Josep Herrero Cabanyes, juny de 2024

Artana té una vocació i unes condicions aptes per al turisme, no obstant pensem que encara pot millorar aquestes condicions que la facin més atractiva. Per a tal fi ha de tenir una combinació d’elements que ofereixen una experiència enriquidora, agradable i còmoda.

Cal potenciar el seu patrimoni històric i cultural, que el tenim i que algunes institucions s’esforcen en divulgar. És important la bellesa natural de l’entorn, que també gràcies a la iniciativa privada d’algun grup de ciutadans, s’està intentant promocionar recuperant senders i adequant llocs emblemàtics del nostre entorn. També tenim altres serveis necessaris i valorats pels visitants, com el Centre de Salut, infraestructures d’hostaleria, festes de Sant Joan i dels barris, l’Ídol Festival… El casc urbà, encara conserva el seu encant de poble tradicional, que cal potenciar més, posant en rellevància el Calvari que el corona i també el Castell, que a poc a poc va restaurant-se adequadament segons els cànons de la nova arqueologia.

Pensem que per al turisme i sobre tot per a la millor forma de viure en qualitat al poble, tot és important i influeix, però el més valorat és l’amabilitat i l’hospitalitat dels nostres conciutadans; afortunadament eixa condició la tenim. Amb aquestes qualitats que cal sempre potenciar i millorar, podrem ser un poble amable, atractiu i acollidor per als nostres habitants i visitants.

Per tal d’aconseguir aquests objectius proposem crear, com un atractiu més, un camí poblat d’arbres que deixen passar el sol de l’hivern i projecten una densa ombra a l’estiu.

Passejar amb calor pot provocar diverses dificultats i incomoditats, com deshidratació, cops de calor, cansament i fatiga, problemes respiratoris i altres inconvenients que poden fer que un passeig o excursió passi de ser una activitat agradable a altra amb problemes. Més ara quant el canvi climàtic pareix una realitat inqüestionable que anirà accentuant-se cada any.

Per a minimitzar aquest impacte proposem que en el camí que va del poble a l’Ermita de Santa Cristina, passant per l’Era del Mig de l’Horta, els Banys Àrabs, els motors de reg, les restes de la sènia del Mig de l’Horta i el ribàs emblemàtic d’Escaleta; seguint pels barrancs de Colàs i del Barber, les estructures de reg tradicional, els trams del camí vell Artana-Eslida, així com les hortes i secans d’oliveres i les emblemàtiques sureres, fins arribar al xopar i assuts de l’Ermita, sigui poblat d’arbres.

Els arbres haurien de ser de fulla caduca, a fi de fer més còmode el passeig també en hivern, compaginant així l’ombra a l’estiu i l’exposició al sol en dies de fred. Per suposat, hauria de ser un camí adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i amb banquets per a que la gent poguera descansar en cas de voluntat o necessitat.

La nostra idea és que sigui poblat de lledoners

Els lledoners (Celtis australis) són arbres amb moltes qualitats que els fan favorables per a diverses aplicacions, tant en paisatgisme i jardineria com en entorns urbans, a més aquest, junt amb la surera, és l’arbre més emblemàtic de la zona i un dels més abundants en les planes d’horta i de vora rambla.

Algunes de les seves condicions favorables són:

El lledoner, no només és una opció “convenient”, sinó que està considerat un dels arbres més formidables per a l’entorn urbà mediterrani.

Els nostres lectors, com a coneixedor de la història i el paisatge d’Artana i la Serra d’Espadà, veuran que el Celtis australis encaixa a la perfecció amb la filosofia de recuperar i potenciar el patrimoni arbori local. Ací els detallem per què és, segons la nostra opinió, i segons l’evidència tècnica, un candidat de primera categoria:

1. Un “refrigerador” natural d’alta eficiència

Estudis sobre arbrat urbà situen el Celtis australis entre les espècies amb més capacitat per reduir la temperatura ambient, aquesta reducció pot arribar fins als 20 graus en condicions favorables. La seva copa densa i frondosa proporciona una ombra fresca i molt agraïda durant els mesos més durs de l’estiu, fet que el converteix en un aliat directe contra l’illa de calor.

2. Resiliència i adaptació: Un “supervivent”

El que el fa ideal per a els nostres pobles i ciutats no és només la seva ombra, sinó la seva capacitat de resistència:

• Adaptabilitat urbana: Suporta la compactació del terra sota l’asfalt i l’asfíxia radicular, problemes comuns als carrers.
• Resistència climàtica: És una espècie que tolera molt bé les altes temperatures i la sequera un cop establert. A més, la seva escorça llisa ajuda a reflectir part de la radiació tèrmica.
• Contaminació: Té una alta tolerància a la contaminació atmosfèrica, un punt clau si es planeja plantar a zones de trànsit.

3. Valor cultural i ecològic a la nostra zona

• Patrimoni etnogràfic: És l’arbre que se planta o es conserva en moltes finques de la zona per la seva ombra. La fusta, dura i flexible, ha tingut usos tradicionals que van des d’eines agrícoles fins a la construcció d’estris.
• Biodiversitat: És una espècie que enriqueix l’ecosistema urbà, atraient aus i insectes, cosa que és vital per promoure una infraestructura verda més saludable.
• Identitat: Com que és una espècie autòctona, el seu ús reforça el caràcter paisatgístic de la comarca, evitant la introducció d’espècies invasores o exòtiques que sovint requereixen molt més manteniment i aigua.

Un parell de recomanacions tècniques

Encara que és una espècie molt agraïda, si ho valorem per a futures actuacions a Artana, cal tenir en en compte:

• Espai de desenvolupament: En madurar, desenvolupa una copa àmplia. És fonamental preveure un marc de plantació adequat perquè l’arbre pugui expressar tot el potencial sense veure’s obligat a podes agressives constants.
• Sensibilitat primerenca: Encara que és robust, de jove pot ser sensible a les gelades tardanes, per la qual cosa és recomanable una cura inicial. Sobre tot en la plantació, que ha de ser al mes de febrer.

En definitiva, és una aposta segura, sostenible i amb una càrrega històrica que encaixa perfectament amb la tradició d’Artana.

El Celtis australis (lledoner) pensem és una elecció bona per a aquest camí dels Lledoners cap a l’ermita de Santa Cristina. És un arbre que, a més del valor etnogràfic, té un port majestuós que permet crear un túnel d’ombra natural molt característic dels nostres paisatges mediterranis.

Per a una filera o alineació en un camí, el marc de plantació ha d’equilibrar dos objectius: que les copes arribin a tocar-se o solapar lleugerament per oferir una ombra contínua (el que es busca en un camí) i que l’arbre tingui prou espai vital per no afeblir-se per competència.

Aquí tenim les claus tècniques per a la nostra proposta:

1. Distància entre exemplars (Marc de plantació)

Per a una alineació de Celtis australis, la distància recomanada sol ser 8 metres si cerquem un efecte d’ombra contínua i ràpida.

• Si preferim un desenvolupament més individual i robust a llarg termini: És preferible acostar-se als 10-12 metres. Això permet que cada exemplar llueixi el seu port natural i redueix la competència radicular i per llum, cosa que és vital en terrenys on l’aigua pot ser limitada.

2. Consideracions per al Camí a Santa Cristina

Com que és un camí rural, té més flexibilitat que en una vorera urbana, però s’han de tenir en compte certs criteris:

• Distància a la vora del camí: Separar-los almenys 2 metres de la vora de la calçada o de l’eix principal del pas per evitar que el sistema radicular la malogre.
• L’efecte “paisatge”: Atès que és un projecte de recuperació, no cal que sigui una línia matemàtica perfecta. Si el camí té corbes, pots adaptar les distàncies lleugerament per integrar els arbres amb l’orografia, cosa que li donarà un aspecte més natural i menys “urbà”.
• Preparació del terreny: Encara que el lledoner és molt rústic, un clot generós a l’inici (d’almenys 1 x 1 metre), ajudarà que l’arbre estableixi les seves arrels més profundament, evitant que facin malbé el ferm del camí en el futur.

