Doña Carmen Martín i la seua filla, doña Carmen Alba, mestres

Doña Carmen Martín i la seua filla, doña Carmen Alba, mestres

En 2012, Jesús Benjamín Vilar Villalba (Jesús de Fermín) va publicar al programa de festes de Sant Joan un text sobre la mestra Carmen Martín i la seua filla, Carmen Alba Martín, amb tres fotos molt interessants. Era el resultat d’un procés de recerca en què va participar sa mare, Rosario Villalba Caraquitena (Rosarito Bastero) i familiars de les mestres. L’edició del text tenia errades en maquetació i faltaven els noms dels autors, mare i fill, de manera que el reprenem ací amb el format correcte i tal com es va escriure originalment.

És un dels pocs treballs que coneixem sobre la mestra que dona nom a l’escola d’Artana, i pensem que és una bona contribució a la memòria popular del nostre poble.

Des de 2012 hem pogut accedir a altres arxius, així que ací incloem unes notes per actualitzar el text de Rosario i Jesús.

Contingut

Carmen Martín Solsona, mestra nacional (Artanapèdia)

Carmen Marín, Directora de Enseñanza (Rosario Villalba Caraquitena i Jesús Benjamín Vilar Villalba)

Carmen Alba Martín una vida entregada a los demás

Carmen Martín Solsona, mestra nacional

Hem buscat en les hemeroteques digitals del Ministeri de Cultura i de la Biblioteca Nacional per vore què podíem esbrinar de doña Carmen. Hem pogut saber que va nàixer en algun lloc de la província de València el dissabte 13 de febrer de 1869 (Suplemento a La Escuela moderna. 26/4/1916).

En 1890 se la proposa per a Aldea de Negrón (un llogaret de Vallanca, al Racó d’Ademuz), amb un sou molt bàsic de 375 pesetes (El magisterio español: Revista General de la Enseñanza. 10 septiembre 1890). Té 21 anys, potser és la seua primera destinació.

En el concurs d’ascens de 1898 encara no té una destinació assignada (Gaceta de instrucción pública. 15/9/1898).

La primera menció que es fa a la seua estada en Artana és de 1911 (El magisterio español: Revista General de la Enseñanza – 16 mayo 1911), no sabem quant de temps portava ací.

Escalafón general provisional del magisterio primario, con arreglo a su situación en 1.º de enero de 1910
Escalafón parcial correspondiente a la categoría sexta Elemental de Maestra, con el haber anual de 825 pesetas.

Número del escalafón general. Número de orden en la categoría NOMBRE Y APELLIDOS, TÍTULO Y NOTA EDAD SERVICIOS PUEBLOS, PROVINCIAS Y NOTAS
En la categoría. En la enseñanza
Años. Meses. Días. Años. Meses. Días
2033 493 Carmen Martín Solsona…..S. 40 18 11 19 18 6 8 Artana (Castellón).

En 1917, estant en Artana, la premien pels seus serveis en l’àmbit educatiu (La Correspondencia de España: diario universal de noticias – 20 agosto 1917).

En 1924, doña Carmen ha deixat Artana i està en Mascarell (El magisterio español: Revista General de la Enseñanza – 10 Abril 1924). Pensem que no estaría en Artana més de 20 anys.

Es jubila en 1929, als 60 anys; pareix que està de mestra en Castelló (Las Provincias: diario de Valencia – 4 Abril 1929).

Carmen Marín, Directora de Enseñanza

Rosario Villalba Caraquitena
Jesús Benjamín Vilar Villalba

El matrimoni format per Joaquín Alba Segarra i Carmen Martín Solsona, retratats en l’última dècada del segle XIX.

Doña Carmen Martín darrere de la seua filla Marina i amb altres 37 alumnes. La foto és aproximadament de 1920, ella tenia al voltant de 50 anys. Rosario Villalba Caraquitena les va identificar a pràcticament totes, entre les quals estava la seua mare. El llistat per ordre no es va respectar a l’edició original, de manera que publiquem la relació de noms i esperem completar la identificació properament, amb l’ajuda de totes les nostres lectores i lectors.

(1) Teresa Ordenari
(2) Teresa Garrofa
(5) Doloretes de Suquiana
(6) Remedios Toribio
(7) Amparo Toribio
(8) Rosario Bastero
(9) Carmen de Molinera
(10) Marina Alba
(11) Doña Carmen Martín
(13) Teresa Villaret
(14) Doloretes de Cruz
(15) Trinidad de Blaio
(16) Aguedeta
(21) María Inés de Roquet
(28) Carmen de Malago
(29) Carmen de Panader
(30) Regina Racó
(36) Marí Gèp
(39) Pura els MoblesCarmen Molinera
Consuelo Cantos
Consuelo Vilavella
María Tadea
Primitiva
Pura Cames
Regina Catalina Rosario Catret
Rosario Molinero
Mercedes de Maduro
Dolores de Malaga
Dolores de Palanques
Teresa Catret Teresa Cortes
Teresa Pobila
Mercedes de Paleta
Trinidad Romana
Vicentica Seno

Doña Carmen Martín Solsona, llegó a la localidad de Artana, como maestra de la unidad de niñas hacia el año 1880.

Durante cuarenta años desempeñó su labor primero en una casa en la parte antigua del pueblo, y después en las distintas dependencias que se le fueron asignando. Dedicó toda su vida a la labor docente y a preparar a las jóvenes de su época para desempeñar sus tareas de madres y esposas en una zona rural, transmitiéndoles su extraordinaria habilidad en los bordados, de los cuales aún quedan ejemplares que con admiración sus dueños los lucen para eventos especiales.

Doña Carmen Martín Solsona contrajo matrimonio con Don Joaquín Alba Segarra y de esta unión nacieron cinco niñas y un niño. Tres de las niñas fallecieron al poco tiempo, quedando Carmen, Joaquín y Marina.

Don Joaquín Alba falleció el 16 de julio de 1925; su hija, Marina Alba, falleció el 11 de mayo de 1928, a la que su madre Doña Carmen dedicó una poesía, Doña Carmen falleció el 10 de noviembre de 1939 a los 70 años.

En 1956 se inauguró el Centro Escolar llevando su nombre “CARMEN MARTÍN”, por el entonces alcalde José Caraño.

Siempre se la ha recordado con gran admiración por su bondad y nobleza.

Carmen Alba Martín
una vida entregada a los demás

Doña Carmen Alba con su hermano Joaquín y un sobrino.

Los dos hijos de Doña Carmen Martín estudiaron Magisterio, pero Don Joaquín no ejerció, sino que entró a trabajar en el Ayuntamiento de Valencia de jefe de negociado. Doña Carmen Alba, como su madre, ejerció de maestra en la localidad de Massanassa (València) durante cuarenta años. Fue muy querida y recordada por su humanidad y cercanía a los demás. Durante las vacaciones de verano, se trasladaba a su emblemático y natal pueblo de Artana, donde vinieron varios años algunas de sus alumnas a las fiestas de San Juan Bautista. En casa de Doña Carmen, en Artana, siempre había gente. Se entregaba a los demás escribiendo cartas para pedir o agradecer algo. “Se han roto faroles del Cristo”… Siempre estaba ayudando. Otras veces, acompañaba a la gente de Artana de visita a médicos de Valencia: a D. Federico Pallardó, D. Enrique Llobet, etc.

Cuando alguien iba a hacer la mili, también pasaba a visitar a Doña Carmen en Valencia. Todas las mañanas en Artana pasaba a preguntar o a saludar a D. Juan Caballero, cuando hacía su tarea como médico. Siempre ayudaba a repasar deberes en el verano a gente de Artana. Su entrañable relación con Doña Claudia era más que amistad, casi como familia.

Doña Carmen Alba fue homenajeada en la localidad de Massanassa, por su entrega y cercanía a los demás. Pasaba con Angelita en su querido pueblo de Artana disfrutando de su jubilación, donde quiso ser enterrada. Falleció el 12 de marzo de 1968.

Deixa un comentari