Josep Herrero Cabanyes

INDEX

Introducció                                                       

Descripció de Les Penyes Altes                        

Apertura de la pedrera                                    

ANY 79 i 80

Inici de la lluita per la conservació

ANY 81                                                               

Organització dels ecologistes

ANY 82                                                        

Impacte per als treballadors

ANY 83                                                         

Recurs d’oposició

Incendi del paratge

Visita del Governador Civil

Proposta de legalització de la pedrera

ANY 84                                                        

Projecte de crear l’espai protegit Penyes Altes Montí

Legalització de la Pedrera

Conclusió de l’any 84

ANYS 85, 86                                                 

ANY 87                                                         

Altres atemptats a la natura

Resolució del contenciós entre SADESA i l’Ajuntament

ANY 88                                                         

Apertura d’un terrer en el Montí de Tales

Manifestació en defensa del Montí

Conclusió de l’any 88

ANY 89 AL 92                                              

Art contra la destrucció

Legalització de la Societat d’Amics de la Serra Espadà

ANYS 93 i 94                                                 

Música Contra Explosions

Protecció de la zona nord de l’explotació i marge esquerre de la rambla

ANY 95, 96 i 97                                            

Intents de desprotegir la zona nord de l’explotació i marge esquerre de la rambla

Intervencions parlamentàries

Resolució de la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme

Concentració a la plaça de l’Ajuntament i Manifestació

Acord de la Comissió de Medi Ambient instant al Consell a protegir les Penyes Altes

Reunió amb els responsables de la Pedrera

Restauració incipient del corredor de la rambla

Queixa al Síndic de Greuges

Conscienciació creixent de la societat

ANY 98 al 2008                                            

Proposta de la zona com a d’interès turístic

Declaració de la Serra Espadà com Parc Natural amb exclusió de les Penyes Altes

Revocació de permís d’activitat de la pedrera

Recolzament del Consell Valencià de Cultura a la declaració de les Penyes Altes com Monument Natural

Anecdotari

Conclusió

 

  INTRODUCCIÓ:

En el present escrit intentem donar a conèixer al lector una llarga lluita de 29 anys en defensa d’un paratge dels més singulars de la Serra Espadà i també de les nostres terres valencianes.

Podríem enumerar a molts centenars de persones unides per la ferma voluntat de defensar el paratge, però faríem massa extens aquest escrit i segurament cometríem la injustícia d’oblidar-nos de moltes. Si que ens referirem a algunes per la seva rellevància política o social o pel seu grau d’implicació, i ometrem el nom de les que al nostre entendre, van tenir una actitud negativa vers la conservació de la zona.

A principi de la dècada dels 80 del passat segle, acabàvem de passar una dictadura i les lleis encara no estaven suficientment adequades als nous temps. A més a més, vam tenir que enfrontar-nos a una empresa dura on tot valia per a obtenir guanys importants sense el mínim respecte a natura, als seus propis treballadors i ni tan sols a la legalitat vigent. Però la situació encara resultava més difícil perquè alguns polítics defensaven sospitosament a aquesta empresa per damunt d’ordres de paralització o racionalització de l’explotació i finalment teníem que suportar l’actitud (comprensible per la nostra part) d’uns treballadors junt amb les seves famílies, amics i veïns que defensaven el seus llocs de treball per sobre de qualsevol altra consideració.

Cal recordar que vivíem en un període de crisi econòmica on la taxa d’atur era alta, i hi havia la creença bastant generalitzada que conservació del medi i activitat laboral eren incompatibles. Per tan, era quasi inevitable que molta gent miraren als que defensàvem la natura com enemics declarats de la societat i el progrés. Aquestes circumstàncies van fer que la nostra intensa i compromesa labor per la defensa de les Penyes Altes fora especialment incompresa i dura per a nosaltres, per als nostres familiars, amics i companys.

Anomenades també Aragoneses, paratge situat al nord del terme municipal d’Artana és una unitat geogràfica que té com a centre les referides Penyes i que engloba part dels termes d’0nda i Betxí, en total uns deu quilòmetres quadrats.

Geològicament podrien definir-se com el resultat d’una falla transversal excavada per la rambla d’Artana sobre unes muntanyes de direcció E.-W. les quals són estriacions del nucli axial de la Serra Espadà.

El material es mesozoic del període triàsic, encara que al peu de les mateixes Penyes, al costat esquerre de la rambla, afloren unes roques primàries del període pèrmic, però la formació muntanyosa es terciària, datant de l’orogènesi alpina.

La flora està representada principalment pels pins halepensis i pinàster, el garrofer, l’alzina surera, la carrasca, el lledoner, el llorer, l’alborcer, el margalló, el romer, l’argelaga, l’heura, la murta, el ginebre, el bruc, l’esbarzer, la cirereta de pastor, el llentiscle, l’aladern, el te, el poliol, la farigola, l’orenga, el baladre, la lavanda, el timó, el coscoll, etc..

Dins de l’abundant fauna, cal destaca el mussol reial, l’àguila Reial, el torcàs, el pit-roig, el puput, el rossinyol, el gat feréstec, la marta, la geneta, la rabosa, el teixó, el porc senglar i una alta representació de nombroses espècies de rèptils, amfibis i insectes.

El conjunt té singular bellesa i interès important tan geològic, botànic i de fauna, pel que creiem és de suma importància la seva protecció.

Apertura de la pedrera

El problema respecte a la supervivència de les Penyes Altes com a zona d’interès ecològic es plantejà a l’estar instal·lada allí una pedrera propietat de COMSA i explotada per SADESA.

L’any 1980 començava a treballar en l’extracció de pedra destinada principalment a RENFE per a realitzar el desdoblament de la via fèrria València-Tarragona.

Aquesta companyia comença a operar i ho fa il·legalment durant quatre anys. Tan sols contava amb una autorització del Ministeri d’Indústria donat sense reparar en la destrucció del paratge considerat d’alt valor. Per a donar permís, la inspecció es va fer “en un día de intensa niebla”, frase literal d’un representant d’aquest ministeri a D. Julio Garcia Rojo, responsable d’ICONA. Total que li mancava l’autorització corresponent d’iniciació d’activitat. Mes tard també obtingué de l’Ajuntament un permís provisional però continuava amb la il·legalitat per no tindre el preceptiu informe d’iniciació d’activitat abans assenyalat.

ANY 79 i 80

Inici de la lluita per la conservació:

Abans d’iniciar l’explotació de la pedrera, hi havia notícies que informaven de tan alarmant projecte. La preocupació dels veïns d’Onda i la seva reacció va precedir a la dels mateixos veïns d’Artana, fet lògic si considerem que en aquest poble tenen una gran estima per aquest paratge i el consideren com patrimoni propi. Així ens ho conta Agustí Diago en aquest relat que reproduïm íntegrament:

LA 1ª MARXA A LES PENYES ARAGONESES

– “La dècada dels setanta donava les últimes boquejades i entre el grupet d’amics del cine-.club a més de la decepció pel resultat conservadorisme de les eleccions municipals, es sumava l’alarma per la notícia que revoltava per tot el poble “En les Penyes Aragoneses anaven a fer una pedrera”.

– Malgrat estar situades dintre del veí terme d’Artana, les Penyes Aragoneses sempre havien estat considerades com un tòtem tel·lúric senyer en l’educació sentimental dels onders.

– Davant la tèbia reacció de les autoritats locals, el nostre idealisme va reaccionar amb tota l’efervescència de la seua joventut. Hi havia que fer alguna acció i ¡ja!. Aprofitant les cartolines amb que anunciàvem les pel·lícules del cineclub, aquella setmana vam convocar a tots els veïns d´Onda a una “Marxa en defensa de les Penyes Aragoneses” per al proper diumenge.

– El dia va nàixer solejat però no per a tots. A primeres hores del matí el president i la secretària del cineclub foren convocats a la caserna de la guàrdia civil.

– Els càrrecs de president i secretària –com imperatiu legal de tota associació- crec que ens els havíem juga a la “Botifarra”, ho serien els dos que pergueren. De sort que qualsevol de nosaltres haguera pogut ser convidat a visitar la caserna de la guàrdia civil aquell matí.

– Els dos “alts càrrecs” es trobaren a les portes de la caserna i després de cerciorar-ne que els dos sabien el mateix –es a dir, res- dels motius pels que es trobaven allí, foren introduïts a les dependències de les oficines. És cert que els tracte fou correcte però sempre categòric per part del sergent de la benemèrita que els va posar en antecedents:

– “Se ha recibido una denuncia de un particular –no vam saber mai qui va ser- por organizar una marcha sin permiso de Gobernación y anunciada en carteles sin numero de registro de imprenta”.

– Mai ens va passar pel cap que un passeig dominical pel camp amb la sana intenció de reivindicar la protecció d’una part d´ell requeriria autoritzacions de permisos de Governació i respecte dels cartells amb que ho anunciàvem, eren les cartolines artesanals que havíem fet servir de sempre en el cineclub.

– “Si no desconvocan inmediatamente la -Marcha ilegal- serán responsables de todos los disturbios que se puedan producir en la jornada”.

– El passeig fins la plaça del Raval, d´on havia de partir la marxa, va ser una mescla d’alleujament per l’esglai passat i rancúnia mal continguda d’haver sobreviscut al franquisme sense xafar el “cuartelillo” de la caserna de la guàrdia civil i haver-lo tingut que estrenar precisament per defensar les nostres Penyes Aragoneses.

ANY 81

En Artana malauradament vam tardar més en reaccionar. Vam ser un grup de persones del poble qui decidírem, a finals d’estiu denunciar el fet a l’Ajuntament el qual oficialment ignorava a aquesta empresa malgrat estar operant des de feia mesos.

En un principi iniciàrem les accions per una via molt moderada. Visites als responsables d’ICONA, Ajuntament d’Artana, converses amb els ajuntaments veïns d’Onda i Betxí, gestions amb els diputats provincials, etc.

Quan ens donàrem compte de la ineficàcia d’aquestes accions, vam intentar actuar duna forma més contundent.

Aconsellats per Ricardo Pla Silvestre, aleshores funcionari del Ministeri d’Agricultura a Castelló, començàrem amb una recollida de firmes a Artana casa per casa, (555 en total) que enviàrem recolzant dos escrits, un a l’Ajuntament d’Artana i l’altre al Ministre d’Agricultura amb data 19 de Novembre de 1981.

Quasi al mateix temps, concretament el 20 de novembre iniciàrem una campanya de premsa i ràdio. Tenim registrats més de 30 articles de premsa d’aquest temps apareguts en Mediterrània, Castellón Diario, Diario de Valencia, Levante, Las Províncias, El País i nombroses revistes de tipus cultural i ecologista. Calculem que es van radiar més de 80 cròniques sobre el problema. Entre les emissores de ràdio que es van fer ressò, cal destacar Ràdio Popular de la Plana, Radio Cadena de Castellón, Radio Nacional de España en programa regional i nacional, Radio Castellón i també TV Aitana.

Aquesta campanya de premsa, ràdio i TV, fou eficient gràcies a la coordinació de tots els grups ecologistes del País Valencià i la solidaritat d’altres de la resta de l’Estat, també per la col·laboració de centenars de persones a títol individual així com el recolzament dels regidors del PSPV i PCPV de l’Ajuntament d’Artana, siguent contraris als nostres criteris conservacionistes la UCD que ostentava l’alcaldia i la CAI (Candidatura Artanense Independiente).

Organització dels ecologistes

D’aquestes accions naixeria la Coordinadora per a la Defensa de Les Penyes Altes. La qual va ser l’embrió de molts altres grups. Destacant entre les seves accions, actes informatius en diferents poblacions de la Plana, excursions, acampades a la zona, la més important es va celebrar el dia 20 de Desembre, reunió informativa als ciutadans d’Artana, enviament d’escrits reivindicatius i de protesta a l’Ajuntament, assistència massiva a les sessions municipals quan aquest debatia el tema. Tal com hem assenyalat  anteriorment, replegada de firmes i campanya de premsa i ràdio i TV, reunió setmanal dels delegats de la coordinadora, etc.

A conseqüència principalment de la nostra lluita, l’Ajuntament d’Artana s’assabentà oficialment de l’existència de la pedrera acordant la seva paralització el 25 de novembre del 81. Als pocs dies, l’1 de desembre, el Conseller de l’Interior Felipe Guardiola i el seu Director General Fernando Puente, fan una visita d’inspecció a la zona, allí l’Alcalde d’Artana i el Conseller es pronuncien per la protecció del paratge, estant presents i també d’acord amb la preservació l’Alcalde de Betxí Manolo Peirats i dos regidors de l’Ajuntament d’Onda. Aquesta visita va ser acompanyada per molta gent particular i periodistes que van donar un gran ressò mediàtic a aquesta notícia.

Uns dies després la Conselleria imposa una sanció de mig milió de pessetes a l’empresa però pareix ser no la va pagar, degut entre altres causes, a l’ambigüitat sinó actitud favorable vers la companyia per part del Governador Civil i de l’Alcaldia d’Artana.

(Aquestes accions aparentment tan contradictòries succeeixen perquè el Consell és del PSPV mentre que el Governador Civil representa al Govern central que era d’UCD, també l’Alcalde d’Artana pertanyia a aquest mateix partit.)

Finalment l’empresa explotadora es compromet a parar el dia 21 de desembre, cosa que farà per pocs dies, solament durant les festes de Nadal.

ANY 82

Passat el Nadal del 81 es reinicia el treball amb mes força si cap, continuen durant mesos ignorant la llei i mancant de les més elementals normes protectores.

El resultat és nefast per al paratge circumdant que es veu cobert per una gran capa de pols i privat de moltes espècies d’animals.

Impacte per als treballadors

Per als operaris l’efecte és pitjor, el treball es insalubre i perillós per la gran acumulació de pols que pot originar en els treballadors greus problemes respiratoris i per la falta de mesures de seguretat fins l’extrem que el 30 de juny del 82 a les 20.30 hores, es produeix la mort d’un treballador. Unes mil tones de pedra caigudes d’una paret quasi vertical i de molta altura colguen a l’operari i la seva màquina, aquest treballava sol a hores intempestives i sense cap mesura de protecció.

La Conselleria de l’Interior intervé novament recordant la il·legalitat dels treballs, però l’Alcalde d’Artana i el governador Civil, els dos de UCD, recolzen l’empresa fins al punt d’impedir el compliment d’una ordre de clausura de la pedrera cursada per la Conselleria el 7 de Juliol del 82.

Uns dies després, concretament el 13 d’Agost, la Comissió Permanent de l’Ajuntament d’Artana, amb el vot en contra del cap de llista i regidor del PSPV Pasqual Agramunt, acorda acceptar 350.000 ptes. “regalades” per SADESA. No sabem per quin concepte un ajuntament pot acceptar un regal així.

Posteriorment l’Ajuntament va destinar aquests diners per a pagar les vesprades de bous al carrer de les festes de Sant Joan.

Evidenciada aquesta postura tan poc transparent com anticonservacionista presa per les autoritats d’UCD, els grups ecologistes i molts veïns, principalment d’Artana, comprenen la impossibilitat d’aconseguir una solució justa i satisfactòria. Solament una derrota electoral d’UCD podria capgirar els esdeveniments. Malgrat aquest pessimisme encara es produeix a Castelló el 2 d’octubre, una manifestació demanant la paralització de la pedrera i la protecció de la zona.

ANY 83

Recurs d’oposició

Malgrat tantes contrarietats, encara es fa un recurs d’oposició al pla d’ordenació municipal i informe del mateix a la Conselleria de l’Interior signat amb data 20 gener.

També intentem per mediació de D. Vicente Vilar, diputat a les Corts Valencianes per la UCD, tenir una entrevista amb el Governador Civil del seu mateix partit. Malgrat les gestions que vam fer i l’interès que va tenir el Sr. Vilar, no va ser possible, suposem que la primera autoritat provincial tenia altres plans per a les Penyes Altes que indubtablement no passaven per la seva protecció.

Silenciada en part la veu dels conservacionistes, s’intenta la legalització de l’activitat però la Conselleria d’Obres Públiques veu l’expedient poc clar i demana més informes a SADESA la qual segueix treballant sense cap impediment, incomplint successivament els plaços de presentació de la documentació requerida.

Incendi del paratge

Si la situació era desfavorable per a la protecció de l’entorn, ho fou més encara a partir de l’incendi declarat en el punt de treball a les 11.30 del dia 7 d’abril de 1983.

Segons testimonis presents, en aquells moments uns operaris de la pedrera estaven cremant la part alta de la zona de treball a fi d’acondicionar-la per a l’entrada de les màquines. El foc es va descontrolar i passà als terrenys circumdants, els mateixos treballadors van intentar apagar-lo, cosa que haveren aconseguit de persistir en la tasca però a l’arribar la Guàrdia Civil i voluntaris d’Artana es van retirar.

