PASSEJANT PER ARTANA

Josep Herrero Cabanyes

ÍNDEX:

1. Passejada pel poble.
2. Passejada a l’Ermita de Santa Cristina.
3. Visita a les Penyes Altes.
4. Ruta de la Mina del Ferro.
5. Ruta de Rebó i Benícola
6. Passejada fins a la urbanització
7. Ruta Artana, Vilambuig, Artana.
8. Excursió a la Cova del Tronc i Penya Mig Dia.
9. Ruta de l’aigua fins Santa Cristina.

1 Passejada pel poble.

Començarem de la plaça de l’Església, pujant en direcció nord està el carrer Balmes, el seguirem fins encontrar-nos a la plaça Nova, un lloc ampli i tranquil, un dels carrers que desemboca en aquesta Plaça és el de la Constitució, en el núm. 2 hi ha una magnífica construcció modernista.

Podeu anar avall i entrar a mà dreta pel carrer Vicent Tomàs i Martí, eixireu al Pla i des d’allí podeu pujar pel carrer Major fins a la Plaça de l’Església, en el trajecte observareu algunes cases modernistes, en la Plaça es pot visitar la mateixa Església on hi havia una làpida àrab, primitivament a la part de fora de la paret oest, després la van posar dins i actualment està a la casa Abadia, en el Museu Parroquial. El Museu conté principalment ornaments religiosos i altres objectes de culte, es pot visitar concertant la visita abans.

Després recomanem anar pel carrer Sant Joan fins el Carrer Baix cap a la dreta. En el núm. 48 hi ha una casona del s. XVIII ben restaurada i en el núm. 34 una casa modernista digna de veure’s. Per tot el passeig podrem observar les construccions velles amb algunes reformes no sempre fetes amb la cura que es mereixen, es veuran quantitat de taulells fets a trepa i procedents d’Onda en cada portal o balcó.

Recomanem anar sempre en direcció oest fins arribar a pedres pels carrers estrets i tortuosos del Pardinal, barri més antic. Des d’allí podrem visitar el Calvari que està a la part més alta del poble i passejar pels camins de xiprers fins a l’Ermita des d’on podrem admirar una part de la Serra Espadà i tota la vall més propera a Artana.

Els més agosarats poden pujar al Castell, on el paisatge també val la pena admirar. A pesar del ruïnós estat de la fortificació, encara podem apreciar la importància estratègica i militat que va tenir, al mig hi ha una cisterna que era la base d’una alta i majestuosa torre mudèjar que va ser volada en la primera guerra carlina.

2 Passejada a l’Ermita de Santa Cristina.

Està a l’oest del poble en direcció a Eslida. La durada d’anada i tornada és d’aproximadament una hora.

Sortirem del casc urbà pel carrer Baix en direcció al camí del Mig de l’Horta, deixarem a mà esquerra el Parc Municipal i entre mig d’hortes veurem unes pallisses i eres a la dreta, a continuació una edificació molt antiga, probablement àrab, al costat d’un pou de reg, seguirem recte i passarem per un altre pou.

A uns dos-cents metres hi ha una cruïlla de camins, agafarem el de la dreta fins a arribar a una altra cruïlla, també anirem a la dreta deixant les hortes i creuant la Rambla, en front tindrem els Terrers de Sant Joan. Ara el paisatge a peu de la muntanya de la Solana es d’oliveres fins a arribar a prop de l’Ermita on tornen a aparèixer els tarongers.

Una volta en l’Ermita es pot veure la font de Santa Cristina, observar l’edifici que és una construcció del s. XVIII excel·lentment restaurada, admirar els centenaris i monumentals xiprers i gaudir d’un paisatge encisador.

Es pot tornar pel mateix camí o per la font de la Solana i la Sanca. Aquesta ruta es seguirà si retorneu pel camí de la Solana, sempre pel marge esquerre de la Rambla, sense desviar-se fins arribar a uns corrals de ramat molt prop del poble, creuarem la Rambla i seguirem el camí fins a Artana.

