José Sales Pla (“Pansa”) ens lliura una col·lecció de tretze fotos, alguna de més de cent anys i moltes d’elles bellíssimes per l’interés documental de la imatge i per l’enquadrament sofisticat.

Recordeu que les veureu en gran si feu clic damunt.

Bateig de Teresa Pla, mare de José Sales (propietari de les fotos), cap a 1910. La foto està feta des d’un lloc elevat que costa imaginar, amb un enquadrament pràcticament perfecte que inclou no només al convencional grup de festeres i festers sinó també a les espectadores des dels balcons. Les cases amb les portes grans, l’empedrat bast del carrer i els brancals fets amb grans pedres planes ens mostren una Artana hui desconeguda, poblada a més a més per homes amb brusa, espardenyes de careta i barret (també alguns trages elegants) i dones majoritàriament vestides de negre, amb el pèl replegat (de vegades baix d’un mocador negre) i invariablement amb davantals. Si algú identifica el carrer que ens ho diga, per favor. Una pista pot ser el balcó de fundició ricament decorat que es veu a la dreta de la imatge, en primer plànol.

Una xicoteta foto de la baixada del Crist amb majorals amb brusa negra. És difícil posar-li una data però pareix que és una imatge d’abans de la Guerra, amb la peanya i el Crist antic, que van ser cremats al principi de la comesa. En les fotos de mitjans dels anys 50, amb la peanya nova de nou ja no es veia cap majoral amb brusa.

Pareix que l’home de la dreta siga un soldat, de fet la foto és de 1938-39. El xiprer centenari en què es recolzen no està actualment, possiblement els xiprers de davant de la capella es van llevar quan es va reformar a principi dels anys 60. La foto està molt ben enquadrada per a l’edifici, un poc pitjor per al grup retratat.

Una imatge completament exòtica  de dones esperant per omplir aigua de la font. Pareix que estes fotos són també d’abans de la Guerra, la gent nascuda en els anys trenta no recorden cap arbre en la plaça de l’Ajuntament. Dones amb el cap tapat, de negre i amb grans davantals.

Una altra foto amb un enquadrament preciós. El grup porten una paella, cànters i cistelles, òbviament és un dia de festa. No hem pogut determinar en quin paratge està feta, però clarament hi ha alcornocs per tot el voltant. És difícil esbrinar la data de realització, per alguns detalls en monyos i vestits podria ser d’abans de la Guerra (?).

Una colla de xiques i xics (la mateixa?) que se’n van de festa amb paella i cistelles pel camí Real o d’Eslida. No sabem si les bandes blanques que porten les xiques de la dreta tindran algun significat, potser eren dames d’alguna festa (no sabem de quina, perquè a Sant Joan no es feia festa com ara).

Una colla (la mateixa d’abans?) fotografiada a la font de Santa Cristina

No hem pogut esbrinar on està feta la foto, ni per quin motiu es faria una festa en què els joves van vestits de llauradors en trage tradicional. Els cabirons que hi ha darrere contra la paret són tot un misteri. A l’extrem de la dreta es veu l’abanderat de la banda, amb el trage blanc d’estiu. La foto està datada el dissabte 8 d’agost de 1959.

Festa del Domund organitzada pel rector mossén Serafín Sorribes, que tenia molta cura de tots els detalls. D’esquerra a dreta José Sales Pla (‘Pansa’), José Pla Silvestre (‘Planeta’) i Josep Herrero Cabañes (‘Balesso’). Estan davant de l’església, i darrere dels artistes es poden apreciar xiquetes i xiquets disfressats representant diverses races del món. La banda interpretava “Sapore di sale”, una cançó de Gino Paoli de 1963. Aproximadament seria eixa data.

Ja hem vist diferents fotografies de la banda de música en altres col·leccions. Esta podria ser dels anys 50. 27 músics en uniforme d’estiu.

Esta també s’ha vist en altres col·leccions. La banda a les falles de València, cap a l’any 50. 20 músics.

La banda d’Artana en San Lorenzo del Escorial, contractada per l’alcalde d’allí, l’artanenc Salvador Almela, de qui ens hem ocupat altrament en Artanapèdia. La foto està datada el diumenge 12 d’agost de 1951. Creiem comptar 36 músics.

La banda de música desfilant per la plaça de bous de Castelló, provablement per la Magdalena, que és quan s’anava a tocar. Suposem que el públic estaria a la banda de ombra. La foto va segellada darrere: “Riau hijo. Castellón”, un fotògraf molt conegut.