(PÀGINA EN CONSTRUCCIÓ -actualitzada 21-9-2024)

Josep Herrero, amb la col·laboració de José Rico “Seba” i altres complicitats, s’estan fent càrrec de la catalogació, geolocalització, fotos i altres detalls de les nombroses fonts del terme, els aljubs o clotxons i altres infraestructures de l’aigua (que inclouen algunes grans sorpreses). De nou, com en el cas dels corrals i dels colmenars, és un treball monumental fet amb generositat, per estima al poble, que els hem d’agrair moltíssim. El seu, com els d’aquells que netegen i senyalitzen sendes o de qui descriu els itineraris en una guia, és un treball impagable, que no es podria valorar amb diners. Amb el seu treball ens proveeixen d’un patrimoni impressionant, d’una riquesa singular que a poc a poc va ocupant el lloc que mereix. Si la primera publicació es va fer el 6 de març de 2023, a 3 de setembre de 2025 el catàleg provisional compta ja amb 44 elements.

Una vegada més ens dolem de que les institucions que haurien de ser capdavanteres en tot este procés, tant en els àmbits local, provincial, autonòmic, estatal o superior, o en el pròpiament acadèmic, estiguen desaparegudes en estos treballs. És vergonyós i és indigne d’una societat avançada. Ens dolem d’esta absència, però a la vegada ens felicitem per gaudir d’este capital humà tan generós, sensible, creatiu i capaç, que suposa la major riquesa del nostre poble.

A continuació teniu el mapa de localització dels distints elements, l’índex, un text introductori de José Rico, “Seba”, i les 22 primeres fitxes.

En este mapa podeu vore les fonts amb una icona blava i els aljubs, clotxons i altres dipòsits d’aigua ubicats amb un signe moradet. És interessant com, en posar-los sobre un mapa, es pot observar una lògica en les afloracions d’aigua.

Contingut

Les fonts i els aljubs d’Artana (José Rico, ‘Seba’)
1 Aljub de la Ràpita
2 Aljub del Collao
3 Aljub del Coll de Betxí
4 Aljub del Pinar
5 Aljub del Pla de Marco
6 Clotxó de Pau
7 Clotxó de Xurra
8 Clotxó de la Caseta del Tio Xoto
9 Pouet de Xautena
10 Clotxó de Xanquet
11 Aljub del Castell 1 (zona de la Torre Mudèjar)
12 aljub Castell 2 (zona del Palau)
13 aljub Castell 3 (Zona del Baluard sud-est)
14 Font de la Mina 800
15 Galeria de l’Aigua
16 Font de Santa Cristina
17 Cisterna de la Mesquita
18 Banys Àrabs del Mig de l’Horta
19 Galeria de la Sanca
20 Font de la Solana
21 Fonteta de la Llàgrima
22 Fontetes de la Rambla
23Font de Jorba
24 Clotxó del Rajoler
25 Font de la Figuera
26 Font de la Granja
27 La Font de Fontanelles
28 Font del Plano
29 Font de Carbonero
30 Font d’aigües Vives
31 Clotxó de la Gorreta
32 Clotxó de la Masaeta
33 Font de la Canaleta
34 Aljub del Carrascal
35 Font del Bou
36 Clotxó del Raconet
37 Pouet de Naps
38 Aljub de la finca de Pero
39 Aljub dels Collaos
40 Aljub de la Ferreria
41 Clotxó de Granell
42 Aljub de Popi
43 Aljub de la Serra Creu (situat en la finca de Marco)
44 Aljub del Racó, prop del barranc de la Fonteta Malago

Clotxons, fonts, aljubs i clotxes

José Rico (Seba)

Estes construccions o accidents geogràfics des de fa ja tems han estat mol abandonats, però en alguna època eren d’una utilitat imperiosa ja que estaven relacionades en l’aigua. En el poble no n’hi havia i quan eixien a treballar al camp es valien d’eixes construccions per a beure i per a cuinar.

Va ser en l’any 1912 quan la van portar al poble, fent les tres primeres fonts: la del Pla, la Foia i la de l’Ajuntament.

Anem a fer un repàs a totes les construccions, fent un xicotet homenatge en forma de recordatori.

Primer farem un repàs als clotxons, que estaven repartits pel terme -per regla general apartats de les fonts, ja que a on hi havien fonts no feien falta clotxons.

Clotxó del Pla de Marco, restaurat per Seba fill, està en bon ús.

El de Vicente Marco està dalt de la Senda el Raio, mirant al poble, en bon ús. Este el va fer ell, d’ahí li ve el nom.

Clotxó Pau, en la senda que va al Puntal, restaurat. Allí han plantat un gerani que té més de 100 anys, ja que estava en la casa del Minero en la Solana la Mina. El cuiden Nieves Sánchez, la perruquera, i Teresa Navarro, la dona de Benjamín de Chesa.

El de Xurra, està pujant a la Serra, restaurat.

El del Collaet de Betxí, en bon ús.

En la Masaeta el clotxó de Cocous es manté bé.

El del Collao, restaurat. Està, quan estàs dalt del Collao a mà esquera, a 200 metros.

El de la Gorreta, restaurat i en molt bon estat.

El de Porra té falta de mans.

El de la Caseta del Tio Xoto, en bon ús.

Al dels Collaos li falta alguna reforma.

El de la Ferreria necessita un repàs.

El de la Ràpita és el més ben conservat, ja que sempre té aigua.

Tots estos que s’han anomenat han estat restaurats de forma altruista pel grup de senderistes d’Artana, encara que necessiten una conservació més a sovint, sobretot en el got i en l’acudidor d’aigües.

Clotxó Cabedo, dalt de la Serra.

El de Ríos està bé però tapat de malea.

El de Lara, en el llom del mateix nom.

El de l’Àngel.

El del Basso.

El del Racó.

El de Càrpio.

El del Cuco.

El del Ribassot.

Estos són mals de trobar perquè l’entorn està tot perdut.

El del Collaet de Parrús, el del Carrascal i el de les Penyes Altes, arruïnats totalment.

Després n’hi ha un en el Fondo, prop de la Urbanització; està dins d’un ribàs i està nou, era del Tio Rajoler.

El de Ramon del Xoto en l’Ombria té falta de mans.

El de Xanquet també necessita mà d’obra.

També n’hi havia un a la Portaora, que donava molt de servei quan es transformaven finques.

Entre la ratlla d’Artana i Tales està molt ben conservat el Clotxó el Carro.

Pels anys 60 en feren un en el Pinar, en construcció d’obra nova, pràcticament no es va gastar, encara està allí i en bon estat.

Tots el clotxons del terme en una època van quedar fora de servei perquè va haver algun “lumbrera” a qui li donaven molta pena els animal que considerava “alimanya” i no va tindre més idea que ficar estricnina per la muntanya per a matar-la. Al menjar-se-la s’enverinaven i quan anaven a beure caïen dins i contaminaven l’aigua, No sols va morir l’alimanya que els donava pena sinó que també ho feren conill perdius, inclús gossos dels lumbreres de torn. Eixe motiu va ser el que va propiciar el final dels clotxons.

Encara podem trobar alguna inscripció d’aquell temps en que eren habituals aquestes males pràctiques. La primera inscripció es de la caseta d’Aigües Vives, la segon del corral de la Villara.

En alguna època en els baixos de l’Ombria havien moltes fonts que donaven molt bon servei al poble, però la mà de l’home ha fet que moltes d’elles desaparegueren. Per un costat fent pous, i entre això i que plou menys el nivell freàtic està més fondo, per altre costat se n’han canalitzat algunes que d’ixa manera han perjudicat a moltes, com per exemple la Font de la Valdriana, que se l’ha apropiat una empresa privada, arruïnant a la Font de la Canaleta i la de la Granja. Sé que és veritat que ha donat aigua a l’ermita, però no és el mateix, l’aigua ha d’estar en la seua font de tota la vida.

Després estava la Font de la Figuera, que al canalitzar-la per a portar l’aigua al poble també va desaparèixer -ací va passar un cas molt curiós, perquè va estar molts anys sense aigua, però al posar aixetes regulables, com sobrava aigua va tornar a tindre’n.

Després quan l’any 1955-56 van portar l’aigua potable, al passar uns anys van mesclar esta amb la de la Font del Ferro, i ja definitivament va desaparèixer. Si es volguera es podria posar una aixeta regulable com està en la galeria de la 800, perquè hi ha bastant de cabdal, i a llevar-la a tot hora.

Amb tot açò només es vol donar facilitats als que van per la muntanya gaudint d’este meravellós entorn que tenim. Nosaltres el natius tenim l’obligació moral de conservar-lo y d’eixa manera ens sentirem orgullosos a l’escoltar als visitants: “Es un plaer caminar per este terme”.

La de la Font del Ferro ha segut una de les més fidels i de més caudal, segons la història els romans ja feien ús de ella, és per eixa raó que la canalitzaren per abastir al poble, i es quedaren seques la Font de la Xorba i la de la Marjaleta.

La Font de la Solana només té aigua quan plou molt, i dura poc; seria convenient fer un poc de neteja en el seu naixement.

Han desaparegut per complet les Fontetes de la Rambla, només fan senyal de vida als grans temporals. D’igual manera ha desaparegut la de la Caseta el Plano; esta era tan segura que fins i tot van fer una casa de apeadero i un abeurador per als animals, després la posaren en un àrea de descans, però al transformar finques per dalt d’ella va desaparèixer i ningú va tindre interès per veure què havia passat. En este poble això sols ocórrer. Però amb poca faena tornaria a tindre aigua, ja que el seu naixement sempre en té.

Fonts que tenen aigua tot l’any? Estan la de l’Ermita, que es gasta per a ús agrícola; la de Fontanelles, i la d’Aigües Vives, estes dos estan completament deixades de la mà.

Hi ha una fonteta en direcció al Puntal, dins d’una coveta que també en té: es diu Fonteta del Gos, i un altra dins de la mina del Cavall que li diuen la Teuleta. La Fonteta Carbonero està anant a Aigües Vives, i amb poca faena tindria aigua. La Fonteta Seba darrere de la Quadra. La Fonteta la Blanca està en Xautena, al costat del barranc que ve del terme de Veo, segons ens conta Vicent Serra Herrero, es situava en la paret d’un ribàs i al solsir-se aquest va desapareixer. Dalt del naixement de la Font de la Solana està la Fonteta Gota a Gota. La Fonteta Margalida, la de Villaret, la de Pallasa, la Font del Bruc, la de la Caballera, la Fonteta Malago, la del Crill, la del Plantiu… Totes estes estan completament seques.

Totes les fonts de les que hem dit que no tenen aigua, quan hi ha un gran temporal tornen a tindre’n, però l’aguanten poc més del que dura la pluja.

Una font que eix aleshores és la Font del Bou. Està en l’Artiga, però només apareix quan baixa ramblada, i és per ixa raó que la majoria del poble la desconeix, perquè quan està en marxa no es pot passar, i quan es pot la font ja està seca.

Després estan els aljubs. Són uns clotxons de terra que per regla general tenen aigua pròpia, com el Poet de Naps dalt de la Senda del Raio; el Poet de Xautena; dalt de l’Ombria està el Clotxó de l’Agut, que  es de terra; en les Penyes Altes el Polaco ja al terme d’Onda. En la falda de la muntanya davant del poble els tolls d’Aigua Negra.

En la Gorreta hi ha un toll que porta el mateix nom.

En el Morró de Xautena a vora camí es feia un xicotet assut que ara al fer allí un mur l’han tapat.

Damunt mateix de l’Ombria està el Clot de Blai, que segons diuen el va produir una bomba quan la guerra, i este també té aigua a vegades.

També estan les clotxes, estes són còncaves i estan en la pedra viva, que quasi sempre tenen aigua, només la perden per l’evaporació i per la que beuen els animals, però a poc que ploga pel seu natural s’omplin.

Davant de les Penyes Altes es formaven en pedra viva uns tolls molt grans en què es criaven fins a peixos, però els residus de la pedrera els ha arruïnat, sense que ningú diga res, i va un pobre diablo i tira un cabàs d’enruna  a la Rambla i el denuncien.

Estan les Clotxes de Rufo, en la Senda de les Cerveretes; les de Quirra davant mateixa del poble en plena Ombria; les Clotxes o Pantanet de Valero en el Racó de Xautena; clotxes de Parranda, les del Barranc de Betxí, les del Collaet de Parrús.

Tot açò que ací hem anomenat, en alguna època donava un gran servei als ciutadans, perquè tots depenien molt de l’aigua, i ixes construccions o accidents geogràfics els donaven la solució.

Com es pot vore, en este poble no hem tingut mai un riu perenne en aigua, però la gent sabia buscar-se la vida, inclús tenien els seus tolls per a la higiene personal, es deien: el Clotxonet i el Clotxó de la Villara. Estaven i estan en el Barranc de Castro, encara que en l’actualitat estan tapats de malea. Si es proposara i es netejara des del Polígon a la Mina 800 es trobarien una quantitat enorme de tolls, ja que a eixe barranc l’aigua no li falta i seria una de les rutes més agradables de l’entorn, i al mateix temps serviria per a que les aus tingueren sempre aigua, d’eixa manera es quedarien a niar per l’entorn.

Tots estos suggeriments i propostes són viables, i per a un poble com Artana només seria voler, perquè a dia d’ara hi ha moltes ajudes per a fomentar el turisme rural.

1 Aljub de la Ràpita

Planta: Rectangular.

Mesures: En metres, 3 de llarg x 1’80 d’ample.

Coordenades: 39.913896, -0.237941.

Situació: Polígon 2, parcel·la 474. Al costat de l’assegador polígon 2, parcel·la 9014.

Estat: Ben conservat i completament ple d’aigua.

Altres detalls: Està a la vora del de la senda que va de la Ràpita a les Penyes Altes, per tant té condicions per a ser visitat i servir-se d’aigua.

Propostes de millora: Caldria desmalear un poc els voltants i posar unes lloses que falten a la coberta.

Fotos de Pilar Cabanyes.

