ELS TOCS DE LES CAMPANES D’ARTANA

Un patrimoni cultural del nostre poble

Quan els de la nostra generació érem uns xiquets hi havia poques coses per a distraure’ns, no hi havia televisió, ni telèfon, ni telègraf, ni ordenadors, tan sols algunes ràdios que la majoria nomes escoltàvem quan passàvem pel carrer. Front a tantes mancances, si ho comparem amb el que tenen avui els xiquets, les celebracions religioses, molt abundants i amb molts feligresos participant, eren, entre altres consideracions, una font de distracció i un al·licient per a assistir a eixos esdeveniments tan importants. Molts dels xiquets es feien acòlits, altres també ens apuntàvem però amb una activitat diferent, sent campaners.

Era molt atractiu veure directament el vol, sentíem una sensació agradable fins el punt d’assistir alguns de nosaltres regularment. Primer ajudàvem a revoltejar la menuda, després ja podíem fer-ho assoles amb prou seguretat per a que anaren donant-nos responsabilitats en l’ “escalafó” dels campaners, arribant alguns finalment a ser campaners “oficials”. En realitat tan sols hi havia un campaner, era una persona major anomenada Enrique Vilar Ortells (Enrique Calo), de la qual tenim grata memòria, nosaltres tan sols érem els seus ajudants.

Era gratificant tocar les campanes, tindre la responsabilitat de participar tan destacadament en les festes i poder revoltejar sobre tot la campana grossa on es requeria força, habilitat i un poquet d’ “atreviment”. També, al pujar al campanar, ens estalviàvem l’engorrosa tasca d’anar ben vestits a processons i altres celebracions, i per si no fóra això prou, encara ens pagaven un poc.

Per circumstàncies diferents anàvem deixant eixa responsabilitat i n’entraven uns altres, després va venir l’electrificació del campanar fent inviable l’ofici de campaner, però l’afició de molts joves d’aquell temps encara perdura.

És que les campanes tenen un encant molt especial, elles ens delecten amb la seva música i ens transmeten informació i emocions.

A part de la informació que ens donen sobre les diferents celebracions religioses, el qual és l’objectiu principal, en hi han altres que tenen una funció social de servei a la comunitat. Cada quart ens informen del temps cronològic; quan hi ha un perill com un incendi ens avisen; amb el vol, ens donen a conèixer l’arribada d’una festa, i quan es toca a morts ens fan saber si el difunt és major o infant, home, dona o religiòs; en altre temps feliçment superat, també podíem saber si era ric o pobre.

Com hem apuntat anteriorment, el toc de les campanes també ens transmet emocions. Tots ens alegrem quan anuncien una festa i ens entristim quan avisen d’una mort o d’un soterrament.

Per tots aquestos motius en tota la cultura cristiana i occidental són imprescindibles els campanars i les campanes, no entendríem un poble sense elles, i si per desgràcia algun dia deixaren de sonar, seria un signe inequívoc de la despersonalització de la nostra cultura i el nostre poble.

******************

En aquest article adjuntem la gravació dels 22 tocs de Artana, a part estan també el toc de les hores i els quarts que no hem considerat necessari gravar perquè estan presents constantment i no tenen cap perill de desaparèixer.

Segurament queden en l’oblit altres tocs que s’han perdut a través dels temps: sabem que es tocava a lladres; possiblement un altre per protegir-nos contra la pedra i els llams en dies de tronada i altres de tipus religiós. Res podem fer per recuperar-los.

És interessant escoltar la gravació que hem preparat però cal també informar d’aquests tocs.

Notes aclaratòries:

Les campanes de la torre les anomenarem numèricament de l’1 al 4, sent la primera la més menuda.

Abans de electrificació hi havia 3 cordes,la nº 1 no es podia tocar des de baix, per això per a fer el toc de rogatives, mort d’infant, repic i vol, calia pujar a la torre. Actualment tan sols és necessari pujar al campanar pera fer el repic.

En el toc a morts es diferencia si és home o dona amb tres tocs al començar i acabar, o dos, respectivament. Es toca a l’hora de la mort, sempre que siga de dia, i després els tres tocs per a la Missa de difunts.

Quan s’avisa per a una celebració litúrgica es toquen tres tocs amb intervals d’un quart d’hora cada un.

LLISTA DE TOCS

1. ANGELUS: Es toca la campana 3ª tres vegades deixant una pausa suficient en cada un dels tosc per poder resar un Ave Maria, després en un ritme andante de 2×4 es fan negres en la 2ª i 3ª juntes. Es toca a migdia: Abans es feia matí, migdia i vesprada.

angelus

2. A MORTS DE SEGONA: Campanes 2ª i 3ª, dos o tres tocs segons el sexe amb les dos campanes fent un acord al principi, després es toca una i l’altra alternant fins el final que és un acord com al principi. És un ritme de 4×4 lent, una rodona per als acord i a continuació en l’alternança de campanes es fa amb blanques. Actualment aquest toc està en desús.

3. A MORTS D’INFANT: Igual que a morts de segona però amb les campanes 1ª i 2ª i a un ritme més ràpid, o alegre si es permet l’expressió (es considera una mort feliç perquè puja un angelet directament al Cel).

infants

4. A MORTS DE PRIMERA: 2ª, 3ª i 4ª, ritme lent de 4×4, acords al principi i final del toc d’una rodona, després alternança de la 2ª, 3ª i 4ª, interpretant una rodona en la 2ª i 3ª i dues rodones lligades en la 4ª.

morts

5. A MORTS RECTOR: acords com als enterros de primera i entre mig campanes a mig vol.

mig-vol1 mig-vol2 mig-vol3

6. TOC A MISSA RESADA: 2ª campana, amb un ritme de 2×4 tot negres fins els tocs, que és amb la 3ª. Actualment no es fa.

7. TOC A MISSA CANTADA: Igual que en la Missa resada però les negres es fan amb la 2ª i 3ª campana.

8. TOC A MISSA AMB SERMÓ: Es com la Missa cantada però després es fan uns compassos de 4×4 tocant amb la 3ª dos negres, una corxea i una negra amb puntet per cada compàs.

9. ALÇAR A DÉU EN LA MISSA: 3ª campana, amb un compàs lent de 4×4 tres rodones lligades cada toc, es fan sis tocs, després tres negres per acabar.

10. TOC AL ROSARI: Igual que a Missa resada però tot amb la 3ª campana.

11. AVÍS A NETEJAR L’ESGLÉSIA: 4ª campana, compàs de 4×4 andante, cada un dos negres, una corxea i una negra amb puntet.

12. A ÀNIMES: Compàs de 4×4 lent, toc de dos compassos o rodones i després tres negres i anar repetint. Actualment està en desús.

13. A FOCS: Campanes 2ª, 3ª i 4ª, compàs 2×4 ràpid, negres.

14. AVISAR ALS MÚSICS PER A LA PROCESSÓ: Vol de la 2ª campana. Actualment no es toca.

IMG_0302

15. TOC D’AVISAR ALS CAMPANERS O SENYAL DE VOL: 2ª campana. En un compàs de 4×4 d’andante moderato una semicorxea a l’aire, entrant al compàs una corxea amb puntet, una semicorxea, una corxea amb puntet, una semicorxea, una negra amb puntet lligada a una semicorxea i una demicorxea. No es toca perquè no hi ha campaners.

16. TOC DE ROGATIVES, BAIXADA DEL CRIST I COMBREGARS: Campanes 1ª i 2ª. En un to moderato i compàs de 4×4 en el primer compàs es fan tres negres i dues corxees, en el segon negra i dues corxees i negra i dues corxees repetint constantment primer i segon. Les negres es fan en les dues campanes, les corxees en la 1ª.

17. EIXIDA I ENTRADA DE LA MARE DE DÉU: Vol de la 3ª campana.

18. EIXIDA I ENTRA DEL SANTÍSSIM SACRAMENT: Vol de la 4ª campana.

19. REPIC: Veure audio.

20. VOL NORMAL: Amb les quatre campanes, comença la 1ª i acaba l’última, anant les altres per ordre.

vol1 vol2

21. VOL BRODAT: No registrat en l’àudio. Comença la 4ª; quan para, vol de la 3ª; quan para, comença la 2ª; quan para comença la 1ª; aquesta no para. Després comencen 2ª, 3ª i 4ª al mateix temps, parant com de costum. Actualment no es fa, ara no resultaria bé perquè amb l’electrificació no hi ha tanta precisió com en els vols a mà a l’hora de començar o parar el vol d’una campana.

22. VOL DE PASQUA DE RESURRECCIÓ: No registrat en l’àudio. El simbolet anuncia la resurrecció, a continuació vol de totes les campanes al mateix temps.

campaner

Recuperats per Josep Herrero Cabanyes, assistit en esta ocasió pels germans Maria, Josep i Jordi Vilar Blasco, Joan Cabañes Vilar i Nelo Vilar Herrero. Gravats el migdia del dissabte 24 d’agost de 2013.

Tota la informació tècnica sobre les campanes d’Artana (campana, campanar, població, fonedor, any fosa, autor, article) es pot trobar a http://campaners.com/php/poblaciov.php?numer=103

  1. Vull denunciar la vergonyosa contaminació acústica dels campanars que toquen com si fossin rellotges. Fan tocades de quarts, d’hores, tocades nocturnes…La ACCA ha fet un comunicat oficial on constata que no té cap mena de sentit que els campanars facin funcions de rellotges perquè això és pura contaminació acústica. I som milers les persones que estem més que tipes d’aquestes agressions acústiques.

Deixa un comentari