Centaurea paui, un endemisme exclusiu de l’Espadà

Contingut

Una planta molt especial a la nostra zona

Característiques físiques

Hàbitat

Estat de conservació

Una petita referència al descobridor de la Centaurea paui

Ruta per veure la Centaurea paui en terme Artana

Bibliografia

Una planta molt especial a la nostra zona

El seu nom està dedicat al famós botànic de Sogorb, Carlos Pau Español, qui la va descobrir i descriure.
A diferència d’altres centaures que viuen en terreny calcari, aquesta prefereix terrenys àcids, com el rodeno.

Característiques físiques

Aspecte: És una planta herbàcia perenne, amb una base que es pot tornar un poc llenyosa.
Les Flors: El que més destaca és la seua inflorescència. Les flors són d’un color porpra o rosat intens molt viu. Estan envoltades per unes bràctees (unes fulles xicotetes davall de la flor) que tenen unes espines molt característiques, sovint acabades en una punta fosca.
Fulles: Són de color verd grisenc, sovint cobertes per un poc de pèl blanc que l’ajuda a protegir-se del sol i a no perdre aigua. Una adaptació perfecta al nostre clima.
Família: Asteràcies o cards. Al mon hi ha centenars de subespècies, al País Valencià unes 90. Per aquest motiu es necessita molts coneixements de botànica per a identificar-les correctament.

Il·lustració de Willkomm, H.M. (Filtered, cropped and uploaded by Philmarin, 2016, 10-01) – Illustrationes florae Hispaniae insularumque Balearium, vol. 2: t. 174, fig. A, 1892[1], Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=51975358

Hàbitat

Aquesta planta és una “supervivent” de les roques:

Fisurícola: Li agrada viure en les fissures de les roques de rodeno i en pedregars.
Resistència: Està acostumada a viure amb molt poca terra i molta insolació. A la Serra Espadà la podrem trobar en zones de penya-segats i racons on altres plantes no podrien arrelar. Però també la podem localitzar en clars de zones boscoses, en cultius abandonats i a la vora de camins i senders.

Estat de conservació

Actualment és bastant abundant, però al ser una planta que viu en un territori tan reduït, és molt vulnerable. Està protegida perquè qualsevol canvi en el seu hàbitat (incendis, urbanisme, pasturatge intensiu o recollida furtiva) podria fer-la desaparèixer per sempre.

Com pots veure en la imatge el més característic és:

El color: Eixe to porpra o rosat tan intens de les flors que ressalta moltíssim sobre els líquens multi cromàtics de les roques.
La forma: La base de la flor té unes escames anomenades bràctees, són com unes petites espines que li confereixen un aspecte robust.
L’entorn: La planta sol créixer directament entre les pedres o esquerdes de les roques on pareix impossible que puga medrar.
Com podem identificar-la: Les tres primeres imatges, fotografiades en terreny calcari, són d’un color verd més brillant i conserven flors a finals de desembre, en canvi l’última està en rodeno, les flors fa mesos que es van assecar, també les fulles tenen un color més blanquinós. Entenem que és aquesta la Centaurea paui, però insistim: com hi ha tantes subespècies es difícil la seva identificació.
És una planta preciosa i molt especial per a els que coneixem i estimem la Serra Espadà.

Recordem que estem front una espècie única al mon.

La Centaurea paui és molt exigent amb el lloc on viu; no creix a qualsevol paratge de la muntanya.

Terrenys de rodeno, igual que les sureres prefereixen el rodeno, a la Centaurea paui, a diferència de les altres centaures que estimen el sòl calcari, li agrada la roca àcida.
Terrenys Fisurícoles (escletxes), és un vegetal “especialista en parets”.

Prefereix viure en:

Escletxes de roques: Allà on hi ha un mínim de terra acumulada entre dues pedres.
Penya-segats: Les parets verticals són el seu refugi perfecte per evitar que les cabres i altres herbívors se la mengen fàcilment.

Solanes i llocs assolellats

Necessita molta llum. Per això, és més fàcil trobar-la en:

Vessants orientats al sud (solanes), on el sol colpeja amb força durant tot el dia.
Zones amb poca vegetació alta que li puga fer ombra. Ella vol ser la protagonista de la roca.

Poca competència

Prefereix llocs on altres plantes més grans no poden viure per falta de terra o excés de sol. És una planta colonitzadora d’entorns difícils i prefereix zones clares del bosc a la excessiva frondositat.

Per a veure la Centaurea paui en tota la seua esplendor, cal triar els mesos de primavera i principis d’estiu.

Maig i juny: Són els mesos indicats. És quan la planta trau la flor amb eixe color porpra tan viu que hem vist a les imatges. Si la primavera ha sigut plujosa, la floració pot ser espectacular a les nostres muntanyes.
A juliol: Encara es poden veure flors, però a mesura que arriba la calor forta de l’estiu, la planta comença a assecar-se per a protegir-se i conservar la seva mínima humitat.

Una norma important:

Cal recordar que és una planta protegida i molt rara. Com que és un endemisme, cada exemplar és vital:

No hi ha que tallar-la mai: Es marceix molt ràpidament fora del seu hàbitat i estarem impedint que solti les llavors per a l’any que ve.
Tan sols fotos: La millor manera de “portar-te-la” a casa és amb una bona fotografia.

Cal tenir en compte que a la Serra Espadà i a algunes zones pròximes, la Centaurea paui és un endemisme molt especial per ser l’únic lloc on viu en tot el mon, per això hem de respectar-la, protegir-la i valorar-la tal com mereix. Hem de considerar que és una joia botànica, i la seva presència li dona a les nostres muntanyes un valor molt exclusiu.

Una petita referència al descobridor de la Centaurea paui

Carles Pau, davant el seu herbari en 1920. Font, Vikipèdia.

Carlos Pau Español (1857-1937) no sols va ser el descobridor de la planta que porta el seu nom, sinó que és considerat un dels botànics més importants i singulars de la història d’Espanya.

Els trets més destacats de la seva figura

Era l’apotecari de Sogorb on va néixer i morir.

Es va formar com a farmacèutic a Barcelona i es va doctorar a Madrid. No obstant això, la seva veritable passió era la botànica “extra-acadèmica”.

A diferència d’altres científics de la seva època que treballaven en despatxos, ell era un herbolari incansable.

Es diu que va recórrer gairebé tota la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica recol·lectant plantes.

Va arribar a reunir un herbari monumental d’unes 82.000 mostres (plecs), que avui es conserva en el Jardí Botànic de Madrid.

El descobriment de la Centaurea paui

Curiosament, encara que la planta porta el seu nom, no li la va posar ell mateix (per modèstia científica). Va ser el seu col·lega, el botànic alemany Heinrich Willkomm qui la va descriure oficialment per a la ciència en 1892. Willkomm va decidir anomenar la Centaurea paui com a homenatge a Carlos Pau, qui l’havia recol·lectat a la Serra Espadà prop de Sogorb, adonant-se que era una cosa distinta al conegut fins llavors.

Un caràcter indomable

Carlos Pau era conegut pel seu rigor i la seva forta personalitat. Va ser un gran defensor de la “escola botànica valenciana i catalana” enfront del centralisme de Madrid d’aquella època.

Va publicar un famós fullet anomenat “Gazapos Botánicos”, on corregia amb molta ironia els errors que trobava en les obres dels directors del Jardí Botànic de Madrid.

Això li va portar alguns problemes acadèmics, però li va guanyar el respecte dels botànics internacionals més importants del seu temps (com Font Quer amb els qui mantenia una correspondència constant.

El seu llegat avui

En Sogorb està la Glorieta del Botànic Pau, un magnífic jardí dedicat a la seva memòria.

En el món de la ciència, el seu nom és tan rellevant que l’abreviatura “Pau” s’utilitza sempre que se cita una planta descrita per ell.

L’herbari de Pau és un tresor nacional que conté uns 82.000 plecs de plantes dipositats actualment al Jardí Botànic de Madrid.

Va crear una xarxa de ciència ciutadana amb farmacèutics, capellans de poble i altres persones interessades per la botànica que li enviaven mostres de plantes que ell identificava i guardava.

Va mantenint correspondència amb prop de 3.700 científics de tot el món.

Entre les seves obres destaquen: Notas Botánicas de la Flora Española, Nueva Contribución al Estudio de la Flora de Granada. També va ser director de la revista Cavallinesia.

Ruta per veure la Centaurea paui en terme Artana

A la primavera o principi d’estiu us proposem fer aquesta ruta de la Centaurea paui.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/artana-244534406

(La ruta la he iniciat des de ma casa, si comencem del Museu de la Mineria, lloc on solen començar la majoria d’excursions, la distància serà de 4,2 km.)