3 Visita a les Penyes Altes.

Es pot fer a peu o en cotxe. La durada a peu d’anada i tornada pot arribar a les dues hores i Mitja. Duresa baixa per ser pla.

Eixirem per la carretera en direcció a Castelló, abans d’arribar al cementiri agafarem a mà esquerra el camí indicat per una senyal. Seguirem uns vuit-cents metres i arribarem a la rambla, la creuarem i seguirem el camí asfaltat entre olivars i ametllers fins a la Pedrera. Un atemptat que demostra la insensibilitat i crueltat humana front a la natura.

Una volta passada aquesta salvatjada, apareixeran uns impressionants penya-segats de roques rogenques del triàsic fins arribar a un lloc baix en mig de la rambla on podrem admirar-ne un dels paisatges més bonics de la Serra Espadà.

Si callem, podrem escoltar els ocells que en gran quantitat i varietat n’hi han, no descartant, si hi ha sort, veure un àguila o algun mussol reial.

Si es va a peu podeu seguir fins a Onda o Betxí que estan a uns cinc quilòmetres.

Una recomanació: Si es pot, és preferible visitar-les per la vesprada, el sol ressalta els diferents colors de les roques, líquens i vegetació.

4 Ruta de la Mina del Ferro.

La durada entre anada i tornada pot ser de tres hores, amb duresa moderada desnivell, uns quatre-cents metres.

Sortirem del poble per la carretera en direcció a Castelló, una volta passada la gasolinera i el pont ve un camí a la dreta, seguirem aquest camí tot recte deixant un altre camí a l’esquerra, en un primer moment passarem per algunes indústries, seguidament a l’esquerra hi ha una antiga horta i una bassa abandonada, la del Vicari. Seguirem entre oliveres, a l’esquerra hi trobarem un corral de ramat prou gran i amb unes preciosos arcs de mig punt. Un poc més amunt veurem un paisatge mixt, continuaran les oliveres però alternant-me amb el bosc de sureres i pins pinàster i halepensis.

Seguirem pujant per la muntanya i a uns quatre-cents metres deixarem una pista a la dreta. Continuarem per la pista de l’esquerra més d’un quilòmetre fins una cruïlla de camins, si anem a l’esquerra trobarem una pista plana uns 200 m. fins arribar a una de les boques de la mina de ferro, la Galeria. Actualment té uns panels informatius que expliquen l’activitat i la vida dels miners, a continuació podem retornar al camí principal que pujant aproximadament un altre quilòmetre fins una altra cruïlla, a la dreta a uns cent m. estarà la galeria de La Piqueta, també amb panells informatius.

Cas de preferir anar a l’esquerra pujarem al cim de la muntanya on connectarem amb el GR-36, aquest va des de Montanejos a la mar de Nules. Hi han derivacions que van a Fondeguilla i la Vall d’Uixó. Si voleu també podeu pujar al Puntal d’Artana. Des d’aquest indret la vista paga la pena l’esforç. Si el dia acompanya, veurem la Plana i les muntanyes del nord fins a Penyagolosa, a l’est es poden divisar les Illes Colobretes i al sud el Golf de València amb tota la seva àrea urbana, un poc més avall, la Serra de Cullera i més al sud el Cap de Sant Antoni junt al Montgó de Dénia, el qual el percebrem molt dins la mar, com una illa.

Ens congratulem dels panells informatius que  assenyalat les galeries de l’Aigua i a la de la Piqueta. Una iniciativa excel·lent però deurien modificar una toponímia que no respon a la realitat.

5 Ruta de Rebò i Benícola.

Camí pla, durada trenta minuts aproximadament, és la volta completa a la muntanyeta de la Costera o del Castell. Duresa molt baixa.

Podem eixir per la carretera en direcció a Castelló, havent passat el poble però abans de travessar el pont a mà esquerra veurem la indicació. Serà un camí pla entre hortes i secans d’oliveres que no ens deixaran; començat el camí veurem a la dreta les restes d’un molí fariner i a l’esquerra una bassa, la de Benícola. Continuarà el paisatge entre oliveres i hortes fins a arribar després d’aproximadament 1.5 Kms. a una bassa, la de Rebó, al seu costat estan les restes del molí Tores. Passat aquest, creuarem la rambla fins a divisar uns corrals a la dreta al peu de la muntanya de la Solana, entrarem pel camí de l’esquerra i per baix de les roques calcàries de la Costera, arribarem al poble per la part oest, que és el barri del Pardinal, el més antic.

6 Passejada fins a la urbanització.

Durada aproximada trenta minuts.

Anirem per la carretera d’Eslida, una volta passades les darreres cases d’Artana veureu a l’esquerra l’entrada al camp de futbol i una casa amb explanada, es de l’antiga trilladora, ara muntada allí mateix al mig d’una rodona, a la dreta hi ha una vella era. En aquest mateix indret hi ha un pas de vianants que ens portarà fins la mateixa urbanització, una volta estar en ella, enfront veureu una font d’aigua que és d’excel·lent qualitat. Si anem per la dreta que és el Passeig de l’Ombria caminarem entre algunes cases a l’esquerra i olivars ben conreats a la dreta, el cinquè carrer és el de la Surera. No fa molt podíem contemplar una monumental surera, ara desgraciadament tallada pels propietaris de la parcel·la on estava, és l’arbre que li dona el nom al carrer.

Si seguim pel Passeig, veurem cases a l’esquerra però a la dreta podrem contemplar un bon bosc de sureres. Una vegada arribar a la plaça que dona fi a la Urbanització, si seguim pujant uns cent-cinquanta metres en direcció al dipòsit de l’aigua, una vegada pasta aquest, arribarem a una gran pedra en què ens podrem seure i admirar una preciosa vista panoràmica de la Serra Espadà. (Si pugem pel camí que continua podríem arribar en menys de dues hores al cim de la Serra connectant amb el GR-36 que va des de Montanejos a Nules. Són uns 450 m. De desnivell, es a dir, anem de la cota 250 fins a la 700).

La baixada la podem fer pel mig de la Urbanització, la zona verda, on hi ha en alguns punts, uns bons boscos de sureres, pins pinàster i halepensis, oliveres i garrofers entre moltes altres espècies. Una vegada estar a la part de baix, al costat de la Piscina en el carrer dels Pins hi ha una monumental olivera dintre d’una tanca que alberga una casa de pedra estèticament interessant i molt ben construïda, el seu estil ben bé es podria qualificar de “neoromànic”. Si baixem pel costat de la Piscina arribarem al bar-restaurant on hi ha un mirador des d’on podrem contemplar una bella vista del poble. Pel costat d’aquest mirador baixaren per unes escales de pedra arenisca llaurades fis arribar a la fonteta a la que abans hem fet referència. A uns 150 m. baixant pel pas peatonal està el poble.

 

7 Ruta Artana, Vilambuig, Artana.

Durada aproximada dues hores. Duresa moderada.

Sortirem per la part oest del Poble, el Pardinal, per un camí a la dreta que va a la Sanca, una volta passada la rambla agafarem una pista a mà esquerra, passarem uns corrals i anirem entre secans d’oliveres, tenint en tot moment a l’esquerra la Rambla i a la dreta la muntanya de la Solana. En realitat aquesta ruta consisteix en pegar la volta a aquesta muntanya. Passarem per la font del mateix nom o de Sant Isidre, un poc més amunt veurem que acaben els secans i apareixen unes terres grogues, són els Terrers de Sant Joan. Al peu d’aquest terrer però dins la rambla, segurament degut a la poca resistència del terreny i a la sobreexplotació de l’aqüífer d’Artana, s’ha format un engolidor que fa desaparèixer tota l’aigua de la Rambla, quan la pluja és abundant.

Seguint amunt entre secans d’oliveres i garrofers apareixen roques grises, algunes formant blocs inconnexos, són els Penyots de la Solana, continuant el camí, a prop de l’Ermita tornen a aparèixer els tarongers.

Una volta en l’Ermita es pot veure la font de Santa Cristina, observar l’edifici que és una construcció del s. XVIII excel·lentment restaurada, admirar els centenaris i monumentals xiprers i sentir un paisatge molt agradable.

Si anem seguint la Rambla riu amunt per la mateixa riba, passarem per la caseta del Rosso, antiga taverna al costat del camí vell Artana-Eslida, actualment molt desfeta. Un poc més amunt, a ma dreta, una caseta desteulada dalt un petit turonet i més alt encara hi ha un colmenar d’abelles. Podem seguir en la mateixa direcció entre cultius d’oliveres fins que hi trobarem un camí asfaltat que mou de la carretera, el seguirem cap a la dreta fins arribar al coll, seguirem recte ja de baixada i arribarem a l’Horteta de Vilambuig on al costat del camí han aprofitat un vell corral per a construir una casa. Continuarem baixant pel camí que va paral·lel al barranc entre boscos de pins halepensis i antics cultius de secà abandonats. Finalment eixirem a la Rambla on veurem el camí pel que vam sortir del poble, ara l’aprofitarem per tornar.

8 Excursió a la Penya Mig Dia i la Cova del Tronc.

Desnivell uns tres-cents metres. Temps aproximat entre anada i tornada, unes tres hores. Duresa moderada alta.

Sortirem del poble per la carretera en direcció a Castelló, una volta passada la gasolinera i el pont ve un camí a la dreta, seguirem aquest camí uns passos i enseguida anirem a l’esquerra. En un primer moment caminarem entre enrunes i cultius abandonats, als dos-cents metres aproximadament agafarem un camí a l’esquerra, serà quan comencem a ascendir a la Serra Bandera. Entre cultius abandonats d’oliveres i garrofers, sorgiran boscos de pins halepensis, continuarem desviant-nos sempre a l’esquerra, contemplant al derrere nostre el poble, la vall que l’envolta i les muntanyes de l’Espadà.

Quant acaba la pista continuarem ascendint per un sender, els boscos en aquest lloc ja han colonitzat els antics bancals, la vista cap a l’oest, abans descrita, s’eixampla i s’embelleix.

Una volta arribats al cim d’aquesta Serra, podrem contemplar el paisatge de la Plana amb gran quantitat de pobles, construccions de tota mena i la verdor característica dels horts de tarongers, limitats per la mar que pareix siga una gran pantalla blava completada per un cel de diferents tonalitats segons la llum del dia. Davant de nosaltres, dintre d’aquesta serra grisa calcària, veurem un majestuós penya-segat, és la Penya de Mig Dia que pren aquest nom perquè els llauradors de la zona mirant reflectida amb ella el sol i l’ombra coneixien l’hora de dinar. Un poc més lluny cap al sud, estarà a la nostra vista el nucli axial de la Serra Espadà amb les seves roques rodenes rogenques contrastant amb les diferents tonalitats del verd que desprèn l’intens bosc.

Al nostre costat, a part de la vegetació descrita en el camí ascendent, veurem nombrosos ginebres en fase d’expansió i regeneració després que en els anys 60 van deixar de ser combustible per a les fàbriques taulelleres d’Onda. Continuant un poc avant veurem un olivar conreat, és l’únic, dintre d’ell, en la part sud d’aquest i al costat de les primeres roques, veurem una cavitat, és la Cova el Tronc. Un avenc profund, la part més exterior ha servit de corral de ramat durant molt de temps.

Aquí s’acaba l’excursió fent el viatge de tornada pel mateix camí, però si volem anar més avant, podrem caminar en direcció sud pel llom d’aquesta muntanya. En el trajecte, a part de la vista sempre present i alternant entre la zona d’Artana i de La Plana, podem admirar alguna caseta de pedra seca característica de la zona, algun clotxó, que arreplega l’aigua de pluja don bevien els llauradors, pastors i llenyaters, també la vegetació més variada i frondosa envoltada sempre per antics ribassos fets en el seu dia amb molt d’esforç i bon gust, el quals cobejaven els cultius i resguardaven les finques dels pas dels ramats que per l’assegador allí existent passaven. Abocant-nos a la vertent de la Plana veurem la Penya Mig Dia en primer pla, hi seguiran si continuem cap al sud, la Penya del Colmenar on hi ha un corral d’abelles que li dona nom, la Penya Roja i les Penyes dels Castellets, d’amunt d’aquestes hi estan les restes del Corral de Cabedo. Al final de la ruta arribaríem a l’ombria del Puntal d’Artana per anar cap al poble pel coll de les cerveretes o camí del Racó.

Aquest trajecte final té un gran risc perquè el camí està tapat per la vegetació i si es fera per la vesprada hi hauria el perill de fer-se de nit, circumstància aquesta sempre molt perillosa si no es porten provisions i un bon equipament.

9 Ruta de l’aigua fins Santa Cristina.

Comencem a caminar des de la Plaça de l’Església anirem per un carreró situat a la dreta de l’Església, allí mateix hi han unes interessants pintures recentment restaurades que representes la Custòdia i dalt el Cor de Jesús, més amunt encara hi ha una cúpula ovalada rematada amb teula blava. És el que queda de l’antic temple barroc enderrocat a finals del s. XIX quan va ser substituït per l’actual.

Continuarem per la placeta de baix de l’església baixant pel costat d’una casa de pedra restaurada per a trobar-nos enfront d’una altra casa també molt ben restaurada, aquesta data del s. XVIII, també trobarem al costat una capelleta de ceràmica de Santa Cristina. Seguim per la dreta, pel carrer Baix, on hi han exemples de cases ben conservades, una d’elles és modernista en el Carrer Baix nº 44, cal també pegar-li una ullada. Seguidament torcerem per l’esquerra fins arribar a la carretera, just al Centre de Salut, portarem caminat uns 200 m.

Agafarem un camí que està a l’esquerra d’aquest Centre, és el camí antic d’Eslida o camí Real, el començament del qual medirem com punt 0. Ràpidament ens veurem envoltats per l’horta. El paisatge canviarà, veurem al N. la Serra Creu, al NE una vista parcial de la part més occidental i antiga del poble, al S i SW l’Ombria, al W el Puntal d’Eslida amb una altura de 942 m. i al NW la Solana.

Seguint el camí ens encontrarem als 300 m. de distància el Molí Baix, és un dels 6 molins fariners hidràulics que hi havia al poble. El seu estat és ruïnós, conserva una arcada de mig punt de les tres que hi havia a l’antic porxat, el cup de dins té una mola d’oli, segons testimonis, en la gran anyada d’oli de l’any 1929 van moldre olives, siguen el primer i únic molí d’oli hidràulic, a la part sud conserva una paret molt vella que fa pensar fora d’origen mitgeval.

Continuarem un tram resseguint a la dreta la sèquia del Cup, és de grans dimensions i de molt bona fàbrica però impunement destrossada en alguns punts.

Al costat mateix de la sèquia veurem una antiga capelleta amb una restauració molt millorable. A continuació quan hagem recorregut uns 160 m. més, veurem la bassa del Cup, és quadrada i de grans dimensions, continua siguent utilitzada per al reg. Un poc més avant quan haurem caminat 100 m veurem les restes del Molí Mig molt destrossat, la seva bassa ha desaparegut, passats uns metres desapareix la sèquia mare a la dreta de la nostra ruta i arribem a la zona d’olivar.

Entrem a la carretera Artana-Eslida als 170 m de camí, continuem amb la zona d’olivar, a la dreta (creuant la carretera hi ha escòria de ferro d’una fundició medieval al costat de l’antic llogaret morisc de la Mesquita i apareixen a veure’s les primeres sureres del peu de l’Ombria). Nosaltres en canvi girarem a ma dreta caminant uns 100 m. pel costat de la Carretera (camí encara no recuperat) fins arribar a l’entrador del camí de l’Ull del Pla, també a mà dreta. Entrem novament a l’horta arribant una altra vegada a la sèquia mare que ve de l’Ermita de Santa Cristina havent passat pel Molí Dalt. És el moment de contemplar novament el paisatge, amb vistes al Castell d’Artana, la Serra Creu al N i més prop i en la mateixa direcció la Solana amb els terrers de Sant Joan que segons la tradició van servir per fer la calç per a la construcció del Castell. També en la mateixa muntanya però un poc més a ponent veurem els Penyots de la Solana, grans roques que durant segles han anat desprenent-se segurament per un lent basculament de la muntanya en direcció sud, i han quedat formant part dels secans que els llauradors feien esquivant o aprofitant, segons convingués, l’anàrquica disposició d’aquestes grans roques.

Des del sud de la nostra situació ens acompanyarà durant tot el trajecte les muntanyes de l’Ombria d’Artana, zona de roques rogenques del triàssic mentre nosaltres passarem, dintre de l’horta per les terres quaternàries transportades per la rambla D’Artana.

Seguirem per l’horta i una vegada arribat a una cruïlla de camins que està a uns 200 m. del punt anterior, anirem pel de l’esquerra en direcció W. passat pel Barranc de Colàs. Continuarem per aquest camí fins a una altra cruïlla de camins a uns 330 m., tornarem a anar pel de l’esquerra en direcció sud. (El de la dreta fa cap al camí de la Solana al peu dels Terrers de Sant Joan). Abans de prendre aquest camí de l’esquerra, caldrà admirar en front nostre una paret de pedra seca de bona fàbrica a la que van partir totes les pedres convenientment abans de col·locar-les, sense lloc a dubtes és una magnífica construcció.

Seguirem entre hortes per aquesta via que en realitat és un barranc, el Barranc del Barber, convertit a trams en camí agrícola. Recorrerem uns 180 m i girarem a mà dreta a uns 20 m. abans d’arribar a la carretera travessant el barranc per un pontet (tram encara no recuperat i pont no fet) anant entre secans d’oliveres al sud i l’horta al nord, caminant així uns 130 m. Ens deixarem la carretera a l’esquerra i continuarem per la dreta uns 300 m. entre olivars, tornant a trobar-nos amb la sèquia mare. Continuarem entre secans veient vora camí bastants lledoners, (sobre tot en un tram encara no recuperat) fins arribar després de recórrer uns 290 m. a l’azud de baix. Magnífica construcció probablement d’origen àrab, creuem en aquest lloc el Barranc de la Canaleta i entrem en una xopera d’arbres grans i bones ombres a l’estiu. A uns 110 m. veurem l’altre azot, el de l’Ermita de pedres monumentals, probablement construcció dels romans, és més espectacular que l’anterior alternant les pedres calcàries amb les arenisques, va ser una pena que al formigonar l’entrada a l’Ermita per la rambla, taparen una part d’aquestes pedres cincelades tan espectaculars. Uns 100 m. més avant ens trobarem amb l’Ermita, una construcció de bona fàbrica dels s. XVIII, la Font amb unes escales circulars i uns xiprers monumentals probablement del mateix segle XVIII. Envoltant aquest indret, hi han uns ben cultivats bancals amb oliveres centenàries.

És el lloc on la Vall d’Artana s’estreteix i on podem admirar un excel·lent paisatge, als sud les imponents mutanyes del nucli axial de la Serra Espadà de material de l’era secundaria de roques arenisques del buntsandstein, poblades principalment de pins pinàster i de sureres que donen un bell contrast entre aquestes pedres roges i el verd variat de la vegetació. Al nord les roques calcàries del juràssic amb antics ribassos poblats de garrofers i ara envaïts pels pins halepensis. Quasi dalt de la muntanya hi ha un esplèndid colmenar gran i de bona fàbrica. Al mig la Rambla d’Artana amb aigua permanent gràcies a la Font de Santa Cristina.

En total des del Centre de Salut d’Artana (latitud 39.88958, longitud w. 0.25863) lloc de començament fins l’Ermita (latitud 39.88237, longitud w. 0.27671) passem d’una altura de 292 m. fins 315 sobre el nivell del mar, hi han 2.320 m. de distància que a una velocitat de 4.5 Km. per hora es podran fer en uns 30 minuts, aquestes dades calculades amb GPS. La tornada es pot fer per la mateixa ruta o pel camí de la Solana.