Durant alguns anys, Jesús Vilar (Jesús de Fermín) va exercir de corresponsal de premsa i es va preocupar per escriure sobre diferents personatges d’Artana (hem publicat Doña Carmen Martín i la seua filla, doña Carmen Alba, mestres) o per fer xicotetes píndoles sobre aspectes culturals (vegeu El retaule de les espartineres de la font de la plaça Nova). Alguns d’estos textos es van publicar en programes de festes, sovint sense firma i amb errades de maquetació. Ara recuperem alguns textos per a que quede memòria de la vida quotidiana i les relacions socials al nostre poble en dècades precedents. Agraïm a Jesús la seua generositat desinteressada i el seu voluntariat cultural cap a Artana.

Comencem per Angelita Martínez, que estigué en amo amb Carmen Alba (la filla de doña Carmen Martín). Quan Carmen va morir, Angelita es va quedar en Artana, on brodava i ensenyava a brodar a moltes joves.

El segon personatge és Patrício Vilar Martí (1901-1961), seminarista, mestre d’escola, que va fer la guerra d’Àfrica i després va passar mitja vida com a professor en la província de Tarragona. Com ens recordava el nostre amic Óscar Pérez, Patricio Vilar formava part de la Joventut Valencianista d’Artana, el grup fundat al poble per Vicent Tomàs i Martí. Feien teatre en valencià i classes de llengua als anys 20, a més de participar en els Aplecs de Betxí. 

Per a l’ocasió hem fet una traducció al valencià dels textos originals, amb permís de l’autor.

Contingut

Les labors d’Angelita Martínez en Artana
L’artanenc Patricio Vilar i la seua docència en terres catalanes

Les labors d’Angelita Martínez en Artana

Jesús Vilar de Villalba

Ángela Martínez Serer, coneguda en Artana com “Angelita”, va estar amb doña Carmen Alba com a persona de confiança per atendre-la en tot. La consideraven una més de la família, i la seua dedicació cap a ella va estar sempre impregnada de molt d’afecte. Angelita era de València, nascuda en Alginet però criada al Grau de València en una família de classe alta. En morir els seus pares va començar a treballar com a brodadora en una important casa de València.

Angelita (de blanc) amb la família de Dª Carmen i uns amics en l’ermita en 1960.

Quan va conèixer a doña Carmen va entrar a treballar a sa casa, amb ella venia sempre a Artana, on va desenvolupar les seves qualitats de bona cuinera, preparant algun sopar o dinar en comunions quan es feien a casa o quan venia a Artana alguna personalitat. En morir doña Carmen, el març de 1968, es va quedar a viure en sa casa d’Artana, i va exercir la seva faceta de brodadora plenament. Tenia unes mans extraordinàries, i va ensenyar a brodar a moltes xiquertes i joves que amb ella es van fer el seu aixovar. Van aprendre a treballar amb ordre, disciplina i el gust per les coses ben fetes (els brodats estaven pel dret i el revés pràcticament iguals). També rebia encàrrecs per fer jocs de llit, manteleries, cobertors, etc., de manera que de la seva faena queden mostres que es poden vore a les provessons del Cristo o del Corpus, embellint els balcons dels carrers d’Artana. Era una persona servicial, i si qualsevol necessitava alguna cosa d’ella ho feia amb gust. Els anys que va viure a Artana es va integrar completament al poble, especialment amb el veïnat i familiars de doña Carmen; va fer molts amics i es va sentir com una artanenca més. Angelita va morir el 29 de juny de 1984 i està enterrada amb doña Carmen Alba.

L’artanenc Patricio Vilar i la seua docència en terres catalanes

Patricio Vilar Martí va nàixer en Artana el dia 11 d’agost de 1901, fill de Juan Vilar Pla i María Rosa Martí Vilar. Sent estudiant es va traslladar al seminari de Tortosa per a preparar la carrera eclesiàstica, però va acabar fent magisteri en l’Escola Normal de mestres de València, obtenint el títol de mestre l’any 1923.

Acabat de llicenciar, la seua destinació com a mestre interí va ser Fondeguilla, molt a prop d’Artana, on va exercir des del 1923 al 1924, moment en què se’l va reclutar per a la guerra d’Àfrica, que s’havia reactivat els últims mesos del 1924 [es poden vore algunes fotos a la Col·lecció dels Vilar ‘Caset’].

Va tornar al seu treball professional el 1927, sent nomenat per oposició mestre propietari al poblet d’Almarail (Sòria) on va estar fins a 1930. Este mateix any va prendre possessió a l’escola de Rocafort de Queralt (Tarragona), on va viure fins a 1946. Durant estos 16 anys va dixar una profunda empremta.

A Rocafort va conèixer Maria Rosanes Vinadé, que havia de ser la seva dona i era natural del veí poble de Sarral. El matrimoni es va celebrar a Sarral el 1932, del qual van nàixer tres fills: Patricio, María del Carmen i Pilar.

La vida a Rocafort girava al voltant de l’escola, la família vivia al pis superior del centre escolar, que encara es conserva.

Els estius tota la família es traslladava a Artana a passar les vacances de juliol i agost. El viatge era bastant pesat, ja que calia anar de Rocafort a Tarragona, fer nit i l’endemà agafar el tren fins a Nules en un recorregut de 10 a 12 hores. Allí estava esperant l’avi, Joan Vilar Pla, amb el carro, que els portava a tots al poble. L’estiu coincidia amb les festes de Santa Cristina i de Sant Joan, amb la fira i festa major. El 6 de març de 1933 es va celebrar al Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt un certamen cultural amb motiu de la fundació d’una “Biblioteca d’extensió escolar” amb ple total. Presidiren l’acte l’alcalde i altres autoritats. D’ell es va dir: “El maestro nacional D. Patricio Vilar, con elocuentes palabras hizo una serie de atinadas consideraciones relacionadas con las instituciones circun-escolares realzando el valor que tiene la biblioteca en el desenvolvimiento de los pueblos y en el avance de la cultura” (La Vanguardia 11-03-1933).

El dia 1 d’octubre de 1946 prenia possessió de l’Escola Unitària número 5 de Tarragona, on va estar fins a la jubilació, el dia 31 d’octubre del 1961. La jubilació forçosa li va ser concedida per un tema de salut després d’haver estat en actiu poc més de 34 anys.

Aquell mes d’octubre Patricio va emmalaltir, va morir a Tarragona i va ser enterrat al cementeri d’Artana.

Era un home molt obert, a qui li agradava anar al poble, al cafè, jugar la partideta amb els amics…

Va deixar un bon record en totes les persones que van tenir la sort de conèixer-lo.