou
Abellar del Compte
Colmenar de la Merlota
Colmenar del Barranc de Gargallo
La Murtera 1
La Murtera 2
Colmenar de Santa Bàrbara
Colmenar de la Talaia
Colmenar del Millars, marge dret
Colmenar Abric del Millars, marge esquerra
Abellar de la partida del Colmenar, prop de la central hidroelèctrica

Sueras

Colmenar del Pont de Ferro, dalt de la senda a Suera Alta

Tales

Colmenar dels Corrals de la Frontera (Tales)
Colmenar en la partida del Colmenar

Colmenar Vall de Almonacid (La Vall d’Almonesir)

Partida del Colmenar


L’APICULTURA I ELS COLMENARS DE LA SERRA ESPADÀ
Josep Herrero Cabanyes

Introducció:

1 abellaLes abelles (apis mellifera) són uns insectes socials, viuen en colònies anomenats eixams, en els quals hi ha una organització força convenient per a la seva evolució i supervivència. Hi ha tres categories d’individus: la reina que és única en cada eixam, és la que cria la descendència; l’abellot o mascle que té com a finalitat fecundar a la reina; i les obreres o femelles no fèrtils, les quals recullen la mel i fan totes les altres feines auxiliars que precisa la col·lectivitat. Estan més de 30 milions d’anys a la terra, es sap de més de 20.000 subespècies dividides en 7 famílies conegudes.

Dintre de la natura, apart de tenir una organització social extraordinària per tal de sobreviure i créixer, són imprescindibles per a mantenir un 70 % d’espècies vegetals i un 90 % dels aliments d’origen vegetal de tot el mon; indubtablement sense les abelles i altres animals pol·linitzadors, la vida en la terra seria més difícil i amb menys biodiversitat.

L’apicultura:

La primera imatge que mostrem està en la cova l’Aranya de Bicorp (País Valencià), representa una dona recollint mel d’un eixam. En la segona veiem una persona pujant per una corda en forma d’escala amb la mateixa activitat, aquesta està a Castellote (Terol). Tant una pintura com l’altra poden datar de fa 7000 anys. Indubtablement són uns dels testimonis més antics de l’aprofitament de la mel.

Cal pensar que en un primer moment en una societat de caçadors i recol·lectors es tractava de recollir aliments, posteriorment en el neolític neix l’agricultura, la domesticació d’alguns animals i també l’apicultura.

Entre 8000 a 4000 anys abans de Crist recollien i cuidaven els eixams fins entrar l’hivern, en aquest temps quan les abelles estaven inactives, cremaven o posaven aigua calenta per tal de matar els insectes i després retirar la mel i cera sense cap perill. Alguns dels ruscs els guardaven indemnes per a l’any vinent.

Més a prop en el temps, la manera de guarir-los era dipositar-los en recipients de palla o vímet folrats de fang o d’excrements d’animals domèstic, també en soques d’arbres fofos o escorça de suro; aquests recipients han sigut els habituals fins al principi del segle XX, però mantenint-se en algunes cases de gent no professional fins els anys 60 del mateix segle.

Els sumeris, 4000 anys abans de Crist, ja fan referència en els seus escrits cuneïformes al cultiu de les abelles. No coneixem escrits dels egipcis però podem apreciar aquest mural de baix relleu d’una piràmide datat en 3500 anys abans de Crist.

4 abelles

Els fenicis, grecs, romans i àrabs també van deixar força testimonis sobre la importància que tenien per a ells les abelles.

Durant l’època medieval apareix en nombrosos documents el meler com monjo encarregat de la cura de les abelles; era una activitat d’importància per a obtenir mel per a l’alimentació, per a la medicina i com a conservant d’aliments; igualment era importantíssima la cera per al culte i la il·luminació. En realitat aquest darrer producte era més important que la mel: els monestirs, les esglésies i també els nobles la necessitaven força, aquests últims per a la il·luminació dels seus castells i palaus. Eren tan importants els rusc que durant l’època medieval les sancions per alguna falta o incompliment es pagaven amb lliures o onzes de cera.

A principi de l’edat moderna la reina Isabel I de Castella va publicar una llei que disposava que al que robés un rusc se li tallés la mà, i si era reincident, l’altra.

A partir del Concili de Trento (1545-1563), els bisbes recomanen als rectors de les parròquies instal·lar ruscs als patis i llocs pròxims a les dependències eclesials; ho fan amb la finalitat d’entretenir-se i tenir uns ingressos extra; com a conseqüència en els seminaris s’estudià apicultura, la qual cosa fa avançar en tota Europa aquesta disciplina.

El poble també tenia una cultura d’aprofitament tant de la mel com de la cera, fins a fa ben poc de temps hi tenia una forma de fer espelmes molt senzilla: com normalment es menjava la mel en forma de bresques, es guardava la cera de la boca, després l’escalfaven i la introduïen en forma líquida en una canya entre nuc i nuc, el de baix estava tancat i el de dalt obert on posaven la cera prèvia introducció d’una metxa.

A principi del s. XX es passa del baso a la caixa. Georges Layens és un apicultor francès inventor d’aquest rusc que té els quadres mòbils incorporant-los cera; fou un gran avantatge per la facilitat del treball i per proporcionar la cera en forma de patró. Tinguem en compte que les abelles per produir 1 kg de cera consumeixen 8 kg de mel i 1’5 kg de pol·len. Aquest senyor va mantenir una gran amistat amb un menorquí anomenat Francesc Andreu Femenias el qual va expandir aquest avantatge a les Illes Balears i a la Península principalment per una revista que va crear anomenada “Revista Apícola.”

Encara en l’actualitat podem beneficiar-nos dels estudis dels benedictins sobre les abelles. El germà Adam anomenar Karl Kherle de la abadia de Buckfast (Regne Unit), es va fer càrrec de les abelles del monestir gran part del segle XX. En els seus estudis, va comprovar que aquests insectes patien acariosis, morint per aquesta causa colònies senceres. Per a solucionar el problema va portar abellots de diferents llocs i races per a que fecundaren a la reina, el resultat fou crear un híbrid resistent a aquesta malaltia. Actualment a aquesta es diu l’abella de Buckfast, es coneguda a tot el mon per la seva fortalesa a la malaltia. El germà Adam va morir apartat ja de les abelles en 1996 a l’edat de 98 anys.

Dades econòmiques:

Actualment el sector apícola espanyol suposa el 0,44 % de la producció ramadera així com el 0,17 % de la producció agrària amb un valor anual, (entre cera, mel i pol·len) de 62 milions d’euros. Però el valor total va molt més enllà al considerar que l’apicultura és fonamental per a la biodiversitat i la conservació del medi natural gràcies a la pol·linització.

Curiositats:

Una abella bat les ales 11.400 vegades per minut, o sigui 190 per segon.

L’abella pot portar una càrrega de pol·len o nèctar d’un pes similar al seu.

Quan una abella pica, el fibló, el sac de verí i altres parts de l’anatomia de l’insecte es separen del seu cos. Com a conseqüència, l’abella mor al poc de temps.

Per produir una cullerada de mel, han de visitar més de 4000 flors.

En un rusc hi viuen entre 40.000 i 60.000 abelles.

Cada colònia té una reina, centenars d’abellots (mascles) i milers d’obreres.

L’abella reina, en algunes èpoques de l’any, coincidint amb bon clima i gran activitat de les obreres, pot arribar a pondre més de 2000 ous al dia.

Les abelles obreres són femelles però no es reprodueixen, tan sols la reina és una femella fèrtil.

Si falta la reina, una femella que va destinada a ser obrera pot convertir-se en reina alimentant-la amb gelea real.

Les abelles usen el sol a manera de brúixola per orientar l’angle de la seva dansa amb el pla de polarització de la llum solar.

Les abelles s’avisen les unes a les altres sobre l’existència de fonts de menjar, i de la seva posició per mitjà de danses.

El rusc de les abelles conté cel·les de cera. Allà és on l’abella reina diposita els seus ous. Pot arribar a dipositar 2.000 en un dia durant la primavera i entre 1.000 i 1.500 durant la temporada de cerca de menjar.

Les abelles poden viatjar fins a 88 quilòmetres i visitar més de 4 milions de flors per recol·lectar el suficient nèctar per fer un quilogram de mel.

La majoria de les abelles recullen només pol·len o nèctar. Quan liben el nèctar de la flor, el dipositen en un segon estómac que posseeixen, a punt per ser després transferit a les abelles que fan la mel en el rusc. Si tenen fam, obren una vàlvula que tenen al sac de nèctar i aboquen una petita porció de la seva càrrega en el seu propi estómac per convertir-la en l’energia que necessiten per a les seves necessitats.

Quan el sac de nèctar és ple, les abelles mel·líferes tornen al seu rusc. El nèctar és lliurat a les abelles que estan a l’interior i és passat de boca a boca entre elles fins que la humitat del mateix es redueix del 70% al 20%. D’aquesta manera, el nèctar es converteix en mel.

L’apicultura actual a la nostra zona:

Actualment als pobles de la Serra hi ha una generació de joves apicultors que s’han format llegint i seguint les indicacions d’altres més majors; altres venen de tradició familiar. Molts altres van plegar sense deixar joves que continuessin. Algun d’ells va acabar tràgicament, com és el cas d’Enrique Vilar Ortells, (Enrique Calo per als amics). Aquest portava les caixes al coll des del lloc on descarregava el vehicle al colmenar, en aquest cas el del Racó en Artana; en un de tants viatges no es va acatxar prou i va pegar cabotada al llindar de la porta, morint instantàniament. Un altre colmener d’Eslida també va morir tràgicament per la mossegada d’un escurçó en la zona de Terol.

Podem dir que la professió d’apicultor té cert risc pel transport, que sol ser de nit, per llocs en ocasions de mals camins, poc coneguts i amb presses per la urgència del trasllat. També per les picades dels insectes que solen ser freqüents malgrat les prudents mesures de seguretat que actualment es solen tenir. Ismael Lengua d’Aín, ens contava que en una ocasió, probablement en 1918, pel tractament inadequat a les abelles, un mul i un ase van patir moltes picades al colmenar que tenien a Aigües Vives, també terme d’Artana; el primer va morir a la caseta del Plano i l’ase va caure a la porta de casa ja en Aín. També es recorda que a principi dels anys 50 del segle passat un meler va anar amb el seu gos a treballar amb els ruscs; aquest senyor era sord i no va sentir a l’animalet, que lligat va patir moltes picades.

Els actuals apicultors locals, per regla general practiquen aquest cultiu per afició, en molt cassos d’ocupació de cap de setmana, encara que aquesta passió ha derivat per alguns d’ells en professió de dedicació total als mesos de major activitat, que va del febrer a ben entrada la tardor.

Transhumància:

En temps pretèrits molts melers no practicaven la transhumància, tenien els basos tot l’any fixes, altres en col·locaven uns pocs al terrat o porxada de la casa per guarir la família de la mel que necessitaven. Els que la practicaven era de molt poca distància, entre 50 i 100 km degut als limitats mitjans de transport en quant a velocitat, volum de càrrega i mals camins; estem referint-nos al temps dels animals amb bast o amb el carro. La majoria tan sols anaven de la nostra muntanya a la Plana i retorn. Altres, els més agosarats, ja les portaven a l’Aragó, primer en l’animal amb bast, després en carro. El viatge el feien de nit, si durava més d’una jornada, en arribar el dia descarregaven els ruscs i obrien les pestanyes per a que les abelles continuessin amb la seva activitat normal, carregant-les novament a la foscor.

Quan l’única forma de portar els basos era amb el bast, posaven uns pals verticals que feia més fàcil carregar-los, procuraven tallar la mel prèviament per a aprofitar-la i evitar pes, d’aquesta manera podien reduir-lo a uns tres kg per unitat. Els nostre informant ens conta que podien portar fins 16 basos. El problema no era el pes, era el volum. Per a aquest transport preferien l’ase perquè el mul, i principalment el cavall, tenen una forma de caminar que feia balancejar més la càrrega i per tant amb més perill de desestabilitzar-la.

Actualment l’ús generalitzat del camió propicia una transhumància a llarga distància que permet una rendibilitat més alta.

Al mes de febrer quan pel bon temps les obreres estan més actives i la reina comença a pondre amb força, els colmeners les traslladen al Baix Aragó o zones pròximes, fins a mitjan d’abril. A finals d’abril les retornen a La Plana fins a Sant Pasqual (17 de maig), aproximadament. Ho fan per buscar el taronger, és un temps curt però de bona activitat degut a la gran quantitat de nèctar que conté aquesta flor, encara que hi ha perill de mortaldat degut als insecticides que s’utilitzen. De mitjans de maig fins finals de juny les porten a Castella la Mancha en busca del timó. Algunes colmenes poden restar més temps en aquesta ubicació i altres les desplacen a la Rioja en busca de la mel d’estiu, a partir de la flor de carrasca, roure o bruc.

5 abelles

Caixes tipo Dadant, Foto de Ximo Pitarch

Finalment, passat el Pilar quan ve el fred, les retornen a la nostra zona per a hibernar, situant-les en llocs càlids de molt de sol i procurant orientar les boqueres cap al sud.

A part de la vigilància que requereixen, és el temps propici per preparar làmines de cera; fer eixams dividint caixes, procurant en les que es queden òrfenes de reina dipositar postes del dia per tal que les obreres creen una nova reina; fer els tractaments que requereix la colònia; etc.

Finalment cal dir que les abelles no es regeixen pel calendari sinó per l’oratge que canvia d’un any a l’altre, per aquest motiu quan parlem de dates sempre estan subjectes al clima.

El punt on deixar les caixes sempre depèn de l’elecció del colmener, la disposició de trobar un lloc, a vegades per amistat i altres pagant una taxa a l’ajuntament receptor. En ocasions també poden fer-se el trasllat a regions diferents a les que ens hem referit però tenen en comú que posseeixen la mateixa flora.

Plagues:

N’hi ha moltes, les més importants són les següents: la Varroa destructor, un àcar que les ataca; el Nosema apis, un altre paràsit que causa gran mortaldat, requerint-se molta cura de les colònies; el “poll escaiolat”, una micosi que necessita molta atenció per part dels professionals; també la vespa velutina o asiàtica és un greu problema a Catalunya, malauradament també s’espera la seva presència a la nostra zona.

De no ser pels colmeners que fan els tractaments adients, les abelles meleres tindrien problemes de supervivència, la prova és la disminució d’eixams en la natura; en altres temps eren habituals, ara la majoria els creen el propis professionals amb la pràctica de dividir les caixes.

Ximo Pitarch treballant en els seus ruscos. En la primera imatge fent tasques de manteniment, en la segon tallant la mel.

Hi ha altres animals menjadors d’abelles que no es consideren plagues, tan sols són animals menjadors d’insectes que contribueixen a l’equilibri ecològic. Entre ells ocells, insectívors com l’abellerol; rèptils com el fardatxo, gripau, sargantana i dragó; mamífers com el teixó, la geneta, la rabosa, la rata, etc.; insectes com la vespa carnera, l’amantis religiosa, l’aranya tigre, la papallona de la calavera i molts altres.

També podríem incloure, no precisament com a plagues però sí com a actuacions molt perjudicials, les que fan professionals poc curosos i irresponsables amb tractaments verinosos en temps inapropiats que malmeten greument als melers i al medi natural.

Les caixes i altres dipòsits per al rusc:

Com hem referit anteriorment, fins ben entrat el segle XX el basos eren la forma habitual de guarir les abelles. En la nostra zona els fabricaven principalment a Eslida amb una escorça de suro rodona d’uns 35 cm. de diàmetre per 70 cm. d’altura, la qual bullien, li donaven forma i la cosien amb vares de sabina, també prèviament bullides. Aquests basos eren d’excel·lent qualitat per ser aïllants, lliures de plagues i prou compactes per l’escalf que expandia el material i el feia més fàcil de treballar. Però tenien un inconvenient, l’abella havia de fabricar tota la cera, això minvava la producció de mel perquè, tal com hem explicat en altre apartat, per a produir un kilo de cera consumeixen 8 kg de mel i 1’5 kg de pol·len. Estaven tapats per dalt i oberts per baix, portaven unes vares horitzontals per facilitar a les abelles la col·locació de les bresques, també tenien una petita obertura per on passaven els insectes.

En altres llocs eren de vímet o canya teixida folrats amb fang o excrement de vaca. També n’hi havia d’espart, de palma i ceràmica.

Els tipus de rusc modern més comuns són: Lanstroth, Dadant, Smith i Lusitana. Les venen empreses comercials que tenen aquesta especialitat. Són molt apropiats per a les abelles, fàcils de transportar i còmodes per al treball de l’apicultor.

8 abelles

Caixa antiga de Pasqual Vilar Alba fabricada a Eslida.

Podem veure antics basos de vímet, suro i espart actualment en desús.

La labor de tallar la mel:

Aquesta tasca recol·lectora de la mel és la més important per al professional, es tracta de replegar el producte que en aquest cas és solament la mel, desestimant-se el pol·len i la cera per creure els apicultors locals que és una pràctica més laboriosa per a la seva disponibilitat.

Es tracta de traure els quadres espolsant les abelles amb un pinzell lleuger per no perjudicar-les, en un carretó es porten al camió on està la centrifugadora i els dipòsits per a la mel. Previ al centrifugat es “des-sellava” la bresca amb un ganivet permanentment escalfat amb aigua calenta. Una vegada fet el centrifugat es tornen els quadres a la caixa, revisant cada part i reparant o substituint els vells o defectuosos. Tota aquesta feina és costosa i delicada, no exempta de perill per l’agressivitat de les abelles. Es necessita un mínim de quatre persones, sent imprescindible el vestit apropiat i també el fumador per fer-les fora de la zona de treball.

Com a curiositat direm que l’antic apicultor no tenia aquesta vestimenta tan protectora, usaven una careta, portaven roba grossa i es lligaven els camals per protegir-se les cames; guants no solien utilitzar-ne.

Fumador i màquina centrifugadora de mel elèctrica de Ximo Pitarch.

Els corrals d’abelles o colmenars:

L’abundància de corrals d’abelles principalment a la zona de la Serra situada en La Plana Baixa i llocs limítrofes de l’Alt Palància, ens fa pensar que en algun temps hi havia un important cultiu i comerç de mel i cera. En total en tenim catalogats de moment 45: 41 en La Plana Baixa (17 en Artana, 11 en Onda, 5 en La Vall d’Uixó, 3 en Alcúdia de Veo, 2 a Eslida, 2 a Tales i 1 a Suera) i 4 a L’Alt Palància, (3 en Almedíxer i 1 en La Vall d’Almonesir).

En L’Alt Millars no n’hem trobat cap però no donem per tancada la busca, per això demanem als lectors que si en saben d’algú encara no classificat en qualsevol poble de la Serra Espadà, per favor ens ho comuniquen.

Segons l’època de construcció, que en realitat no sabem amb exactitud, tota aquesta activitat podria ser d’iniciativa dels senyors feudals de cada llogaret. Necessitem un treball d’arxiu per resoldre aquests interrogants. Quasi tots estan a la muntanya, en llocs de solana i orientats al migdia. La majoria, igual com passa amb els corrals d’ovelles, solen tenir una forma rectangular i abancalats per tal de deixar abans els basos i actualment les caixes; podem dir amb satisfacció que alguns encara estan en bon estat i una petita part d’ells a ple rendiment. Altres no els tenim tan bé per causa del pas del temps, els arbres que creixen baix o prop de les parets i també per una pràctica poc acurada dels buscadors de metralla de la postguerra; aquests explotaven els projectils i bombes en corrals, casetes i colmenars per tal de recuperar fàcilment els fragments de metall.

La construcció de corrals i colmenars és amb maçoneria ordinària de pedra cara vista, usant com a material el tradicional morter d’arena i calç. Tan sols en coneixem alguns de pedra seca, altres estan en abrics que solen tenir a l’entrada algun ribàs.

No sabem el moment de la seua construcció però pel seu estat i per la manera en què estan les edificacions suposem són bastant antics. Tenim una referència en el llibre El Termino Municipal de la Vall d’Uixó, Arquitectura Rural no Clasificada, de Joan Fuertes Palasí, en el que fa referència a un document datat en 1618 que cita al colmenar de Miramar de La Vall d’Uixó, el qual és d’un estil i tipologia semblant a la majoria dels corrals d’ovelles i abellars de la Serra. En aquesta data, tan sols 7 anys després de la repoblació, no creiem feren aquestes construccions tan costoses. Nosaltres ens inclinem a creure que són de l’època dels moriscos.

La diferència entre els corrals d’ovelles, de semblant construcció i probablement de la mateixa època, és que aquests tenen una part coberta amb teulada mentre que els colmenars estan totalment descoberts. Una altra diferència és que mentre els corrals presenten una porta alta i amb una amplada suficient per a passar el ramat i traure còmodament el fem, els colmenars la tenen estreta i baixa, tan sols de 1’20 d’altura X 0’60 m d’amplària, (és la mesura del colmenar del Racó en terme d’Artana). En els altres les mesures eren semblants però posteriorment algunes les van alçar un poc. Aquests corrals d’abelles, com hem dit abans, en l’interior tenen uns abancalaments protegits de ribassos que salven el desnivell fent més còmode dipositar els antics basos i ara les caixes.

En opinió dels actuals professionals, els colmenars podien tenir alguns avantatges com la seguretat, al sortir les abelles més altes s’allunyaven del rusc sense perill per a les persones que podien treballar o passar prop; pel clima, al estar més arrecerats estarien més còmodes a l’hivern i en cas de vent fort o huracanat, els basos podien tombar-se i rodolar a pesar de les pedres que els posaven dalt, segurament la protecció de les parets podia mitigar aquest efecte; per la protecció de la propietat, en tots els temps els furts de basos o caixes era i és un risc a tenir en compte; també era important mantenir-les en un lloc fix on dipositar els ruscs tenint-lo en propietat o arrendament; així mateix estaven més resguardats de porcs senglars, teixons, genetes, raboses, rates, gossos i altres tipus d’animals menjadors de mel que podien tombar fàcilment sobre tot els antics basos. Per a dificultar els pas dels animals trepadors, a la part de dalt de les parets, mantenen pedres soltes de petit grossor.

Cortin_en_IbiaHi ha colmenars en altres comunitats autònomes, i caldria saber si n’hi ha en altres zones, com el Magrib, que podria ser origen del nostre model de colmenar. En la imatge es pot veure un colmenar circular d’Astúries, a on es diuen “cortín“, i que a Wikipedia definixen com: «Cercado de piedra de forma circular donde se colocan las colmenas para que no entre el oso”. Este en concret es troba en les immediacions de Villardecendias, en Ibias. La foto és de Higinio Barcia. A Galícia també hi ha colmenars, als que es diuen “albarizas”, i ens han arribat comentaris de que es feien així per a protegir-les no només de l’ós sinó també de les cabres i els ramats en general (les vaques!). N’hi ha a Galícia, Astúries i Cantabria, però també en llocs més distants com Salamanca o la comarca de las Hurdes en Extremadura.

Relació de colmenars al terme Artana

En esta imatge es pot veure la distribució dels 17 corrals pel nostre terme.

A continuació fem la relació dels colmenars un per un, amb la seua descripció física i altres dades i nombroses fotografies.

Colmenar de l’Ermita

Planta: Rectangular.

Mesures: Paret sud 10’94 m./ Paret oest 17’68 m./ Altura a nivell de la porta 2’18 m./ porta 1’35 alta, 0’85 m ampla.

Coordenades: 39.88423, -0.27937.

Situació: Polígon 7, parcel·la 331

Estat: Molt ben conservat.

Altres detalls: No té porta. L’estar dalt de la muntanya i sense camí per a camió fa inviable el seu ús.

Propostes de millora: Deixar-lo com està, desbrossant-lo per dins en el moment que torne a créixer la vegetació, ara afortunadament tallada. Vigilar els pins pròxims procurant evitar el perill per a les parets.

La iniciativa que van tenir els nostres senderistes de recuperar el camí, desbrossar l’interior i arreglar algun petit desperfecte, fou una magnífica actuació que mereix tots els nostres elogis i admiració.

14 colmenar

En aquesta foto podem apreciar la magnífica i exemplar neteja i restauració que van fer en 2020 els nostres amics senderistes.

15 colmenar ermita

16 colmenar ermita

17 colmenar ermita

Petit llar per mantenir aigua calenta on posaven els ganivets de dessellar i alimentar el fumador.

18-colmenar-ermita

Colmenar del Rosso

Planta: Rectangular amb dos estances comunicades per una porta.

Mesures: En la primera nau més al sud; sud 7’22 m./ est 6’93 m./ altura en la porta 3’90 m. però amb pendent. Segona nau: sud 8 m./ est 7’22 m./ no es pot apreciar l’altura per estar les parets assolades. Porta, altura 1’68, ample 0’75 m.

Coordenades: 39.8826, -0.27968.

Situació: polígon 7, parcel·la 319.

Propostes de millora: La nau del sud està prou bé, caldria una restauració d’un 40% de l’obra per haver de reparar algunes parts i intervenir en la paret oest per estar esbombada, en canvi la part del nord presenta un estat ruïnós, caldria restaurar un 80%.

Altre detalls: No té porta. A l’estar dalt de la muntanya i sense camí per a camió resulta inviable el seu ús.

19 colmenar rosso

20 colmenar rosso

21-colmenar-rosso

Colmenar de la Solana Panolla (prop de Xautena)

Planta: Rectangular.

Coordenades: 39.916349, -0.276987.

Mesures: Llarg 12’33 x 15’02 (mesurat pel Sigpac).

Situació: polígon 1. Parcel·la 15.

Estat: Al principi, en companyia de José Rico, no vam poder passar degut a que l’antic camí està impracticable i la vegetació és molt densa i punxosa; posteriorment va entrar Pasqual Vilar Garcia, acció que agraïm i valorem moltíssim pel gran sacrifici que li va suposar, identificant el Corral del Xato. La seva opinió es que tant una construcció com l’altra —ens referim també a la del terme Veo— són corrals d’ovelles. En canvi José Pitarch Royo i Adrián Pallarés Pitarch afirmaven  que és colmenar. Finalment a l’entrar amb el dron hem arribat a la conclusió que tots tenien raó, el que passa és que hi ha dues edificacions al terme Artana en la mateixa partida. Aquesta creiem és el colmenar.

Altres detalls: Molt prop d’allí el Sigpac assenyala el corral del Xato. També al sud però ja en terme d’Alcúdia, hi ha una edificació amb dues estances iguals que podria ser un altre colmenar segons el testimoni de Pasqual Vilar Alba; les seves mesures són 7’60 x 4,75 m. (coordenades 39.9168, 0.2805, situat al polígon 8, parcel·la 45).

Propostes de millora: vigilar els pins pròxims per evitar que tomben les parets. Intentar accedir a inspeccionar les construccions.

Colmenar de la Solana Panolla 1 Colmenar de la Solana Panolla 3

Colmenars i corral de Catret

Dos colmenars, un forma un conjunt amb el corral i l’altre del costat és de pedra seca.

Planta rectangular: Però amb caseta en cada un dels costats. Les dues parts formen una sola construcció però amb funcions diferents.

Mesures: Total entre corral i colmenar 25 X 14’17m. Altura a nivell de la porta 2’32 m.

Coordenades: 39.91217, -0.2511.

Situació: Polígon 1, parcel·la 201.

Conservació: Reparar un 20% al colmenar, al corral 60%, tan sols té un arc i la coberta es quasi inexistent.

Al estar en penya no hi ha perill d’arbres prop que puguen fer-li mal.

Altres detalls: Hi ha un altre colmenar de pedra seca al sud de l’edificació principal ocupant la mateixa parcel·la tal com pot veure’s en la imatge del Sigpac. Les seves mesures són 11’45 X 43’52 m. Està molt dessolat.

Coordenades: 39,9119/0,2510

Situació: Polígon 1, Parcel·la 201.

24 colmenar Catret

25 colmenar Catret

27 colmenar Catret

En aquesta imatge podem veure el corral i colmenar dalt amb casetes apegades al recinte. Baix el colmenar de pedra seca.

Colmenar del Carrascal

Planta: Rectangular.

Mesures: en metres, 20’36 llarg X 10’98 ample, altura a nivell de la porta 3’30 m.

Coordenades: 39.92656, -0.25017.

Situació: Polígon 1, parcel·la 36.

Estat: Molt ben conservat.

Altres detalls: Té una porta estèticament inapropiada. Al tenir entrada de camió està en ús.

Propostes de millora: Canviar la porta i vigilar els pins pròxims, n’hi ha alguns perillosos que poden destrossar les parets.

28 colmenar Penyes

Foto Nelo Vilar

29 colmenar Penyes

Colmenar de la Masaeta oest

Prop de la rambla i dins del ramat de bous

Planta: Quadrada amb caseta al costat incorporada.

Mesures: Nord 15’86, sud 15’20, est 15’42, oest 16’12, altura 2’48 m on es pot mesurar per estar la paret sencera.

Coordenades: 39.90887, -0.24425.

Situació: Polígon 2, parcel·la 196.

Estat: Està prou deteriorat; no té porta.

Altres detalls: Té una caseta externa incorporada al colmenar. Encara que per tradició es diu que és un colmenar, actualment és un corral de bous, no es descarta que en el passat, com passa en algunes d’aquestes construccions, hi haguera moments que el feren servir com a corral d’ovelles.

Propostes de millora: Trobem molt difícil la recuperació, per tant cal deixar-lo com està procurant no es desfaci més.

30 colmenar MasaetaW

31 colmenar MasaetaW

32 colmenar MasaetaW

Colmenar de la Ràpita

Planta: Rectangular.

Mesures: Nord 9’93, sud 10’16, est 13’76, oest 13’52, altura a nivell de la porta 3’06 m.

Coordenades: 39.91015, -0.2366.

Situació: Polígon 2, parcel·la 240. Un terç de dalt està en l’assagador (polígon 2, parcel·la 9018).

Estat: Pel que vam veure de fora està ben conservat. No vam poder entrar perquè té una porta amb pany tancat.

Altres detalls: Al situar-se molt alt i sense camí resulta inviable el seu ús. La porta està més alçada amb material i bigueta de portland, el que indica que la modificació és prou recent. Les fotos les vaig fer tot sol a pesar de la dificultat del terreny i plovent.

Propostes de millora: Vigilar els pins pròxims per evitar que tomben alguna paret.

34 colmenar Ràpita

35 colmenar Ràpita

36 colmenar Ràpita

Colmenar de la Masaeta

Propietat de Cristian Ballester Adsuara

Planta: Rectangular.

Mesures: Nord 17’09, sud 16’51, est 12’79, oest 12’23 m. Altura a nivell de la porta 2’50 m.

Coordenades: 39.90625, -0.23839.

Situació: Polígon 2, parcel·la 325.

Estat: Parets molt ben conservades, dins modificat perquè té altres usos.

Propostes de millora: Continuar amb el mateix ús lúdic i d’entreteniment, d’aquesta manera té un manteniment adequat.

Altres detalls: És quasi pla, potser no tindria quan estava en ús els ribassos que tenen els altres amb més pendent. Resulta més difícil visitar-lo per que té un tanca però això segurament afavoreix la seva conservació. La porta està modificada.

37 colmenar MasaetaC

38 colmenar MasaetaC

39 colmenar MasaetaC

Colmenar de la Masaeta est o dels Taleros

Al costat del camí de Betxí

Planta: Rectangular:

Mesures: Del corral, nord 14’57, sud 14’62, est 19’21,oest 22’87, altura 2’81 m.

Del colmenar, nord 14, sud 13’32, est 22’24, oest 21’73 m. L’altura uns 3 m. aprox.

Coordenades: 39.9001, -0.23922.

Situació: Corral, polígon 3, parcel·les 104 i 105. Colmenar, polígon 3, parcel·la 100. Estan junts.

Estat: Molt ben conservat però amb modificacions per a un ús d’entreteniment i lúdic.

Altres detalls: Estan junts, des de fora pareix una sola edificació. Les portes les han modificades.

40 colmenar MasaetaE

41 colmenar MasaetaE

42 colmenar MasaetaE

Colmenar-Corral dels Menudes

Planta: Rectangular en tota la construcció excepte la caseta fora d’aquest rectangle, situada al nord-oest amb volta de canó però desfeta en la coberta.

Mesura total de tota l’actual construcció: 18’97 x 7’83 m. Però es veu que tal sols es conserva la part que antigament estava coberta.

Mesures de la caseta 3’50 x 4’61 m.

Mesures del colmenar: 7’65 x 9’25 m, altura de la paret a nivell de la porta 2’90, els arc en la base tenen 2’97 de llum.

Coordenades: 39.900371, -0.236649.

Situació: Polígon 4, Parcel·la 26.

Estat: Està bastant ben conservat i presenta una bellesa estètica de molt d’interès. Al principi el vam catalogar com corral però ara gràcies a l’actuació de neteja presa pel Director del Parc veiem que la construcció està dividida en dues parts ben diferenciades, la de l’est és colmenar i la de l’oest corral. El colmenar no té arcades interiors com presenta l’altra part, encara que ara tan sols hi ha vestigis, la qual cosa demostra que aquest abeller no tenia coberta. Dins consta de quatre ribassos resultant 5 espais plans escalonats per dipositar els ruscos. L’arcada exterior en aquesta part manté un mur de pedra seca amb portalada inclosa que indica va ser tapat per millor protecció dels basos.

Altres detalls: Al nord està l’assegador. El recinte es veu partit en dos tal com pot veure’s en les fotos aèries. Però al ser una mateixa finca es veu clarament que tan sols hi havia un propietari de les dues activitats.

Propostes de millora: Conservar les restes evitant que es destrueixi més, mantenir netejada la part de dins i fer un camí per la part de baix per poder ser visitat amb comoditat. També cal posar indicacions informatives.

Colmenars de la Penya Leixos

En són dos, el de dalt i el de baix.

Planta: Hexagonal en els dos junts.

Mesures dels dos junts: Oest 10’93, nord 11’55, sud 12’07, est nord 10’96, est sud 3’77. Altura a nivell de la porta del de baix 2’35 m.

Mesures de les portes: El de dalt 1’22 d’altura, 0’75 m. ample. Té una porta molt deteriorada que no tanca.

El de baix 1’33 de alt, 0’85 m. ample. No té porta.

Coordenades: 39.901568, -0,223000

Situació: Polígon 4, parcel·la 38.

Estat: Molt ben conservats, però a la paret sud hi ha forat d’un mig metre que caldria tapar per evitar alguna solsida. Presenta clavills als dos costats.

Una vegada observat tot el conjunt hem comprovat que són dos colmenars, un dalt de l’altre, encara que és la mateixa parcel·la. En alguna de les fotos que mostrem a continuació podem veure que hi ha una junta que indica que les parets es van fer per separat i encara es pot veure que cada constructor tenia una forma lleugerament diferent d’obrar.

L’altura del de dalt respecte al de baix, són quatre o cinc metres de desnivell, la paret que els separa està construïda sobre eixa pronunciada corba de nivell amb una espècie d’ondulacions com si vulgues imitar una obra de Gaudí; en realitat intuïm que l’obrer tan sols es va limitar a seguir el “caprici” dels plegaments geològics.

Dins de cada un hi han ribassos i passadissos plans per tal de dipositar còmodament els ruscs, encara que com estan plens de vegetació fou difícil veure quants n’hi havia en el de dalt; en el de baix a l’entrada n’hi havia dos però tal vegada més en dins podia haver-ne un altre perquè guanya amplada.

Altres detalls: El cantó nord oest fa xamfrà. A l’estar alts i sense camí resulta inviable el seu ús. Tant pel paisatge que l’envolta com per la qualitat i bellesa de la construcció és recomanable visitar-lo.

Propostes de millora: Vigilar els pins pròxims per evitar tomben alguna paret. També hi ha alguna petita esquerda que caldria vigilar.

El diumenge 19 de desembre de 2021, el grup de senderistes d’Artana va llevar la vegetació de dins per a fer visible tot el conjunt; prèviament Santi Moros i persones còmplices havien habilitat un sender per a poder visitar-lo amb seguretat. A continuació es poden veure imatges del colmenar abans i després de la neteja.

43 colmenar Mallaes

44 colmenar Mallaes

46 colmenar Mallaes

45 colmenar Mallaes

47 colmenar Mallaes

48 colmenar Mallaes

colmenar-de-les-Mallaes

Colmenar del Barranc de Nules

Planta: Rectangular amb caseta a la part de fora.

Coordenades: 39.89745, -0.22012.

Mesures: 19’29 X 16’61 m. Altura a nivell de la porta 2’11. Porta, altura no es pot mesurar perquè falta el llindar; ample 0’69 m.

Situació: Polígon 4, Parcel·la 239.1

Estat: Prou deteriorat però encara és visitable perquè conserva les parets i té tots els elements propis de la funció que complia.

Altres detalls: Té camí, per tant podria ser utilitzat amb comoditat. Les parets són de maçoneria ordinària amb morter i calç però a la part de dalt, en diferents altures, estan rematades amb paret de pedra seca. En la paret est, a nivell de baix de la porta, hi ha una lluïda amb algep. Te una interessant caseta fora del recinte però junt al colmenar, també de planta rectangular, les seves mesures són 5’97 X 3’52 m. Es de volta de canó amb vesant a dues aigües, seria interessant reparar la coberta per evitar qualsevol desfeta que el pas del temps propicia.

Propostes de millora: Desbrossar-lo per dins i netejar-lo. Conservar-lo tal com està evitant qualsevol destrossa.

50 colmenar Barranc de Nules

51 colmenar Barranc de Nules

52 colmenar Barranc de Nules

54 colmenar Barranc de Nules

53 colmenar Barranc de Nules

55 colmenar Barranc de Nules

Colmenars d’Aigües Vives

Colmenar d’Aigües Vives de Vicent Sorribes

Planta: rectangular.

Mesures: 17’60 X 9’67.

Coordenades: 39.887093, -0.222390.

Situació: Polígon 10, parcel·la 274.

Estat: La paret est està totalment desfeta, les altres prou ben conservades. Dins encara s’aprecia l’obra que es va fer per a transformar-lo en corral, però el sostre ha caigut. En la part nord té una porta i una finestra, en la sud hi ha una porta tapiada amb rajola. Tocant aquesta part hi ha un corral molt arruïnat. En algun temps recent el propietari va sembrar llegums dins.

Altres consideracions: Segons testimonis de José Silvestre Villalba i Ismael Lengua Mondragón, és un colmenar, però en algun temps, probablement en la postguerra, va ser transformat en corral d’ovelles.

56 colmenar Aig-V 1

57 colmenar Aig-V 1

58 colmenar Aig-V 1

59 colmenar Aig-V 1

Colmenar d’Aigües Vives d’Ismael Lengua

Planta: Pentagonal.

Mesures: Nord 11’90, sud 11’42 i 7’60, est 22’53, oest 24’53. Altura de la construcció a nivell de la porta 3’83. Mesures de la porta 1’28 d’altura X 0’85 d’ample.

Coordenades: 39.886718, -0.222432.

Situació: Polígon 10, parcel·la 289.

Estat: Molt ben conservat i cuidat. No hem pogut entrar perquè està la porta tancada però pel que observem en foto aèria esta en òptimes condicions. Té una caseta interna. És molt gran, encara en plena activitat, i amb entrada de camió.

Altres detalls: A la paret nord hi ha una porta tapiada amb obra antiga; també hi ha una petita part del mur que té traces medievals.

60 colmenar Aig-V 2

61 colmenar Aig-V 2

62 colmenar Aig-V 2

63 colmenar Aig-V 2

Colmenar del Racó

Planta: Rectangular.

Mesures: 15’16 X 12’65 m. Altura a nivell de la porta 2’94 m.

Coordenades: 39.871364, -0.230709.

Situació: Polígon 10, parcel·la 452.

Mesurar: la porta 1’20 X 0’62 m.

Estat de l’edificació: En general esta bé a l’exterior excepte al sud a la part de baix. Com es pot observar en les fotos, té una esquerda gran i perillosa, hauria de reparar-se amb urgència. A l’interior te molta vegetació i els abancalaments no es veuen en bon estat. Té porta però molt deteriorada i sense possibilitat de tancar.

No es pot utilitzar amb facilitat per no tenir entrada de vehicle.

Recomanacions: Tapar l’esquerda, desbrossar i netejar l’interior; també vigilar els pins pròxims.

64 colmenar Racó

65 colmenar Racó

66 colmenar Racó

67 colmenar Racó

68 colmenar Racó

69 colmenar Racó

Colmenar de Massó, Penya del Colmenar

Planta: Sembla el·líptica però irregular.

Coordenades: 39.882838, -0.233073.

Mesures: 1er. recinte 13’15 de llarg X 6’10 d’ample. Segon recinte més al sud 10’48 X 4’2, altura a nivell de la porta 2’35. Mesures de la porta 1’23 altura, 0’90 m. ampla.

Situació: Polígon 10, està entre les parcel·les 399 i 527.

Estat: bastant deteriorat però de moment no presenta perill imminent de destrucció.

Altres detalls: La paret oest és de maçoneria ordinària amb pedres cara vista amb morter de calç i arena d’un gris blau molt agradable a la vista; a alguns llenços els falten trossos i en la portalada ha caigut el llindar i no té porta. La paret est que està al costat del penya-segat és de pedra seca, bastant completa. El paisatge és espectacular amb vistes al nucli axial de la Serra, La Plana i la mar.

Propostes de millora: Procurar la conservació per mig de la seva protecció oficial tal com proposarem amb els altres colmenars. Per a ser visitable seria necessari habilitar un sender.

70 colmenar Massó

71 colmenar Massó

72 colmenar Massó

73 colmenar Massó

74 colmenar Massó

75 colmenar Massó

76 colmenar Massó

77 colmenar Massó

78 colmenar Massó

80 colmenar Massó

Fotos Joan i Josep Herrero Pons

82 colmenar Massó 81 colmenar Massó

 

*****

Alcúdia de Veo

Al terme d’Alcúdia hem trobat tres colmenars: a la zona de Xautena, a la vora del Barranc dels Morts i prop de Xinquer, fent part d’una cova.

Colmenar de Xautena, Alcúdia de Veo.

 Planta: Irregular.

Mesures: No l’hem pogut mesurar per no localitzar la paret en el mapa ni poder entrar per estar impracticable degut a l’incendi de 2016.

Coordenades: 39.920974, -0.282146.

Situació: Polígon 8, parcel·la 17. En la ratlla del terme de Tales i molt prop del d’Artana.

Estat de l’edificació: És una zona relativament aplanada dalt un penya segat on s’accedeix per un camí; aquesta plataforma està dividida per una paret que s’aprecia alta, amb un grossor considerable i franquejada per una porta. Es suposa que la zona interior és el colmenar.

Recomanacions: Netejar accessos i recinte del colmenar per a poder-lo estudiar i facilitar les visites, a ser possible pel terme d’Alcúdia i pel camí de Tales a Artana.

Molt prop d’allí està la cova d’Anacleto amb un recorregut de 80 m., (Coordenades Geogràfiques WGS 84 en graus decimals com a única referència). Ximo Arenós Domínguez, a qui li agraïm la informació, ens comunica que seria convenient obrir-li pas també a la cova.

Colmenar-Xautena--Alcudia-dV4

L’accés al colmenar es fa per una senda que sosté un ribasset. El paratge penya-segat és extremadament pintoresc.

Paratge i “interior” del colmenar de Xautena en terme d’Alcúdia de Veo. S’hi veuen clarament els ribassets de posar els basos.

Colmenar del Barranc dels Morts

Planta: Heptagonal.

Mesures: Nord 6’18 i 3’28, sud 6’77 i 7 m., est 3’56 i 3’49, oest 3’83 m. Altura a nivell de la porta 2’36 m. Porta: ample 0’80 x 2’36 altura.

Coordenades: 39.908688, -0.354351.

Situació: Polígon 15, parcel·la 287.

Estat: Parets molt ben conservades, està en ús amb l’inconvenient que no té entrada de carro, per aquest motiu part dels ruscs els deixen al bancal de dalt.

Propostes de millora: Continuar amb el mateix ús, d’aquesta manera pot tenir un manteniment adequat.

Altres detalls: Conserva la porta tancada, dins té els típics bancals per depositar adequadament les caixes. És curiosa i estèticament agradable la seva forma heptagonal, amb tota probabilitat construït així per adequar-se a les corbes de nivell. La part nord presenta un gran desnivell, per la qual cosa tan sols hi ha com a paret unes grans pedres dalt.

Agraïm molt sincerament l’ajuda que ens han prestat: Glòria Villar Pastor, Mireia Catalán Collado, Pilar Cabanyes Vilar, Mariano Molina Palanques i Ismael Gil Barres.

barranc_morts8

Ruscs al secà de dalt del colmenar.

aèria-Barranc-dels-morts

 

Colmenar Cova de Xinquer (Jinquer 4 segons l’Espéleo Club de Castelló)

Planta: Bastant irregular per ser una cavitat natural.

Mesures: El mur de l’entrada és de 7’40 metres de llargària per 1 d’altura aproximadament.

Coordenades: 39.928082, -0.393412.

Situació: Polígon 1, parcel·la 154. Al sud tocant aquesta cavitat està l’assagador, polígon 1, parcel·la 9004.

Estat: La cova està en estat òptim, l’única paret que tanca el recinte també està ben conservada, no té porta, hi ha un va a la part est que permet el pas.

Altres detalls: Encara que la informació que ens han facilitat indica que en els últims temps en ser usat era colmenar, no es descarta que en altres èpoques fora corral de bestiar i inclús lloc d’habitatge en la prehistòria. A les fotos es veu la cova situada a l’esquerra de la paret del colmenar; no vam poder accedir a ella per l’abundant vegetació, posteriorment hem comprovat que és una altra entrada del mateix recinte.

El poblat abandonat de Xinquer, el Castell i tot el paisatge que l’envolta és una zona de gran bellesa digna de ser visitada.

Propostes de millora: Fer una neteja selectiva de la vegetació i vigilar la paret per a evitar el seu deteriorament.

Agraïm de tot cor l’ajuda que ens va prestar Mariano Molina Palanques i Ximo Arenós Domínguez de l’Espéleo Club de Castelló. La fitxa de la cavitat, amb gràfics i fotografies, es pot consultar a la web de l’Espeleo Club: Jinquer – 1, Cueva del (Alcudia de Veo).

aèria-Xinquer

La cova, el seu entorn i el mur exterior.

Colmenars Almedíxer / Almedíjar

Tres colmenars localitzats a Almedíxer: el colmenar de la Peña de la Balsa, el colmenar del Molino i el colmenar del Carchant, tots ells de pedra seca. Agraïm l’ajuda inestimable que ens han prestat els senyors Ramon Saborit Arnau i Manuel Ginés Torres; sense ells no haguera sigut possible la localització i observació d’aquestes interessants construccions.

Colmenar la Peña de la Balsa

Planta: No es pot apreciar en el lloc amb exactitud, ni estant allí ni amb els visors aeris.

Mesures: 24’94 al nord; les altres parts no es poden mesurar.

Coordenades: 39.874067, -0.404714.

Situació: Polígon 3, parcel·la 364.

Estat: Molt desfet i difícil de visitar per la seua situació amb molta pendent i sense camí.

Altres detalls: Es va construir amb pedra seca en una zona de solana al costat de l’horta, Segons el nostre informant era una zona on anaven a parar els eixams. Dins del recinte encara hi ha abundants restes dels antics basos.

Propostes de millora: No procedeix fer cap actuació perquè es troba en una zona de difícil accés i està molt desfet. Tan sols caldria que es conservés com fins ara evitant la destrucció.

Colmenar del Molino

Planta: Rectangular. 

Mesures: 6’39 X 4 m.

Coordenades: 39.877442, -0.397819.

Situació: Polígon 3, parcel·la 313.

Estat: Bastant desfet però encara es pot apreciar tot el recinte.

Altres detalls: Petita edificació construïda amb pedra seca com els altres dos que hem visitat.

Propostes de millora: Podrien reparar-se les parets amb poc de cost i indicar amb un cartell el seu passat ús.

Colmenar del Carchant / Carxant

Planta: Rectangular.

Mesures: 3’50 X 7 m.

Coordenades: 39.865681, -0.412922.

Situació: Polígon 8, parcel·la 596.

Estat: Està prou ben conservat, tan sols caldria reparar les portalades i cuidar que els pins pròxims no el deterioren.

Altres detalls: Està construït amb pedra seca com tot els altres del poble. Encara està en ús si bé els ruscs estan fora. Al costat hi ha les parets d’una caseta, ara desteulada (veure l’última foto).

Propostes de millora: Fer les reparacions indicades i senyalitzar-lo per fer lo visitable si no hi ha abelles.

Eslida

Només dos colmenars a Eslida: a la partida del Maset, dit també del Corral Nou, i a la Solana la Mina.

Colmenar de l’abric del Corral Nou

Planta: Semblant a un romboide bastant irregular.

Mesures: La paret exterior mesura 15’66 m.

Coordenades: 39.907812, -0.284436.

Situació: Polígon 4, parcel·les 51 i 112. Està en la partida del Maset però nosaltres conservem el nom que sempre ha dit la família propietària.

Conservació: La paret exterior és de pedra seca excepte la portalada; està ben conservada. Té una porta metàl·lica tancada. Dins es conserven restes de l’activitat melera. Consta de dues altures, hi ha abancalaments per posar els ruscs. Manté un xicotet aljub.

Altres detalls: Té interès per als excursionistes per ser un paratge molt valuós des del punt de vista ambiental. Molt prop d’allí hi ha entre altres construccions dos corrals, un maset i uns fonedors de mercuri, indubtablement el més ben conservat dels termes d’Eslida i Artana.

Volem agrair a la propietària María José Galindo Ballester la seva valuosa amabilitat i ajuda. També a Ximo Arenós i a Andrés Bastante que ens han acompanyat i assessorat.

aèria-corral-Nou

Colmenar Solana la Mina, Eslida

Planta: Rectangular.

Mesures: 16’20 X 11’59. Altura 2’32 m.

Coordenades: 39.8995, -0.2787.

Situació: Polígon 4 d’Eslida, parcel·la 112.

Estat: Molt desfet, difícil de recuperar, les parets sud i oest es conserven, les altres quasi desaparegudes.

Altres detalls: Difícil de mesurar amb precisió perquè la vegetació ho tapa quasi tot.

Propostes de millora: No les considerem.

Anècdota: Al fer la mesura d’altura va traure el cap una serp unes quantes voltes per observar què passava, no es va sentir amenaçada i va tornar a la tranquil·litat del seu cau.

83 colmenar Solana la Mina

84 colmenar Solana la Mina

La Vall d’Uixó

A la Vall d’Uixó trobem cinc colmenars: el colmenar de Sumet, el de Miranda, el del Parany, el colmenar de Miramar i el de la Muntanyeta de la Corona. Es dóna la circumstància que els tres primers van pertànyer a la família Rubio, que els va explotar durant, si més no, la major part del segle XX; ho contava Josep V. Font i Ten en un preciós text titulat “Els colmenars de la família Rubio”, publicat al llibre de les festes patronals de la Vall d’Uixó en honor a sant Vicent Ferrer, en l’any 2017. Paga la pena de llegir este text breu que aporta tanta informació sobre el funcionament dels colmenars i les circumstàncies dels seus propietaris.

Colmenar de Sumet

Té dues parts ben diferenciades.

Planta: Rectangular el gran i trapezoidal el del costat oest.

Mesures: El gran està fet amb morter 18’39 x 11 m. El trapezoidal de pedra seca, nord 8’92, sud 5’63, est 11’10, oest 11’73 m.

Coordenades: 39.827610, -0.249572.

Situació: En zona urbana al final nord del carrer llarg al qual s’accedeix pel carrer El Mirador. Sol C6, 85.

Estat: El gran es conserva bé malgrat el seu estat d’abandonament. Els ribassos per mantenir els ruscs estan quasi intactes, segueixen les corbes de nivell d’est a oest que coincideixen amb la part més ampla de la construcció; la seva mesura és d’1’35 aproximadament, això si, la vegetació excessiva fa difícil apreciar cada racó. No té porta, la portalada mesura 1’55 d’altura per 1 m. d’amplària. L’altura a nivell de la portalada és de 2’70 m. En la part sud-oest té una dependència d’uns 4 x 4 m. que estava coberta amb teulada ara caiguda, segurament per guardar eines i basos buits.

El de la part oest, segons el que hem esbrinat fins ara, pareix una ampliació del primer o tal vegada fou el primer en construir-se, per tant considerarem que és un sol colmenar amb dues parts ben diferents. En aquest les parets són de pedra seca amb una altura d’1’20 m. en les parts que estan senceres que no en són moltes. Dins té les típiques parets d’abancalament d’aproximadament 1’80 d’amplària per mantenir anivellats i alineats els ruscs.

Altres detalls: En la majoria dels colmenars les parets interiors que sustenten els ruscs van paral·leles a la part més estreta, en aquest al estar les parts estretes amb més desnivell, van paral·leles a les de més amplària, és a dir, seguint les corbes de nivell. Desconeixem si aquest recinte té alguna protecció.

Propostes de millora: Fer gestions a l’Ajuntament per a que declare la seva protecció. Seria interessant desbrossar l’interior, tancar la porta i refer les parets de pedra seca de la zona oest.

Agraïm l’ajuda i assessorament de Josep Font i Ten i de Joan Fuertes Palasí.

aèria-Sumet

Colmenar de la Miranda

Planta: Quadrada.

Mesures: 14 x 14 m.

Coordenades: 39.794317, -0.206672.

Situació: Polígon 6, parcel·la 75.

Conservació: Està ben conservat. No hem pogut entrar perquè està tancat però es veu que han fet alguna modificació per dins i li han posat coberta a la part de baix. Té dues portes, la més petita, que pareix més antiga, mesura 0’78 d’ampla x 1’16 d’alta, l’altra 1’80 d’altura x 1’30 d’ample, l’altura a nivell de la porta són aproximadament 3 metres. Hi ha finestres. Es veu en estat òptim. Està envoltat per una urbanització provablement amb moltes carències.

Altres detalls: Aquesta construcció dona nom a tota la partida que es diu la del Colmenar. La finca que l’envolta té uns magnífics i grans ribassos que serveixen per mantenir la poca terra que hi ha.

aèria-Miranda

Colmenar del Parany

Planta: Rectangular.

Mesures: 12’30 X 8’91 m.

Coordenades: 39.826368, -0.220954.

Situació: Polígon 3, parcel·la 217. 

Estat: Totalment desconegut, aquest recinte es va fer amb pedra seca, ara les parets están amb pòrtland, modificat en la postguerra. A conseqüència de la forta immigració que va experimentar el poble van fer casetes sense els mínims serveis, posteriorment les van enderrocar.

Altres detalls: És irrecuperable.

aèria-Parany

Colmenar de Miramar

Planta: Rectangular.

Mesures: En metres, 13’66 llarg x 10’39 ample; a nivell de la porta 0’70 ample x 1’80 m. d’altura.

Coordenades: 39.838979, -0.201940.

Situació: Polígon 3, parcel·la 91.

Estat: Ben conservat, els escalons de deixar els ruscs quasi intactes.

Altres detalls: Li han fet un entrador amb i una coberta a la part més baixa, tot amb rajoles i portland. No té porta.

Propostes de millora: Arreglar un camí per poder ser visitat

aèria-Miramar

Colmenar de la Muntanyeta de la Corona

Planta: Rectangular a la part sud del dipòsit de l’aigua.

Coordenades: 39.818090, -0.229638.

Mesures: 11’98 x 4’62 m. La porta té 1’07 d’ample per 2’45 d’altura, aquesta ha sigut modificada i actualment és més alta que la paret circumdant.

Situació: Polígon 14, parcel·la 905.

Estat: Bastant deteriorat, tot indica que al fer el dipòsit de l’aigua van agafar part d’aquesta construcció, encara són visible part dels escalons per conservar anivellats els ruscs.

Altres detalls: Pensem que aquestes runes no tenen molt d’interès.

aèria-MuntanyetaCorona

Colmenars d’Onda

És el terme en què més colmenars trobem: onze, només superat pels dèset d’Artana. A més es dóna la particularitat que d’estos onze, set es troben al sud del terme, és a dir, en la banda d’Artana. Com si este entorn climàtic i geogràfic fóra especialment apte, per alguna raó que desconeixem.

Volem donar el nostre sentit reconeixement a Jazmín Blay Catalán per la seva atenció i per haver-nos acollit a sa casa quan el treballar ho requeria. Igualment hem de valorar l’inestimable assessorament  d’un expert com ho és Francesc Àlvaro Fèlix (autor de «Arquitectura rural tradicional al terme municipal d’Onda»), gràcies a ell hem pogut veure els abellars i aprendre molts aspectes de l’arquitectura rural. Sense la seva ajuda haguera sigut molt complicat la catalogació i estudi dels abellars d’Onda.”

1 Abellar del Barranc del Toll del Bou 

Planta: Probablement romboide amb 2 parets, dins no podem determinar-ho per no poder accedir al recinte.

Mesures: 16’63, 6’67 m.

Coordenades: 39.942952, -0.265176

Situació: Polígon 27, parcel·la 337. Al sud-est, pel barranc passa lassegador polígon 27, parcel·la 9002.

Estat: No ho sabem per haver sigut impossible accedir. A 25 m. en direcció nord hi ha una altra construcció, per estar inaccessible tampoc podem determinar si és corral de ramat o colmenar. Està en el mateix polígon i parcel·la. Planta quadrada, mesures 14’20 X 13’93 m. Coordenades 39.943261, -0.265170. A uns metres al nord passa un altre assegador, polígon 27, parcel·la 9014.

Altres detalls: Com no hem pogut entrar als recintes no podem determinar el que hi ha, no obstant hem observat per les fotos que hi ha alguna paret interior per salvar el desnivell més alt de l’abric respecte a la part exterior.

Propostes de millora: Fer camí per a accedir, d’aquesta manera podríem fotografiar-los i inspeccionar-los.

2 Abellar del Compte

Planta: rectangular.

Mesures: 22’64 X 16’77.

Coordenades: 39.943351, -0.267747.

Situació: Polígon 27, parcel·la 349.

Estat: Les parets presenten prou bon estat però la portalada està desfeta.

Altres detalls: Encara que està en un lloc pla presenta ribassos interiors i uns altres circumdant les parets, les quals tenen una altura superior als 2 m.

Propostes de millora: Les habituals, netejar-lo per dins i vigilar els arbres per a que no tomben cap paret.

3 Colmenar de la Merlota

Planta: Rectangular

Mesures: 13’65 X 11’26.

Coordenades: 39.944202, -0.271961.

Situació: Polígon 27, parcel·la 320.

Estat: Està prou sencer però amb algun portell a les parets. A les parts més baixes presenta unes obertures que serveixen de desguàs. Hi ha ribassos dintre per sustentar els basos i caixes; encara en queden alguns.

Altres detalls: Passa per baix una còmoda i transitada senda que el fa molt accessible als visitants.

Propostes de millora: Les habituals, netejar-lo i vigilar els arbres pròxims a les parets.

4 Colmenar del Barranc de Gargallo

Planta: Rectangular

Mesures: 9’64 X 5.40 m.   

Coordenades: 39.947105, -0.276707.

Situació: Polígon 27, Parcel·la 298.

Estat: Presenta unes condicions òptimes a pesar d’aparentar ser molt antic. Te uns ribassos grans, en bon estat i ordenats. Les parets son molt altes, d’uns 3 m.  

Altre detalls: Hi ha un sender còmode per visitar-lo. Encara hi ha alguns basos i caixes d’abelles.

Propostes de millora: Les habituals, netejar-lo per dins i protegir-lo dels arbres pròxims que el puguin malmetre.

 

5 La Murtera 1

Planta: Rectangular.

Mesures: 8’15 x 6’53 m.

Coordenades: 39.939911, -0.251662

Situació: Polígon 25, parcel·la 116

Estat: No hem pogut accedir al recinte però per les fotos aèries ens fa pensar que està en bones condicions.

Altres detalls: Al sud, o sigui a la part de dalt, passa l’assegador en polígon 25, parcel·la 9003.  

Propostes de millora: Conservar-lo tal com està, netejar-lo per dins i tallar els pins que tinguin perill de tombar les parets.

Murtera-2-aèria

6 La Murtera 2   

Planta: Planta quadrada, partida en dos parts iguals, o tal vegada com passa a Artana podria ser un colmenar i l’altre corral d’ovelles.

Mesures: 22’61 X 23’63  

Coordenades: 39.939865, -0.247486

Situació: Polígon 25, Parcel·la 49 i 45. A la part nord que és la més Baixa passa l’assegador, polígon 25, parcel·la 9003.  

Estat: No podem valorar-lo per no haver-lo visitat.

Altres detalls: Posposem les consideracions esperant visitar-lo.

Propostes de millora: Les habituals, netejar-lo per dins i vigilar els arbres pròxims.

Murtera-2-aèria

7 Colmenar de Santa Bàrbara

Planta: Quadrada.

Mesures: 16’22 X 16’40 m.

Coordenades: 39.952047, -0.273665.

Situació:  Polígon 27, Parcel·la 229.

Estat: Pendent de visitar.

Altres detalls: Està al límit d’una urbanització, per tan corre un gran perill de destrucció. En una foto hi ha una caseta a la part sud-oest que ara no es veu, en canvi se’n veu una nova tocant la paret nord-est.

Propostes de millora: Informar a les autoritats locals per a que el declaren un bé en procés de protecció.

Sta-Barbara-aèria

8 Colmenar de la Talaia

Planta: Rectangular.

Mesures: 13’95 X 10’85 m. La porta mesura 0’60 d’ample X 1’30 m. d’altura. Altura a nivell de la porta 3’30 m.

Coordenades: 39.991258, -0.252274.

Situació: Polígon 36, parcel·la 80.  

Estat: Està molt deteriorat amb una mitat de les parets caigudes als quatre costats.

Altres detalls: Té la porta a la banda sud amb bastant desnivell que es salva amb unes escales. Els ribassos escalonats per posar els basos estan en bon estat.

Propostes de millora: Simplement netejar-lo per dins i conservar-lo tal com està ara.

9 Colmenar del Millars, marge dret 

Planta: Trapezoide.

Mesures: 15’39 nord-oest, 16’58 nord-est, 11’26 sud-est, 12’88 m. sud-oest.

Coordenades: 39.985990, -0.224693.

Situació: Polígon 37, parcel·la 201.

Estat: No hem pogut entrar, però per les vistes aèries pareix que les parets estan bastant conservades. Els ribassos escalonats es conserven bé.

Altres detalls: Està en un desnivell considerable a la llera del riu en el marge dret.

Propostes de millora: Controlar la vegetació per conservar les parets i ribassos interiors.

10 Colmenar Abric del Millars, marge esquerra

Planta: Semblant a un arc de circumferència prou irregular per ser una cavitat natural.

Mesures: 12 de llarg x 3 m. d’ample en la part central. Porta 0’70 d’ample x 1’42 d’altura. Altura de la paret a nivell de la porta 2’70 m. Aquesta paret situada a l’oest és d’uns 2’5 m. d’ampla en altura, disminuint cap a la banda del riu.

Coordenades: 39.987193, -0.221124.

Situació: Polígon 38, parcel·la 28.

Estat: Una zona d’abric petita i descuidada amb un cert atractiu per les vistes al riu.

Altres detalls: Encara queden restes de caixes d’abelles i altres relacionades amb l’activitat apícola, també una petita instal·lació en procés de degradació. Està a una altura prou considerable respecte al riu i té un camí estret que presenta un cert perill de caiguda.

Propostes de millora: Conservar-se tal com està, procurant no es degradi més.  

Una anècdota: Quan estàvem visitant la zona se’ns va apropar un senyor major prou enfadat preguntant-nos què fèiem allí i indicant-nos que la nostra presència no era gens oportuna; nosaltres pensàvem, sobre tot jo, que era una broma suposant era amic o conegut de Francesc, el meu acompanyant. No era cap broma, el senyor probablement va pensar que la nostra acció perseguia una finalitat il·lícita, tal vegada el robatori dels seus ruscs. Finalment amb l’ajuda dels nets que casualment van aparèixer, quedà clar el nostre objectiu i vam acabar tan amics. Però abans per la nostra part, quan la situació estava distesa, li vam indicar que la publicació del seu colmenar li suposaria pagar la contribució de 50 anys que constava com propietari.

11 Abellar de la partida del Colmenar, prop de la central hidroelèctrica

Planta: Hexagonal

Mesures: Al nord 3 costats de petites dimensions, nord-oest 6’60, nord 6’44, nord-est 7’70. Al sud els tres costats, est 11’10, oest 11’32, sud 15’75 m.

Coordenades: 39.999008, -0.235318.

Situació: Polígon 37, parcel·la 39.

Estat: Està bastant ben conservat i sense perill d’enfonsaments, l’abundant rocam impedeix el creixement dels arbres perillosos. Presenta la mitat de baix ribassos ben definits, la de dalt manté de roca més escarpada. La porta és situada a l’est, un poc més avall, al sud-est, hi ha una petita caseta.

Encara conserva en l’interior una quarantena de caixes d’abelles.

Propostes de millora: Fer una neteja i arreglar i senyalar el camí d’accés. 

partida-colmenar-aèria

Sueras

Un únic colmenar localitzat en un abric i amb activitat no comercial. 

 

Colmenar del Pont de Ferro, dalt de la senda a Suera Alta

Planta: Allargada bastant irregular per ser un abric.

Mesures: 14 m. de llargària per 1’20 m. en la part més ampla, que és la situada al mig i esquerra si el mirem de baix.

Coordenades: 39.947475, -0.346299.

Situació: Polígon 12, parcel·la 41.

Estat: El ribàs que sustenta aquesta superfície aplanada està en molt mal estat, com a conseqüència el recinte presenta una acusada erosió.

Altres detalls: Cal ressenyar que al ser un lloc petit no podia tenir una activitat comercial, tan sols seria per proveir-se de mel i cera per a les necessitats familiars. Encara hi ha dos basos de suro, un d’ells amb abelles. Baix mateix està la primera corda de la senda que va a Suera Alta, lloc per on s’accedeix. Dalt de l’abric hi ha dues casetes i un assegador situat en el polígon 12, parcel·la 9.015.

Propostes de millora: Arreglar el ribàs per evitar l’erosió i el camí per poder accedir hi sense dificultat, ara és bastant perillós visitar-lo. També senyalitzar-lo per a que tothom i sobre tot els joves coneguen una activitat tan important per a la producció de mel i derivats així com per la pol·linització de les plantes.

Agraïm la completa i rigorosa informació que ens ha facilitat el senyor Delfí Calatayud Estall, sense la seva ajuda ens hagués sigut impossible documentar aquest recinte.

Tales

Dos colmenars al terme Tales, u a la partida dels Corrals de la Frontera i un altre a la partida del Colmenar (a la que suposem que dóna nom).

Colmenar dels Corrals de la Frontera (Tales)

Planta: Rectangular. Al costat dret hi ha un corral de ramat.

Mesures: Nord 12’02 X 16’13 m. No hem pogut mesurar la portalada perquè està destrossada; les parets tenen una altura considerable, més de dos metres.

Coordenades: 39.960294, -0.306609.

Situació: Polígon 1, parcel·les 128/123.

Estat: Parets prou ben conservades però la zona de la portalada està desfeta.

Propostes de millora: Evitar el seu procés natural de destrucció. A l’estar prop del poble podria tenir-se en compte la seva singularitat com a únic colmenar visitable.

Altres detalls: És quasi pla però malgrat això té els habituals ribassos escalonats per posar els ruscs. En una d’aquestes imatges podem veure com posaven les abelles les bresques ajudades per uns palets horitzontals que posaven als antics basos.

aèria

Colmenar en la partida del Colmenar

Planta: Trapezoidal.

Mesures: Nord 11’24, sud 13’05, est 9’62, oest 6’52. L’altura no l’hem mesurat perquè no hem pogut accedir al lloc degut a l’abundant vegetació.

Coordenades: 39.922695, -0.278247.

Situació: Polígon 4, parcel·la 290.

Estat: Pel que es veu en les fotos aèries pareix en bon estat.

Altres detalls: Difícil d’observar amb precisió perquè la vegetació actual, sobre tot els pins, ho tapen quasi tot. Greu perill de destrucció per la mateixa causa. A la part est a on està la porta, les parets tenen diferent alineació per facilitar l’entrada.

Propostes de millora: Accedir a l’edificació obrint camí i llevar la vegetació que causi perill. En la foto aèria de baix es veu una caseta que prenem com a referència per assegurar-nos que aquesta és la construcció buscada.

Agraïm molt la col·laboració de l’Alcalde de Tales Senyor En Vicent Joan Prades Ramos que ens ha acompanyat i informat dels dos colmenars del terme, igualment agraïm la informació que ens han facilitat al respecte José Serrano Martí i Virgínia Centelles Soler.

Dos imatges del colmenar, en un paratge de pinc caiguts per efecte de la crema de 2016.

Colmenar Vall de Almonacid (La Vall d’Almonesir)

Partida del Colmenar

Planta: Rectangular.

Mesures: Oest 3’93, sud i nord 3’10, est 5 m.

Coordenades: 39.886946, -0.484656.

Situació: Polígon 1, parcel·les 284 i 285.

Altres detalls: Té un gran aljub dividit en tres parts, dalt d’aquest hi ha una base quadrada molt apropiada per situar els basos, també a la part est.

Propostes de millora: Conservar-lo tal com està o a tot cas fer unes mínimes reparacions a l’entrada de l’aigua als dipòsits, netejar la cisterna i els arreplegadors d’aigua situats al nord i oest per tal que es mantinga ple després de les pluges. Cal conservar també el forn de calç que està baix a pocs metres del colmenar, igualment seria apropiat senyalitzar el conjunt per facilitar l’accés als visitants.

El professor En Josep Maria Pérez Rodríguez, al qual li donem les gràcies per la seva companyia i la informació tan precisa, té perfectament documentat aquest lloc. La referència que ens ha transmès és que aquesta obra data aproximadament de 1920. La va manar construir el metge de Navajas (Navaixes) Doctor Melià, que va tindre molta cura de les cisternes perquè l’aigua és imprescindible per al treball de recollida de la mel.

*

A %d bloguers els agrada això: