Col·lecció José Silvestre Villalba, ‘el Maño’

Col·lecció José Silvestre Villalba, ‘el Maño’

José Silvestre Villalba, conegut com José “el Maño” o José “Filiberto”, ens ha deixat una col·lecció extensa, de 38 imatges precioses que mostren els canvis en el poble durant més de mig segle, un període breu de transformacions radicals, per a bé i per a mal, en la història de la humanitat. Des de faenes desaparegudes (colles de plegar olives, de fer gavells, etc.) a l’activitat de la penya els Peregrins o a les celebracions festives. Les últimes imatges de la col·lecció ens permeten, a més a més, veure el gran contrast que hi ha entre moments distints de la mateixa activitat, separats només per unes poques dècades.

Agraïm al propi José, a la seua dona, Marí Benarda, i a Marí Peneque les generoses, pacients, exhaustives i amabilíssimes informacions sobre cada foto i cada personatge. És una llàstima que no pugueu gaudir totes i tots d’esta riquesa.

I recordeu que fent un clic sobre les fotos les podeu veure en gran.

Una foto preciosa d’una colla de plegar olives, quan no hi havia mantes i es tombaven amb perxes per plegar-les a pessics. Veiem els homes amb les perxes i les dones amb cabassos de llata per anar tirant la fruita dins. Davant, ajupits: José el Maño, Teresa Tabolla, Rosarito Molinera, Marí Xurra i el que seria el seu marit; ens conten que va ser a partir d’eixa campanya olivera que es van fer nóvios. Darrere estan el germà de Rosarito Molinera, a l’esquerra; Filiberto a la dreta i al mig, a cavall el tio de José i Filiberto, Vicent Ramon. José tenia 12 anys quan va morir son pare, i Vicent Ramon es va fer càrrec dels joves.

L’animal està desenganxat del carro: encara porta cabeçà, colleró, selló i arretranques, i el genet va a pèl. La foto porta darrere una inscripció a mà: “María Martí Catret”.

La història de la foto és la següent: un fotògraf passava per la carretera en bicicleta, portava la càmera amb el seu trípode i li van demanar una foto.

**********

El tio Vicent Ramon fent broma, posant-li la gorra a l’animal. El cavall encara du el colleró però ja li han llevat el selló i les arretranques. Els plegadors estan molt ben fets, no es veu ni una brosseta.

**********

Una foto de l’any 47 ó 48. La situació era la següent: l’oratge va destorbar i els retratats se’n tornaven a casa amb certa alegria. A la Revolta Fosca (la carretera antiga), a l’ombra de la Serra Bandera, es van trobar amb un fotògraf itinerant que pujava cap a Artana en bicicleta, d’aquells que portaven un gran trípode i una tela per fer fosc, i li van demanar una foto. Els retratats són els següents: D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Carlitos Badía (el fill del de la Milonga de Carlitos), José Palanques, Enrique Bresquilla, Enrique Serro (‘Caric’), a cavall del matxo José Filiberto (que venia de llaurar, com es veu pel forcat), acatxat Alberto, que seria home de Marí Pere, i José el Chulo falçó en mà. Ajupits, José (germà d’Alberto), Joan de Nela i Abdón.

El major dels retratats era Filiberto, que tenia 15 ó 16 anys; veiem que va de negre, encara de dol de son pare, mort tres anys abans; com el seu germà major se’n va anar a la mili, a ell li va tocar fer-se càrrec de tota la faena del camp. La resta tenien entre dotze i quinze anys, els més joves eixirien prompte d’escola o ja se n’haurien deixat.

A l’època es portava la roba apedaçada, espardenyes d’espart i boina. Tot i ser molt jovenets, igualment es carregaven els 30 gavells de rigor. També és bo recordar que eren anys de fam (la gelada de 1946 va ser històrica i es van segar horts per baix), per la qual cosa és possible que molts anaren mal menjats. Quan es denuncia el treball infantil en països pobres, cal recordar que els nostres pares van patir condicions molt i molt dures. Escrit darrere, a llapis: “Carlos Meliá. Pastores 2”. Amb encuny de “FOTO PARÍS. Ampliaciones. Bodas, comuniones y bautizos. Castellón”. Els fotògrafs es quedaven a la “posà” de Marí Blanco, la mare de Solet, que estava on ara té la fusteria Joaquín d’Olegário. La posada era més modesta que la Fonda.

**********

De visita a la mina de la Font del Ferro, d’on eixia una fileta d’aigua. Veiem que a la dreta estan alçant murs. La vieta de l’esquerra era per a buidar la pedra, la de la dreta per dur el material de ferro a la zona de càrrega. D’esquerra a dreta es reconeix als pares de Ramón Chillida, Carmen i Ramon; a José el Maño assegut sobre una carretilla, a Juanito Cala de negre, a un desconegut, i a Vicente Paleta amb un cànter a la mà. Era molt habitual que la gent pujara a la mina, ens conten que entraven per dalt i eixien per baix.

**********

Preparant la Baixada del Cristo del Calvari: Vicente Pallarés, “Gilet”, i José “el Maño” o “José Filiberto”, propietari de les fotos, que ja era la segona vegada que eixia de majoral. La foto de Ventura du darrere la data en un encuny: 1 de maig de 1962, però ens pareix que està errada: l’1 de maig de 1962 va caure en dimarts…

**********

La Baixada del Cristo amb la peanya entrant a la plaça de l’Ajuntament. Darrere els capellans són mossèn José Tomeu i mossèn Ramon, que va ser el titular d’Artana durant uns quants anys. Està datada el diumenge 17 d’abril de 1955. Els majorals són, darrere, José Mañano, José el Maño i algú que no veiem, i davant Pascual de Novella, Pedro Piqueras i Jesús de Macareno. El xic de la dreta de la foto pareix Juanito Cala. Els dos acòlics de davant són Jesús de Planet i Vicente Rulleta. “Foto Pons, reportajes. Castellón”.

**********

José “el Maño”, Alonso, Juanito “Ramoneta”, Miguel Sancho i Vicente Pallarés en la Pujada del Cristo.

**********

La penya Els Pelegrins en una “cabalgata” el diumenge 30 d’agost de 1959, en les festes d’agost (Sant Joan), disfressats de gitanos, amb burros, un carret, etc. Van tindre la idea eixe mateix dia, a l’eixir de missa major, li van demanar permís a l’alcalde, Joaquín Caranyo, li ho van explicar i li van dir que traurien un carret que Alonso tenia retirat. Van tindre molt d’èxit però només van guanyar el segon premi: el primer va ser per a les Regines, que van eixir fent espartí sobre un camió. L’escarapel·la blanca que es veu més arrere és part d’una carrossa. Veiem molta gent a banda i banda i moltíssimes rialles. En arribar a l’altura dels guàrdia-civils de la dreta, els falsos gitanos es desorientaven i intentaven fugir, despertant la hilaritat general. El que porta el burret és José el Maño, i el que ve per darrere pareix Miguel l’Agutzil. Marí Benarda reconeix a moltíssima gent que de moment no anem a senyalar: el ‘Roget’ el major, Rosario Ferrera, la sogra de Vicente el cartero, la mare de Teresa Novella, Teresa Racó, la ti’ Genoveva Pla i la germana, Amparito la mare de Nan, la mare de Vicente Meto, Regina Naves, José Vicente el fill de Marí Xurra, Maria Cristina… “Foto Ventura, Bechí”.

**********

Els “gitanos” peguen mitja volta, fugint de la guàrdia civil, entre risses del públic. La casa de la dreta és l’antiga Hermandad, hui biblioteca i museu, a l’altra banda de carretera encara no hi havia quasi cap edifici. Es veuen molt poques faroles i amb un disseny molt curiós. Reconeixen a Mari de Don Juan Caballero, a la mare de les Sabulleres, al Roget, a Teresa Bato en primer plànol a la dreta, i a l’esquerra a Trini Seno molt sonrient i a Pascual de Blai amb la xiqueta major.

**********

Un poquet abans, entrant al poble des del Pont. Amb sombrerot Vicente Pallarés i amb gorra José el Maño. A la dreta creiem reconèixer a Pepe Cala, potser amb una maquineta de retratar, i a Joan de Menuda el primer per la dreta.

**********

Ja dins del poble, pujant pel Pla, el carrer més ample de l’època. Du el matxo José Garrofa, dins del carret la filla de Ventura el fotògraf i Ximet. Darrere del carret Alonso, propietari del carro, amb uns “volaorets” que els havia fet el llanterner, i al seu costat Chacola. Amb els burrets, Gilet i el Maño.

**********

José el Maño a cavall, al costat, vestit de dona, José Chacola, agenollat Canya, la xiqueta és la filla de Ventura, el retratista, i el xiquet Ximet; José Garrofa, Vicente Pallarés amb sombrerot, Alonso i Juanito Ramonet també de dona; Alonso portava “volaorets” i Juanito un grapat de globus. No acabem d’identificar en quin carrer estan.

**********

La famosa plaça de bous desmuntable, foto datada per Ventura el divendres 30 d’agost de 1963, festes de Sant Joan. Reconeixem a molta gent: l’home de l’esquerra amb barret blanc i puro és Enrique Màlia, al costat Marí el Xoto, el Roig de Manyà, Benjamín de Blai (“Xolita”) i el Sastre al costat. Entre el nombrós públic Salvador de Povilo, Carmen de Lluciano, Pureta Lluciano i el que seria el seu marit, el Rubio Colàs; Trini Maniuela, la ti Donísia, Lolita Suquiana, la xiqueta Maite Vilar (filla de Juan José Tata i Marí Peneque), Purín Escaleta, la Mañana, Carmeleta Tramusera, Juan Ramón de Catret, la ti’ Casanova i el tio Vicent de Roquet, Mossèn Alapont, el pare de José Astamero, Paquita Perrera i Vicente Sol, el tio Joan (tio de José Silvestre), etc.

**********

Divendres 5 de febrer de 1954 va caure una gran nevada, tot i que no tan forta com les de 1946 i 1956. En la foto veiem jugar a uns joves José Maño, Gilet i Pepet Menuda.

**********

Darrere porta una inscripció a la qual no li trobem sentit: “20 años. Año 32”. Els xiquets no tenen encara els vint anys, però sí que són nascuts en 1932. Són Pasqualet de Menuda, Vicente Gilet, José Maño i Miguel -un xiquet que van adoptar en Artana ja majoret (la seua germana va ser adoptada per una altra família). Estan posant davant d’un teló de fotògraf, suposem que seria la fira de Santa Cristina.

Sobre els tres primers, Pasqualet, Vicente i José, ens conta este últim que quan tenien 11 anys van anar a parar visc i només van caçar un tordet. Van acordar que se’l quedara el darrer per a son pare malalt. Després van seguir avant buscant un altre lloc i van fer cap a Veo. D’allí els van enviar per un camí de ferradura i van arribar a Aín, des d’on se’n van tornar a Artana. Comparen la situació amb els xiquets actuals, a qui no deixen eixir de casa.

**********

Una parada d’un fotògraf a la plaça Major, davant d’un teló que figura un jardí florit. D’esquerra a dreta i de dalt per avall són Pasqualet de Menuda, Ricardo Andreu, Juanito el Xoto, José Casanova, José el Maño i José Maria Catret. Asseguts, un jove que va adoptar Ramon de Bollo: José Martorell Xuliá, que va estudiar medicina; Miguel (també adoptat) i Vicente Gilet. Les disfresses i complements també les posaven els fotògrafs.

**********

Més fotos davant de telons i carregats de disfresses, però en esta ocasió José recorda que era la plaça Nova. Pareixen Juanito Cala, Juanito Ramoneta, José el Maño, Vicente Gilet i Juanito el Xoto, que es va carregar la caixa del fotògraf. Van particularment mudats i encorbatats. Juanito porta un xiquet d’una “civilera”.

**********

Tornem a Fira Santa Cristina, el lloc més habitual per a les fotografies de grup. Són Juanito Ramoneta, Vicente Gilet, José el Maño, José Garrofa, i davant ajupits Miguel i Juanito Cala. S’adivinen les gentades típiques de Santa Cristina i les nombroses parades. José el Maño porta la cèlebre bacina alta en què bevien vi i que encara conserva. “Foto Pons, reportajes. Castellón”.

**********

Per fi una foto amb xiques, també a la Fira Santa Cristina. Només en reconeixem algunes: Marí Macareno, Marí Benarda (dona de José el Maño, amb qui va festejar des dels 14 anys), Marí Meto, Rosita, Marí Rulleta i Lolita Sabullera. Davant, a l’esquerra Lolita Casanova, Maruja la Charmela, María Pilar i dos desconegudes. “Foto Pons, Castelló”.

**********

No hem identificat a on estan, però està clar que anaven de festa: són la Junta de Santa Cristina d’un any indeterminat, i ens conten que s’ho van passar molt bé. Són, darrere, Francisco Roc, Vicente Pla, Juanito Coloma (que era el clavari), Juan José el Calvo, José Bastero, José el Maño, Juano i Cantos. Davant, Pepe Cala, Filiberto, Juanito Puça i Juanito Ramoneta. La xiqueta és Pilareta. “Copias Gimeno”.

**********

Possiblement la boda de Juanito el Xoto, que és l’únic que porta corbata en compte de llacet. Pareix que estiguen a la plaça Major, la casa de darrere era tenda. Són un desconegut, José l’Ordenari, José Ramona, Vicente Gilet, Juanito Xoto, José el Maño, Enrique Mañà, Alonso i un desconegut. Davant, José Casanova, José Garrofa, Juanito l’Ordenari i Juanito Cala. Van molt elegants, amb sabates que criden l’atenció. La penya els Peregrins era particularment pacífica; al contrari que moltes altres colles, mai van ser denunciats i es divertien sense fer mal, la qual cosa els feia molt populars entre les xiques joves.

**********

Una altra boda, possiblement la primera dels Peregrins. Són José el Maño, José Chacola, Juanito l’Ordenari que es casava amb una guapíssima Pureta Cabota; José Casanova, Juanito Ramoneta, José Garrofa, un desconegut i Juanito Cala, i davant Vicente Gilet i Juanito Xoto. Tots amb llacet i tirants.

**********

Cinc amics posant davant de la creu dels caiguts: Vicente Gilet, José el Maño, Juanito Ramoneta, Miguel i Pedro Piqueras.

**********

Els amics “Pelegrins”, potser de nou a l’Ermita: José Chacola, Juanito Ramoneta, José el Maño, José Garrofa i Juanito el Xoto. En esta foto veiem una gran innovació: tots ells porten camises de mànega curta. Fins als anys 60 aproximadament, les famílies tenien poca roba i les camises d’hivern s’arromangaven per a dur-les en estiu. Això indica que la economia local havia millorat i havia augmentat el consum en general. Xiquets aguaiten per dalt i per baix, es nota que fer-se fotos encara era un esdeveniment extraordinari.

**********

El cotxe de línia de Fuente en Segures que feia el recorregut Castelló-Betxí-Artana. Es pot apreciar la baca amb els equipatges a la fresca. Les dos persones eren el conductor, a qui deien “Furtapatos”, i Ramon el cobrador. L’autobús era el primer “xato”, abans portaven el motor per davant, i això era una gran innovació. No estem segurs que la imatge siga del poble; en tot cas podria ser al Pla, on el carrer era ample. Foto París, Castelló.

**********

Benjamín Cholita, José el Maño i Juanito Ramoneta l’any 1955, molt mudats en una boda a Betxí, posant divertits davant d’un cotxe que no era seu, de fet ens conta José que van anar a peu pel Collaet de Betxí, segurament portant la roba en un fardo. “Foto Pons, Castellón”.

**********

Fem un gran canvi d’escenari i de personatges: un grup d’onze persones d’Artana van anar al XXXV Congrés Eucarístic Internacional, al que el Papa Pius XII va enviar al cardenal Federico Tedeschini. És l’any 1952 i estem a la part posterior del Palau Nacional de Montjuïc, a Barcelona, un espai monumental construït per a l’Exposició Internacional de 1929, destinat hui a Museu Nacional d’Art de Catalunya. Els retratats són Enrique Cabedo i el “Moreno Garrofa”, que era un home que vivia a l’Empedrat. Estaven davant mateix de la porta de l’Estadi de Montjuïc (hui “Estadi Olímpic Lluís Company”, on va jugar el Barcelona CF fins que en 1957 es va inaugurar el Camp Nou); allí va haver una ordenació de més de 800 preveres, la més multitudinària de la història. Per mediació del Frare Menuda es van allotjar al convent de Cristo Rey de Barcelona.

D’altra banda van molt enjaquetats però és estiu (eren els primers dies de juny): Enrique porta sandàlies en compte de sabates, i el Moreno espardenyes de careta -a més de l’eterna boina. El braçalet blanc d’este últim pot tindre algun significat polític o religiós, el Moreno era un home molt polititzat i amb certa influència local en el règim anterior.

**********

Una foto que ja vam mostrar parlant d’Uns mestres campaners d’Artana. José el Maño, pare i fill, es van trobar amb les quatre campanes preparades per a ser pujades al campanar, i es van fer una foto. Entre altres coses es van canviar les truges de ferro per altres de fusta, semblants a les originals. La foto està datada el 31 de març de 2003.

**********

Un grup d’homes amb el cimbalet de l’Ermita: són Vicente Gilet, el tio José Mateua, José el Maño, Eladio, Juanito Choto, Pedro Piqueras i Benjamín l’Ordenari. Davant, Benjamín de Macareno i José Fèlix. La campaneta està datada en 1729 i va ser refosa i novament col·locada el dilluns 9 d’octubre de 1989. Curiosament, esta foto està datada darrere a mà el diumenge 11 de març de 1990. La foto possiblement la va fer José el Maño fill.

**********

Una gentada mira la façana de l’Ermita, potser la col·locació del cimbalet. Datada a mà el dissabte 9 de juny de 1990. Hi ha tanta gent i és tan coneguda tota ella que de moment ens evitem escriure tots els noms.

**********

La colla de treballadors voluntaris que es van fer càrrec de la restauració de la capella de Santa Cristina. Potser acaben d’esmorzar, perquè tenen una ampolla de brandi damunt d’un poalet. Cal dir que ni va cobrar ningun dels treballadors, ni Canya va voler rebre cap diners pels materials de construcció. Tots ells mereixen un reconeixement per tant de treball desinteressat en bé del poble. Datada en maig de 1990.

**********

La capella acabada amb tots els treballadors i alguns visitants. Datada el dimarts 24 de juliol de 1990.

**********

Uns pocs anys abans, José el Maño porta un canelobre de gel per ensenyar-lo en casa. És el dissabte 12 de febrer de 1983, és una rama de cirueler que estava aproximadament on ara es troba l’escenari de la Casa de la Cultura. Ens conten que una fuga d’aigua banyava les rames, i amb el fred extrem es va quedar completament gelat. En aquell moment les maquinetes, muletes o motocultors eren un dels mitjans de transport habituals per als llauradors, i les terres encara es treballaven amb ells.

**********

Una altra imatge d’aquell dia. José el Maño amb Ramón del Xoto.

**********

Una processó del Corpus en la primera meitat dels anys 70. Al Corpus eixien tots els guionets; el que veiem en primer pla és el de la Puríssima. Veiem a l’esquerra una dona amb mantellina i escapulari i a la dreta un xiquet de comunió. El carrer es veu banyat o brut de terra, potser per alguna obra veïna. El que porta el guió és Filiberto, i els xiquets que l’acompanyen són Vicente Gilet i José el Maño fill. Al campanar es veuen les campanes amb les truges de ferro.

**********

A principi dels anys 80 ja estaven en marxa les penyes: veiem les conegudes bruses a quadres verds i blancs de la Juventud y armonía, que van cosir Rosarito i Lolita Serra (ho conta la primera en la seua entrevista). Es va fer una ofrena a la Mare de Déu i es va construir una mena de quadre folklòric (entre sevillà i aragonés) i una colleta de xiquetes i xiquets posen disfressats: Suni, Estrella, Dolo, Inma i Ana, i davant José el Maño, Vicente Gilet, Juan Enrique, Pacolí i Mata. A l’esquerra Joan Cabanyes i el pare de Felip.

**********

Ha passat el temps i una nova generació de joves fan la Pujada del Cristo. Les diferències són grans, començant perquè vesteixen de manera més informal. De davant a darrere, José el Maño, Mon, Roberto, Quique, un altre Roberto, Patrício amb el fill, Alfredo i José Antonio. Datada el dilluns 11 d’abril de 1983, dia de Sant Vicent.

**********

Per acabar, canvis també en el món de les penyes. Una colla monumental d’una huitantena de xiques (i algun xic afegit) davant de les escoles amb dos grans paelles. Són  la penya “l’Alborot”, amb una pancarta completament taurina que a més du el lema “Dos dones i un pato mercat”. En aquell moment la presidenta era Mari Ángeles ‘de Cafundo’. Porten brusa negra, mocador al coll i una tireta rosa al pit que pensem que podria ser de les festes de Santa Cristina, quan encara feien uns quants dies de bous. La qualitat de la foto no és molt bona, però és fàcil reconèixer a molta gent.

Artana, dimarts 2 d’octubre de 2018

Anuncis
%d bloggers like this: