Per una ecologia de la Història

Nelo Vilar Herrero

La Història, com a camp de coneixement, té una funció social important. Sent rigorosa en les dades, justa en les valoracions, privada de partidisme o revengisme, la Història és universal. En el cas dels Apunts biogràfics sobre Andrónico Pla Montesinos, parlem d’una Història que, sense deixar de dir-li a les coses pel seu nom, ja podem llegir tots sense enfrontar-nos en dos bàndols: la història d’un home just sacsejat per una situació històrica extrema. És en aquest moment, gràcies als estudis rigorosos, que pot començar de veritat la reconciliació, quan podem dir a les coses pel seu nom. Un procés a què s’arriba no només amb la distància que dóna el temps, sinó amb la mirada de l’estudi històric. Una cosa que, entre nosaltres els artanencs, ningú no havia fet fins ara.

La ciència, i la Història com a tal, ha de ser, com diu aquella cèlebre màxima ecologista, capaç de pensar globalment però actuar localment. Aquest estudi és útil per a entendre la Guerra Civil espanyola, per a entendre totes les guerres i totes les postguerres. Però també és útil per a entendre el nostre poble, el nostre passat… És un text que afronta obertament un “context real”, que treballa sobre la nostra identitat de poble, sobre les nostres arrels, i per tant sobre unes relacions entre persones lligades per vincles comunitaris. Des d’allò particular adquireix el caràcter d’universal. I això no és una faena menor: és proposar una descentralització i una democratització del coneixement, una vertadera ecologia de la Història.

D’altra banda, estos Apunts biogràfics en concret fan gala d’una capacitat investigadora que, sent acadèmica, canònica en la seua forma i la seua metodologia, representa una aportació, un pas endavant en el context en què ens trobem. És un treball rellevant que alça el llistó en el context erm, perifèric, de la vida cultural en el món rural del nostre País. Entre nosaltres s’instaura un nou tipus de treball d’investigació històrica no basat en el fet anecdòtic o sentimental, de caire melancòlic, que és el que ha investit les referències al passat en els escassos i, de vegades, meritoris textos que s’han escrit els darrers anys.

A qui pense que tota esta valoració és un poc exagerada només cal recordar-li que, a l’hora de redactar aquest text, fa 76 anys que va acabar la Guerra Civil. Han hagut de passar 76 anys, unes quantes generacions, per a que a Artana s’escriga un text històric sobre fets de la Guerra, dins d’un procés de normalització que planteja implícitament la necessitat de la memòria.

De manera que aquest és el text inaugural de la normalitat històrica al nostre poble.