Un equip de futbol ja passada la Guerra. Només hem reconegut Emílio Álvaro, el primer per l’esquerra, i José Suquiana, el que fa cinc de la fila dels que estan drets.

Un preciós arquet amb rams, banderetes, farols i pancartes, amb motiu d’una visita pastoral. Pareix el carrer de Sant Joan.

Segurament són xiques de la Junta del Cor de Jesús, tal com s’aprecia en l’escapulari. D’esquerra a dreta són Pura “Primitiva”, Isabel, Carmen “de Tramussera” i Teresa “Meto”. Les congregacions es van popularitzar la primera meitat del segle XIX. Amb la radicalització política de la segona meitat del segle, a Artana en van desaparèixer moltes. En la seua Història d’Artana, Mossén Lluís Vilar parla de les desaparegudes congregacions dels “terciaris” del Carme, la de Santo Domingo, terciaris de Sant Francisco de Asís, l’Adoració perpètua de Jesús Sagramentat, la Congregació de les Maries i la dels Joans, i per fi la de l’Amor Hermoso en honor de la Immaculada. A finals del segle XIX es va fundar encara la de les xiques Teresianes i es va reformar la dels “terciaris de Sant Francesc”, fins que Mossén Emilio Llorens Osuna (el responsable de l’església actual) va fundar la Congregació del Cor de Jesús per a homes i dones (sempre amb més activitat de dones que d’homes). Mn. Emilio va posar la Comunió general de reglament del Cor de Jesús el primer diumenge de cada mes; en el segon la de les Teresianes; en el tercer la dels Lluïsos; el quart la dels Franciscans; i després, quan es va establir la de Maria Auxiliadora o de Cooperadors Salesians, va assignar la seua comunió reglamentària el primer diumenge, en companyia del Cor de Jesús. Seguint encara a Mn. Lluís, el rector va distribuir plaques amb l’efígie del Cor de Jesús per a penjar-les en les façanes, la qual cosa va ser causa de commocions polítiques. El mateix Mn. Lluís va fundar la congregació de S. Lluís Gonzaga (“els lluïsos”) el 1887, quan només tenia 17 anys.

Les dones havien d’anar a missa amb el cap tapat. Pureta “el Forn” i Isabel amb un elegant velet a la porta de l’església.

Una altra servitud de les dones en les misses populoses era cedir els bancs als homes i elles seure en un catret. En la imatge una apoteosi del catret: d’esquerra a dreta Mari “Campos”, Consuelo, Enrique “Cabedo”, “el Rico”, Isabel, Teresa Bastero i Carmen “de Tramussera”. Pareix que en eixe moment ja s’havia relaxat l’obligació del velet.

En qualsevol acte públic, civil o religiós, no podia faltar la Guàrdia civil. Només reconeixem un jove Enrique Cabedo.

Trinidad de Romana i Isabel a l’aigua a la font de la plaça Major.

Posant amb gràcia a la font del Pla. Darrere pareix que s’aprecien les rases de la instal·lació de l’aigua corrent. Si fóra així, estaríem al voltant de l’any 60.

Si abans parlàvem de l’apoteosi del catret, ara podríem parlar de la del davantal. En la imatge Carmen de Beatriz, Isabel, Marí Pòlita i Panader. Per Pàsqua s’estrenaven els davantals i es portaven de seguit, tret de grans ocasions solemnes.

Més davantals, ara pels olivars de l’Ermita. L’Ermita de Santa Cristina era un importantíssim espai festiu per a conviure amb familiars i amics. Començant per baix i per l’esquerra, Lolita Morquero, Maria Pilar del Roig de Manyà, Isabel i Rosarito Maduro; dretes, Maria Macareno, Teresa Ramonet i un xic desconegut. Al fondo, el carro desenganxat. Gràcies a Maria Àngels Vilar Ibáñez per l’ajuda identificant a les xiques.

A les paelles a l’Ermita era típic fer-se una tauleta i unes cadiretes amb pedres ramblenyes, de vegades aprofitant un ribàs. Entre la gentada, Rosario Bollo, Trinidad de Baleso, Enrique Cabedo, Patrício, Marí Primitiva i desconeguts.

Al sol d’estiu en un bonic enquadrament contrapicat. Si no ens ajuda ningú, nosaltres només reconeixem Rosario Bollo i Enrique Cabedo. El lloc del dinar, aprofitant un ribàs, pareix idíl·lic.

En esta imatge de Fira Santa Cristina ja s’havia passat la moda dels davantals. Alguns noms a l’atzar: Casanova, Miquel Baleso, Ricardo Andreu, Pureta Seba, Marí Macareno, Isabel, Pureta el Forn, Teresa Ramonet…

En altres col·leccions hem tingut oportunitat de veure fotos dels estudis itinerants, amb telons i complements. En esta imatge, un Enrique Cabedo molt jovenet posa davant d’un fons exòtic i sofisticat i a cavall d’un burro molt ben fet.

Generalment els telons solien mostrar imatges exòtiques i elegants, però també eren possibles les imatges d’entorns bel·licosos, com en esta ocasió. Això seria impossible sense una idealització de la Guerra, del valor i l’heroisme. Ximet, Josefina Seba, una desconeguda i Enrique Cabedo.

Una colla de gent molt mudada i elegant, en una imatge antigueta, segurament de preguerra. A penes reconeixem als quatre que estan drets: Ramona, José Mateua, Mª Dolores de Racó i, potser, el tio Moreno Garrofa.

Ja en postguerra, una altra colla de xavaletes i xavalets. A penes reconeixem Rosarito Villaret, Marí Pòlita i Marí Peneque. Els xics són de Tales, segurament amics d’Isabel. No hem pogut esbrinar on està feta la foto.

Els dies festius, colles de xiques i xics anaven “a paseo” carretera amunt i carretera avall, des de l’ambulatori a la trilladora. La carretera era de terra i estava vorejada per alts eucaliptus. Vegeu les gentades que registra la instantània! Dels protagonistes, només reconeixem Isabel.

Vista del poble des de la carretera, amb els eucaliptus de què s’ha parlat. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Juanito l’Ordenari, Juanito el Choto, Benjamín de Blai, Miquel de Baleso i un desconegut.

A continuació tenim sis imatges d’un dinar bastant desmadrat. Que cadascú intente esbrinar l’ordre dels esdeveniments. Començarem pel dinar i acabarem pel desgavell. D’esquerra a dreta, pareixen José Caranyo, Pascual de la Replaceta, Enrique Cabedo, amb boina Juanito Coloma, damunt d’una cadira Ricardo o Enrique Manyà, Nano i Benjamín de Cagarnera.

Es pot reconéixer, entre altres, situats en mig a José María el Ferrer, Caranyo, Nano i Juan de Sol; a la dreta Pascual de la Pobila; baix, des de l’esquerra, José Catret, Vicente el Cartero, Pascual de Blai i Vicentet de Pla.

Pareix que van a fer una carrera de burros, que era una activitat habitual per Sant Antoni. En este cas pareix una carrera privada. L’escena està molt animada: disfresses, bigots pintats, puros… Entre els presents Vicente Sol, Joaquín de Sol, Vicentet Pla, José Catret, José María el Ferrer, Nano, etc.

Pareix que  el Xato, perfectament vestit de “jockey”, va guanyar la carrera i es va emportar la copa.

Jugant sobre el carro.

La festa ja bastant desgavellada: pantalons avall, muntonades de gent… Reconeixem Vicent el Cartero, Benjamín de Cagarnera, Benjamín de Chesa (com a Groucho Marx), Ximet, Nano, Caranyo…

Per acabar, i per a frenar també tanta marxa, una imatge que ens ha paregut preciosa: l’àvia d’Isabel, molt major (potser no tan major), desdentada, amb mocador negre i monyo replegat, amb un fondo surrealista en forma de caragol, i mirant-nos des d’una finestra o una pantalla em mig d’una elipse blanca. Certs tipus habituals en el nostre entorn han desaparegut completament, esperem que per a bé. Esta es una imatge que perviu encara en països menys desenvolupats. De qualsevol manera, ens ha paregut un retrat en primer pla d’una dona que mostra una gran dignitat i que mira a càmera amb determinació i molta personalitat.