Altres avantatges del Celtis australis: Genera molt d’oxigen, tenen un port molt alt i ample per tant fan una ombra densa, al ser de fulla caduca permet gaudir del sol a l’hivern, té una verdor intensa i amable a la vista, manifesta una gran longevitat (entre 500 i 600 anys de vida). Presenta condicions especialment convenients per a que facin nius diferents espècies d’aus, la fruita és un aliment bo principalment per als ocells (la nostra experiència personal ens indica que la mengen fins a uns tres mesos després d’haver caigut al sol), el seu valor nutritiu pot durar uns quatre mesos. Per totes aquestes condicions és una planta molt adequada per a la nostra zona, per això creiem que indubtablement tindria un valor recreatiu i també educatiu.

En resum, els lledoners tenen moltes qualitats que els fan valuosos tant en entorns naturals com urbans, proporcionant beneficis ecològics, estètics i pràctics.

Planificació del procés

Plantar arbres per proporcionar ombra en un camí, com el de l’Ermita, necessita planificació i cura per assegurar-se que creixin bé i ofereixin els beneficis desitjats.

Els passos a seguir haurien de ser:

Plantar-los al sud de la via perquè l’ombra sigui més efectiva al camí, ubicar-los cada 8 metres i fer un clot suficientment fons, tal com hem indicat abans, afegint-li fem, regar-los regularment sobre tot els primers anys; també es podria instal·lar el reg per degoteig.

El nombre de plantes seria de 250, considerant que la distància entre el parc de la sortida del poble fins al segon assut i xopar de l’Ermita és de 2.000 metres. En realitat serien menys unitats perquè una petita part del camí ja en té.

Els plançons podrien aconseguir-se fàcilment de l’horta en hivern quan estan al dormidor, no necessitant cap despesa addicional.

Adaptar el paviment

En una segon fase del futur projecte caldria eliminar l’asfalt del camí i fer un nou paviment de terra premsada que faria més còmoda la caminada, podria ser similar a la que hi ha a la zona verda de la Urbanització Zorear, dictant normes complementàries per a la circulació, com reducció de la velocitat i limitació del pes dels vehicles.

Com hem indicat, el camí té una extensió de 2.000 metres des de la zona verda del poble fins al xopar de l’Ermita; d’ells, 1.380 asfaltats, incloent en aquesta quantitat 50 metres en formigó en el punt que coincideixen el Barranc del Barber i el camí, lloc que no s’hauria d’intervenir. Els 600 m restants, els més propers a l’Ermita, són de terra, en conseqüència a aquest últim tram no cal fer cap modificació al paviment.

Els avantatges de fer camins de terra premsada són considerables

Emprem materials naturals amb cost més reduït, menor empenta de carboni que els construïts amb pòrtland o quitrà, més permeabilitat, menys impacte de la calor i el fred, menor afectació a la flora i fauna, més facilitat per a reparar, i sobre tot ofereixen major comoditat per al caminant. També presenten una estètica més natural i harmoniosa amb el paisatge circumdant.

Caldria posar panells explicatius

Per complementar encara més el futur projecte, seria convenient posar panells explicatius de cada objecte singular; com s’ha dit: El Parc on comença la via, l’Era del Mig de l’Horta, els Banys Àrabs, els motors de reg, les restes de la sènia del Mig de l’Horta, el ribàs emblemàtic d’Escaleta, els barrancs de Colàs i del Barber, les estructures de reg tradicional, els trams del camí vell Artana-Eslida, així com les hortes i secans d’oliveres. També cal fer menció als lledoners antics i les sureres com arbres emblemàtics de l’Espadà. Així mateix caldria reconstruir el Pouet del Mig de l’Horta com element medieval important entre altres consideracions, perquè era el que nodria d’aigua els referits Banys.

Aquesta proposta, de portar-se a cap, seria de baix cost i fàcil execució, però caldria la delicadíssima gestió de les autoritats locals per a convèncer als propietaris que donessin autorització per plantar els arbres. Cas contrari caldria ampliar el camí.

Amb aquests passos, el Camí de l’Ermita pot transformar-se en un lloc agradable i ombrívol per als vianants, oferint beneficis tant estètics i didàctics com de confort i benestar. D’aquesta manera dotaríem al poble d’un plus més de qualitat en la valoració d’Artana.

 Annex fotogràfic