2 Aljub del Collao

Planta: Rectangular, però el cantons estan arrodonits.

Mesures: En metres, 4 de llarg x 3’10 ample, 1’70 de fondària.

Coordenades: 39.901001, -0.209566.// 39.900033, -0.209582

Situació: Polígon 4, parcel·la 327.

Estat: Ben conservat però sense aigua perquè l’acudidor està tapat.

Altres detalls: Està a la vora del camí pel que té condicions per a ser visitat amb molta facilitat. Dalt del llindar hi ha una inscripció incompleta, posa una data que suposem era 1931.

Propostes de millora: Caldria netejar l’acudidor per a que entre més aigua i també desmalear un poc els voltants per a que fora més visible. La garrofera, de la que en una versió anterior d’este document recomanàvem tallar les branques que cobrien tota la construcció, ha sigut podada, amb permís del propietari, per José Vilar Andrés.

3 Aljub del Coll de Betxí

Planta: Rectangular.

Mesures: En metres, 4’40 de llarg x 2’90 ample.

Coordenades: 39.90315, -0.23468.

Situació: Polígon 3, parcel·la 85.

Estat: Ben conservat i amb aigua.

Altres detalls: Està a la vora del camí pel que té condicions per a ser visitat amb molta comoditat.

Dins està la data de construcció: “Octubre de 1936”, en els primers mesos de la Guerra Civil. Molts dels clotxons del terme estan fets en esta data (i solen portar esta mateixa inscripció) i tenen les mateixes característiques, perquè es va donar jornals a gent aturada per a fer este tipus de treball. Tal com ens contava Clemente cap a 1990, se’n farien almenys huit: Clotxó dels Collaos, Clotxó del Carrascal, Clotxó de la Gorreta, Clotxó del Raconet, Clotxó de la Penya Migdia, Clotxó del Pla de Marco, Clotxó del Collaet de Betxí i Clotxó de la Ferreria.

Una altra inscripció al mateix clotxó indica que es va reparar en 1975, sent president de la Germandat Blas Álvaro, i guàrdia de camp José Gómez. També consta el nom dels obrers de la reparació: José Redó i Juan Muchola (Colàs).

Propostes de millora: Caldria netejar l’acudidor per a que entrara més aigua i també desmalear un poc els voltants per a que fora més visible.

4 Aljub del Pinar

Planta: Rectangular.

Mesures: Llarg 3’40, ample 2’18, fondària fins al nivell de terra 0’90, però se suposa que és més fons, perquè està brut.

Coordenades: 39.899523, -0.246547.

Situació: Polígon 5, parcel·la 355.

Estat: Relativament ben conservat i amb aigua. Es de la postguerra, probablement dels anys 60 del segle XX.

Altres detalls: Està a la vora del camí pel que té condicions per a ser visitat fàcilment. Dalt del llindar de la porta conserva les restes d’una inscripció que encara es pot llegir: “de lab”, suposem diria: Hermandad de Labradores y Ganaderos. Està fet amb rajola i presenta volta rodona o de canó. El van fer per substituir un altre que estava pel mateix camí de la Mineta al centre de l’horta del Pinar; al portar l’aigua potable al poble, a aquesta horta van conduir els desaigües i van fer inviable el seu ús per a beure.

Propostes de millora: Caldria reparar la porta i emblanquinar-lo com estava abans, també hi havia una fonteta ara desapareguda . L’acudidor té prou vegetació però com manté suficient capacitat per replegar l’aigua convé no tocar-lo, així s’eviten les impureses i l’erosió.

 5 Aljub del Pla de Marco

Planta: Rectangular.

Mesures: En metres, 3’50 de llarg x 2’50 ample i 1’50 de fondària fins nivell de terra.

Coordenades: 39.892600, -0.271963.

Situació: Polígon 7, parcel·la 110. Al costat està l’assegador, polígon 7, parcel·la 9005.

Estat: Ben conservat i amb aigua. L’any 2020 José Rico Blasco i José Rico Serrano el van restaurar i van netejar l’acudidor.

Altres detalls: Està a la vora la senda pel que té condicions per a ser visitat amb molta comoditat. El restaurador va posar un tronc dins per fer més fàcil la sortida cas de caure algun animal.

També persones presumptament poc acurades han tirat pedres de petites dimensions al dipòsit.

Propostes de millora: Caldria  posar unes lloses a la coberta per tapar-lo completament.

6 Clotxó de Pau

Planta: Circular en forma cònica.

Mesures: En metres, 4 de diàmetre al nivell de l’entrador de l’aigua. Porta 0’85 X 0’55 m., grossor de la paret a nivell de la porta 0’90 m., fondària a nivell del sol 0’85 m.

Coordenades: 39.888300, -0.253936.

Situació: Polígon 13, parcel·la 440. Al costat hi han dos assegadors que allí conflueixen, polígon 7, parcel·les 9008 i 9013.

Estat: Ben conservat però amb poca aigua. Va ser restaurat l’any 2022 per l’exemplar grup senderista d’Artana.

Altres detalls: Està a la vora la senda pel que té condicions per a ser visitat amb molta comoditat.

Propostes de millora: La brigada del Parc va tenir la deferència d’eliminar uns arbres pròxims que colaven les rels al dipòsit, posteriorment van posar ciment per evitar fugues però encara pareix que perd aigua, actualment en queda molt poca.

7 Clotxó de Xurra

Planta: Circular en forma de túmul coronat per un altre més petit que pareix coincidir en amplària amb el pouet interior. La construcció és de pedra seca com passa amb tots els altres aljubs, excepte el del Pinar, que com s’ha indicat és de rajola i pòrtland.

Mesures: En metres, altura 1’90, diàmetre al nivell de terra en la part més alta 2’90, fondària a nivell de terra de la porta 0’90, grossor de la paret a nivell de la porta 0’60, la porta mesura 0’75 d’altura x 0’70 d’amplària.

Coordenades: 39.880500, -0.244405.

Situació: Polígon 13, parcel·la 231. Al costat hi ha un assegador, polígon 7, parcel·la 9020.

Estat: Nivell de conservació òptim i amb aigua.

Altres detalls: Està a la vora la senda pel que té condicions per a accedir al lloc sense problemes. El pouet interior és completament rodó i pareix excavat sobre la roca, les parets interiors tenen una excel·lent fàbrica. L’acudidor ve pel camí de dalt, de manera que l’aigua entra per la mateixa porta. El paratge és interessant.

Propostes de millora: Tallar algun pi que en el futur pot perjudicar la construcció.

8 Clotxó de la Caseta del Tio Xoto

Planta: Ovalada i aplanada per dalt.

Mesures: 2’50 X 2’15, fondària 1’10 a nivell de la part baixa de la porta. La porta mesura 1 m. d’altura per 0’50 d’amplària.

Coordenades: 39.909263, -0.248639.

Situació: Polígon 6, parcel·la 79.

Estat: Ben conservat però sense aigua perquè l’acudidor està tapat.

Altres detalls: , amb caseta preciosa del conjunt.

Propostes de millora: Simplement mantenir aquest conjunt ben restaurat en el seu moment, tal com està.