D’aquestes manifestacions fetes per testimonis, es dedueix la responsabilitat de l’Empresa i es pot pensar que hi hagué com a mínim negligència culpable a l’actuar temeràriament en la crema del bosc i després ordenar o permetre SADESA la retirada del seus treballadors en els moments que més falta feien.

Els testimonis presencials abans al·ludits, creuen que l’incendi s’havera apagat ràpidament d’haver persistit els obrers de la pedrera en els treballs d’extinció.

El foc fou sufocat a les 14 hores del dia següent, havent devastat unes 30 hectàrees, totes de la unitat geogràfica de les Penyes Altes dins del terme d’Artana.

En aquest any estem esperançats perquè es derrotada la UCD en les eleccions generals i assistim a una nova situació política, victòria a les generals del PSPV-PSOE, amb el conseqüent canvi d’autoritats.

 Visita del Governador Civil

El nou governador civil Joaquín Azagra visita les Penyes Altes el dia 20 de maig del 83 junt amb el responsable provincial d’ICONA D. Julio García Rojo; on manifestarà als mitjans d’informació, la disposició de l’administració a defensar els paratges amenaçats per la degradació ecològica. Un mes després, concretament el 3 de juliol, en audiència concedida a dos membres de la Coordinadora (Empar Pons i a l’autor d’aquest escrit) es reafirmarà en les seves paraules mostrant gran interès i total aprovació a les propostes que nosaltres férem a l’Ajuntament.

Proposta de legalització de la pedrera

El nou consistori d’Alianza Popular mostrarà des del primer moment una actitud obertament favorable a la protecció de la zona i una política gens sospitosa de complicitat amb l’empresa explotadora. Així ho demostrà molt prompte l’alcalde Pasqual Ramon Vilar al rebutjar un altre “regal Monetari” ofert per SADESA.

Igual que feu el Governador Civil, També els nous regidors, el 29 de juny del 83, feren una visita a la pedrera, on nosaltres també presents, els férem observacions que serien tingudes en consideració per les noves autoritats locals i després recolzades pel Governador Civil com hem dit abans.

Part d’aquests propostes foren assumides pel ple municipal celebrat el dia 22 de juliol, a instàncies de la sol·licitud de llicència urbanística que va presentar l’empresa, prenent els següents acords:

1- Considerar la Pedrera d’utilitat pública per servir per a la doble via de ferrocarril València-Barcelona i pels llocs de treball que directa o indirectament crea, però valorant el mal ecològic i per tant a fi de pal·liar-lo, s’acorda no autoritzar treballs al marge esquerre de la Rambla, dirigir-los en direcció est i respectar la zona protegida que es marque.

2- Restaurar la part de muntanya ja explotada segons el pla de l’empresa presentat el 21 de març de 1983, la reconstrucció es deuria realitzar abans d’acabar l’explotació, complit taxativament els terminis que la llicència marque.

3- Que s’atorgue llicència amb les previsions i condicions assenyalades.

4- Es considera de vital importància la vigilància efectiva de les mesures correctores que marque la futura llicència.

Nosaltres per la nostra part, trobàvem a faltar dues condicions no reflexades en l’acord municipal:

1- Que l’empresa pague una compensació pels anys treballats sense llicència o en cas de negar-se, que l’autoritat arbitre algun tipus de compensació.

2- Que es faça responsable, pague i restaure el mal produït per l’incendi del paratge, ja que ells van ser els autors.

(Cal deixar clar que en les circumstàncies que ens trobàvem, desgraciadament era més convenient la legalització perquè així acceptaven unes normes, en cas contrari ho feien sense cap norma i sense que ningú els aturés).

Malgrat la legalització, SADESA recurreix l’acord de l’Ajuntament perquè vol estendre l’activitat al polígon 30, (marge esquerre de la rambla, polígon 1 actualment) pretenent arribar enfront dels penya-segats més importants de les Penyes Altes. Demana ampliar cap al nord en tot el que és la seva propietat (marge dret de la rambla dins del corredor d’aquesta i primers penya-segats fins la mitat de la Penya Tiradora). No està d’acord en compensar a l’Ajuntament amb un cànon d’explotació, no vol cap limitació de la llicència a un temps determinat ni vol comprometre’s amb la restauració.

En aquest contenciós que s’inicia entre SADESA i l’Ajuntament, vam actuar de coadjuvant, al costat de l’Ajuntament.

Any 84

Després d’haver el. Laborat una primera part del present dossier amb data 1de juny de 1984, es continuen les gestions per a la protecció del paratge.

L’activitat principal fou informar del problema per mig del dossier enviant-lo a autoritats, colles ecologistes, agrupacions culturals i persones particulars destacades pel seu treball en defensa de la zona.

Axí mateix, mantenim contactes amb les autoritats, entre altres amb D. Julio Garcia Rojo, responsable d’ICONA, el qual en una visita d’inspecció manifestà una vegada més l’interés del seu departament i elaborà posteriorment plans concrets per a la protecció del paratge, però en una entrevista mantinguda ell, l’Alcalde i nosaltres amb el Director Provincial d’Agricultura, aquest constatà la impossibilitat de qualsevol actuació del seu departament per estar les competències transpassades al Consell.

També recurrírem al Delegat de Cultura a Castelló Joan Benimelis en conversa informal mantinguda el 8 de març festa de l’Arbre a Betxí i en l’audiència concedida el 24 de març a l’Agrupació Cultural Penyes Altes d’Artana. Ell en tot moment es va mostrar favorable a la protecció, ens orientà a l’administració autònoma i ens donà matèria legislativa, concretament la llei d’Espais Protegits del 2 de maig de 1975 i el reglament d’aquesta llei, del 4 de març de1977, en aquesta normativa basaríem algunes de les nostres propostes.

Finalment el 15 de maig acompanyats per l’Alcalde d’Artana Sr. Pasqual Ramón Vilar i el cap de l’oposició municipal, Sr. Pasqual Agramunt, fórem rebuts en audiència pel Senyor Conseller de Governació Felipe Guardiola i el seu Director General Fernando Puente. Allí, després d’analitzar la situació, es constata la necessitat de protegir la unitat geogràfica de les Penyes Altes considerant-se acceptable la delimitació proposada per nosaltres, igualment creuen es deu legalitzar l’activitat però amb “unes mesures correctores extremes fins el punt de no perjudicar l’entorn,” també tenen la voluntat d’establir una vigilància efectiva de cara als treballs i iniciar ràpidament un expedient per a declarar la zona espai protegit. Per al compliment d’aquests acords l’Alcalde es compromet a revisar el pla d’ordenació del territori estenent la zona protegida a tota la unitat geogràfica de les Penyes Altes, demanant informació tècnica a l’ICONA.

El director de la Conselleria es compromet per la seva part a preparar la reunió de treball entre els directors generals de les conselleries de Governació, Obres públiques, l’Alcalde d’Artana i un representant de l’Agrupació Cultural Penyes Altes.

Projecte de crear l’espai protegit Penyes Altes Montí

En aquest intent de protecció de les Penyes i el seu entorn o unitat geogràfica, es pren la iniciativa de crear un espai protegit més ampli, Penyes Altes-Montí, que inclouria a una part dels termes d’Artana, Onda, Betxí i Tales.

Després de múltiples gestions, la primera reunió formal per tal de portar endavant el projecte, es va celebrar a Onda el dia 18 de juny de 1984 on estaven Paco Feliu, Paco Vidal i Roberto Meneu d’Onda; Joaquín Doñate i Manolo Peirats, aquest com alcalde de Betxí; nosaltres vam assistir acompanyats de Joan Cabañes. Tots els participants es van mostrar d’acord amb la protecció de la zona, però estenent aquesta protecció a Tales, vam acordar per a properes reunions convocar als 4 alcaldes, també es va calcular la superfície del paratge en uns 16 Qm².

La reunió d’alcaldes acompanyats d’alguns consejals dels respectius municipis es va fer a Artana el dia 10 de Juliol de 1984. Després de moltes objeccions, al nostre entendre poc fonamentades, expressades principalment per alguns regidors d’Artana, s’acorda acceptar la proposta de protecció reservant-se cada municipi la facultat de modificar la seva zona. Les majors objeccions es referien a les possibles limitacions en l’actual llibertat dels propietaris i a qualsevol gravamen econòmic per als municipis.

Novament hi ha una reunió dels 4 alcaldes i alguns consejals a Onda el 26 d’octubre de 1984 junt amb D. Evaristo Giménez, Cap de la Unitat Forestal, En Joan Benimelis, Delegat Provincial de Cultura, i altres persones interessades.

S’acorda en aquesta reunió iniciar les gestions per tal de crear una mancomunitat de municipis per al fi exclusiu de protegir la zona, igualment s’acorda convocar una reunió en el termini d’un mes. En aquesta reunió es presenta el “PROYECTO DE VIABILIDAD DEL FUTURO PARQUE NATURAL MONTÍ-PENYES ALTES de la Asociación de Enseñantes y Amigos de la Naturaleza”, el. Laborat per Roberto Meneu, vocal d’aquesta associació.

El document que reproduirem en una altra part del present dossier, és un estudi molt complet i pormenoritzat que va tenir una gran acceptació com a marcador de les pautes que devia seguir el futur paratge.

Cal remarcar en aquesta reunió, la intervenció del Cap de la Unitat Forestal de Castelló recolzant el projecte i indicant que deuria ser el primer pas per a declarar la Serra Espadà com Parc Nacional. A alguns aquestes paraules ens van interessar molt perquè reforçaven la idea de la protecció per a la Serra Espadà, pensant que la protecció del paratge que ens ocupa podria ser l’embrió d’un futur parc molt més extens.

La següent reunió es va fer a Tales on es va prendre l’acord de crear el Parc Natural Penyes Altes-Montí, però sol·licitant prèviament a la Diputació Provincial ajuda tècnica i assessorament per a que els seus tècnics delimitessin la zona.

En aquest punt va quedar paralitzat tot el projecte perquè el Diputat Provincial d’Ajuda Tècnica als Municipis no va fer cap gestió malgrat la nostra insistència.

En algun temps vam pensar que aquest senyor era el responsable de la paralització, però posteriorment hem vist que les autoritats d’Onda tenien altres projectes gens compatibles amb la conservació del Montí com són les grans pedreres que posteriorment van autoritzar. De tal manera que mentre demanaven la protecció de les Penyes Altes d’Artana propiciaven la destrucció d’aquesta zona tan emblemàtica del seu poble.

 Legalització de la Pedrera

L’Ajuntament d’Artana perfila la seva postura respecte a la pedrera en l’acord de la Comissió Permanent del 24 d’octubre de 1984.

Aquest té un preàmbul en el que valora la gran bellesa del paratge, veient-se la necessitat de protegir-lo per mig de la creació del Parc Penyes Altes-Montí. Però considera també la riquesa minera de quarsites per a la doble via València-Tarragona i l’interès públic de l’explotació pels llocs de treball que directa i indirectament crea.

1-   Es dona llicència urbanística a “Suministros de Àrides y Derivados SA” però amb limitacions que facin compatibles protecció i explotació.

Les limitacions són les següents:

A)             No fer moviments al marge esquerre de la Rambla, cadastrat com polígon 30 (actualment polígon 1).

B)             En el marge dret de la Rambla (zona on s’autoritza el treball) es protegeixen les primeres penyes del corredor, la Penya Tiradora i altres llocs que en el plànol s’assenyalen.

C)             Quan acabe l’explotació l’empresa quedarà obligada a acondicionar la zona amb bancals. Com a garantia de compliment SADESA dipositarà en algun banc o caixa d’estalvis 6.000.000 de pessetes en efectiu o aval bancari.

D)             La llicència té una duració de 5 anys, passat aquest termini, si es volen continuar els treballs deurà demanar-se una nova llicència.

 

2-   SADESA pagarà a l’Ajuntament una tassa anual de 825.000 pessetes més els pagaments pendents dels anys 1982 i 1983. Aquesta tassa és el resultat de calcular el volum extractiu anual en 55.000 m³  de pedra a 500 pts. = 27.500.000 pts., aplicant-li el 3% d’aquesta última quantitat.

SADESA contesta amb el 27 de novembre de 1984 manifestant-se en contra de totes les limitacions posades per l’Ajuntament excepte la d’acondicionar el terreny una volta acabada l’explotació, negant-se a dipositar els 6.000.000 pts. com a garantia de compliment de la restauració.

Conclusió de l’any 1984

Aquest és a grans trets la desagradable història d’un paratge amenaçat per una empresa que va actuar sense la més mínima consideració a la Natura i d’unes autoritats, principalment l’UCD, que van afavorit en tot moment a l’empresa infractora.

Les noves autoritats estaven en aquest moment d’acord amb la protecció íntegra del paratge però conservant la pedrera. Entre altres factors, per la pressió que feien el treballadors. Nosaltres hem estat sempre partidaris de tancar-la, però vista la impossibilitat, acceptàvem la legalització si s’acomplien unes condicions que protegiren tota la unitat geogràfica de les Penyes Altes.

En aquell temps fèiem la següent reflexió: “Creiem que aquesta afirmació no serà satisfactòria per a la gran majoria dels conservacionistes, però tenim motius per a pensar que actualment la clausura dels treballs és impossible, el que faria una actitud obstruccionista per la nostra part, seria retardar la legalització i que continuessin els treballs sense cap tipus de control, augmentant molt més la devastació del paratge”.

Per a aconseguir la preservació integral de la unitat geogràfica de les Penyes Altes nosaltres proposàvem:

1- Que l’Ajuntament d’Artana modifique el projecte de Pla d’Ordenació del Territori ampliant la zona protegida que nosaltres considerem unitat geogràfica bàsica; sol·licitant l’assessorament de l’ICONA. Seria també imprescindible posar unes fites clares, principalment entre els límits de la pedrera amb el paratge protegit.

2- Establir negociacions amb els ajuntaments veïns d’Onda, Betxí i Tales tendents a aconseguir una protecció de les respectives zones integrades en la unitat geogràfica Penyes Ates-Montí.

3- Negociar amb la Conselleria de Governació les mesures correctores i restauradores inherents a la legalització de la pedrera, procurant siguen el més estrictes possibles fins aconseguir un control de la pol·lució, llançament de pedres, sorolls i explosions, seguretat per als treballadors, restauració de la part de muntanya ja explotada, etc.

 

ANY 85 i 86

En aquest any SADESA continua l’explotació, si bé de moment dins dels límits territorials que l’Ajuntament considera tolerables, també continuen les visites a la zona de grups compromesos en la preservació del paratge perquè efectivament el projecte de protecció Penyes Altes-Montí continua interessant als amants de la natura.

Dintre de les activitats per a la defensa del paratge hi ha una reunió dels ecologistes de la Plana el dia 26 de gener de 1985.

Els mitjans de comunicació continuen sovint fent referència al tema, també alguns polítics manifesten la seva preocupació per la destrucció de les Penyes. Entre aquests cal destacar a Irma Simó, diputada a les Corts Espanyoles per Castelló, ella en moltes ocasions ha demostrat un gran interès en col·laborar amb nosaltres, també Roberto Meneu, Diputat Provincial va tenir una actuació destacada sobre tot en la proposta que vam fer en el seu dia per la creació d’una zona protegida Penyes Altes-Montí.

No tan sols és la pedrera el motiu de la nostra preocupació. Hi ha dos devastadors incendis, el primer afecta al Montí pels termes de Tales i Onda; el segon, més devastador i de grans dimensions, s’inicia a la partida de Cocons d’Eslida el dia 10 de juliol de 1985 per causa d’una imprudència en la crema de residus de poda, afecta a unes 3000 hectàrees, devasta també a una part del Montí i arriba fins a les Penyes Altes en el marge esquerre de la Rambla.

Aquests dos incendis, l’altre de l’abril del 83 que va afectar a les Penyes Altes en el marge dret de la Rambla d’Artana, units a l’efecte nociu de la pedrera, ens mostren clarament la brutal destrucció que està suportant la zona.

Aquest temps és sobre tot, un temps d’espera pendents que es resolga el recurs contenciós administratiu nº 252/85 de SADESA contra l’Ajuntament, contenciós en el que com ens hem referit abans continuem actuant de coadjuvant.

En aquest any vam pensar que la nostra principal acció deuria dirigir-se:

1. 1.    Vista la recuperabilitat de l’entorn, malgrat tantes agressions, calia continuar pressionant a la Diputació per a que facilités l’ajuda sol·licitada pels ajuntaments per tal de tirar endavant el projecte de protecció.
2. Per a intentar que el contenciós entre SADESA i l’Ajuntament es resolguera de la manera més favorable per al medi, teníem que continuar avançant en el projecte de protecció Penyes-Altes Montí, per tal de tenir més arguments per justificar el valor del paratge, en cas contrari l’empresa li podria infringir una degradació irreversible.

ANY 87

Altres atemptats a la natura

La lluita per la destrucció de les Penyes Altes no és l’únic front d’atenció dels amants de la natura. Des de La Plana les associacions culturals La Font Freda de La Vilavella i Benicató de Nules amb la solidaritat i recolzament d’altres, protesten per l’extracció de terres al Racó Fosc d’Artana, també continua l’extracció de terra a l’Horta del Pinar (en els dos cassos per a omplir finques noves de tarongers) sense cap tipus de permís i amb quasi cap oposició dels veïns del poble, això malgrat haver un acord de l’Ajuntament que de complir-se suposaria moltes restriccions per a aquest tipus d’activitat.

L’acció destructiva en l’horta del Pinar i en altres llocs pareix imparable. Tal vegada animats per la falta de resposta dels veïns d’Artana, alguns elements poc respectuosos amb els valors ecològics i el patrimoni col·lectiu, pretenen dissoldre la Comunitat de Regants i crear en el seu lloc una societat de reg, d’aquesta manera podrien vendre la terra de les seves finques de l’horta d’Artana i posteriorment vendre el dret d’aigua, cosa que ara no poden fer perquè el dret està en la finca i si desapareix aquesta s’acaba.

Afortunadament aquest intent de destrucció de l’Horta vam poder aturar-lo, es pot estudiar el tema llegint algunes actes de les reunions de la Comunitat de Regants dels anys 1986 i 1987.

En aquesta mateixa època també la muntanya del Montí, zona que nosaltres considerem junt amb les Penyes Altes una mateixa unitat geogràfica, hi ha un altre focus destructiu. L’empresa Arcimisa compra uns terrenys al peu del Montí de Tales i amb un permís d’explotació de la Delegació del Ministeri d’Indústria comença a traure terra, i això malgrat la denegació de llicència d’activitat dictada per l’ajuntament de Tales l’11 de maig de 1987 i l’ordre de paralització decretada per la Conselleria d’Agricultura el 28 del mateix mes.

Cal destacar la gran mobilització del poble de Tales contra aquesta destrucció del seu patrimoni, els que vam assistir a la manifestació feta en contra d’aquesta activitat vam quedar molt gratament impressionats i amb una sana enveja respecte a la indiferència dels veïns d’Artana, vers els seus greus problemes de destrucció del patrimoni natural.

Resolució del contenciós entre SADESA i l’Ajuntament

Pel que fa referència al contenciós contra SADESA, l’Audiència Territorial de València dicta sentència amb data 10-X 87 fallant el següent:

1-           Ens dona la raó en el tema de la delimitació de la zona de treball, això permetrà la conservació quasi íntegra de la part més interessant del conjunt.

2-           No es pronuncia en el que fa referència a l’import anual a pagar per l’empresa, estima que això és competència del tribunal Econòmic-Administratiu de Castelló. Aquest encara no s’ha reunit i pel que ens han informat tardarà en fer-ho.

3-           Desestima l’aval bancari de sis milions de pessetes perquè creu que l’Ajuntament té suficients facultats per obligar a SADESA a restaurar el paratge.

4-           Declara improcedent limitar la llicència a cinc anys. Segons l’Audiència, l’Ajuntament pot revocar la llicència en qualsevol moment.

 

Posteriorment les dues parts litigants van recórrer els punts que els eren desfavorables, mentre que la part coadjuvant, aconsellada pel nostre lletrat Alfred Ortega Bonilla, decidim no continuar.

El resultat, tot i ser provisional perquè és el Tribunal Suprem qui té l’última paraula, creiem és favorable perquè s’ha fallat al nostre favor en la part que fa referència a la protecció del territori, els altres punts són més econòmics.

ANY 88

Dictada la sentència de l’Audiència Territorial de València, continuem en un impàs a l’espera del veredicte del Tribunal Suprem, però com les resolucions de l’Alcaldia no directament guanyades per SADESA continuen vigents, els representants locals deurien limitar amb fites ben visibles i segures la zona d’explotació, també deurien fer-los pagar una quantitat anual d’explotació i obligar-los a complir la llei en tots els punts que són competència de l’Ajuntament.

És de justícia ressaltar la professionalitat i dedicació que Alfred Ortega com a advocat nostre ens va demostrar, així com la benevolència i desinterès que ens dispensà a l’hora de rebre els seus justs i merescuts honoraris. Volem constatar que per a nosaltres açò també va ser un problema addicional, perquè les despeses del lletrat, malgrat no ser excessives, més bé el contrari, (105.755 pessetes entre advocat i procurador) ens preocupaven, però a poc a poc vam aconseguir la suma total gràcies a l’ajuda d’Acció Cultural del País Valencià, Fundació Huguet, Agrupació Cultural Penyes Altes, Vicent Tomàs, infermer en l’Hospital General de Castelló, i alguns altres donatius particulars que van preferir l’anonimat.

Apertura d’un terrer al Montí de Tales

Per altra part, en el Montí de Tales continua l’activitat destructiva d’ARCIMISA, però la resposta del poble és contundent, l’Ajuntament presidit per Ricardo Montoliu, la Parròquia regentada per Francesc Llopis i la Priora del convent, fan l’oposició al terrer, emprenent accions legals en contra dels infractors.

Manifestació en defensa del Montí

Hi ha moltes cròniques de ràdio, premsa i televisió que ho avalen. L’acte més important, va ser la manifestació celebrada el dia 2 de gener de 1988. Fou un acte cívic en el que participà la majoria del poble acompanyat de nombroses persones dels municipis del voltant. Cal destacar la presencia d’Irma Simó diputada a Madrid pel PSOE, Aureli Ferrando diputat d’UPV a les Corts Valencianes, el ceramista d’Onda Manolo Safont, el sindicalista Jaume López, Toni Royo representant d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló així com representants de la Colla Ecologista la Puça, Agrupació Cultural Penyes Altes d’Artana, Justícia i Pau, Alcalde de Sueras, monges del convent de Tales i molts altres.

Conclusió de l’any 1988

Si bé el nostre objectiu principal és la declaració d’espai natural protegit del paratge Penyes Altes-Montí i després que aquesta protecció arribe a tota la Serra Espadà, pensem és interessant, naturalment sense oblidar altres camps d’acció, treballar per la creació d’una agrupació d’Amics de la Serra Espadà. Creiem que aquest serà el millor mitjà d’aconseguir els nostres propòsits conservacionistes, ja que front a tan nombroses i greus agressions, és vital la coordinació de tots el que estem per la protecció de la natura. Nosaltres proposem que aquesta associació comence a funcionar dins el present any.

ANY 89 AL 92

En aquest any es segueix pensant en la protecció del paratge que englobaria la unitat geogràfica de les Penyes Altes-Montí, greument amenaçat per pedreres i terrers. Encara que a poc a poc es veu cada vegada més difícil per la proliferació d’aquestes activitats extractives al Montí d’Onda.

Art contra la destrucció

Un col·lectiu d’estudiants de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València liderat pel doctor artanenc Nelo Vilar, el dia 3 de maig de 1990 va fer una actuació per donar a conèixer la degradació de la zona. Pretenia mitigar l’impacte negatiu d’una antiga conducció d’aigua que passava al peu de les Penyes i al costat de la Rambla. L’acció consistia en una pintada artística a la manera de camuflatge sobre uns cent vint metres de canonada. Activitat que va tenir un gran ressò als mitjans informatius i fou seguida per molta gent. (03.

Legalització de la Societat d’Amics de la Serra Espadà

També en aquest temps La Coordinadora per a la Defensa de la Serra Espadà, integrada per moltes persones i nombrosos col·lectius locals de la Plana, es legalitza com a Societat d’Amics de la Serra Espadà. A través d’aquesta societat canalitzem totes les accions en defensa de la Serra, donant sempre una prioritat destacable a les Penyes Altes.

La nostra experiència en aquesta lluita ens va permetre poder oposar-nos amb més efectivitat contra les pedres i terrers del Montí i avortar-ne altres intents en el Barranco del Carbón de Xova, la Balsa de la Dehesa en Soneja, Rius a Artana, la macro pedrera de Font de Cabres que tenia previst explotar terres del terme de Nules, La Vall d’Uixó i La Vilavella, la qual hauria partit la Serra en dos en aquest punt tan atractiu i visible des de La Plana.

ANYS 93 i 94

L’alcalde del PSPV Victor Esteve i el seu grup estan per la protecció i en contra dels criteris de l’oposició més favorables l’interès de l’empresa, però dos dels seus regidors pressionats pels treballadors de la pedrera, (els quals acudien, igual que nosaltres quan es debatia aquest tema als plens de l’ajuntament) es sumen als criteris de l’oposició, el que va fer que es decidira continuar l’explotació.

Novament recorrem davant de les autoritats la decisió de l’ajuntament per preservar les Penyes.

És en aquest temps es produeix un dels habituals atacs als qui defensàvem el paratge, però en aquest cas en lletra impresa, és un article de premsa; té com a títol “Les Penyes Altes, Sin Peligro”, publicat el 23 de desembre de 1993. En ell defensen que les Penyes Altes solament són les roques centrals, per tan un monument no vinculat a l’entorn i de pas qüestionen la honorabilitat d’alguns dels qui pensem diferent.

Música Contra Explosions

Front aquesta agressivitat al paratge i a les persones que el defensem, el diumenge dia 17 d’abril de 1994 s’organitza un acte que té com a nom “Música Contra Explosions”. La Coral Polifònica Serra Espadà de La Vall d’Uixó fa un excel·lent concert el peu de les Penyes Altes mentre un grup d’excursionistes despengen una pancarta de 30 m. des de la zona més alta amb una inscripció que diu “SALVEM LES PENYES ALTES”. Hi assisteixen unes 200 persones, i entre elles el diputat per EU i alcalde de Benicàssim Francesc Colomer.

Protecció de la zona nord de l’explotació i marge esquerre de la rambla

En aquest any i en data no determinada, per indicació nostra visita la zona el Cap dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Castelló Sr. Enric Forner. Ens acompanyaven Ramón Saborit i Joan Cabañes. En el transcurs d’aquesta, li manifestem la nostra preocupació pel probable canvi que puga haver en les eleccions municipals de l’any 1995, evidenciada repetides vegades la falta de sensibilitat pel medi que té la persona candidata a l’alcaldia. Per preparar-nos a aquesta probable adversitat, li demanem faça el possible per protegir el paratge. Ell accedeix a les nostres peticions tal com és demostra en l’informe emès per la Conselleria de Medi Ambient data de 8 de febrer de 1995 en el que descriu els terrenys del marge esquerre de la Rambla com constitutius d’una unitat paisatgística on està representat el bosc mixta de sureres, carrasques i chamerop humilis (margalló), que alberguen nombroses espècies vegetals rares, endèmiques i amenaçades, tal com especifica la Conselleria d’Agricultura Pesca i Alimentació en l’ordre de 21 de desembre de 1984. Així mateix, a la interessant comunitat vegetal, cal afegir la litologia i la geomorfologia del terreny que confereixen a la zona una gran fragilitat i un interès especial.

La Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme ja havia dictat anteriorment una resolució amb data 14 de novembre de 1994, per la que declarava sol protegit no urbanitzable el marge esquerre de la Rambla d’Artana en tot el seu terme municipal i una petita part al nord de l’explotació, mesures totes que intenten la protecció més efectiva de la zona i que són valorades molt positivament pels grups conservacionistes. Nosaltres el que intentàvem amb aquestes gestions era reforçar la protecció existent.

En aquest temps també es demana la protecció de la Serra Espadà com a Parc Natural de la Comunitat Valenciana, quan s’exposa el Pla d’Ordenació de Recursos de la Serra Espadà, nosaltres demanem incloure les Penyes Altes i el Montí.

ANY 95, 96 i 97

Intents de desprotegir la zona nord de l’explotació i marge esquerre de la rambla

Els nostres pronòstics sobre el canvi en les autoritats locals es produeixen. La primera edil municipal, manté una actitud molt en contra dels nostres postulats conservacionistes, i al nostre entendre, exageradament favorables als interessos de l’empresa.

Al poc de temps d’estar en l’alcaldia demana l’ampliació de la pedrera al marge esquerre de la Rambla i molt endins del corredor que l’havera situat en front dels penya-segats més emblemàtics, també vol estendre més al nord l’actual zona d’explotació. És l’11 d’octubre de 1995 quan es materialitza aquesta proposta de l’alcaldia per la que demana a la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme la desclassificació del terrenys anteriorment declarats com sol protegit no urbanitzable a sol no urbanitzable comú, acord que es pren atenent les demandes de la nova empresa explotadora Balasto y Rodaduras SA.

Nosaltres, repetim una vegada més que les Penyes Altes són una unitat geogràfica que afecta al corredor de la rambla des de les primeres roques entrant per Artana fins quan s’eixampla aquest corredor ben a dins del terme d’Onda, les muntanyes de l’entorn d’aigües vertents a la Rambla i una petita part a l’est que pertany al terme de Betxí.Qualsevol afectació a una part afecta i destrueix tot el conjunt.

Per a nosaltres aquestes pretensions de l’Alcaldessa eren intolerables i estàvem disposats a impedir-ho per tots els mitjans legals. Novament denunciem aquestes demandes destructores a la Conselleria i a la premsa, organitzem moltes accions. Entre elles ens plantegem, fer una vaga de fam, fer concerts invitant a cantants o músic famosos, també excursions i manifestacions.

En el dossier, apartat d’articles de premsa, és pot veure la intensa activitat que vam tenir en aquell tems per frenar la destrucció total de la zona.

Fruit d’aquesta activitat va ser la implicació en la defensa de nombroses persones i col·lectius.

Intervencions parlamentàries

El diputat a les Corts Valencianes Jesús Huguet, el 28 de novembre de 1995, va fer unes preguntes parlamentàries a la Consellera de Medi Ambient relatives a la protecció i manifesta la seva preocupació per l’amenaça d’ampliació de l’explotació.

Posteriorment, el dia 12 de juny de 1996, és Antonio Carrasco, Síndic del Grup Parlamentari Socialista qui demana que no s’amplie la pedrera i insta a les autoritats responsables a protegir l’entorn.

També UPV en un comunicat emes el 13 de juliol de 1996 denuncia la pedrera.

Resolució de la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme

Afortunadament la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme en el DOGV nº 2712 amb data del 20 de març de 1996 defensa el paratge no desprotegit el marge esquerre de la Rambla, és a dir, el polígon 30 (actualment polígon 1), d’aquesta forma el salva de la destrucció total, però accepta la desprotecció de la part nord de l’actual pedrera.

L’empresa va recórrer aquestes disposicions de la Conselleria però no va prosperar en la seva pretensió.

Nosaltres presentàrem al·legacions a la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme i també a traves d’Acció Ecologista Agró vam recórrer als jutjats la des protecció de la part nord de l’actual explotació per apropar-se perillosament al primers penya-segats de les Penyes Altes.

És uns anys més tard, concretament el 26 de novembre de 1999 quan es desestima la nostra demanda però l’empresa havia destruït aquella part il·legalment molt abans que es dictés sentència.

Concentració a la plaça de l’Ajuntament i Manifestació

Un dels actes més destacats en defensa del paratge és el celebrat el diumenge dia 9 de juny de 1996. Hi ha una concentració a la porta de l’Ajuntament on es llegeix un comunicat en contra de la política de destrucció del nou consistori, després s’inicia una manifestació pel poble i posterior recorregut fins a les Penyes Altes. Hi assisteixen unes 150 persones.

Acord de la Comissió de Medi Ambient instant al Consell a protegir les Penyes Altes

Encara que la pedrera continua imparable, nosaltres continuem treballant en tots els fronts possibles, i naturalment en el de la protecció de les Penyes com a Monument Natural. Així ho entén i ens recolza, entre molts altres polítics, el parlamentari a les Corts Valencianes Ernest Nabàs, presentant una proposta de protecció per a les Penyes Altes a la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valencianes.

El dia 2 de desembre de 1996 en la reunió nº 8 de la IV legislatura es debat la proposició no de llei sobre la protecció i conservació del paratge de les Penyes Altes d’Artana. La proposta és aprovada per unanimitat per tots els grups parlamentaris, es a dir: PP, PSPV-PSOE, EU-Els Verds, UV, Independents i Centristes. (En aquest dossier tenim l’acta de la sessió).

Reunió amb els responsables de la Pedrera

També a principis d’any ens vam reunir una vegada més amb les autoritats locals per fer-los veure que la protecció d’un paratge tan singular reportaria més beneficis al municipi que no pas la destrucció. Com era d’esperar nostre objectiu no va tenir èxit, però a proposta de l’Alcaldessa vam programar una visita a la Pedrera.

Aquesta va tenir lloc el 12 de febrer de 1997, assistint l’Alcaldessa, representants municipals d’Onda i l’Alcalde de Betxí Manolo Peirats. Com a membres de la SASE ens van acompanyar Ramon Saborit i Pepe Carreguí. De part de l’empresa estava el gerent i l’advocat de Balasto y Rodaduras. La visita va ser molt distenguda i instructiva, els representants de l’Empresa ens van explicar com s’orientaven els actuals treballs, van mostrar la intenció de restaurar la pedrera, demanant col·laboració a la SASE per tal de fer-la el més bé possible, cosa que nosaltres vam acceptar, també tots van expressar la voluntat de que continués el bon clima de diàleg encetat, cosa de la qual es van congratular els representants municipals d’Onda i Betxí.

Vam acordar seguir reunint-nos, però el gerent que era qui tenia que posar-se en contacte amb nosaltres no ho va fer.

En el transcurs de la reunió nosaltres vam mostrar alguna opinió gens favorable als treballs realitzats, l’Alcaldessa va defensar en tot moment els plantejaments de l’Empresa amb més entusiasme que els propis empleats. Aquesta actitud ens va parèixer improcedent i excessiva respecte a les relacions que normalment es solen tenir entre un representant municipal i una companyia instal·lada al seu municipi.

Desprès d’haver passat bastants anys i haver seguit de prop la política provincial, comprenem que probablement la primera autoritat local no feia altra cosa que seguir les instruccions d’un senyor de Castelló que tot ho sabia i controlava.

Restauració incipient del corredor de la rambla

En la reunió informal que fem referencia, el Senyor Àlvarez, gerent de la companyia, va qualificar els treballs del corredor de la rambla que arriben fins a la Penya Tiradora de “rapinya minera”. Tan és així que va manifestar la seva voluntat de no treballar en eixe lloc i iniciar la restauració amb la grava fina no útil per a ells, i així ho va fer, el que passa que aquest material no es va dipositar adequadament. Ara amb les pluges dels darrers temps, s’ha erosionat i a caigut a la rambla tapant tots els clots d’aigua tan necessaris per a l’abundant fauna que allí habita i tan convenients per mantenir una flora en els espais humits d’aquesta zona. La incipient restauració de la Penya Tiradora i els seus voltants del corredor de la rambla s’efectuà en aquest temps com és pot comprovar pel material allí dipositat i també per dos articles de premsa apareguts els dies 22 i 23 de febrer de 1997.

Queixa al Síndic de Greuges

Pareixia que amb aquest acord de la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valencianes instant al Consell a declarar les Penyes Altes Monument Natural i recomanat la protecció de l’entorn, el paratge quedava protegit per sempre, res més lluny de la realitat, Balasto y Rodaduras que ja estava treballant a la part nord de l’explotació encara en litigi, augmentà el ritme de la seva activitat extractiva fins a 1800 tones diàries, amb un valor aproximat 1.000.000 de pessetes per jornada; la nostra protesta i denúncia no es fa esperar però com sempre l’Empresa continuà imparable.

En vista d’aquest augment dels treballs extractius, nosaltres vam formular una queixa al Síndic de Greuges, la qual va ser admesa a tràmit el 21 de març de 1997 amb el núm. 970032. En aquesta queixa nosaltres argumentàvem l’alt valor de la zona i les presumptes il·legalitats no resoltes per les diferents conselleries ni de moment tampoc per la justícia. Aquestes presumptes il·legalitats feien referència a haver passat els treballs a la zona protegida, a l’excessiva altura i verticalitat dels fronts d’explotació que no s’ajustaven al pla de la pròpia empresa i a la no restauració de la zona ja explotada.

És de justícia dir que la Sindicatura de Greuges ens va escoltat en tot moment, siguent sensible a les nostres demandes i molt diligent en la tramitació de les nostres objeccions a les administracions implicades. Per tot això estem molt agraïts i tenim un bon concepte d’aquesta Institució. Però no hi va haver cap resultat positiu a les nostres queixes.

Conscienciació creixent de la societat

La labor conscienciadora dels grups conservacionistes va calant en la societat i també en els polítics. Finalment una de les nostres aspiracions va prenent forma, el dia 29 de setembre de 1997, el Conseller de Medi Ambient Fernando Modrego presenta a Eslida el projecte de Parc Natural per a la Serra Espadà. No es contempla la inclusió de les Penyes Altes ni el Montí d’Onda, inclusió que nosaltres seguim demanant.

ANY 98 al 2008

Proposta de la zona com a d’interès turístic

A poc a poc també la sensibilitat medi ambiental creix en la societat i va posant en valor espais naturals abans relegats com “inútils i sense valor econòmic” però amb una riquesa natural destacable. També els polítics es fan ressò d’aquest interès per la natura i la possibilitat de rentabilitzar aquests recursos. Per aquest motiu, es reuneixen les autoritats dels pobles de La Plana per fer un pla turístic que promocione els valors de cada municipi. Artana també participa posant els seus valors a l’oferta, i entre aquests, un dels més destacats són les Penyes Altres. Així ho podem corroborar en un article de premsa datat el dia 4 de març de 1998.

Declaració de la Serra Espadà com Parc Natural amb exclusió de les Penyes Altes i Montí d’Onda

Finalment el dia 29 de setembre de 1998 la Serra Espadà es declarada Parc Natural de la Comunitat Valenciana deixant fora, a pesar del nostre interès i treball, a les Penyes Altes i el Montí d’Onda, malgrat ser la primera proposta de protecció que pensàvem seria un pas important per a la declaració de tota la Serra.

És molt benvinguda la protecció d’una part important de la Serra i poder contar amb uns òrgans propis com és el Director i els alcaldes del Parc, els quals prenen el lideratge per la defensa del paratge a través de la seva representació municipal i també en la Junta Rectora on estan tots ells. És positiu que de la indiferència quan no oposició anterior d’alguns d’ells, ara creguen en el projecte.

Durant els anys següents no hem perdut de vista les Penyes Altes, però per la nostra responsabilitat en la Societat d’Amics de la Serra Espadà, també ens hem ocupat de molts altres assumptes i entre ells, la nostra experiència ens ha servit per a lluitar contra altres activitats extractives que pretenien instal·lar-se a la Serra i als seus voltants.

Revocació de permís d’activitat de la pedrera

En el 2008 l’activitat de la pedrera va acabar, de fet consta “la societat Cantera Artana com extingida amb data 16 de gener de 2008”. No va prosperar l’intent de vendre-la tal com pareix pretenia l’empresa, acció que nosaltres amb un article de premsa publicat el dia 6 de febrer de 2008, vam ajudar a dissuadir al possibles compradors, celebrant en canvi, que l’Ajuntament per contra revocara la llicència d’activitat.

ANECDOTARI

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix anècdota com “petit fet particular, més o menys curiós d’història o de la vida íntima d’algú”.

En el transcurs de tants anys ocupant-nos d’aquesta tasca ens han passat moltes anècdotes, però per no cansar al lector tan sols ens referirem a algunes.

Les més importants des del punt de vista informatiu són les vinyetes aparegudes als mitjans d’informació. Entre aquestes una de Quique publicada en el periòdic Mediterràneo el dia 21 d’octubre de 1994. En ella es veuen unes roques amb una inscripció dalt que diu Penyes Altes i baix dos senyors amb unes tisores que es diuen un a l’altre: “Por simpatia con los ecologistas cortaremos diez centímetros más arriba”.

En hi ha dues més també del mateix autor, en la primera va un turista amb cotxe i veu un anunci que diu: Turistas visiten, Contaminación dels Ports, incendios forestales, futura Disneylandia, Planta de Amoniaco del Grau, Penyes Aragoneses, etc. etc. Una altra en la que hi ha un senyor amb dos cartells, un diu: “Aquestes són les zones a protegir. La Vall Torta, Millars, Penyagolosa, Penyes Aragoneses, Pla de Cabanes, etc. i aquestes les desprotegides. El Grau.”

Una altra molt interessant que pareix siga la contestació a l’article abans esmentat que tenia com a títol “Les Penyes Altes sin Peligro”. És la vinyeta de Candau apareguda en Mediterràneo amb data 15 d’abril de 1994: Es veuen unes roques amb cara humana i plorant, tot l’entorn està desfet i baix d’elles està ple de fem i de deixalles, entre aquests desperdicis apareix una senyora que diu: “Veis como están fuera de peligro”, Les roques contesten: “Si pero el entorno qué,” i baix hi ha un text que diu: “Las aves que habitaban y anidaban allí han tenido que huir”.

En tenim altres més personals. En una ocasió la pedrera, com tantes vegades, es va expandir més del que li era permès, fet que vam comunicar a l’ajuntament. L’Alcalde i el Secretari ens van dir que no podien fer res, era el Governador Civil qui tenia potestat per sancionar-lo. Vam trucar al Governador i la seva secretària ens va comunicar que no podia posar-se, aleshores li vam respondre que tindria un problema, perquè si estàvem anys lluitant per la protecció podríem estar també mesos trucant-li per telèfon. Vam estar cinc dies trucant vàries vegades matí i vesprada, al que feia sis fou el mateix Governador qui ens va trucar.

Quasi la mateixa anècdota va passar l’any 2004 quan l’empresa familiar d’un gran propietari de la Serra, feia una “neteja selectiva” a l’Ombria d’Artana en una finca de sureres i pins amb un tractor de grans dimensions. Aquest ho destrossava tot i partia fins les pedres. Tot això en plena època de cria i nidificació de les aus. Després d’estar dies parlant amb el Cap de la Unitat Forestal de Castelló, amb el Cap dels Serveis Territorials, amb el Director del Parc i altres, sense que els treballs pararen, un matí vam trucar directament al Conseller de Territori i Habitatge. La secretaria ens va dir que no era una forma habitual de dirigir-se un ciutadà al Conseller, vam respondre que ho enteníem però la gravetat de la situació ho justificava. Després d’uns minuts d’incòmode silenci vam oir una veu amiga que ens deia: “Hola Josep, qué pasa por Artana”. Era Antonio Ballester, amic nostre i en aquell temps assessor del Conseller. Li vam exposar els fets i la vesprada del mateix dia es va retirar la màquina.

Amb ocasió del recurs que va fer l’empresa a l’Ajuntament contra les normes urbanístiques d’Artana, tant aquest com la part coadjuvant teníem que demostrar la singular bellesa del paratge. En un primer moment vam fer fotos i després havia de venir el notari de Sogorb a autentificar-les in situ, per la qual cosa va dir: “busquen un lugareño”, paraula molt poc usual en aquestes terres i tal vegada un xic despectiva. El lugareño els va acompanyar amb molt de gust, sent la visita molt amena, cordial i instructiva, sobre tot per al notari.

El 17 d’abril de 1994, amb ocasió del concert abans esmentat de “Música Contra Explosions”, en acabar els actes, ja per la vesprada, vam pujar als penya-segats més alts de Les Penyes Altes amb la intenció de fer “rappel” (descens amb corda sobre una paret rocosa). Dels que vam descendir, alguns no ho havíem fet mai; va ser una experiència intensa i emocionant, però sobre tot alguns vam passar molta por.

Un dia passejava pel poble i una persona s’acosta i em diu amb una veu que denotava preocupació i misteri “la Guàrdia Civil et busca”. Tal coma anava pels carrers em repetien constantment aquestes paraules. Cal dir que era encara un temps en que la gent associava aquesta recerca de la Benemèrita amb probables problemes per a la persona buscada. En arribar a casa em van dir amb més preocupació encara “la Guàrdia Civil ha estat ací preguntant per tu.” Ràpidament em vaig presentar al Quarter i allí vaig descobrir el misteri. Eixe dia havia aparegut en premsa que a les Penyes Altes va haver el dia anterior, diumenge, una acampada de centenars de persones reivindicant la conservació del paratge. El Governador Civil no sabia res i va demanar informació a les autoritats de la Benemèrita; aquests no tenien cap notícia i lògicament van recriminar al comandament d’Artana de no haver-se enterat ni informar-los, tal com era el seu deure. Finalment es va tranquil·litzar a l’explicar-los que eixe dia tan sols eren mitja dotzena el acampats.

CONCLUSIÓ

Celebrem la supressió de llicència d’activitat i reconeixem el valor que té aquesta decisió per a les Penyes Altes i per al medi ambient de la Serra Espadà, així com agraïm profundament la sensibilitat del consistori municipal d’Artana.

Lamentem sincerament la mort d’un treballador, els accidents que han sofrit alguns d’ells i les malalties professionals com la silicosi que possiblement estiguen patint altres per estar exposat durant anys a la pols de la pedrera sense les més elementals mesures de protecció.

Cada dia mirem amb tristesa la ferida de la muntanya que perjudica tant l’entorn al nostre poble i a tota la Serra Espadà. Cal recordar que Artana practicament no ha obtingut cap benefici. En canvi l’Empresa en la informació de ventes del la pàgina web “einforma.com.” consta que en 2004 aquestes van ascendir a 1.485.077’25 € i en el 2005 a 925.874’61 €. Es possible deduir que en els 27 anys d’activitat el material puga tenir un valor aproximat a 27.000.000 €, és a dir uns 4.500.000.000 de pessetes.

No obstant a haver-se aconseguit el nostre propòsit de clausurar la pedrera, en un sistema tan extraordinari però a la vegada tan fràgil, no podem pensar que ja s’ha acabat la nostra atenció i preocupació, ben al contrari.

Queden assumptes pendents:

El tímid inici de restauració que es va ver a la zona de la Penya Tiradora, la mateixa empresa dona notícia per la premsa els dies 22 i 23 de febrer de 1997, no va tenir continuïtat. Ara és l’hora de fer les gestions per a exigir, tal com l’Alcalde demana, als propietaris de la pedrera la seva restauració.

L’aval bancari de 2.034.519 pessetes dipositat en el seu dia per la companyia explotadora per tal que la restaurés subsidiàriament l’administració si aquesta no ho feia, per a nosaltres sempre ha sigut un despropòsit.

És contradictori que ara d’aquest material, que era un inici de restauració, s’aprofite Lubasa quan el que es deuria fer és deixar-lo allí com a primera part de la restauració.

Les graves a les que hem fet referència, en les pluges de l’any 2007 i posteriors, van caure en gran quantitat a la Rambla amb l’efecte perjudicial de tapar aquesta via fluvial que al mateix temps és via pecuària i lloc on bevien molts ramats i altres espècies animals. Ha sigut molt perjudicial per a un ecosistema on tant la flora com la fauna, trobaven el seu hàbitat. Cal adequar aquest material per a que l’erosió no l’arrastre a la rambla. Aquest problema l’hem exposat al director de Parc, Sr. Antonio Cases, que a requeriment nostre, en el més de novembre de l’any 2007 va visitar la zona, també ens acompanyaven Nelo Vilar i Joan Cabanyes. Igualment l’alcalde d’Artana, té coneixement dels fets, esperem que es solucione ben aviat reobrint els clots tapats.

Recordem que el dia 2 de desembre de 1996 en la reunió nº 8 de la IV legislatura es va debatre la proposició no de llei sobre la protecció i conservació del paratge de les Penyes Altes d’Artana. Aquesta proposta la van aprovar per unanimitat tots els grups parlamentaris, es a dir: PP, PSPV-PSOE, EU-Els Verds, UV, Independents i Centristes.

Cal insistir que malgrat haver passat tan de temps d’aquest acord, les Penyes Altes encara no han sigut declarades Monument Natural a pesar dels seus valors geològics, botànics i faunístics, i sobre tot ser una zona estimada per milers de persones.

Per a acabar direm que les Penyes Altes és un paratge estimat i admirat pels ciutadans d’Artana, Onda, Betxí i altres pobles veïns. Fruit d’aquesta admiració i preocupació per la seva integritat són la quantitat d’accions realitzades, tal com podem comprovar en aquest dossier, per molts centenars de persones i dotzenes de col·lectius, i la voluntat manifesta de molts milers de ciutadans que volen la seva conservació per a ara mateix i per a la posteritat, perquè les Penyes Altes, a banda dels valors naturals sobradament reconeguts per tots, és un paratge que desperta a tot amant de la natura i coneixedor de la llarga i penosa lluita per salvar-les, una gran emoció.

Per tots aquests motius, treballarem tot el que siga necessari, per a que Les Penyes Altes o Aragoneses siguen declarades Monument Natural de La Comunitat Valenciana, siguen també integrades dins del Parc Natural de la Serra Espadà així com incloses en una Zona d’Especial Protecció per a les Aus i reserva de caça amb prohibició permanent d’aquesta activitat i de qualsevol altra que en un futur puga ser incompatible amb la conservació de la zona.