Hem fet una prova d’ADN a una família típica d’Artana, de cognoms «Vilar Herrero», que ens el cas dels pares inclou els mateixos més el cognom Llidó, en els avis els mateixos més Villalba i Agramunt, en els besavis el mateixos més Gallart, etc. Cal insistir en la reiteració dels cognoms, inclús entre els ascendents hi ha “Vilar Vilar” o “Llidó Llidó”, i es repetixen de nou els Vilar, Herrero, Llidó, etc. en les dos branques familiars.

Bona part d’ells són encara els linatges que apareixen en la carta de població de 1611 (es pot llegir la traducció al castellà en Mn. Lluis Vilar Pla. HISTORIA DE ARTANA, p. 25 i ss.), quan quaranta-quatre famílies van vindre a repoblar Artana després de l’expulsió dels seus habitants, moriscos.

Això vol dir que hi ha una certa puresa genètica de 400 anys, que són els que abasta amb més seguretat la proba d’ADN. Esta “puresa” implica que la prova que hem fet és indicativa per a la major part de la població d’Artana, d’ahí el seu interés públic.

Estimació Ètnica

3 Estimacions ètniques i un grup genètic amb un nivell de confiabilitat mig.

• 83,7% ibèric (grup genètic de catalans: est d’Espanya i sud-est de França).
• 10,8% Escandinau
• 5,5% Italià

La interpretació que fem d’esta prova d’ADN és que hi ha un grup genètic que demostra la relació entre catalans —una cosa que ja sabíem per la història del nostre territori i que confirma la genètica—, vinguts a repoblar el país amb Jaume I.

La sorpresa ha sigut trobar prop d’un 11% d’ètnia escandinava, és a dir, no d’Europa del nord o de l’oest (que podria atribuir-se, per exemple, als milers d’alemanys vinguts en el segle XVI per combatre les revoltes morisques de l’Espadà), sinó provinents de la Península Escandinava. També s’ha parlat de les tropes mercenàries que acompanyaven a Jaume I, però la realitat és que bàsicament eren almogàvers aragonesos i catalans. L’arrel escandinava és difícil d’entendre, però, si més no, explicaria l’abundància de persones rosses i amb els ulls blaus.

Finalment hi ha un residu ètnic italià del 5’5 %. Tenint en compte que Nàpols i Sicília pertanyeren a la Corona d’Aragó (en el primer cas fins a la Guerra de Successió, en 1713), potser podria vindre encara d’aquells temps, però podria haver altres raons.

Lamentablement, l’estimació d’esta prova no va més enllà del segle XVII, de manera que no podem saber quina base ètnica hi ha si anem més lluny dels últims 400 anys, que han sigut de grandíssima estabilitat. Falta saber si hi ha una base àrab o amazic (els dits despectivament “berbers”, que foren els que van instal·lar els sistema de reg, probablement constructors dels assuts de la Rambla cap al segle XI). I més enllà: com va ser d’intensa la romanització, o com és de ferma la base ibera. Esperem tindre més informació sobre estes qüestions en algun moment.