Col·lecció José Catret Pla

FULLA PARROQUIAL
FullaParroquial1

FullaParroquial2

FullaParroquial3

‘Hoja Parroquial’ del dimecres 15 d’agost de 1956, Dia de la Mare de Déu.

DOCUMENT DE COMPRA DE NINXO

Un document de venda d'un ninxo, datat en 8 de juny de 1902. El Cementeri s'acabaria més d'un any després,  i la capella el 1916, tal com conta Mn. Lluís en la Història d'Artana que es pot llegir a Artanapèdia. Durant tot el segle XIX s'havia enterrat al cementeri de la pujada al Calvari. Es pot veure en algunes de les nostres fotos.

Un document de venda d’un ninxo, datat en dilluns 8 de juny de 1902. El Cementeri s’acabaria més d’un any després, i la capella el 1916, tal com conta Mn. Lluís en la ‘Història d’Artana’ que es pot llegir a Artanapèdia. Durant tot el segle XIX s’havia enterrat al cementeri de la pujada al Calvari, que es pot veure en algunes de les nostres fotos.

DOCUMENT DE COMPRA DE NINXO

L'any 1936, l'Alcaldia Republicana s'havia fet càrrec del cementeri, que tradicionalment pertanyia a l'Església. El text diu: "Pagó D. Vicente R. Pla Silvestre la cantidad de ciento cincuenta  pesetas, por el nicho nº 117 qu adquiere a perpetuidad en el cementerio de esta villa. ARtana diez y nueve de Agosto de mil novecientos trenta y seis."

L’any 1936, l’Alcaldia Republicana s’havia fet càrrec del cementeri, que tradicionalment pertanyia a l’Església. El text diu: “Pagó D. Vicente R. Pla Silvestre la cantidad de ciento cincuenta pesetas, por el nicho nº 117 que adquiere a perpetuidad en el cementerio de esta villa. Artana diez y nueve de Agosto de mil novecientos trenta y seis.”

ESCRIPTURA DE VENDA, 1781

testament1781-1

testament1781-2

testament1781-3

testament1781-4

testament1781-5

Escriptura de venda d’una casa als Quatre cantons del Carrer de Dalt (possiblement al barri del Cristo), de Joseph Peris y Vilar a Miguel Novella y Ximeno, amb llicència de Don Juan Pablo de Aragon, Duc de Villahermosa, dimecres 20 de juny de 1781.

SERVEI MILITAR I SOLDATS DE QUOTA

Document de sustitució del quinto Joaquín Vilar Cabañes, destinat a Cuba, per un altre mosso el 8 de març de 1976. La gestió la fa l’asseguradora Emilio Doménech y Compañía.

Document de substitució del quinto Joaquín Vilar Cabañes, destinat a Cuba, per un altre mosso el 8 de març de 1876. La gestió la fa l’asseguradora Emilio Doménech y Compañía  i fixeu-vos que un dels Diputats signants és Victorino Fabra, “l’agüelo Pantorrilles”, primer diputat de la dinastia Fabra. Després de la Guerra de Successió (1808-1814) el nou règim de Ferran VII (1814-1833) va instituir una llei classista anomenada de “Redención y Sustitución”, que permetia l’acceptació de substituts i l’exempció total o parcial, proporcionalment a la quantitat de diners que es pagara a l’Estat, entre 2.000 i 6.000 reals. Els fills de les classes altes quedaven exempts o pagaven a altres de condició més humil per a que els substituïren en la mili o en la guerra, como succeïa a la fi del Segle XIX en els conflictes d’Àfrica, Cuba i Filipines. Hi havia companyies privades d’assegurances (com la del document) que s’encarregaven de gestionar estos pagaments. Les famílies humils s’arruïnaven tractant de pagar uns diners per a evitar que els seus fills anaren a combatre.
Tot i això, els reglaments de reclutament canviaven constantment, depenent de cada govern. A Navarra, País Basc i Catalunya el reclutament encara era voluntari. Durant la I República (1873-19874) es va abolir el Servei Militar Obligatori, deixant un exèrcit retribuït de voluntaris de entre 19 i 40 anys i una llei de mobilització de reservistes per a cas de guerra. La Constitució de 1876 va tornar a implantar l’obligatorietat a tota Espanya i va mantindre les «sustituciones» i «redenciones en metálico». La mili durava HUIT ANYS!, quatre de servei actiu i altres quatre de reserva.
A principi del Segle XX continuava funcionant la “Redención a Metálico y Sustitución”. Els fills de nobles i gent amb diners pagaven a l’Estat per a no anar a la guerra. Eren els anomenats “soldats de quota” i era l’època de la guerra d’Àfrica  a la que van anar molts joves artanencs. Els rics continuaven lliurant-se de la mili o pagaven a altres per a que es la feren. Açò va causar greus incidents, com el que va dur a l’anomenada “Setmana Tràgica de Barcelona”: una sublevació de la població catalana el 26 de juliol de 1909, que no acceptava que els seus fills moriren impunement en la guerra de Marroc, la majoria reservistes que ja havien fet la mili.

Dissabte 4 de febrer de 1888, la Caixa de Reclutes de Sogorb certifica que el recluta José Vilar Novella ha passat per caixa per no fer el Servei Militar.

Dissabte 4 de febrer de 1888, la Caixa de Reclutes de Sogorb certifica que el recluta José Vilar Novella ha passat per caixa per no fer el Servei Militar.

mili1mili2

El recluta Vicente Torres Llidó no va tindre la sort ni les perres per a lliurar-se del servei militar. Ací tenim la "Cartilla" del passe a la segona reserva, signada en Artana durant sis anys, de 1891 a 1896.

El recluta Vicente Torres Llidó no va tindre la sort ni les perres per a lliurar-se del servei militar. Ací tenim la “Cartilla” del passe a la segona reserva, signada en Artana durant sis anys, de 1891 a 1896.

CERTIFICAT SEGURETAT DE LES BARRERES, 1914

Certificat de la inspecció de seguretat de les barreres, possiblement per a la festa del Cristo. Està signat el 10 d’abril de 1914, que era divendres sant. El text diu així: «Don Vicente Navarro Vila, Maestro de Obras vecino de la Ciudad de Burriana, perito nombrado por la Comisión de fiestas de la Villa de Artana para reconocer la madera que ha de servir para cierre de las bocacalles que afluyen á la Plaza Mayor, en la cual se ha correr una vaquilla el día 16 del corriente [dijous abans del Cristo]. Certifico: Que habiendolas reconocido con detención, las encuentro a mi juicio con las condiciones de seguridad y resistencia para el objeto á que se destinan. Y para que conste, firmo la presente á petición de dichos comisionados, en Artana 10 de Abril mil novecientos catorze. Vicente Navarro»

Certificat de la inspecció de seguretat de les barreres, possiblement per a la festa del Cristo. Està signat el 10 d’abril de 1914, que era divendres sant. El text diu així: «Don Vicente Navarro Vila, Maestro de Obras vecino de la Ciudad de Burriana, perito nombrado por la Comisión de fiestas de la Villa de Artana para reconocer la madera que ha de servir para cierre de las bocacalles que afluyen á la Plaza Mayor, en la cual se ha correr una vaquilla el día 16 del corriente [dijous abans del Cristo]. Certifico: Que habiendolas reconocido con detención, las encuentro a mi juicio con las condiciones de seguridad y resistencia para el objeto á que se destinan. Y para que conste, firmo la presente á petición de dichos comisionados, en Artana 10 de Abril mil novecientos catorze. Vicente Navarro»

Document de canvi de moneda datat el dissabte 13 d’agost de 1938, i signat per l’alcalde José Mª Catret (es veu que l’Ajuntament obria dissabte). Com els més vells recordaran, durant la Guerra civil cada bàndol imprimia la seua pròpia moneda. A Artana l’exèrcit nacional va entrar el dilluns 4 de juliol de 1938. Un mes després estaven canviant moneda. Faltava prop de huit mesos per acabar la Guerra (dissabte 1 d’abril de 1939).

Document de canvi de moneda datat el dissabte 13 d’agost de 1938, i signat per l’alcalde José Mª Catret (es veu que l’Ajuntament obria dissabte). Com els més vells recordaran, durant la Guerra civil cada bàndol imprimia la seua pròpia moneda. A Artana l’exèrcit nacional va entrar el dilluns 4 de juliol de 1938. Un mes després estaven canviant moneda. Faltava prop de huit mesos per acabar la Guerra (dissabte 1 d’abril de 1939).

ESCRIPTURA DE VENDA, 1834

venda-tosalet-0

venda-tosalet1

venda-tosalet-2

venda-tosalet-3

Escriptura de venda de mitja fanecada d’horta de la partida del Tosalet, de Josep Verí Chordi a Joaquín Vilar y Novella, ja sense menció al Duc de Villahermosa. Dissabte 15 de febrer de 1834.

Escriptura de venda de mitja fanecada d’horta de la partida del Tosalet, de Josep Verí Chordi a Joaquín Vilar y Novella, ja sense menció al Duc de Villahermosa (entre 1811 i 1837 es van abolir els senyorius, que passaven a ser propietats privades i es van vendre poc a poc). Dissabte 15 de febrer de 1834.

DOCUMENTS DE COMPRA D’UN MATXO

CompraCavall-1a

CompraCavall-1b
Dijous 19 de desembre de 1918, “José Bilar Nobella” compra un matxo en Sogorb a Francisca Martín Almazán per 1180 pessetes. Parteix el pagament en tres terminis anuals, per la qual cosa compareixen dos testimonis.

CompraCavall-3a

José Vilar Novella compra un matxo en les Useres per 3400 pessetes. Un veterinari identifica l'animal i supervisa la transacció.

Dimarts 18 de maig de 1943, José Vilar Novella compra un matxo en les Useres per 3400 pessetes. Un veterinari identifica l’animal i supervisa la transacció, i la Guàrdia civil dóna el vistiplau.

CompraCavall-2a

Dijous 10 d'abril de 1958, José Vilar Torres compra un matxo en Benicàssim per 8700 pessetes. Un veterinari identifica l'animal i supervisa la transacció, i la Guàrdia civil dóna el vistiplau.

Dijous 10 d’abril de 1958, José Vilar Torres compra un matxo en Benicàssim per 8700 pessetes. Un veterinari identifica l’animal i supervisa la transacció, i la Guàrdia civil dóna el vistiplau.

ARTANA EN VERS

En 1883 es publica en Castelló el llibret La provincia de Castellón de la Plana. Su geografía, historia y estadística, de D.C.P. de Sillán, “Libro escrito en verso para que sirva de lectura en las escuelas de instrucción primaria”. És una raresa molt divertida de la que ací incloem només la introducció i el poema dedicat a Artana -tot i que és molt curiós llegir l’estat, població i economia dels nostres pobles veïns.

CASTELLÓ0CASTELLÓ1CASTELLÓ2CASTELLÓ3ARTANA1ARTANA2

FOTOS AÈRIES

Molt sovint veiem passar avions altíssims sobre el nostre cel. Esta foto mostra com ens veuen des d'un d'estos avions, que venia de Londres, possiblement cap a migdia en un estiu de fa pocs anys.

Cada dia veiem passar nombrosos avions altíssims sobre el nostre cel. Esta foto mostra com ens veuen des d’un d’estos avions. Este venia de Londres, possiblement cap a migdia en un estiu de fa pocs anys.

PARTICIÓ D’HERÈNCIA

Una curiosíssima partició d’una herència entre els germans “Vilar i Novella”: Mariana, Maria, Carmela i Joaquín, el dimecres 15 de març de 1809. El document està incomplet, però pel que se veu l’hisenda era gran, i incloia terra a Borriana i Vila-real, un molí d’oli, horta i secà, etc. La partició inclou mobles, ferramentes, roba, obra de cuina, etc.

partició1   partició2   partició3 

CENS ELECTORAL DE 1932

Els Cens Electoral dóna moltíssima informació del poble. Tenen dret a vot 539 persones. Aquest cens és el primer en què les dones tenen dret a votar, el de les eleccions de novembre de 1933, ja en plena República. També és el moment en què la majoria d’edat s’ha reduït dels 25 als 23 anys. Tot i això, estranya que d’una població que rondava els 3000 habitants només una sexta part tinguera dret a vot. Haurem d’esperar que algú ens ho explique. En la informació que apareix al cens veiem que més de la meitat de la gent no sap llegir, i que la professió de les dones  es bàsicament “Labores”, més “sirvienta (2), maestra (1), propietaria (1)”. Quant als homes, la gran majoria són “jornalero” i uns quants “labrador”, però també hi ha algun “pastor (2), esterero (2), comercio (4), albañil (1), capataz (1), barbero (1), panadero (1), ermitaño (1), imposibilitado (1), estudiante (2), propietario (1), taponero (1), chófer (1)”…  Potser sobre un plànol del poble ens podria donar més dades d’interés.

cens electoral1 cens electoral2 cens electoral3 cens electoral4 cens electoral5 cens electoral6 cens electoral7 cens electoral8 cens electoral9

CÒPIA D’ESCRIPTURA DE CESSIÓ DE DRET A DUR L’AIGUA DE LA FONT DE LA FIGUERA A CANVI DEL REG AMB AIGUA DE LA FONT DE SANTA CRISTINA

L’any 1917 l’Ajuntament Constitucional, encapçalat per Vicente Vilar Alba, accepta fer-se càrrec de la Font de la Figuera per a millorar el cabal i la qualitat de les fonts públiques. La Font de la Figuera era propietat de José Vilar Novella, que a canvi adquireix el dret de regar els bancalets de l’horta amb l’aigua de la Font de Santa Cristina.

fonts1 fonts2 fonts3 fonts4 fonts5 fonts6 fonts7 fonts8 fonts9 fonts10  fonts11

  1. Jordi López Vilar

    Fantàstica esta col·lecció de documents. Deu ser del poc que queda després de la destrucció indiscriminada dels arxius notarials d’Artana en les successives guerres carlines en el segle XIX i la civil en el XX. A vore si la gent s’anima i continua l’aportació de documents antics. Gràcies per compartir-los.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: