La façana nord de l’església d’Artana, un recurs històric i arqueològic de gran importància per al poble

La façana nord de l’església d’Artana, un recurs històric i arqueològic de gran importància per al poble

Restes de pintura de calç, blava a l’arcada de mig punt i blanca a la resta de paret.

En l’any 2013 es va redactar el projecte per a la rehabilitació de la part exterior de l’església. La primera fase va ser la façana principal i el campanar, ja executades.

A principi del 2020 va començar la segona fase corresponent a la façana nord, que consistia en una lluïda similar a la realitzada en els anys 50 del segle passat. Tal com va anar repicant-se aparegueren uns elements que nosaltres i la majoria del poble considerem d’interès. En vista d’això les arquitectes de la Direcció General de Cultura i Patrimoni van fer una visita a les obres determinant que hauria de conservar-se a la vista l’arcada de mig punt que nosaltres creiem era l’antiga porta d’entrada a l’església barroca i la cantonera de l’oest. (veure l’Informe Tècnic de la Unitat de Patrimoni Cultural de la Direcció Territorial).

Quan aquestes tècniques van fer la visita, entenem que no estava totalment acabat el repicat i hi havia una malla que tapava la vista de gran part del mur, d’altra manera no s’entendria que van veure tan sols una finestra, quan en realitat en hi ha cinc, van ignorar els forats de bastida ben evidents que hi ha a l’extrem est de la paret, no van reparar en les sis bases dels contraforts de pedra de cadirat magníficament treballada i col·locada, tampoc van veure les mostres ben evidents de la paret emblanquinada de blanc i l’arc de mig punt que està amb blavet, ni l’arcada ogival.

Restes de pintura de calç, blava a l’arcada de mig punt i blanca a la resta de paret.

Nosaltres a cada element nou que sortia l’estudiàvem i fèiem l’informe corresponent, fins a quatre, però elles en cap moment van accedir a reconsiderar la seva decisió inicial ni visitar novament les obres en les quals hagueren observat les mostres de calç que demostren sense cap dubte que eixa façana estava amb pedra cara vista però emblanquinada com ha segut sempre costum al poble. Tampoc van considerar unes qüestions importants en tota restauració, com són les Cartes del restauro i altres normatives estatals i autonòmiques. Es tracta de la participació i voluntat del poble, que en aquest cas es va implicar molt, ni les tradicions locals com passa a Artana i tota la Serra Espadà on hi ha poques pedres de cadirat però sí una arquitectura pobra de maçoneria ordinària excel·lentment treballada. A la seva decisió de lluir la façana nosaltres vam fer un recurs sense que tingueren en compte cap de les nostres propostes de conservació i millora.

Front al que considerem incomprensió, manca de sensibilitat i poca implicació en la defensa del patrimoni local tant per part de l’Alcaldia, la Rectoria de la Parròquia, els tècnics de la Conselleria de Cultura i el Bisbat de Sogorb-Castelló, nosaltres ens vam reunir amb els representants de les entitats implicades, ho comunicàrem a polítics de diferents tendències, férem una campanya de premsa, ràdio i TV, ens dirigírem al Síndic de Greuges així com al Consell Valencià de Cultura. També vam convocar una manifestació el 19 de juny a les 20 hores a la plaça de l’església, que ens va prohibir la Subdelegació del Govern a Castelló per causa de l’estat d’alarma de la pandèmia (Artanapèdia).

El dia 25 tenien programada una visita a les obres el Cap dels Serveis Territorials acompanyat de les dues arquitectes; finalment ens digueren que no podien vindre i ens indicaren que havíem de desplaçar-nos a Castelló. La Reunió entre les dues arquitectes i l’arqueòleg fou decebedora, no reconeixien un estil propi en l’arquitectura de la Serra Espadà i negaven manifestacions d’eixe estil propi ben evidents als pobles de la zona.

Per a pressionar a les autoritats implicades i conscienciar a l’opinió pública, el 10 de juliol un dels nostres companys es declarà en vaga de fam junt a la façana, la qual tingué molta repercussió en els mitjans de comunicació però a nivell local despertà més curiositat que solidaritat. A les 9 de la nit del dia 11 acabà la vaga degut a que el bisbat va accedir a tenir una reunió amb nosaltres. En aquesta reunió celebrada el dia 14 no hi va haver cap resultat positiu.

El dia 20 del mateix mes a les vuit del matí es presenten a lluir la façana uns treballadors amb una màquina elevadora escoltats per sis guàrdia civils. Ràpidament donem la veu d’alarma i aconseguim parar-los eixe dia i el següent. Cal dir que esperàvem l’informe del Consell Valencià de Cultura per al dia 27 del mateix mes de juliol; és ben evident que el bisbat no volia esperar a la seva publicació.

Com a conseqüència dels incidents, l’Alcalde d’Artana emet un comunicat instant a la pacificació, el qual és contestat per altre comunicat d’A.C. Amics d’Artana/Artanapèdia desmentint la violència que se’ns atribueix (veure A propòsit del Comunicat de l’Alcalde sobre la “controvèrsia” de la façana). També el bisbat emet un comunicat decretant la paralització de les obres, esperant que hi haja en un futur un clima més tranquil, ja que ells pareix entenen igual que l’alcaldia, que hi va haver coaccions i amenaces verbals i físiques, quan en realitat tota l’acció es va realitzar amb un clima de pau, tranquil·litat i respecte a les forces d’ordre i als treballadors, tal com poden corroborar aquestes forces d’ordre allí presents.

El que sí es va fer com a acció de protesta per l’intent del Bisbat de començar la lluïda, foren dues cassolades els dies 20 i 21 de juliol a les 20 hores amb la participació diària d’unes dues-centes persones.

Una altra qüestió a considerar és la “restauració” inapropiada feta als sis contraforts de la mateixa façana nord: aquests s’han deixat amb un color excessivament blanc, han tapat les rajoles cara vista que hi havia i han pintat també les rajoles rogenques que fan de teulada d’aquets mateix blanc exagerat. Tenim els contraforts del sud com a mostra del que calia haver fet. Esperem que ho corregeixin tal com ens van fer saber les arquitectes de la Conselleria.

Finalment el dia 27 de juliol el Consell Valencià de Cultura aprova per unanimitat un informe en que es declara a favor de mostrar tots els vestigis per sobre la unitat d’estil que reclamaven tant el Bisbat com l’informe de la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

En vista de tenir dos informes totalment contradictoris en les seves conclusions, el Cap dels Serveis Territorials de Cultura i Esports de Castelló, en una reunió celebrada el dia 30 del mateix mes, ens comunica que ha pres la decisió de demanar altres dos informes a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i a la Universitat Jaume I de Castelló.

Per tant estem en un compàs d’espera, creiem que com a mínim fins setembre.

Per acabar volen expressar, tal com es pot veure al present escrit, que el protagonisme d’aquesta, jo diria exemplar acció, fou de la majoria del poble en diferents graus de compromís, uns treballant intensament en el que en cada moment es necessitava, altres manifestant-se i declarant públicament la seva voluntat de protegir totes les empremtes del passat, i uns altres simplement des de casa però amb la voluntat de conservar el nostre patrimoni. A tots ells el nostre reconeixement i gratitud.

Associació Cultural Amics d’Artana/ Artanapèdia

A 20 d’agost de 2020

%d bloggers like this: