Josep Herrero Cabanyes

Abans de començar amb la ruta proposada recomanem la lectura de L’Ofici de Moliner de Josefina Serrano Vilar i Molins i Moliners d’Artana que és com una segona part del mateix treball. En la primera es descriu l’ofici i en la segon fa referència a aquesta activitat en Artana.

Per fer una ruta més accessible i pràctica començarem i acabarem en el Museu de la Mineria, Avinguda Serra Espadà 114. Entenem que l’opció més racional seria seguir el curs de l’aigua, però per raons de facilitat i comoditat per al visitant, ho farem contra-corrent d’aquest curs, encara que també es podria fer a l’inrevés.

Una altra indicació: les distàncies s’han mesurat amb GPS, per tant no són exactes, tan sols aproximades.

La durada de l’excursió pot ser hora i mitja més el temps que ens entretinguem en cada molí o altre element que considerem interessant.

COMENÇAMENT DE LA RUTA

Com hem dit abans la iniciem en el Museu de la Mineria, caminarem per la carretera en direcció a Eslida, a pocs metres hi ha una rodona i el Centre de Salut, per la paret sud de mateix Centre hi ha un carrer a mà dreta, el seguirem i prompte es transformarà en camí agrícola arribant als 390 m al Molí Baix, que és el primer que visitem.

 Continuarem un poc més avant fins trobar-nos a 560 m amb la Bassa del Cup; seguirem pel mateix camí i a 640 m veurem el Molí Mig.

Una volta passat aquest Molí seguirem fins a la carretera situada a 840 m del començament, passarem pel costat d’aquesta via fins arribar, als 950 m, al primer camí a la dreta: és el de l’Escaleta. Una volta fem la baixada veurem a dreta i esquerra la sèquia mare que ve de la Font de l’Ermita.

Als 1.130 m hi ha una cruïlla de camins, prendrem el de l’esquerra fins arribar als 1.260 m a l’entrada al Molí Dalt; aquesta entrada condueix a un reguer que seguirem perquè no hi ha camí per aquesta zona del nord, l’entrada està pel sud, per la carretera i aquesta no és una bona opció.

Molí Dalt i basses, la de dalt desfeta parcialment i la de baix ben conservada però sense utilitzar-se actualment. .

A 1.390 m està el Molí, és el més ben conservat i està en procés de restauració però no es pot visitar per dins per ser propietat privada.

A continuació pel mateix reguer que hem entrat tornarem a eixir; una volta al camí farem la tornada per la mateixa ruta fins trobar la cruïlla anterior a 1540 m, ara anirem a mà esquerra pel camí del Mig de l’Horta en direcció al poble. En aquest camí veurem dos pous de reg, el primer de Sant Joan i Santa Cristina i el segon del Crist; al costat d’aquest, a l’esquerra, hi ha una caseta medieval al costat del Poet del Mig de l’Horta, malauradament desaparegut; trobarem a continuació una antiga era envoltada de pallisses i un poc més avant, als 2.520 m de l’eixida, arribarem novament al poble.

Arribarem al poble pel Pardinal, que és la part més antiga, agafarem el camí de mà esquerra que va entre el poble i l’horta i molt prompte s’acabaran les cases i anirem entre la muntanya a la dreta i l’horta a l’esquerra. Travessarem la Rambla als 3.140 m, a continuació ve una cruïlla de camins: prendrem el de la dreta en direcció a l’horta de Rebó, fins que als 3.320 m creuarem novament la Rambla.

Estarem al Molí Tores als 2.410 m de la sortida, en la cruïlla seguirem el camí asfaltat passant la bassa de Rebó a l’esquerra, caminant entre l’horta a la mateixa esquerra i els secans d’oliveres de peu de muntanya a la dreta.

Quan tinguem recorreguts 4.670 m arribarem al molí de Serreta o del Pont, entrant als pocs metres a la carretera i al poble, però ara ho farem per l’est. Als 4.950 m, ja dins del poble, veurem l’últim molí: el de Manyà; aquest i el Molí Dalt són els que tenen un estat de conservació acceptable, el primer com magatzem i l’altre com habitatge, els altres estan en completa ruïna.

Aleshores podrem donar per acabada l’excursió, tan sols ens resta caminar per l’Avinguda de la Serra Espadà fins al Museu de la Mineria.

El recorregut que haurem fet és de 5.500 m, que es poden fer en una hora i mitja més el temps que vulguem entretenir-nos en cada molí.