Mn. Lluís Vilar Pla. ARTANENSES NOTABLES

Un dels llibres inèdits de Mossén Lluís Vilar Pla (1868-1936) és Artanenses notables, una col·lecció de biografies bàsicament dels capellans fills d’Artana des de la repoblació de 1611. En general es tracta de personatges sense cap altre mèrit que tindre estudis (en el cas de les monges ni això), dels que hi ha poca informació i per als que Mn. Lluís inventa i adorna amb ingenuïtat i una certa rutina. Les va anar escrivint durant la dècada de 1920 (les últimes mencions cronològiques que hi apareixen són de 1926).

Donada l’extensió del text, l’oferim en un arxiu PDF: ARTANENSES NOTABLES

Entre totes les historietes destaca la del seu contemporani Vicent Tomàs i Martí, que durant un temps vam oferir a la bestreta. Com ja vam dir aleshores, l’objectiu de Mossén Lluís era tan patriòtic (xovinista) com doctrinal, des d’una actitud política alineada amb el tradicionalisme carlista (amb simpaties absolutistes i teocràtiques), tal com ell afirma a la biografia de son pare, Lluís Vilar Sales (capítol XIX). Com en el cas de la Història d’Artana (que també es pot llegir a Artanapèdia), a més de les dades històriques, interessa el recull de testimonis orals, especialment dels segles XVIII i XIX, que ens aporten una visió viva de la Història. Són especialment substancioses les invectives que llança sense pietat contra els personatges que li són contemporanis.

Quant a la digitalització del text, les errates del mecanoscrit i la mala qualitat de la còpia dificultaven sovint la comprensió. L’estil de mossèn Lluís és reiteratiu i moltes frases estan mal construïdes; en eixos cassos s’ha optat per respectar la seua redacció encara que això faça la lectura més complicada. També incorpora gran quantitat de valencianismes: quan està clar que l’errada gramatical respon al seu ús, s’han conservat, però sovint eixos vicis estan camuflats entre errades ortogràfiques i mecanogràfiques, perquè moltes voltes resultava difícil saber si les errades pertanyien a l’autor o si eren responsabilitat de qui va mecanografiar el manuscrit. La intervenció s’ha limitat bàsicament a una correcció ortogràfica i sintàctica molt bàsica. S’han respectat alguns arcaismes, com l’accent a la forma verbal “fué”, l’ús de “setiembre” per “septiembre”, l’ús de l’i grega majúscula a principi de paraula, etc. Per suposat, en esta edició hi haurà més d’una errata introduïda en el procés de picat del text: això només és responsabilitat de l’editor, i em disculpe per cada una d’elles.

Hem introduït també imatges dels biografiats. Quan no hem pogut aconseguir foto del personatge, hem hagut de recórrer a les fotocòpies amb què hem treballat. La qualitat és molt fluixa, però pensem que la possibilitat de conèixer físicament als “artanenses notables” és interessant. El dibuix del franciscà Miguel Cabañes és de Felipe Sales, que va estudiar Belles arts a València i que col·laboraria sovint amb Mn. Lluís, per exemple il·lustrant la inèdita Historia de Santa Cristina.

Finalment, s’han incorporat algunes notes històriques a les afirmacions de l’autor, a fi de fer més accessible la comprensió de fets i personatges històrics que per a ell eren contemporanis però que al lector actual li poden quedar lluny. En algunes ocasions, aquestes notes contradiuen les afirmacions de mossèn Lluís; altres les corregeixen, i en ocasions aporten informació sobre la Història d’Artana que es dedueix de les seues paraules.

Com a homenatge a la persona que va tindre la santa paciència de mecanografiar els llibres de mossèn Lluís (fóra ell mateix o una altra persona), hem copiat amb fidelitat les filigranes o virgueries que es permetia a la fi de cada capítol.

Després de moltes desenes d’hores picant el text d’Artanenses notables, se m’ocurreix que és una llàstima que, tot i la “fractura digital” que caracteritza la nostra societat, on la gent major no pot fer ús d’Internet, les autoritats municipals no vulguen fer res per traure unes còpies en paper d’aquest i d’altres documents reunits a l’Artanapèdia. La gent major del nostre poble té tanta o més curiositat per la nostra història que els joves amb més o menys formació, especialment perquè sovint han rebut notícia o han sigut protagonistes directes o indirectes d’eixa història. Això fa que aquest treball desinteressat pel poble tinga un regust doblement frustrant. En primer lloc perquè traure unes còpies en paper per impressora, per a deixar-les accessibles a la Biblioteca, no costa diners per a un Ajuntament. I en segon lloc perquè estos i altres treballs mereixen fer un pas més enllà i ser publicats dignament en forma de llibre il·lustrat. La falta de voluntat política i d’interés per la cultura pròpia continua sent la norma als nostres pobles.

També hem d’agrair als germans Vilar Vilar (“Caset” o “Corina”), hereus dels textos de Mn Lluís, la seua amabilitat i la seua disponibilitat a l’hora de deixar-nos tot el material de son tio. Al llibre es poden seguir les peripècies dels seus avantpassats Caset des de mitjans del 1700. D’altra banda, pareix que el malnom “Corina” ve del nom propi d’una tia o retia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: