“Santets” o capelletes de carrer
En esta ocasió compartim bellíssimes fotos dels “santets” o “capelletes” de carrer del nostre poble, és a dir, els retaules ceràmics (i algun extra) que adornen estètica i simbòlicament el nostre medi urbà.
Quan diem que són bellíssimes fotos no ens referim a la nostra mà en l’art de la fotografia, sinó a la possibilitat de vore els santets en primer pla, a metre o metre i mig de distància, en posició frontal, és a dir, a vore’ls com no havíem pogut fer-ho fins ara. De fet han aparegut algunes sorpreses, per exemple hem vist les signatures en els retaules -i en vàries ocasions hem comprovat que comparteixen autoria.
Les capelletes es feien per demostrar la devoció a un sant o per donar gràcies públicament. En general les pagava una família. Els primers retaules són de mitjan del segle XIX (el de la Pastora està datat en 1849) i el darrer, excepcionalment, és de 1978. Són 18 ubicacions (més una plaqueta del Cor de Jesús), en algunes de les quals hi ha dos elements.
En cada capelleta hem fet una primera foto de context i una o vàries de cada retaule. Podem vore’ls sense la distracció de l’entorn.
En esta ocasió no entrarem en qüestions d’iconografia, que ja han fet persones més preparades que nosaltres.
També hi ha altres retaules interessants en pous de reg o en cases particulars, com el de Santa Teresa que es pot vore en Artanapèdia, o els rescatats del cementeri vell que es mostra a la publicació Còlera i altres epidèmies en l’Artana moderna.
A continuació podeu vore la ubicació dels santets i les imatges.
Contingut
San Francisco de Paula i Santa Llúcia
La Mare de Déu del Carme i les Animetes del Purgatori
Sant Joan Baptiste i la Mare de Déu del Carme
La Divina Pastora
Carrer Cervantes 22, encarada al carrer Pastora.
“La Divina Pastora. Año 1849”. Una de les capelletes més antigues i boniques del poble. Fins que es va fer la reforma de la casa en què està situada, mantenia la seua ornamentació original, que podem vore ací baix.
La Mare de Déu amb el Jesuset, vestits amb pellissa de pastor i ella amb gaiato. Estan rodejats d’ovelles, i el Jesuset atén al de color negre, en clara al·lusió a la paràbola. La Mare de Déu està sent coronada per dos àngels. 3 x 4 taulellets.
Sant Vicent Ferrer
Carrer del Crist 22, mirant al carrer Sant Vicent.
“S.N VICENTE FERRER”, rodejat per tres àngels, amb la inscripció llatina “TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM”, amb una segona inscripció en el llibre. 3 x 4 taulellets.
“VERITAS”, signat baix a l’esquerra per “J. Cotanda” i baix a la dreta per “F. DIAGO. CASTELLÓN”. En les fotos antigues endevinem la capelleta amb el retaule ceràmic actual i la decoració de baix, en el lloc d’esta “VERITAS”. 2 x 2 taulellets.
Cristo de l’Agonia
Carrer Sant Vicent 14.
“S.MO CRISTO DE LA AGONIA”. Un retaule gran, en dos parts, que també tenia decoració pròpia en la façana que es va assolar en els anys 70 per renovar la casa. Segurament ara no es tombaria. Darrere del crucificat es veu una imatge idealitzada de Jesusalem plena de torres i teulades còniques o chapitels. En el cel veiem el passatge bíblic segons el qual quan Jesús va expirar es va produir una mena d’eclipsi. 4 x 6’5 taulellets.
En la part de baix veiem les eines descrites als evangelis en la mort i passió de Jesús: la creu, l’escala per baixar-lo, els daus amb què els soldats es van jugar el seu mantell, els claus, el martell i les alicates; el gall que va cantar tres vegades mentre Sant Pere negava la seua vinculació amb el seu mestre; el pany de la Verònica, etc. 4 x 4 taulellets.
Mare de Déu dels Desemparats
Carrer de les Monges 9.
Esta és una figura moderna, però està molt ben integrada en el seu context, fornícula inclosa. Està signada per “S. Aguilella Vidal” i datada en 1978.
3 x 4 taulellets.
Sant Josep
Carrer de les Monges 8.
“S. JOSE”. Sant Josep i el Jesuset en una capelleta amb fornícula.
2 x 2’5 taulellets, aureolat amb taulellets blancs.
San Francisco de Paula i Santa Llúcia
Carrer del Mestre Dares 13.
“S.N FRANCISCO DE PAULA.”, en una imatge molt ben dibuixada, incloent els dibuixos de palaus. En el cel la paraula “CHARITAS” (caritat), que va caracteritzar al franciscà. 3 x 3 taulellets.
“S.TA LUCIA V Y. MR.”. Santa Llúcia, amb els ulls en una copa i un àngel coronant-la amb el llorer i la palma del martiri. 3 x 3 taulellets.
La Mare de Déu del Carme i les Animetes del Purgatori
Carrer Colón 12.
La Mare de Déu del Carme i les animetes del Purgatori en una capelleta molt humil, amb només dos taulellets dibuixats. 1 x 2 taulellets.
San Ramón Nonato
Carrer Sant Ramon 14.
“S.N RAMÓN N.TO”. Una imatge molt ben dibuixada, amb el santet portant la custòdia i la palma del martiri amb les tres corones. 3 x 4 taulellets.
Santa Cristina
Carrer Santa Cristina 1 (placeta de Santa Cristina).
“S.TA CRISTINA VIRGEN Y MARTIR”. Baix està datada en “DIA 5 DE OCTUBRE AÑO 1924” (que ixe any va caure en diumenge). Està signada per “F. VERDIA” (?) baix a la dreta. Molt bon dibuix de figura i fondo, amb la santa carregada dels atributs tradicionals: la pedra de molí amb què la van tirar a l’aigua, les fletxes o la palma del martiri. 3 x 4 taulellets (més l’emmarcat).
Cristo de Zalamea
Carrer Mestre Chapí 8 (placeta del Salamero).
“SMO CRISTO DE ZALAMEA”. El Crist està clavat en la creu dins d’una capelleta en trompe l’oeil (i el retaule dins d’una fornícula amb un arquet de mig punt). La capella està plena d’exvots o presentalles, és a dir, les figures de cera que figuraven un problema per al que es demanava favor: mals de cames, peus, mans, ulls, cor, etc. Al calvari d’Artana també es portaven exvots de cera fins que es va desaconsellar, allà cap a 1970. Està signat baix a la dreta per “V.ABAD. ONDA” (?). 3 x 4 taulellets.
Baix del Cristo de Zalamea hi ha un altre retaule semblant al que ja hem vist per al Cristo de l’Agonia. També resulta curiós que este de baix siga més antic que el de dalt. 4 x 4 taulellets.
Verge dels Desamparats
Carrer del Pla 10.
“Verge dels Desamparats”. La “casa de les Monges” està coronada amb un retaule de la Mare de Déu. Està signat baix per “Fernando Miralles”. Esta casa, d’una arquitectura singular, està datada en Cadastre en 1920, que podria ser també la data d’esta capelleta. Ens ha sobtat trobar el rètol en valencià, i una tria de color estranya entre les capelletes del poble. Lamentablement el farolet tapa la careta de la Mare de Déu. 3 x 4 taulellets.
Sant Antoni Abad
Avinguda de la Serra Espadà 58.
“SAN ANTONIO ABAD”. Un dibuix molt bonic de Sant Antoni “del porquet”, signada de nou per “S. Aguilella Vidal”, autor de la Mare de Déu dels Desemparats del carrer de les Monges que hem vist més amunt. 3 x 4 taulellets.
Sant Miquel Arcàngel
Carrer Sant Salvador 46.
“S.N MIGUEL ARCANGEL”. Sant Miquel triomfant sobre el dimoni. Ací el farolet també tapa la part superior de la fornícula. 2 x 3 taulellets.
Cristo Salvador
Carrer Sant Salvador 15.
“IMAGEN DEL SMO CRISTO SALVADOR”. I dalt: “AÑO 1882”.
2’5 x 3 taulellets.
Retaule de la Comunió, amb el calze i l’hòstia, l’estola, el blat, el raïmet i els lliris de la puresa. Tot signat, com el retaule del Cristo de Zalamea, per “V.ABAD”. 2 x 2 taulellets.
Sant Joan Baptiste i la Mare de Déu del Carme
Carrer Major 35.
“S.N JUAN BAUTISTA. N.RA S.RA DEL CARMEN.” 3 x 4 taulellets.
Plaqueta del Cor de Jesús
Carrer Major 32.
Fa unes poques dècades encara es podien trobar moltes d’estes plaquetes del Cor de Jesús en algunes façanes del poble. És una moda que naix a partir de 1898, quan el Papa León XIII proclama la consagració del món al Sagrat Cor de Jesús. Va ser una tendència a què es van apuntar moltes famílies catòliques properes al carlisme, com una professió de fe hostil al liberalisme. Este aspecte polititzat va causar greus enfrontaments a Vila-real o a Castelló per exemple, i podria ser que també a Artana. Com es pot apreciar, la placa mostra l’escut d’Espanya com a base sobre la que Jesús mostra el seu cor. En la part inferior es llig la paraula “REINARÉ”.
Dos retaules commemoratius
Plaça de l’Ajuntament, 8.
Este és el retaule ceràmic més gran i espectacular que es pot trobar a Artana, i amb una composició complexa. El text diu “SALVADOR LLIDÓ (el Roso), SALVADO MILAGROSAMENTE DEL VUELCO DE SU CARRO EL DIA 20 DE DICIEMBRE DE 1880 HABIÉNDOSE RECLAMADO AL S.MO CRISTO DEL CALVARIO DE LA VILLA DE ARTANA Y Á N.TRA S.RA LA VIRGEN DEL PUIG”. A més del carro tombat sobre el carreter i un paisatge preciós, en el cel es pot veure al centre a l’Altíssim, i d’esquerra a dreta a Crist crucificat, la Mare de Déu del Puig, la Mare de Déu dels Dolors i Sant Antoni Abat. 5 x 6 taulellets.
“ARTANA. FUENTE MILAGRO. NACIDA Á LAS SEIS DE LA TARDE DEL DIA 15 DE AGOSTO DEL AÑO 1898. DIRIGIDA POR EL SAURÍN DE LAS USERAS D. VICENTE MONTAÑÉS: DESCUBIERTA POR LOS SOCIOS MIGUEL SALES, JOAQUIN PLÁ, ANTONIO MONTESINOS, JOSÉ MARTÍ, JOSÉ TRAVÉR, VICENTE SILVESTRE, FERNANDO SALVADÓR, VICENTE CATRÉT, JUAN SALES, SALVADÓR FERNANDIZ, JOSÉ VILLÁR, CONSTANTINO SORIANO, VICENTE VILÁR, JUAN CABAÑES, Y JOSÉ VILLALBA. PENSAMIENTO DE JOSÉ SILVESTRE”. El dia de la Mare de Déu d’Agost (en la imatge) es va trobar un manantial d’aigua i es va celebrar amb este retaule ceràmic paral·lel a l’anterior (però molt més menut). 3 x 4 taulellets.
Mare de Déu dels Dolors
Carrer del Crist 1.
“N.A S.A DE LOS DOLORES”. Signada de nou per “S. Aguilella Vidal”, autor de la Mare de Déu dels Desemparats del carrer de les Monges i de San Antoni Abat. Baix de la Mare de Déu podem vore un tríptic amb la representació del Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Com a curiositat, de la tradicional representació dels set dolors de la Mare de Déu, amb set ganivets clavats al pit, ací s’ha optat pel primer dolor, que correspon a la profecia de Simeó en la presentació del Jesuset en el temple. 3 x 4 taulellets.
Sant Fèlix de Cantalicio
Carrer Sant Fèlix 7.
“S. Felix de Cantalicio” és una de les capelletes més antigues del poble, situada a més en casa buida que manté la seua façana en un estil arcaic que ens haguera agradat vore conservat. El sant, descalç i amb hàbit de caputxí, amb el Jesuset al braç i fent acció d’anar darrere d’una dona que obri amb clau la porta d’una casa.
3 x 4 taulellets.
ARTANAPÈDIA 
Deixa un comentari
Comments 0