Alonso Vilar Vilar, de qui ja hem publicat una col·lecció extensa de fotografies del poble, ens ha regalat una altra col·lecció singular: 35 fotos (4 d’elles són postals d’Al-Aaiun, Sàhara espanyol; https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Aaiun) en què ens explica la seua mili. Tot i que no es tracta d’informació sobre Artana, sí que ens ha paregut interessant contar l’odissea d’un jove artanenc, llaurador i jornaler, en una terra en què no tenia res que fer i sotmès a un sistema autoritari sense cap funció. Pensem que fer-nos ressò del temps de mili gràficament és una forma de memòria popular necessària, que encara ha afectat a la major part de la població masculina actual. Pensem que és important visualitzar-ho, més enllà de les històries que ens puguen contar.

A més a més, el fet que fera la mili al Sàhara espanyol converteix esta col·lecció en un document històric, part de la història de l’Espanya contemporània, en unes vivències irrepetibles.

Alonso va tindre una mili particularment dura: va passar 17 mesos en Infanteria, en Al-Aauin, al Sàhara espanyol, entre 1960 i 1962, abans de la “Marcha verde” (1975) en què es va abandonar el territori al regne de Marroc. Com es veurà més avant, era una vida en el desert, entre tendes i xaboles, i, una vegada destinat al destacament, treballant durament fent rajoles i construint més xaboles. Les imatges no deixen dubtes de la duresa de les condicions que s’hi vivien.

Conta que fins i tot el desembarcament dels 3.000 reclutes que anaven en aquell vaixell va ser dur: com no hi havia port, a uns dos quilòmetres de la platja ficaven un grup de 16 joves amb els seus petates dins d’una xarxa, com un paquet enganxat a la maroma del barco, i els baixaven fins a una barqueta que remolcaven a terra. Incòmode i fins i tot humiliant.

Els sahrauís estaven a part, els cridaven per números, i estant ell allí en van desertar alguns, tot i que estaven en mig del desert i no hi havia on anar.

1- Possiblement una fotografia en el vaixell que els dugué al seu destí.

**********

2- Alguna de la gent que van fer cap a l’Al-Aaiun, molts d’ells valencians i castellonencs.

**********

3- La relació amb les casernes es va limitar al moment en què esperava el transport marítim per a desplaçar-se a l’Al-Aauin, una vegada hi va arribar el seu allotjament van ser este tipus de tendes i més avant les xaboles de rajola. En tot aquell temps no va veure cap zona arbrada o de vegetació.

**********

4- El recluta Alonso Vilar Vilar.

**********

5- De nou posant en el desert, davant de les tendes on vivien. Més arrere es veu una tira de xaboles, possiblement en què vivien els comandaments.

**********

6- Una foto quan encara estava a l’Al-Aaiun fent instrucció. Darrere, manuscrit: “Madre ese es un amigo mio es de Castellón”.

**********

7- Les primeres setmanes, amb companys de pobles de valència i castelló.

**********

8- Jura de bandera en l’Al-Aaiun, un espectacle de sabres, fusells, sotanes i submissió que a tots aquells criats en la cultura de la pau ens resulta cada vegada més sinistre.

**********

9- Formació, possiblement en la jura de bandera.

**********

10- Un amic d’Artana, Juanito Valero, amb qui va intercanviar fotos de la mili. Almenys este tenia jardins pels quals passejar.

**********

11- Tenien poca relació amb la població autòctona, per la diferència cultural i idiomàtica. Darrere del grup veiem en quines condicions vivia aquella gent: en haimes o tendes portàtils, i el que podia en xaboles molt senzilles. Al-Aaiun era una base militar que aniria prosperant fins a convertir-se en l’actualitat en la capital del Sàhara.

**********

12- Hi havia una gran població de corbs i de voltors, sempre famolencs. Ací en van agafar un i l’exhibien; realment és grandíssim. Com es pot imaginar, no va eixir viu.

**********

13- Alonso els va donar unes pessetes per a retratar-se amb ells. Per la careta del xic de l’esquerra no pareix que li fera molta gràcia.

**********

14- Un Alonso encara recluta posa davant d’un Junkers Ju 52 amb quatre companys més. El Junkers va ser un avió de transport alemany que a la Guerra civil es va utilitzar també com a bombarder. Va desaparèixer després de la II Guerra mundial, però veiem que l’exèrcit espanyol dels anys 50 i 60 continuava utilitzant-lo. També veiem que aterrava sobre el sol natural, sense pistes condicionades.

Tot i que la temperatura podia variar de l’estiu a l’hivern, en general feia calor i de dia sempre solien anar en pantaló curt.

**********

15- Una altra imatge del grup. Es veu darrere com la gent anava buscant l’ombra, i la poca faena que tenien.

**********

16- Una foto a la porta de l’avió com a record del Servei militar.

**********

17- Una altra foto de tres companys en un Land Rover, els tres amb l’arma en la mà. Darrere es veuen les tires de xaboles en què vivien els soldaets.

**********

18- Posant també davant d’una tanqueta per aconseguir-se un record, tot i que va tindre molt poca relació amb este tipus d’armament i en general amb les funcions actives de defensa.

**********

19- Ben abrigat, amb guerrera, lluint-se sobre un cotxe que no utilitzaria. Darrere es veuen les rajoles bastes, massisses, de fang, que elaborava amb altres companys.

**********

20- Els 21 joves que treballaven al destacament, fent rajoles i construint xaboles, amb poques funcions militars. Estan en el lloc on es pastaven les rajoles, de fet darrere a l’esquerra es veu part d’un camió cisterna que els duia l’aigua.

**********

21- Com es dedueix de les cames mullades, és el lloc en què trepitjaven el fang per fer les rajoles. Conta que molta gent estava de jugarota, fugint del treball, i que li tocava a ell fer la major part de la faena.

**********

22- Amb dos companys treballant al desert.

**********

23- Alonso ja en el destacament, el seu destí treballant per a l’exèrcit. Ací tenia una xabola per a ell assoles. Veiem la precarietat de la construcció, absolutament rústica, amb una cortina feta amb un sac. Conta que anaven malmenjats i que de vegades tenien por que la població local, amb qui no hi havia cap integració, pogueren tindre algun gest hostil. De fet, les metralletes de gran calibre que tenien al destacament no es mostraven als autòctons per a que no les saberen utilitzar en cas d’alçament —tot i que, al ser una colònia, també eren espanyols amb un DNI.

Sobre la fotografia, Alonso conta que les pipes se les feien els sahrauís amb ossos d’animals, i que fumaven passant-se-les d’uns a altres i bevent te. Quan li ho va dir al seu germà Juan, este li’n va comprar una bona de fusta i li la va enviar. Va ser la sensació del destacament, especialment entre la població local, i tots volien tocar-la.

A tot açò, Alonso no ha sigut mai fumador.

**********

24- Posant davant d’una altra xabola. El sac que fa de cortina o de porta fa referència a Las Palmas i Al-Aaiun, i pareix estar fabricat a Bèlgica. És, possiblement, un sac de fosfats, l’única font de riquesa a Al-Aaiun.

**********

25- Alonso de jugarota amb tires de bales i algun tipus de subfusell (potser un “naranjero”, un model fabricat per l’exèrcit republicà en la Guerra civil que després adoptaria la Guàrdia civil durant molt de temps), a la porta de la seua xabola.

**********

26- De nou a la porta de la seua xabola amb els saragüells típics de la zona i un turbant, practicant el tir amb un ninot caracteritzat de beduí.

**********

27- Davant d’una altra xabola, amb companys. El xic baixet de la dreta era un fuster gallec.

**********

28- Una de les coses que més li cridaven l’atenció eren els dromedaris. Ací està amb un dels gossos del destacament, que quan van arribar li resultaven molt agressius.

**********

29- Amb més camells. S’aprecia la miqueta de vegetació que es cria al desert, que és la base de l’alimentació dels dromedaris i també dels ramats de cabres, base de l’economia tradicional.

**********

30- Alonso va comprar estes fotografies del cos de sahrauís que recorrien les fronteres del territori espanyol amb Mauritània, Algèria i Marroc. Tot i que també hi ha via cotxes, el servei amb dromedaris no es va parar mai.

**********

31- Una altra imatge amb més detall d’aquelles tropes. Estes no es relacionaven amb els espanyols de cap manera, eren autònoms i rebien el seu menjar propi al marge dels peninsulars.

**********

32- Targeta postal: “23.- AAIUN. -SAHARA ESPAÑOL. Tropas de Policía Montada con los camellos barraca dos junto al edificio del Gobierno General”. Foto A. de Porras.

**********

33- Targeta postal: “23.- AAIUN. -SAHARA ESPAÑOL. Bailes”. Foto A. de Porras.

**********

34- Targeta postal: “2.- AAIUN, Vista general”. Foto A. de Porras.

**********

35- Targeta postal: “482.- AAIUN (Sahara Español). Paso del Piquete. -Passage du Peloton – The platoon’s by march”. Ed. Guerrero.

Es reconeix fàcilment que esta tropa són legionaris, i no el cos d’Infanteria en què servia Alonso.