Col·lecció Germanes Persiva Alba

Dijous 9 de novembre de 2017

Una nova col·lecció de fotos facilitada generosament per les germanes Persiva Alba que recorren bona part del segle XX: des d’una foto d’estudi dels anys 20 d’un xiquet de la família fins a posats amateurs i esdeveniments dels anys 60.

Us recordem una vegada més que podeu veure les imatges en gran fent clic sobre cada una d’elles.

La primera imatge és una foto d’estudi preciosa d’un xiquet. Pel mobiliari pareix dels anys 20 o principi dels 30. Al darrere porta un segell mal estampat on intuïm, en format circular “J. NAVARRO * FOTÓGRAFO DE ARTE”, i horitzontalment en el centre “NULES”. Esta és la imatge de més qualitat tècnica que trobem en la col·lecció: està molt ben il·luminada, ben enquadrada i, prop de cent anys després, la nitidesa i el detall són impecables. J. Navarro era un gran professional de qui ja hem inclòs alguna altra fotografia d’estudi en altres col·leccions.

D’estes dos imatges ja coneixíem la fotografia de dalt, que està reproduïda des de fa mesos a la Col·lecció Marí Racó; de la ti’ Maria compartíem la següent informació: “Xiquetes disfressades. Havien participat en una obra de teatre, amb Mn. Enrique i Mn. Joaquín; l’obra era “El general Bumbum”. Coneixem un “General Bumbum” que és un poema infantil en català de finals del XIX que va donar peu a cançons (en hi ha una cèlebre de la Trinca) i obretes de teatre, però no sabem si els capellans d’Artana eren tan moderns. La imatge de baix és de la mateix a obra però amb els participants masculins: una rondalla infantil, xiquets disfressats de guardia civils, d’alcalde i d’homes armats. Es pot datar aproximadament cap a l’any 30, i la gentada patriòtica pot pertànyer tant al poema de què parlem, que fa burla de la parafernàlia militar, com a l’ideari propi de la dictadura de Primo de Rivera, que, seguint el model del feixisme italià, fomentava les milícies armades del Somatén, com la que estava implantada en Artana.

Postal colorejada de la Plaça Nova amb el templet del mercat en els seus millors temps, la plaça de terra i les cases tradicionals emblanquinades. La Plaça Nova era lloc de reunió de xiquetes i xiquets o de colles de dones que anaven a fer espartí, que s’estendrien en la mateixa plaça. El sol de terra permetia fer clots per jugar a boletes i altres jocs. A la postguerra, colles de xiquetes “passejadores” de pocs anys faltaven a escola per fer-se càrrec de xiquets de bolquers, per a que les seues mares pogueren anar a treballar a l’espartí. La Plaça Nova era el “parc recreatiu” d’aquell moment com ho és ara amb molt distintes condicions. Possiblement la imatge és de principi dels anys 60. Com que no hem pogut veure l’original no tenim més dades de l’autor (José Catalan?).

Una sorprenent imatge de l’ampliació de la capella del Calvari, feta ja amb una càmera casolana.

Una imatge del Calvari en el moment de l’ampliació de la capella.

Pel mateix preu, dos instantànies del mateix moment des d’un altre punt de vista.

Una imatge moguda d’una carrera ciclista, possiblement d’una d’aquelles que es van celebrar durant dos o tres anys a principi dels anys 60 (de la que tenim tota una Col·lecció). A la dreta es pot veure el llavador, fet a la postguerra i assolat per fer l’ambulatori.

Ja hem vist que la Fira de Santa Cristina era un moment propici per a fer fotos; pareix que la família donant d’esta Col·lecció tenia la seua pròpia càmera. Generalment els aparells casolans d’aquells anys teníem menys qualitat que un mòbil actual. La fotografia es democratitzava, però la diferència de qualitat amb el treball d’un professional era com del cel a la terra.

Xiques passejant per l’horta. Per la roba i els pentinats podríem afirmar que estaven a principi o meitat dels anys 60. L’edifici que es veu al fons pareix l’antic llavador.

Una impressionant imatge de les mateixes joves en un exuberant camp de blat. Ens preguntem qui estaria fent les fotos, sense eixir en cap moment; seria el propietari de la càmera, a qui, a més a més, se li suposaria un coneixement tècnic, una responsabilitat que solia caure més sobre homes. L’interés per fotografiar xiques joves i guapes també ens du a eixa conclusió.

Una altra jove sobre un dels bancs del mercat de la Plaça Nova. Pareix foto de festeig…

Xiquetes assegudes al muret d’una canviada Plaça Nova. Al carrer de darrere pareix que hi havia excavada una rasa, possiblement per la instal·lació de les clavegueres o de l’aigua corrent. Aleshores estaríem en els primers anys 60.

Entrada a Artana per la carretera d’Eslida. Vegeu la carretera estreta, bordejada pel reguer. Es poden veure imatges de l’altra entrada i del pas de la carretera per Artana a, per exemple, la Col·lecció Benjamín Villalba Caraquitena. També es pot anar més arrere i veure en distintes col·leccions com era este tram quan era lloc de passeig dominical, quan estava flanquejat per horta cultivada, alts eucaliptus i algunes construccions desaparegudes.