Altres detalls: olt visitat perquè forma part de la finca del Tio Xoto i del conjunt de la casa de pedra en sec. Està en el camí de pas a les Penyes Altes. Té una vorera de lloses al voltant de l’aljub.

9 Pouet de Xautena

Planta: Ovalada.

Mesures: 7’77 X 6’47 m., impossible mesurar la fondària.

Coordenades: 39.916643, -0.271406.

Situació: Polígon 1, parcel·la 105.

Estat: Òptim, és un clotxó natural on naix l’aigua permanentment sense haver-se secat mai.

Propostes de millora: Mantenir-lo i cuidar-lo tal com està ara, considerant que és una font d’aigua neta per beure les persones, manteniment de la fauna i cura dels ramats, cas d’haver-ne.

Altres detalls: Dins té baladre, bova i altres plantes. A la dreta, mirant cap a l’aigua hi ha un abeurador ja ple de terra, creiem que fa molt de temps que no s’ha usat, i dalt un altre construït en 1968. Els dos per abeurar les ovelles. El de baix mesura 4’50 de llarg per 0’30 d’ample, el de dalt de llarg 5’60 per 0’45 m. d’ample, està en dos nivells.

10 Clotxó de Xanquet

Planta: Rectangular.

Mesures: Ample 2’47 m, llarg 3’38, fondària a nivell de la terra 1’40, porta 1 m dalt x 0’60 d’ample. Ample de la paret a nivell de la porta 0’70 m.

Coordenades: 39.910, -0.269

Situació: Polígon 6, parcel·la 557.

Estat: Està bastant ben conservat però no te aigua degut a estar l’acudidor embossat. Dins al fons s’ha després la lluïda; presenta tres escalons per a baixar. L’exterior està emblanquinat.

Propostes de millora: Netejar els voltants per fer-lo més visible i accessible; netejar l’acudidor i lluir l’interior desfet. Igualment caldria posar una llosa a dalt per a que es quede completament cobert.

Altres detalls: Està al costat del camí de Xautena a Xanquet i senda que va a la Solana de Xanquet. Molt visible si es desbrossa i fàcilment visitable.

Restaurat en 1975 per Clemente, Colàs i Redó.

11 Aljub del Castell 1 (zona de la Torre Mudèjar)

Planta: Octogonal, baix de la torre mudèjar enderrocada.

Mesures: 9’50 de diàmetre.

Coordenades: 39.894579, -0.258032.

Situació: Polígon 9, parcel·la 495.

Estat: En òptimes condicions amb aigua permanent.

Propostes de millora: Netejar pedres i altres elements que hi ha dins de la cisterna i cuidar-la per tal que no es degradi.

Altres detalls: Com forma part del conjunt del Castell cal seguir les recomanacions dels arqueòlegs.

12 Aljub Castell 2 (zona del Palau)

Planta: Rectangular.Mesures: 10’16 X 7’47 m.

Coordenades: 39.894455, -0.257658.

Situació: Polígon 9, parcel·la 495 i 498.

Estat: El que és la cisterna està en bon estat i en condicions de tenir aigua, el problema el tenim en els acudidors col·lapsats.

Propostes de millora: El que recomanen els arqueòlegs.

Altres detalls: Indubtablement és el més gran de la fortalesa.

13 Aljub Castell 3 (Zona del Baluard sud-est)

Planta: Rectangular.

Mesures: Llarg 10’80, ample 5’30 m.

Coordenades: 39.89435, -0.25757

Situació: Polígon 9, parcel·la 498.

Estat: La coberta està assolada i l’interior estava cobert de pedres i enruna, ara afortunadament l’han netejat.

Propostes de millora: Com en els altres, al estar dins la fortalesa, el que recomanen els arqueòlegs.

Altres detalls: Aquesta part de la fortificació va passar de baluard de defensa a cisterna tal com es pot veure en l’interior i en la part de fora on hi ha antigues espilleres tapades.

14 Font de la Mina 800

Planta: El dipòsit de l’aigua és rectangular. La mina és una galeria tapada.

Mesures: 10 x 9 m.

Coordenades: 39.874471, -0.249841.

Situació: Polígon 13, parcel·la 459. Al costat està l’assegador polígon 13, parcel·la 9006.

Estat: En bones condicions per ser una instal·lació totalment operativa que serveix per a l’aigua potable del poble.

Propostes de millora: No es contemplen.

Altres detalls: És un lloc que podria aprofitar-se com a lloc de berenars i esbarjo.

15 Galeria de l’Aigua

Planta: Rectangular en les construccions, ja prou deteriorades.

Mesures: 9 X 4 m.

Coordenades: 39.871187, -0.252894.

Situació: 13 Polígon, parcel·la 470 i 473.

Estat: Bastant descuidat.

Propostes de millora: Podrien restaurar-se les figures metàl·liques que es van posar i cuidar un poc l’entorn.

Altres detalls: S’anomena “Galeria de l’Aigua” per ser la Font del Ferro de tota la vida, però en els anys 60 del segle passat, quan es va obrir la Galeria 800 més baixa, l’aigua es va desviar a aquesta boca de mina.

16 Font de Santa Cristina

Planta: Circular.

Mesures: 2’30 de diàmetre per la part de dins, les parets del voltant són de 0’80, la part de fora, la dels escalons és semicircular, el radi és de 2’20. Tot el conjunt de la font té uns 13 m.

Coordenades: 39.882048, -0.276827.

Situació: Polígon 7, parcel·la 298. Ocupa tot el conjunt de  l’Ermita.

Estat: Situació òptima per ser un lloc emblemàtic d’Artana com és l’Ermita de Santa Cristina amb la font més cabalosa que rega pràcticament quasi tota l’horta antiga.

Propostes de millora: Es podria aprofitar més com a lloc d’esbarjo el cabdal d’aigua entre els dos assuts. Hi ha presentat a l’Ajuntament un projecte per dotar de barquetes per passejar en aquest indret.

Altres detalls: Degut a la sequera i als nombrosos pous per al reg i per a Orotana que s’han fet en els darrers temps, el nivell freàtic ha baixat i ara la font neix més avall, quasi a l’altura de la Rambla, deixant de sortir per la font tradicional que tan sols raja en els grans temporals i per pocs dies.

Com hem indicat, la font naix per baix el primer assut i manté una làmina d’aigua de 80 metres de llarg per uns 10 d’ample que arriba al segon assut. Aquest espai podria ser aprofitat per a fer algun esport d’aigua tal com hem proposat a l’Ajuntament.

Caldria fer alguna petita restauració al conjunt, netejar la brutícia acumulada i emblanquinar-ho com sempre s’ha fet.

Cal ressenyar una actuació lamentable que es va fer fa uns anys consistent en tapar les magnífiques pedres de cadirat de dalt del primer assut quasi per complet amb una capa pòrtland totalment innecessària. Posteriorment va haver dues obres més sense cap criteri de conservació del patrimoni consistent en tapar part de l’assut que està al marge dret. Esperem que en un futur les autoritats tinguin més cura del patrimoni i inicien una restauració per a que la construcció mostri la seva bellesa original.

De moment el segon assut no ha patit cap d’aquestes actuacions, esperem el conserven així.

Per causa de la baixada de nivell de la font, la sèquia mare de dalt ha quedat arruïnada, també la bassa de dalt del Molí Dalt on desaiguava aquesta sèquia ha sigut impunement desfeta per fer un aparcament de cotxes.

17 Cisterna de la Mesquita

Planta: Rectangular.

Mesures: 3’54 X 2’40 m. Fondària 0’95 m.

Coordenades: 39.885577, -0.262463.

Situació: Polígon 14, parcel·la 331.

Estat: Ben conservat però modificat pel propietari que l’ha reomplert per que no resultés tan fons i ha realçat les parts altes de les parets. Segurament amb la intenció de fer una bassa, finalment no aprofitada.

Propostes de millora: Tornar-la a l’estat original.

Altres detalls: Amb quasi tota seguretat, pareix que era una cisterna del poblat morisc de La Mesquita, situat en aquest paratge.

18 Banys Àrabs del Mig de l’Horta

Planta: Rectangular.

Mesures: 7’34 X 4’23 m.

Coordenades: 39.890473, -0.261895.

Situació: Polígon 8, parcel·la 282.

Estat: Ben conservat, però si es confirma que van ser uns banys àrabs, li manquen dos mòduls dels tres que hauria de tenir: un d’aigua calda, altre de tèbia i el tercer de freda. En la construcció s’aprecia clarament el trencament del que seria la continuïtat de la casa.

Propostes de millora: Tornar a l’estat original restaurant els dos mòduls desapareguts.

Altres detalls: Aquesta construcció presenta una estructura molt semblant als Banys Àrabs de Torres Torres i altres com alguna part dels Banys Públics de la València Medieval, hauríem de basar-nos en ells per a la futura restauració.

L’aigua era recollida del Pou del Mig de l’Horta situat a uns 8 metres de l’edifici, encara podem veure una porta tapiada en eixa direcció. Però malauradament aquest pou el van assolar impunement quan van fer un altre pou de reg als voltants.

Donem les gràcies al seu propietari José Sales Montoliu i a la resta de la família per l’ajuda i col·laboració que ens han prestat. També agraïm al Senyor Alcalde la col·laboració que ens ha prestat per tal de netejar el recinte i els voltants.

Les dues fotos anteriors són l’exterior dels Banys Àrabs de Torres Torres.

Les 4 fotos anteriors són dels Banys Àrabs de Torres Torres

Detalls on s’aprecia la continuïtat en altre temps de l’edifici

19 Galeria de la Sanca

Planta: Planta rectangular però amb una part oberta per als 6 escalons per a baixar.

Mesures: Llarg 3’40, ample 1’80, fondària 2 m.

Coordenades: 39.896034, -0.261048.

Situació: Polígon 8, parcel·la 1.

Estat: Bé en quant a la funció que fa.

Propostes de millora: Netejar l’entorn i la mateixa sèquia i restaurar les parets.

Altres detalls: Es tracta d’una galeria per captar aigua de les voreres de la rambla, ve de l’oest en direcció est, vesant aquest cabdal a la bassa de Rebó. En altre temps tota aquesta sèquia s’usava també com a llavador per les dones del barri del Pardinal. Actualment gran part de l’any, quan hi ha sequera, no surt aigua.

20 Font de la Solana

Planta: Font de baix, rectangular.

Mesures: Font de baix, arqueta 1’40 X 0’75 m., l’altura és d’1’80.

Coordenades: En la font de dalt, 39.890507, -0.269147. En la font de baix 39.890060, -0.266906.

Situació: En la font de dalt, polígon 7, parcel·la 154. En la font de baix polígon 7, parcel·la 378.

Estat: Després d’un treball intens de José Vilar Andrés hem pogut accedir al brollador que estava inaccessible per causa de la intensa vegetació.

Propostes de millora: El naixement de l’aigua està totalment tapat per una obra de portland, s’hauria de desfer tota per tal de descobrir l’aantiga font, i si raja aigua reconduir-la a la font de baix.

Altres detalls: L’any 1974 aquesta font es va conduir mitjançant un tub a la part de baix, ara està seca excepte uns dies després d’un gran temporal.

La font de baix presenta una plataforma quadrada d’1’70 m amb un escaló.

En la de dalt hi ha una inscripció damunt que diu “RESPETELO GRACIAS”, i en la part frontal sobre obra des distints moments, dalt “19-4-1974” i baix “Año 1980”. També hi ha unes inicials que no entenem. Uns metres més amunt hi ha una basseta d’obra amb materials actuals que recull l’aigua d’uns antics aiguamolls, està pujant a la dreta de la pista.

En algunes parts encara es pot veure el tub del la conducció de l’aigua.

21 Fonteta de la Llàgrima

Planta: Irregular per ser una font natural sense cap modificació, surt per una teula i cau dins d’una basseta quasi quadrada d’obra antiga feta de morter i adequadament ben lluïda però ara aquesta va caient pel pas dels segles. Els cantons estan arrodonits.

Mesures: Les dimensions són: 4’38 X 4’38 en les parts nord-est i sud-est, a la part oest que toca amb el nivell de la muntanya. 2’66 X 3 m., aquesta part és una zona irregular que sembla més un ribàs que una paret d’obra. Fondària 0’90 m, en la part de fora l’altura màxima és d1’20 m. però disminuint segons la irregularitat del terreny.

Més avall s’ha construït una bassa nova feta de rajola de 14 x 4 m.

Coordenades: 39.889572, -0.270818.

Situació: Polígon 7, parcel·la 348.

Estat: La font només és un ribasset pel que cau aigua gota a gota dins d’una basseta d’obra antiga. Jose Ricó Serrano va acompanyar a José Vilar Andrés per descobrir-la i aquest ha fet un important i costos treball per aconseguir l’accés a la fonteta, que estava completament tapada per una densa vegetació. El nostre reconeixement per tant valuosa acció.

Propostes de millora: Havent fet l’accés a la font i netejat l’entorn, tan sols cal conservar-la i cas de tornar a rajar restaurar la basseta per retenir l’aigua.

Altres detalls: La finca té una bassa de reg al marge de la font. Actualment no s’alimenta de la font, el propietari ha posat uns antiestètics però eficients plàstics en l’acudidor que alimenta el dipòsit en temps de pluja. La finca es rega per degoteig.

La font es diu “de la Llàgrima”, “de la Gota”, “de Gota a Gota” o “del Perot”. Actualment està seca.

Cal destacar que és una bonica excursió pel paratge i les vistes de la vall i el poble.

Un detall de certa importància és la data de 1854 feta en el que sembla una reparació de la bassa, la qual suposem molt més antiga.

En aquesta caminada ens han acompanyat Pilar Cabanyes Vilar, Leire Mollar Zafra i Adrián Pla als quals estem molt agraïts.

22 Fontetes de la Rambla

Planta: No consta.

Mesures: No consta.

Coordenades: 39.893405, -0.263777.

Situació: Polígon 8, parcel·la 9016 corresponent a la Rambla, al costat de l’assegador polígon 7, parcel·la 9005 que puja a la muntanya de la Solana.

Estat: Totalment tapat per la vegetació.

Propostes de millora: Netejar la vegetació per localitzar les fonts, que són un tubs de ferro.

Altres detalls: Estan sense aigua degut a la sequera i a que ha baixat la capa freàtica per causa de l’extracció d’aigua dels pous de reg. Com en altres fonts, tan sols tenen aigua en època dels grans temporals.

En altre temps nodria el poblat de la Solana i fins 1912, any de la vinguda de les fonts al poble, les persones del Pardinal i barri del Crist solien aprovisionar-se d’aigua d’allí.

A uns 200 metre aigües avall, hi ha un assut bastant desfet, aquest a part de replegar l’aigua d’aquestes fontetes, es nodria també de l’aigua de la font de l’Ermita i altres que venien de més amunt.

23 Font de Jorba

Planta: Irregular per ser una font natural sense cap modificació.

Mesures: El forat mesura menys d’un metre. Està en un començament de barranc de 8 X 3 m. entre cultius.

Coordenades: 39.876535, -0.254652.

Situació: Polígon 15, parcel·la 173.

Estat: Tan sols és una petita cavitat sense cap modificació.

Propostes de millora: No es contemplen.

Altres detalls: A principi del segle XX era una font bastant cabalosa per alimentar una petita horta. Abans de portar les fonts al poble (any 1912) també servia a la part est d’Artana, el Ravalet i el Pla, d’aigua potable. Els del centre anaven al Molí Dalt i els del Pardinal a les Fontetes de la Rambla.

Ara degut a la sequera i baixada de la capa freàtica, tan sols raja desprès dels grans temporals de pluja.

24 Clotxó del Rajoler

Planta: Rectangular.

Mesures: 3’06 de llarg per 2’70 m.

Coordenades: 39.878659, -0.267102

Situació: polígon 15, parcel.la 332. Al costat de l’assegador polígon 15 parcel·la 9005.

Estat: Molt ben conservat i cuidat.

Propostes de millora: No es contemplen.

Altres detalls: Era un aljub particular, actualment el propietari l’ha transformat en caseta però ha posat al costat un antiestètic dipòsit de plàstic per disposar d’aigua.

Situat en la partida del Fondo prop de la Font de la Figuera. Davant té porta de fusta, un contrafort i un seient arribassat amb lloses.

L’aigua s’arreplega de la coberta.

25 Font de la Figuera

Planta: De la font no es contempla per no haver construcció. De la bassa quadrada.

Mesures: Baix de la font hi ha un antic reguer per on conduïen l’aigua. Té 1 metre d’ample per uns 0’60 de fondària. La bassa de baix que recollia l’aigua mesurava 12 x 12 m., fondària 2’35 m.

Coordenades: Font 39.878856, -0.268883. Bassa 39.881652, -0.268588.

Situació: Font polígon 15, parcel·la 287. Bassa polígon 14, parcel·la 392.

Estat: La font totalment seca excepte en les grans plogudes. En l’any 1912 van fer una galeria per canalitzar l’aigua per a les fonts del poble, per aquest motiu la bassa i l’horta estan abandonades per manca de reg.

Propostes de millora: Conservar el paratge tal com està ara.

Altres detalls: És un paratge ben conservat al costat d’una urbanització, hi ha alguna caseta on s’ha posat una vàlvula per controlar la canonada de l’aigua potable.

La bassa de baix, a la que ens hem referit és molt antiga, més recentment es van alçar les baranes, probablement per poder ampliar l’horta als bancals més alts.

Lloc on van conduir la font en la postguerra.

26 Font de la Granja

Planta: En la font no es contempla per no haver construcció.

Mesures: No es contemplen per no haver construcció.

Coordenades: 39.880586, -0.273169.

Situació: Polígon 15, parcel·la 361.

Estat: És una finca agrícola d’unes 10 hectàrees de la que els propietaris tenen molta cura.

Propostes de millora: Alguna persona ens ha informat que quan les basses no estan plenes entren animals a beure i no poden sortir, s’hauria de procurar tenir-les plenes o posar alguna plataforma que els permeti l’eixida. Cal dir que aquest és un problema general, no exclusiu d’aquesta finca, en l’aljub del Pla de Marco el seu restaurador, José Rico Serrano, va veure aquest problema i el va solucionar posant un cabiró de pi que permet la sortida d’aquests animals.

Altres detalls: El lloc exacte per on sortia l’antiga de la font no l’hem pogut localitzar, per tant considerem que una canonada d’entrada a la bassa més alta és l’actual font.

Hi ha algunes basses de reg en la zona de l’antiga horta.

27 La Font de Fontanelles

Planta: No es contempla per no haver construcció.

Mesures: No es contemplen per no haver construcció. La bassa de dalt és un pentàgon que ocupa 106’32 m2, és nova feta amb blocs i portland. La de baix que està més al nord és un quadrat de 5 X 5 m., és antiga però elevada 0’20 m. amb blocs.

Coordenades:39.889820, -0.238661.

Situació: Polígon 10, parcel·la 22.

Estat: L’antiga font va patir una gran solsida, ara raja un metres més avall gràcies a que els usuaris de l’aigua van posar una canonada i aixeta.

Propostes de millora: Netejar el costat de la font de tubs de gomes, plàstics i altres deixalles.

Altres detalls: La finca que rega la font actualment està en el polígon 10, parcel·la 234.

28 Font del Plano

Planta: No es pot apreciar en el naixement per ser un brollador natural.

Mesures: No es pot mesurar en la font de dalt. En la de la carretera té una plataforma de 4 X 3’50 i 1’20 d’alta amb 6 escalons, la font mesura 1’70 m.

Coordenades: 39.894694, -0.228084.

Situació: Polígon 10, parcel·la 55.

Estat: Totalment seca, com la majoria de fons tan sols surt aigua en les grans pluges.

Propostes de millora: No es contemplen.

Altres detalls: Al costat de la font i d’una caseta abandonada hi ha una garrofera monumental, probablement la més gran del poble, també hi ha un margalló digne de ser respectat. És urgent dotar-los de protecció i posar algun cartell indicador. També hi ha una petita font de la postguerra en la que està escrit: “Fuente del Plano, Hermandad de Labradores y Ganaderos”.

Aquesta font va ser conduïda a principi del segle XX a la vora de la carretera on hi havia una taberna i un abeurador per als animals de càrrega. Posteriorment van posar la font uns 50 metres més enllà.

Font de dalt.

Font de Baix.

29 Font de Carbonero

Planta: No té obra, és un naixement natural.

Mesures: No procedeix.

Coordenades: 39.893661, -0.226739.

Situació: Polígon 10, parcel·la 608.

Estat: Totalment abandonada i seca. La finca que regava abandonada des de fa molts anys.

Propostes de millora: No es contemplen.

Altres detalls: El propietari era un senyor de fora del poble i pescater de professió, va administrar la finca amb molta dedicació però al final la va deixar.

30 Font d’Aigües Vives

Planta: És una font natural.

Mesures: No es contemplen. La bassa té 10 x 7 m., fonda 2 m.

Coordenades: 39.887916, -0.221959.

Situació: Polígon 10, parcel·la 9015, corresponent a un assegador, al costat està el camí que és l’assegador polígon 11, parcel·la 9001.

Estat: En òptimes condicions.

Propostes de millora: Tal vegada caldria netejar l’entorn de tant en tant.

Altres detalls: Està la bassa (polígon 10, parcel·la 269) en bon estat, així com la sequieta que desaigua en ella; aquesta va estar modificada probablement en la postguerra.

També hi ha una casa desteulada però amb les parets sòlides (polígon 10, parcel·la 272, mesures 9 x 8, i 4 m. d’altura, tenia dos portes i una finestra alta, el que pareix demostrar que tenia dues altures) que en altre temps podria haver sigut una taberna, ara podria donar-se-li alguna utilitat.

Tenim també una bonica sorpresa. En les parets apareixen com a mínim tres signes de federo. Açò demostra que aquest ha sigut sempre un lloc de parada dels caminats que venien principalment de València i altres llocs passant per Vilavella i Nules en direcció a Artana i altres pobles de la Serra Espadà.

31 Clotxó de la Gorreta

Planta: Rectangular.

Mesures: 3’50 m de llarg per 2’80 d’ample. Fondària a nivell del sol 1’30 m.

Coordenades: 39.903026, -0.219173.

Situació: Polígon 4, Parcel·la 9021, corresponent a l’assegador, la parcel·la del costat és la 46 del mateix polígon, ocupada per un parany.

Estat: Després de la restauració feta per José Vilar Andrés i José Rico Blasco està en una situació òptima i amb aigua.

Propostes de millora: Conservar-lo tal com està ara.

Altres detalls: Tenim que agrair una vegada més l’excel·lent treball de recuperació del sender que connecta amb l’aljub fet per l’admirat Santi Moros Vilar. És un paratge encisador amb unes vistes de La Plana molt bones.

Han tingut també el detall de posar un palet a la porta per tal d’evitar que caigui algun animal.

32 Clotxó de la Masaeta

Planta: El·líptica el clotxó, rectangular la caseta.

Mesures: Clotxó 8 m. de perímetre, altura a nivell del sol 1’90 m., fondària a nivell del sol 0’70 m., la porta mesura 0’90 d’altura per 0’60 m. d’ampla. La caseta 3 de llarg per 2’50 d’amplària.

Coordenades: 39. 907788, -0.243061.

Situació: Polígon 2, parcel·la 197.

Estat: En bones condicions.

Propostes de millora: Reparar la teulada de la caseta i posar unes pedres en la coberta de l’aljub.

Altres detalls: No té aigua perquè l’acudidor està tapat. Ha sigut reparat provablement després de la guerra, es suposa perquè té una capa de pòrtland al vas excavat a la roca. Es un conjunt entre clotxó i caseta, amb una petita paret que els uneix i un seient, realment bonic. És molt recomanable visitar-lo.

33 Font de la Canaleta

Planta: No es contempla, ara tan sols és un ribàs sense canaleta.

Mesures: No es contemplen per no haver font.

Coordenades: 39.881922, -0.275252.

Situació: Polígon 15, parcel·la 381. Al costat dret de la carretera en direcció a Artana, enfront de l’Ermita de Santa Cristina.

Estat: Font inexistent, els anys 70 es va arrebossar la paret amb ciment pòrtland i va desaparèixer la canaleta.

Propostes de millora: No es contemplen.

Altres detalls: Era una font amb aigua de bona qualitat que rajava tot l’any, ara està totalment seca i desapareguda però en les grans pluges surt amb gran cabdal pel barranc de la Canaleta.

34 Aljub del Carrascal

Planta: rectangular però la coberta presenta una figura el·líptica.

Mesures: Llarg 3’40 per 2’80 m d’ample.

Coordenades: 39.924186, -0.256048.

Situació: Polígon 1, parcel·la 1.

Estat: El vas ben conservat i repassat amb ciment pòrtland, la qual cosa indica que va ser reparat en la postguerra. Li falta tota la coberta, segurament feta amb falsa volta, per això presenta la base de la coberta el·líptica. No té aigua perquè l’acudidor està totalment tapat per la vegetació.

Propostes de millora: Netejar els voltants molt coberts de vegetació, reparar la teulada en falsa volta i obrir l’acudidor.

Altres detalls: Hi ha des d’allí unes magnífiques vistes al Carrascal, Penya Parda i Penyes Altes. Des del Mirador de les Penyes de baix a dalt on està l’aljub hi ha 1’2 km. de pujada per sender.

És una caminada molt recomanable però amb bastant desnivell.

Aquesta visita ha sigut possible per l’acompanyament, guia i assessorament de Josep Herrero Pons al que li donem les gràcies.

35 Font del Bou

Planta: No es contempla, no hi ha construcció.

Mesures: No es contemplen.

Coordenades: 39.899895, -0.260672.

Situació: Polígon 6, parcel·la 438.

Estat: La font naix d’un ribàs, la finca totalment abandonada.

Propostes de millora: No es contemplen.

Altres detalls: És una font poc cabalosa que surt en els grans temporals i es seca molt prompte.

Possiblement en altre temps rajava tot l’any, això justificaria l’existència del poblat medieval pròxim.

36 Clotxó del Raconet

Planta: Rectangular.

Mesures: Llarg 4’20, ample 3’20, fons a nivell de la terra 1’60 m.

Coordenades: 39.891928, -0.215946.

Situació: Polígon 11, parcel·la 118.

Estat: Està amb prou bones condicions, però cobert de vegetació, la coberta destapada en part, té alguns badalls en el vas de portland segurament reparat en l’any 1975, la inscripció feta és il·legible. No conté aigua.

Propostes de millora: Desbrossar-lo i reparar la coberta, lluir el vas i netejar l’acudidor.

Altres detalls: Situat al costat mateix de la tanca nord de la sonora i una canonada de l’aigua per al reg. La tanca al sud i la canonada al nord tocant a la construcció.

37 Pouet de Naps

Planta: Dins d’un ribàs, vas interior circular.

Mesures: No es contemplen per que no hem pogut accedir a l’aljub.

Coordenades:39.906065, -0.272767.

Situació: Polígon 6, parcel·la 582.

Estat: Òptim i amb aigua. Restaurat recentment per José Juan Vilar Gallart.

Propostes de millora: No es contemplen pel seu bon estat.

Altres detalls: La senda està impracticable després de l’incendi del 2016. Tan sols persones amb gran experiència i molt bones condicions físiques poden accedir.

Les fotos que es veuen ací són de José Juan Vilar Gallart, que el va restaurar poc abans de la crema. Li vam dedicar una publicació ací: Restauració del Poet de Naps.

38 Aljub de la finca de Pero

Planta: Rectangular per davant, però la part de darrere prou irregular per estar dins el barranc i adaptada a les condicions de les roques.

Mesures: Ample 2’79, la boca dins d’eixa dimensió mesura 0’89, aquesta part de davant està orientada al nord; la llargària cap a la roca és d’1 metre aproximadament; altura 1’09 m. El dipòsit és un bidó d’uralita completament colgat a ras de terra, és d’1 metre de fondària per 0’75 d’amplària amb una capacitat de 400 litres, està quasi ple, tan sols li falten 0’23 m. per estar a vessar .

Coordenades: 39.87648, -0.25915.

Situació: Parcel·la 155, polígon 15. Aquesta és la finca del propietari i constructor, però l’aljub esta situat al mig del barranc en la part est de la finca, justament baix la senda que va a la finca d’Asséncio.

Estat: Òptim amb aigua, té l’avantatge que el dipòsit està tapat amb una coberta de plàstic.

Propostes de millora: No procedeix, tan sols mantenir-lo com està.

Altres detalls: Segons ens ha informat el propietarie, està construït en la dècada dels 80 del segle passat, amb l’objecte de tindre aigua per a beure. Fet amb pedra de la zona i portland, prou fort per aguantar les barrancades que en ocasions baixen amb força. A l’oest de l’aljub hi ha tres escaletes i una rampa que facilita l‘accés del propietari de la finca a l’aigua.

Com tantes vegades, li donem les gràcies a l’exemplar, discret i admirat Santi Moros Vilar, ell ens ha descobert aquesta construcció i ens ha donat les dades necessàries per a que poguèrem visitar-la i documentar-la. Així mateix agraïm a Juan Vilar Llidó l’amabilitat amb què ens ha atès com a propietari de la finca i constructor d’aquest modern clotxó, el qual està ben executat i adaptat a l’entorn.

39 Aljub dels Collaos

Planta: Rectangular.

Mesures: Altura 1’40 la part de davant i 0’50 la de darrere, ample 3’40, llarg 4’60, porta 0’90 X 0’70, fondària 1’80. Per a baixar té 3 esglaons. La porta està orientada a l’oest.

Coordenades: 39.917885, -0.263687.

Situació: Polígon 1, parcel·la 118.

Estat: No l’hem pogut visitar personalment, pareix que està bastant sencer però sense aigua.

Propostes de millora: Cal visitar-lo. En la paret interior apareix una inscripció indicant la data de construcció: “Noviembre 1936”, en temps de la República i en plena Guerra Civil.

Aquesta informació ens l’ha passat Santi Moros, una vegada més agraïm la seva generositat.

40 Aljub de la Ferreria

Planta: Rectangular

Mesures: Llarg pel costat 3 m. Llarg en la part frontal on està la porta 5 m., alt 1’20, fons 1’30. Presenta 3 escalons per a baixar, la porta està orientada a l’oest i els acodidors d’aigua, que en són dos, estan a nord i sud.

Coordenades: 39.921512, -0.258433.

Situació: Polígon 1, parcel·la 1.

Propostes de millora: Netejar la senda per a poder visitar-lo còmodament.

Altres detalls: Està en una zona prou escarpada però de gran bellesa malgrat l’incendi de 2016. Dins del recinte hi ha una inscripció del 02/09/1975, data d’una reparació on apareixen els noms dels obrers, que eren: José Redó, José Gómez, Juan Colàs i Blàs Àlvaro com a president de la Germandat de Llauradors i Ramaders.

Un poc més amunt està la cova de la Ferrereria, de la que mostrem algunes imatges, on en altre temps tancaven ramats d’ovelles,

Una vegada més, la informació i fotos són de Santi Moros Vilar.

41 Clotxó de Granell

Planta: Elíptica.

Mesures: Porta 1’30 d’altura per 1 m. d’ample, llarg 3’40  per 2’30 ample. No hem mesurat l’altura.

Coordenades: 39.880074, -0.238460

Situació: Polígon 10, parcel·la 22.

Estat: Està en bones condicions, la coberta destapada en una petita part. No conté aigua.

Propostes de millora: Desbrossar-lo un poc i netejar l’acudidor.

Altres detalls: Situat en la Serra Bandera al vessant de la mar, és fàcil de visitar. A l’interior de la cavitat hi ha una senyal d’una barrina en una direcció que indica que aquest treball es va fer abans de la construcció de l’aljub, hi ha que tenir en compte que l’utilització de la pólvora en mineria va començar a principi del segle XVII.

42 Aljub de Popi

Planta: Rectangular. Mesures: 3’40 x 2’85 m. Murs de blocs de formigó de 20 cm de gros. La porta fa 70 cm d’alt per 55 d’ample. Hi ha un escalonet per a entrar. L’aigua pot pujar fins a 70 cm.

Coordenades: 39.877641, -0.225916.

Situació: Polígon 12, parcel·la 124, a la partida del Racó.

Estat: Està en perfecte estat, només la porteta de ferro està arrancada.

Propostes de millora: Netejar superficialment l’acudidor.

Altres detalls: És un aljub de gran tamany fet per Vicente Silvestre (“Vicente Manyano” o “Vicente Popi”) quan va transformar la finca del Racó en els anys 80. Està construït amb blocs i biguetes de formigó, amb materials moderns. Pertany a una època encara de transició entre el model d’agricultura tradicional i l’actual desafecció rural.

43 Aljub de la Serra Creu (situat en la finca de Marco)

Planta: Rectangular. Mesures: ample 2’40 m, llarg 3’50 m. Murs de pedra amb morter, és a dir, maçoneria ordinària. Porta 60 cm d’ample x 80 cm d’altura. Les mesures interiors són 2’45 x 0’90 m, altura per dins 1’15 m. No té aigua i l’acudidor es veu tapat.

Coordenades: 39.903593, -0.261210.

Situació: Polígon 6, parcel·la 241, a la partida de la Serra Creu.

Estat: Està en perfecte estat, només la porteta de llanda està llevada.

Propostes de millora: Netejar i arreglar l’acudidor.

Altres detalls: Posteriorment a l’època de construcció, en els anys 60 ó 70 del segle passat, el propietari de la finca, Vicente Vilar Sorribes, i el seu fill, Juan Vilar Vilar, van fer un reforçament de portland a la base interior per a retenir l’aigua. La portalada presenta una forma ogival. No hem vist cap inscripció dins ni fora.

Vam localitzar l’aljub gràcies a la informació d’Èlia Monsonís Peirats i Julien Juillard. El vam visitar amb ells i amb Pilar Cabanyes Vilar i Nelo Vilar Herrero, que van fer algunes de les fotos. Tot el context és interessant: des de la senda que puja fins al cim de la Serra Creu als elements que es troben en les rodalies: una coveta, dos casetes de pedra seca (una arruïnada) i pedregals i ribassos que mereixerien una protecció integral i una interpretació.

44 Aljub del Racó, prop del barranc de la Fonteta Malago

Planta: Rectangular. Mesures: ample 200 cm, llarg 190 cm. La caseta té murs de pedra seca, la bassa està feta de ciment. La porta mira a l’oest. Les mesures interiors són 120 x 100 cm, i una fondària a la bassa de 75 cm. No té aigua i l’acudidor es veu tapat.

Coordenades: 39.870327, -0.228040

Situació: Polígon 10, parcel·la 513, vora el camí Racó, en la partida del mateix nom, prop del barranc de la Fonteta Malago.

Estat: Està en perfecte estat.

Propostes de millora: Netejar i arreglar l’acudidor.

*