Un informe del Servei d’Arqueologia de la Diputació confirma que els banys àrabs d’Artana són ara per ara els millor conservats de Castelló

El Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló ha emés un informe, a petició de l’Ajuntament d’Artana, en el qual determinen que l’edificació situada a la partida Mig de l’Horta d’Artana forma part de les restes d’uns banys d’època islàmica.

Aquest informe confirma, per tant, la notícia apareguda per primera vegada a Artanapedia (https://artanapedia.com/artana-musulmana-i-morisca/banys-arabs/), publicada per Josep Herrero, i de la que posteriorment es van fer ressò diferents mitjans de comunicació.

El document tècnic, elaborat per Ferran Falomir, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló, amb l’assessorament d’un dels majors experts en el món islàmic de Castelló, Joan Negre, confirma la seua identificació com a part dels banys, i recomana a l’Ajuntament que inicie els tràmits per a la seua catalogació i mesures de protecció corresponents.

L’edifici actualment conservat, presenta una única nau amb dos accessos originals, coberta amb volta de mig punt, fet amb la tècnica d’encofrat i amb maçoneria, i algunes parts amb carreus de pedra. En el sostre es disposen tres obertures poligonals equidistants. En la part exterior, es conserva l’arrancada de la volta de la sala contigua.

Aquesta edificació, que ha perviscut intacta prop de 800 anys en les proximitats del nucli de la població, correspon a una de les sales del que es denomina part «humida» dels banys, i que originalment es trobaria adossada en altres dues sales, que no es conserven, però que molt probablement es troben parcialment preservades en el subsol de l’entorn. Cada una de les tres sales que conformaven aquesta part «humida» estaven destinades a l’aigua calenta, temperada i freda respectivament, i generalment es trobaven al costat d’altres construccions i edificacions complementàries, com un pati, unes latrines, les conduccions d’aigua i el forn i caldera per a calfar-la.

Quant a la cronologia, sense cap mena de registre arqueològic, no pot precisar-se més enllà que assenyalar una possible construcció i ús en un moment entre els segles XI-XIII. S’ha de tindre en compte, a més, que els usos i costums d’època andalusí a Artana, a les portes de la Serra d’Espadà, podrien estendre’s fins a inicis del segle XVI.

Els banys eren un dels llocs essencials de la vida quotidiana de les societats islàmiques, i la seua presència denota la importància del nucli de població d’Artana en aquesta etapa. Complien no sols una funció com a lloc destinat a la higiene personal i la purificació ritual, sinó també un espai públic on se socialitzava, es conversava i es compartien notícies.

Donada la seua rellevància patrimonial, l’informe conclou amb diverses propostes concretes a desenvolupar per l’ajuntament. En primer lloc, tramitar la seua incorporació al Catàleg d’Espais i Béns protegits del PGOU i assignar-li la qualificació de Bé de rellevància Local, així com establir una àrea de Vigilància Arqueològica (AVA), atés que es coneix o presumeix amb fonament l’existència de restes arqueològiques d’interés rellevant pels voltants.

I, en segon lloc, iniciar els tràmits per a elaborar un projecte de recuperació i posada en valor de l’edifici, que inclouria una intervenció arqueològica per a determinar l’extensió i estat de conservació dels altres espais que van existir associats a l’edifici conservat. Per a això, seria necessària l’adquisició per part de l’administració local (o una cessió dels propietaris)  de la parcel·la on se situa l’edifici i de les altres confrontants, atés que una intervenció arqueològica depassaria els límits de la parcel·la on se situa l’edifici conservat.

Es tracta d’un possible projecte de gran potencialitat turística de cara al futur, atés que pot constituir-se com un dels principals atractius turístics de la localitat.