Josep Herrero Cabanyes —5 d’octubre de 2024

Situats a l’eixida del poble, un al camí que anava a Eslida i l’altre al que anava en direcció a la Plana, els dos abeuradors del poble eren un testimoni, ara desaparegut, del passat llaurador i ramader. Eren construïts amb pedra i morter on fluïa l’aigua permanentment a fi que estigués sempre neta. Era el lloc on els cavalls, ases i muls trobaven ocasió d’esmorteir la set, descansar un poc i alleugerir la calor en els durs dies d’estiu. També eren imprescindibles per a les dues dules de cabres que hi havia al poble i per als ramats d’ovelles, principalment a les dues raberes dels carnissers, els quals ocupaven permanentment el quart de davant. Encara n’hi havia un altre abeurador a la Caseta del Plano, antiga taberna desocupada abans de la Guerra Civil on es conserven les restes en un estat que seria fàcilment restaurable. Ací els carreters a mig camí entre La Plana i el poble, podien entrar al local mentre els animals apaivagaven la set gràcies a aquest abeurador nodrit per la fonteta del Plano. Aquest també era molt usat pels pastors, tan del quart d’Aigües Vives com el de les Mallades, els dos estaven pròxims. Malauradament la font actualment no raja degut a la sequera que patim des de fa uns anys i l’abeurador també ha desaparegut.

N’hi ha un altre, probablement el més antic, que es conserva en un estat acceptable però colgat per l’enruna de les obres del poble, que allí es dipositaren regularment durant molts anys; és al començament del camí de Benícola, en el petit tram abans de l’antic Molí del Pont, entrant a mà dreta, allí contra al barranc descarregaven els carros del sobrant de les obres de les cases. En eixa zona està el referit abeurador ja que antigament, l’actual camí de Benícola estava més baix, a nivell del pont vell, i descorria per sota del molí.

Aquests eren els abeuradors reconeguts com a tals, però indubtablement hi ha altres cursos d’aigua aprofitables tant per als animals domèstics com per a la fauna local.

Les nombroses sèquies de l’horta, el curs permanent del Barranc de Castro, aquest fins  que el van desviar per nodrir el poble d’aigua potable. Igualment el curs de la rambla en èpoques de pluja abundant, la Font de Santa Cristiana que sempre vesa aigua al llit de la rambla entre els dos assuts, les Fontetes de la Rambla i les clotxes baix de les Penyes Altes, eren aprofitables tot o gran part de l’any. També els antics clots del Pinar, que es van fer per gastar la terra als rajolars del pont, estaven quasi amb aigua permanent. Així mateix, en ocasions solien excavar clots en acudidors adequats que podien retenir l’aigua grans temporades.

Altres fonts importants són Fontanelles, amb una bassa adequada per beure els animals; Aigües Vives, on en la sequieta feien parades per retenir l’aigua, i el Pouet de Xautena on hi ha també dos abeuradors dalt a pocs metres de l’aigua.

En els anys 60 i 70 del segle passat es va augmentar considerablement el cultiu dels tarongers degut a la rendibilitat d’aquesta fruita destinada a l’exportació a Europa. Això va propiciar que s’obriren nous pous de reg a l’horta, fent baixar la capa freàtica; com a conseqüència es van secar algunes fonts, fent més complicat trobar aigua per abeurar els ramats d’ovelles.

La aleshores Germandat de Llauradors i Ramaders va fer front a aquesta mancança construint els abeuradors del Pouet de Xautena; al costat del Corral de Pere la Roja i José Racó a la Masaeta; al costat del Corral de Cortes al Pont; a la muntanyeta del Pinar situat al sud de l’horta del mateix nom; i a la Sanca prop dels corrals de la Solana.

Cal recordar que la referida Germandat obtenia quantiosos beneficis per la subhasta de les herbes quan els pastors aragonesos venien al nostre terme a hivernar. Tan sols tenim una data a hores d’ara, en 1985 el senyor Domingo Benages que venia de Mosqueruela, va pagar pel quart d’Aigües Vives 300.000 pts. per una temporada de pastura que anava des de l’1 de novembre, festa de Tots Sants, al dos de maig, festa de la Santa Creu. Si contem que hi havia 3 quarts més, un d’ells per als carnissers del poble que no ens consta que pagaren, creiem que era rentable fer aquestes obres que tampoc no serien tan costoses.

Unes consideracions finals que creiem d’interès: aquests abeuradors, la majoria secs excepte el de la Sanca, que té aigua de mala qualitat per no tenir els elements per a desaiguar, i el del Pinar que en conserva una poca, es podrien adequar i omplir-los d’aigua per a la fauna. També caldria comptar amb una cavitat a la rambla en front de les Penyes Altes, que pot retenir gran quantitat d’aigua durant quasi tot l’any, però caldria buidar la grava que l’ha emplenat. En una ocasió ja es va buidar gràcies al treball conjunt de l’Ajuntament i la Direcció del Parc; el resultat fou comptar amb gran quantitat d’aigua durant molt de temps, i amb el material extret es va poder fer l’excel·lent mirador actual de les Penyes Altes.

Som conscients que aquests elements no són obres arqueològicament de gran interès, però per la seva utilitat passada per a nodrir els ramats i ara per l’abundant fauna que ens envolta, creiem justificada la seva conservació i també donar-los una nova vida.

Per aquests motius caldria que l’Ajuntament, Cambra Agrària o la Societat de Caçadors feren les obres necessàries per aconseguir aquest objectiu tan humanitari i convenient per a la nostra tan preuada i rica biodiversitat.

Contingut

Pouet de Xautena
Abeurador de la Masaeta
Abeurador del pont
Abeurador del Pinar
Abeurador de la Sanca
Abeurador Antic del Camí de Benícola
Abeurador de la Caseta del Plano
Abeurador d’Aigües Vives
Abeurador de la Mina 800 (Una proposta)
Clots de les Penyes Altes, abeurador natural de la Rambla
Clotxa de la Serra Bandera
Conclusió
Informants

Pouet de Xautena

Planta: Ovalada.

Mesures: 7’77 X 6’47 m., impossible mesurar la fondària.

Coordenades: 39.916643, -0.271406.

Situació: Polígon 1, parcel·la 105.

Estat: Òptim, és un clotxó natural on naix l’aigua permanentment sense haver-se secat mai.

Propostes de millora: Mantenir-lo i cuidar-lo tal com està ara, considerant que és una font d’aigua neta per a beure les persones, manteniment de la fauna i cura dels ramats, cas d’haver-ne. També conservar els abeuradors, que estan en condicions òptimes.

Altres detalls: Dins té baladre, bova i altres plantes. A la dreta, mirant cap a l’aigua hi ha un abeurador ja ple de terra, creiem que fa molt de temps que no s’ha usat, i dalt un altre construït en 1968. Els dos per abeurar les ovelles. El de baix mesura 4’50 de llarg per 0’30 d’ample, el de dalt de llarg 5’60 per 0’45 m. d’ample, està en dos nivells. Aquests abeuradors es val construir per evitar que el ramat es precipités i els animals caiguessin a l’aigua, també per evitar la contaminació que causaria tanta quantitat d’animals; els pastors retenien el ramat amb el gos mentre ells portaven l’aigua amb poals.

Abeurador de la Masaeta

Planta: Rectangular.

Mesures: 15 m, de llarg en dos trams a diferent nivell, el del sud més baix de 7 m. i el del nord 8 m.,1’5 d’amplària, 0’45 m. de fondària.

Coordenades: 39.900213, -0.239954.

Situació: Polígon 4, parcel·la 9001, correspon a un camí i assegador.

Estat: Òptim, però sense aigua.

Propostes de millora: Mantenir-lo i cuidar-lo tal com està, però seria convenient netejar-lo i omplir-lo d’aigua.

Altres detalls: com hem dit, té dos trams a diferent altura. La base o llit està feta amb pedra, la part de dalt amb blocs de pòrtland. De 40 x 20 i 12 cm. de grossor i arrebossat del mateix material. Pren l’aigua del pou de Sant Vicent. Tots els abeuradors fets per la Germandat, excepte els de Xautena que considerem més antic, la seva fondària es igual: 0’45 m, el que ens fa pensar que foren construïts en la mateixa època i amb els mateixos operaris.

Abeurador del Pont

Planta: Rectangular.

Mesures: 13 de llarg, 1’45 d’amplària,  0’45 m. de fondària.

Coordenades: 39.891515, -0.248865.

Situació: Polígon 13, parcel·la 9001, correspon un  assegador.

Estat: Bo, però té una trencada a la part sud de poca importància i fàcilment reparable. Sense aigua.

Propostes de millora: Mantenir-lo i cuidar-lo reparant eixa petit desperfecte, i omplir-lo d’aigua.

Altres detalls: La base o llit està feta amb pedra, la part de dalt amb blocs de pòrtland. De 40 x 20 i 12 cm. de grossor i arrebossat del mateix material. Pren l’aigua de la potable del municipi, del tub que va al cementeri.

Abeurador del Pinar

Planta: Rectangular.

Mesures: 23 de llarg, 1’70 d’amplària,  0’45 m. de fondària.

Coordenades: 39.900722, -0.248979.

Situació: Polígon 5, parcel·la 429.

Estat: Òptim. Encara conserva una poca aigua.

Propostes de millora: Mantenir-lo, cuidar-lo i omplir-lo d’aigua.

Altres detalls: La base o llit està feta amb pedra, la part de dalt amb blocs de pòrtland. De 40 x 20 i 12 cm. de grossor i arrebossat del mateix material. Pren l’aigua del pou del Crist.

Abeurador de la Sanca

Planta: Rectangular.

Mesures: 12 de llarg, 1’25 d’amplària,  0’45 m. de fondària.

Coordenades: 39.846046, -0.261094.

Situació: Polígon 8, parcel·la 1.

Estat: Òptim. Amb aigua.

Propostes de millora: Mantenir-lo i cuidar-lo fent-li una eixida d’aigua adequada i netejar-lo abans de reomplir-lo, actualment per no tenir desguàs l’aigua està en mal estat.

Altres detalls: La base o llit està feta amb pedra, la part de dalt amb blocs de portland. De 40 x 20 i 12 cm. de grossor i arrebossat del mateix material. Pren l’aigua de la Comunitat de Regans.

Abeurador Antic del Camí de Benícola

Planta: Rectangular.

Mesures: No les sabem perquè actualment no és visible.

Coordenades: 39.892142, -0.249957.

Situació: Polígon 9, parcel·la 368, on està l’antic molí.

Estat: S’ignora.

Propostes de millora: descobrir-lo i restaurar-lo.

Altres detalls: Com hem explicat en un altre apartat, abans de fer el pont actual de la carretera n’hi havia un altre més baix que anava al poble i una derivació cap a l’horta de Benícola, on descorria per baix del referit molí. Precisament en eixa intersecció és on està l’abeurador ara colgat per molta enruna. Per on es va ara a la referida horta de Benícola no es podia passar per estar situada la bassa que alimentava al cub.

Abeurador de la Caseta del Plano

Planta: Rectangular.

Mesures: 7’50 m.

Coordenades: 39.896660, -0.227450.

Situació: Polígon 11, parcel·la 4.

Estat: irrecuperable.

Propostes de millora: No es preveuen.

Altres detalls: Les restes que hem vist són de l’abeurador més antic que està enfront de l’antiga taberna. Quan el trànsit es va fer més intens van haver de canviar-lo perquè els carros envaïen la calçada amb el consegüent perill d’accident, aleshores el van construir junt amb la font que l’alimentava un poc més avall, també a la dreta en direcció a La Plana. Ara està desaparegut.

Abeurador d’Aigües Vives

Planta: És una font natural que afortunadament encara raja. La sequieta és a la vegada abeurador.

Mesures: La bassa té 10 x 7 m., fonda 2 m. La sèquia des de la Font a la bassa té 30 m de llarga. Mesura 0’22 de fonda i 0’34 d’ampla, llit de pedra i morter. A cada tram presenta una mena de paradetes d’obra per tal que retingués suficient aigua per abeurar.

Coordenades: 39.887916, -0.221959.

Situació: Polígon 10, parcel·la 9015, corresponent a un assegador on està la Font. La sequieta està en una replaceta al costat del camí Polígon 10, parcel·la 268. L’altre assegador, que és el camí d’Aigües Vives, està al polígon 11, parcel·la 9001.

Estat: En òptimes condicions.

Propostes de millora: Tal vegada caldria netejar l’entorn de tant en tant.

Altres detalls: Està la bassa (polígon 10, parcel·la 269) en bon estat, així com la sequieta que desaigua en ella; aquesta va estar modificada probablement en la postguerra. També hi ha una casa desteulada però amb les parets sòlides (polígon 10, parcel·la 272, mesures 9×8, i 4 m. d’altura, tenia dos portes i una finestra alta, el que pareix demostrar que tenia dues altures) que en altre temps podria haver sigut una taberna, ara se li podria donar alguna utilitat.

Tenim una bonica sorpresa. En les parets apareixen com a mínim tres signes de Federo. Açò demostra que aquest ha sigut sempre un lloc de parada dels caminants que venien principalment de València i altres llocs passant per Nules i Vilavella en direcció a Artana i altres pobles de la Serra Espadà.

Abeurador de la Mina 800 (Una proposta)

Planta: Rectangular (Com a proposta).

Mesures: No es contemplen.

Coordenades: 39.874885, -0.250020.

Situació: Polígon 13, parcel·la 459.

Estat: En projecte.

Propostes de millora: Construir un abeurador per a la fauna al costat del dipòsit.

Altres detalls: Com anem explicant, a final dels anys 50 del segle passat es va assecar l’aigua del Barranc de Castro per desviar-la al poble, això va suposar un desastre mediambiental molt greu. Construir aquest punt d’aigua per a la fauna podria mitigar aquesta mancança que pateix la zona durant gran part de l’any.

Clots de les Penyes Altes, abeurador natural de la Rambla

Planta: irregular.

Mesures: 150 m. de llarg, la zona més ampla té entre 6 ó 7 m. quan hi ha més aigua.

Coordenades: 39.921593, -0.247728, on està el clot més gran.

Situació: Polígon 2, parcel·la 9003, corresponent a la rambla.

Estat: La clotxa més gran està coberta de grava.

Propostes de millora: Buidar la cavitat de la grava que la fa inservible com a contenidor d’aigua. Ajudaria molt a la rica fauna de la zona.

Altres detalls: Aquests clots estan sobre una roca primària molt dura i impermeable del període pèrmic. La seva presència és un atractiu més de l’interessant paratge de les Penyes Altes.

Clotxa de la Serra Bandera

Planta: Romboide amb algunes irregularitats.

Mesures: 3’23 X 2’15, 0’60 de fondària. Al sud de la principal n’hi ha dues menudes, una mesura 0’55 X 0’40, l’altra és encara més reduïda.

Coordenades: 39.885969, -0.235344.

Situació: Polígon 10, parcel·la 316.

Conservació: Està en òptimes condicions gràcies a l’obra de reparació que ha fet José Rico Serrano.

Recomanacions: Conservar-lo tal com està ara, netejant la basseta quan sigui convenient.

Altre detalls: És una construcció relativament recent obrada amb pòrtland, no té un gran valor patrimonial però pot servir per a beure els animals.

Conclusió

Podríem citar molts exemples de com robem els recursos de tots els sers que ens envolten en benefici propi. Ací a Artana i en el que respecta a l’aigua, a finals dels anys 50 del segle passat, en instal·lar l’aigua potable vam deixar sec gran part de l’any tot un barranc. Alguna persona o institució va pensar que eixa mancança suposava la desaparició de milers de sers? Es va considerar que tot curs permanent d’aigua ha de conservar un cabdal ecològic?

En els anys 60 i 70 també del passat segle, es va augmentar considerablement l’extracció d’aigua subterrània per al reg, la conseqüència fou la seca de gran part de les fonts del terme. S’ha fet algun estudi del que va suposar aquesta acció per a la fauna local?

Per a que aquestes operacions tan pernicioses com inconscients no es repeteixin, demanem un canvi de mentalitat en favor dels animals que ens envolten. En aquest cas concret seria nodrir-los d’aigua, principalment ara que patim una greu sequera de la que no veiem final, utilitzant els abeuradors buits que tenim, tant els naturals com els construïts.

Aquestes accions protectores anirien en el nostre benefici, ja que ens interessa una biodiversitat rica en espècies i individus, però també és una qüestió de justícia. Els humans sovint actuem egoistament com si estiguéssim sols però no es així: compartim la terra, la mar i l’aire amb altres sers amb igual dret que nosaltres. Per això tenim l’obligació moral de fer justícia facilitant l’existència als altres germans nostres que comparteixen amb nosaltres la vida. Si no ho fem així, cada vegada estarem més sols, serem més pobres, tindrem més patiment i serem més vulnerables.

Informants

Aquestes persones són els nostres informants, als que donem les nostres més sinceres gràcies.

Cañada Silvestre, Raul
Herrero Silvestre, Vicent
Martí Traver, Patricio
Peris Llidó, Blai
Pons Monjo, Empar
Sales Catret, Francisco
Silvestre Villalba, José
Vilar Gallart, José Juan
Vilar Herrero, Vicent