Col·lecció Benjamín Villalba Caraquitena

D’esquerra a dreta: José Pitarch Royo amb la seva mula, Benjamín Villalba Caraquitena amb el seu ase i Josep Herrero Cabanyes amb el seu cavall. Es troben a la trilladora, és una foto de l’any 1953, els protagonistes tenien 10 anys. Era diumenge, per la llum es pot deduir que de matí. Era a principi del mes de juny, estava la trilladora a punt (tapada amb un tendal) però encara no hi havia palla, no s'havia trillat gens. Darrere, a l’altra banda de la carretera hi havia un anouer gran, ara desaparegut, i també els magnífics eucaliptus de la carretera d'Eslida. Més lluny estava la Serra Creu. Josep Herrero ens conta que els diumenges solien anar a passejar i a córrer amb els animals, el seu cavall era per feines agrícoles, el mul o mula de José Pitarch, a part de les tasques agrícoles, l’usava son pare per a viatjar per l’Alt Millars, el Maestrat i zones d'Aragó on exercia l'ofici de sarier. L'ase de Benjamín Villaba també feia tasques agrícoles i transport d'animals, perquè son pare era carnicer. Havia de ser diumenge perquè els altres dies, inclòs dissabte, els xiquets tenien escola i els pares usaven els animals per treballar. “El cavall, continua Josep, era en realitat una egua molt mansa i d'una qualitat excepcional per al treball, li deien Lucera, guarde un record inesborrable d'ella encara que lamente no haver tingut més sensibilitat i respecte, que el teníem, a aquest ser tan extraordinàriament bo”. Respecte a la roba, cada un portava el que duia habitualment, no hi havia una roba especial per pujar a cavall. Com anècdota conta el següent: “En una ocasió el cavall em va tombar perquè es va ficar baix d’una olivera i vaig entropessar amb les branques que estaven molt baixes. L'animal va anar a casa corrent deixant-me a terra; quan vaig arribar a la quadra es va espantar fent-se arrere pensant que anava a pegar-li, jo em vaig limitar a acariciar-lo, era el que m'ensenyava mon pare de com s'havia de respectar als animals”.

D’esquerra a dreta: José Pitarch Royo amb la seva mula, Benjamín Villalba Caraquitena amb el seu ase i Josep Herrero Cabanyes amb el seu cavall. Es troben a la trilladora, és una foto de l’any 1953, els protagonistes tenien 10 anys. Era diumenge, per la llum es pot deduir que de matí. Era a principi del mes de juny, estava la trilladora a punt (tapada amb un tendal) però encara no hi havia palla, no s’havia trillat gens.
Darrere, a l’altra banda de la carretera hi havia un anouer gran, ara desaparegut, i també els magnífics eucaliptus de la carretera d’Eslida. Més lluny estava la Serra Creu.
Josep Herrero ens conta que els diumenges solien anar a passejar i a córrer amb els animals, el seu cavall era per feines agrícoles, el mul o mula de José Pitarch, a part de les tasques agrícoles, l’usava son pare per a viatjar per l’Alt Millars, el Maestrat i zones d’Aragó on exercia l’ofici de sarier.
L’ase de Benjamín Villaba també feia tasques agrícoles i transport d’animals, perquè son pare era carnicer.
Havia de ser diumenge perquè els altres dies, inclòs dissabte, els xiquets tenien escola i els pares usaven els animals per treballar. “El cavall, continua Josep, era en realitat una egua molt mansa i d’una qualitat excepcional per al treball, li deien Lucera, guarde un record inesborrable d’ella encara que lamente no haver tingut més sensibilitat i respecte, que el teníem, a aquest ser tan extraordinàriament bo”.
Respecte a la roba, cada un portava el que duia habitualment, no hi havia una roba especial per pujar a cavall.
Com anècdota conta el següent: “En una ocasió el cavall em va tombar perquè es va ficar baix d’una olivera i vaig entropessar amb les branques que estaven molt baixes. L’animal va anar a casa corrent deixant-me a terra; quan vaig arribar a la quadra es va espantar fent-se arrere pensant que anava a pegar-li, jo em vaig limitar a acariciar-lo, era el que m’ensenyava mon pare de com s’havia de respectar als animals”.

A continuació, imatges d’una Artana quasi desconeguda de fa només trenta anys: fotos preses durant l’alcaldia de Benjamin Villalba Caraquitena (UCD, 1979-1983), que és qui ens les ha facilitat.
entrada-poble

L’entrada del poble a l’altura de l’Hospital (en l’actualitat la gasolinera). L’ambient urbanístic tradicional era estèticament bastant més interessant que l’actual.

L'escorxador (el "Matadero Municipal") i les grans moreres que hi havien davant

L’escorxador (el “Matadero Municipal”) i les grans moreres que hi havien davant. El mur de la dreta era el de la bassa del Molí de Manyà

Una altra imatge de la carretera a l'altura dels Talleres Silvestre. Vegeu com corre el reguer

Una altra imatge de la carretera a l’altura dels Talleres Silvestre. Vegeu com corre la fila tocant el poble. Aleshores encara es treballaven bona part dels bancalets de vora carretera amb tot tipus d’hortalisses i fruitals

Una vista de la Plaça Nova immediatament abans de les obres d'ajardinament. Els carrers estan buits de cotxes. En aquell temps, com ara, la plaça era un espai de jocs per als xiquets. Fixeu-vos en la pintada: CRISTO CUENTA CONTIGO, i darrere QUINTOS'79

Una vista de la Plaça Nova immediatament abans de les obres d’ajardinament. Els carrers estan buits de cotxes. En aquell temps, com ara, la plaça era un espai de jocs per als xiquets. Fixeu-vos en la pintada: CRISTO CUENTA CONTIGO, i darrere QUINTOS’79

Inauguració de la plaça i de la font. Els retaules ceràmics eren una mostra d'artesania feta expressament que no s'han preocupat per conservar

Inauguració de la plaça i de la font. Els retaules ceràmics eren una mostra d’artesania feta expressament que no s’han preocupat per conservar

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: