Duresa: mitja (recorregut 8 km, amb un desnivell de 406 m)

Recomanacions: calcer adequat, roba d’abric, bastó, aigua i menjar.

Desnivell de la ruta

Si eixim del Museu de la Mineria seguirem pels carrers de La Vall d’Uixó i Borriana fins arribar a l’avinguda Jaume I; en aquest punt anirem uns 50 m. a l’esquerra agafant a continuació un camí a ma dreta. En aquest indret veurem unes restes de pallisses i eres, són les Eres de La Vall. Seguirem pel camí fins una bifurcació, novament anirem a l’esquerra, però abans podrem veure una antiga era molt ben conservada que és digna d’una restauració. Aproximadament als 700 m del punt de partida veurem el camí de la Mina, el seguirem en direcció sud fins arribar al corral de la Villara; girarem a l’esquerra i el visitarem. En aquest lloc haurem recorregut 1.02 km. Continuarem el camí sempre entre olivars des de la sortida del poble fins arribar a la pista de la Mina 800; haurem fet 1.49 km de marxa; ací veurem un important cagaferro que ens mostra el passat miner i metal·lúrgic d’Artana. Ara començarem a pujar per un sender a mà esquerra si anem en direcció a la Mina; aviat deixarem els secans cultivats i n’apareixeran altres, antigament amb cultius d’oliveres i garroferes però actualment poblats de pins halepensis. Haurem deixat les terres baixes quaternàries pujant per les calcàries juràssiques.

Detall del camí

Als 2.08 km estarem al clotxó de Pau, una antiga construcció de pedra seca feta amb la tècnica de les casetes o barraques, tal com es diu al Maestrat o als Ports. En aquesta construcció no hi apareixerà la coberta de falsa volta tan depurada; clar, es tracta d’una edificació per a emmagatzemar aigua, no per a guarir-se de la pluja.

A la distància de 3.02 km estarem al coll Roig o coll del Racó. Ara deixem les roques juràssiques i ens endinsem en les roques i terres morades del Buntsandstein, la diferència serà notable pel contrast de les roques blaves a morades, per la vegetació on abundaran les sureres, els pins pinàster, els brucs i altres espècies vegetals de terres àcides. El paisatge també canvia dràsticament, si abans véiem la Vall d’Artana i la part occidental de la Serra Espadà, ara veurem la mar i la Plana. A partir del coll Roig pujarem per la senda del Puntal en direcció sud uns 50 m aproximadament on prendrem la senda de l’esquerra.

La Penya l’Àguila.

Als 3.92 km arribarem a la Penya l’Àguila; aquest és un impressionant penya-segat visible des de gran part de La Plana. En aquest punt els pins deixen pas als roures, carrasques, sureres i moltes altres espècies, veurem quantitat i varietat de líquens de molts colors; és el resultat de la humitat, en moltes ocasions en forma de boira que ve gràcies a la proximitat de la mar. També son dignes d’admirar les replacetes on es feien les carboneres, cada una amb la seva caseta del carboner; allí podrem explicar entre altres coses com es feia el carbó.

La Fonteta Malago, prop de la Penya l’Àguila i a més de 500 metres d’altitud.

Als 4.06 km arribarem al que nosaltres anomenem la carbonera gran, a partir d’ací tornarem pel mateix camí d’anada, encara que si hi ha temps podríem visitar de retorn l’Arquet de l’Horteta del Vicari, un aqüeducte del s. XVIII ara restaurat.

L’excursió pot continuar baixant un poc més per la senda, visitant més carboneres fins el punt que hi ha un camí que puja al Puntal, allí es poden visitar trinxeres republicanes, xaboles dels soldats i altres vestigis de la guerra. Si es vol baixar més s’arriba a la pista que puja del Racó, amb què es connecta amb el GR 36 fins a la Vilavella. Si en canvi es vol tornar a Artana, es pot fer per la senda de les Cerveretes, passant pel colmenar del Racó, cap el coll Roig o per Aigües Vives.

Text: Josep Herrero Cabanyes

Gràfics: Josep Herrero Pons