Una troballa important

Josep Herrero Cabanyes, Artana a 20 de juliol de 2024

Fa cosa d’un any José Vicente Escobar, aleshores Director del Parc Natural de la Serra Espadà, José Vicente Llop, en qualitat d’arquitecte, Ramon Saborit, professor jubilat i l’autor d’aquest article, vam compartir una jornada visitant corrals, abellars, aljubs i altres construccions tradicionals del terme d’Artana. Entre aquestes també vam tenir ocasió de visitar una construcció molt vella situada a la partida del Mig de l’Horta. En observar-la detingudament tots ens vam sorprendre gratament pel seu estat de conservació i perquè presentava elements per a nosaltres singulars en el que pareixia a primera vista una caseta normal.

Fou el Sr. Llop el que va dictaminar que la construcció era una part dels antics banys àrabs del poble.

Sorpresos i entusiasmats per aquesta troballa vam informar als propietaris i a l’Ajuntament. Seguidament ens vam documentar de les característiques d’altres banys i entre ells els de la població relativament pròxima de Torres Torres. Previ avís a l’ajuntament del citat municipi (on ens van rebre amb molta atenció i amabilitat) els vam visitar acompanyats d’Empar Pons, comprovant que existien pocs dubtes de la identitat de la construcció d’Artana. Són pràcticament iguals en la seva fesomia, amb unes mesures semblants, i per si això encara mereixia algun dubte, els orificis del sostre a l’exterior, que en els banys de Torres Torres tenen forma estelada de vuit puntes, en el nostre és hexagonal. Aquest element és important per diferenciar a una casa normal on el sostre està totalment cobert, d’uns banys àrabs on la sala calda necessita d’unes obertures dalt per eliminar l’excés de vapor que es genera.

Banys àrabs de Torres Torres.

Després del testimoni de moltes persones que els han visitat, podem considerar els Banys Àrabs d’Artana, com un testimoni important de l’arquitectura i la cultura islàmica al nostre poble durant l’època medieval, tot això admetent la modèstia de la nostra construcció si la comparem a altres de les grans ciutats. Aquests banys, coneguts també com “hammams”, es remunten als segles X al XIII, quan gran part de la península era de cultura islàmica.

En el cas d’Artana, els banys eren nodrits d’aigua per un pou medieval situat a pocs metres, però malauradament en els anys 70 del segle passat el van destruir impunement i sense cap explicació racional. Seria molt convenient refer aquest element imitant la construcció antiga.

Característiques dels banys àrabs

Presenten un esquema similar als antics banys romans, dividint-se en diverses sales amb funcions específiques:

Sala Freda (bayt al-barid): Aquesta sala s’usava per a la preparació inicial abans d’entrar a les sales calentes. Solia ser la més gran i luxosa, amb una decoració rica, això a les zones de més poder. En un llogaret com el nostre devia caracteritzar-se per la funcionalitat sense altra manifestació ostentosa.

Sala Tèbia (bayt al-wastani): Aquesta sala de temperatura mitjana s’utilitzava com a espai de transició, ajudant a preparar el cos per a les temperatures més altes de la sala calenta.

Sala Calenta (bayt al-sajun): Era la sala més calda, on es produïa la sudoració intensa. Aquí es trobaven sovint banyeres o piscines amb aigua amb elevada temperatura, això en el cas de les luxoses construccions, en les més modestes com la nostra es llançaven galledes d’aigua a sobre dels banyistes.

El vapor es produïa tirant aigua sobre un recipient metàl·lic prèviament escalfat. És allí on s’ensabonaven per rentar-se a la sala tèbia.

Foto aèria dels banys, SIGPAC. Coordenades: 39.890476 / -0.261893.

Banys Àrabs d’Artana

Especificacions dels Banys Àrabs del Mig de l’Horta 

Planta: Rectangular.

Mesures: 7’34 m. de llarg, 4’23 m. d’ample i 2’80 d’altura. La porta 1’49 X 70 m.

Coordenades: 39.890473, -0.261895.

Situació: Polígon 8, parcel·la 282.

Estat: Ben conservat, però li manquen dos mòduls dels tres que hauria de tenir: un d’aigua calda, altre de tèbia i el tercer de freda. En la construcció s’aprecia clarament el trencament del que seria la continuïtat de la casa.

El sostre és de volta de canó amb una lluïda d’excel·lent qualitat en tot l’interior, dalt hi ha unes obertures hexagonals, en total en son tres situades a 1’70 metres de separació. Es suposa que en hi havia una quarta desapareguda quan van fer una reparació al referit sostre. Aquestes obertures en algun moment foren toscament tapades amb pedres, suposem que els antics propietaris desconeixerien la funció primigènia de la casa i no veurien pràctic tenir uns forats per on podrien entrar animals inoportuns i colar-se l’aigua de pluja.

Una mostra de la importància de l’obra la tenim en que apareixen pedres de cadirat, a la Serra Espadà on hi havia una població morisca amb pocs recursos econòmics, les construccions eren fetes amb materials pobres, tan sols els castells i posteriorment algunes esglésies ostentaven eixe signe de poder.

També podem considerar un valor a tenir en compte com és la proximitat al poble. Tan sols està a 150 metres de la sortida oest pel camí del Mig de l’Horta.

Propostes de millora: Tornar a l’estat original restaurant els dos mòduls desapareguts.

Altres detalls: Aquesta construcció presenta una estructura molt semblant als Banys Àrabs de Torres Torres i altres com alguna part dels Banys Públics de la València Medieval, hauríem de basar-nos en ells per a la futura restauració.

L’aigua era recollida del Pou del Mig de l’Horta situat a uns 8 metres de l’edifici, encara podem veure una porta tapiada en eixa direcció. Però malauradament aquest pou el van assolar impunement quan van fer un altre pou de reg als voltants.

Donem les gràcies al seu propietari, Juan Sales Montoliu, i a la resta de la família per l’ajuda i col·laboració que ens han prestat. També agraïm al Senyor Alcalde la col·laboració que ens ha proporcionat per tal de netejar el recinte i els voltants.

Detalls de l’interior

Importància històrica i cultural

Els banys àrabs d’Artana són un important llegat cultural, ja que ofereixen informació valuosa sobre les pràctiques d’higiene i socialització de l’època islàmica. Els hammams no només eren llocs per a la neteja, sinó que també funcionaven com a centres socials on la gent es reunia per conversar i relaxar-se.

Dintre de l’organització i les normes que devia haver, una d’elles era els torns separats entre homes i dones.

Conservació i turisme

Avui dia, aquests banys podrien servir com a recurs educatiu i cultural per a la comunitat local i els visitants. La seva conservació permetria als visitants comprendre millor l’arquitectura islàmica i la vida diària durant l’època medieval. També podrien ser un atractiu turístic important.

Ara caldria que l’Ajuntament comprés l’edifici i finques circumdants per tal de lliurar als actuals propietaris de la responsabilitat de la seva conservació i iniciar la tasca de restauració per tal de posar en valor aquest recurs que com hem assenyalat pot ser cultural, didàctic i turístic. Així mateix, per a la restauració dels Banys Àrabs d’Artana seria important recuperar aquesta estructura que segurament constava de tres mòduls. Per aquesta finalitat seria de gran valor seleccionar materials, reconstruir les sales que falten imitant el més possible al mòdul que es conserva, però singularitzant l’estructura original.