Els forns de calç i algep antics a la Serra Espadà
Uns vestigis d’interès
Un projecte de Josep Herrero Cabanyes, amb la col·laboració d’Alfons Moros Planelles i de moltes altres persones dels diferents pobles de la Serra, que s’indiquen en els respectius epígrafs.
[Pàgina en construcció. Creada 14-XII-2024, actualitzada 10-XII-2025]
Josep Herrero (amb molta col·laboració, entre altres i especialment d’Alfons Moros Planelles) ha iniciat una nova aventura: catalogar tots els antics forns de calç i d’algep de la Serra Espadà, un patrimoni etnològic interessantíssim que va garantir el nostre habitatge tal i com el coneixem. De moment l’inventari inclou 109 elements (entre forns de calç, d’algeps, terrers, mines i algepsars) de (per ordre alfabètic) Aín, Alcúdia de Veo, Algar de Palància, Almedíjar, Artana, Assuévar, Castellnovo, Caudiel, Eslida, Espadella, Fanzara, Fondeguilla, Gaibiel, Navaixes, Nules, Onda, Pavies, Soneixa, Sot de Ferrer, Suera, Tales, Torralba del Pinar, Vall d’Almonacid, la Vall d’Uixó, la Vilavella, Villamalur, Xèrica, Xilxes i Xova.
Al seu text, i com a introducció al catàleg, Josep explica tot el procés de cocció i les seues utilitats: les diferències entre calç, algep i alabastre, i entre la seua fabricació; la seua importància històrica; la matèria primera a partir de què s’aconseguixen; el procés de cocció; el producte final; les seus aplicacions; les propietats físiques; les parts d’un forn de calç, el seu funcionament bàsic i els tipus de forns; els usos de la calç, etc. A més s’explica el cas de Xilxes, on encara es produeix calç, ara amb procediments industrials.
Els forns de calç i d’algep són un patrimoni poc conegut entre nosaltres. Mereixen una catalogació i una protecció. Com en el cas dels corrals, dels colmenars, de les fonts i aljubs, els abeuradors o les sendes, este treball és un orgull per a les persones que estem actives en l’estudi i la defensa del patrimoni. Però no deixarem de recordar l’absència i/o la incompetència de les institucions que fa anys que s’haurien d’haver fet càrrec d’este treball, que en ocasions arriba massa tard.
Contingut
Importància històrica
Diferència entre la fabricació de calç o guix
Les parts d’un forn de calç
Funcionament bàsic
Tipus de forns de calç
Usos de la calç
Vídeos de la producció de calç i algeps (Eugenio Monesma)
Forn de calç del Camí la Mina, al segon corral del Bovalar
Forn de Calç del Barranc del Muladar, també dit del Picaio
Forn de calç de la Basseta
Forn de calç La Costereta 1
Forn de calç La Costereta 2
Forn de calç del Camí a Eslida
Forn de calç de Benitandús
Forn de Veo
Forn del collet
Forn de calç de Charculla
Forn del corral del Olmo
Forn de Calç del Pont
Forn de Calç de la Carretera, en front del Camí a les Penyes Altes
El Forn de Pero
Algepsar de la Torreta
Els Terrers de Sant Joan
Una mina de roca caliça a la Serra Bandera
Forn de calç «la Calera»
La Yesera (L’Algepsar)
Forn de Calç de la Rocha Planta
Almaroz I
Almaroz II
Los Aljoaquines
Barranc de Juézar
Algepsar
La Clocha de Gilo
Forn de calç de la Font d’Alcabaira
Forn de calç del Collado Cerro
Forn de l’algepsar en la partida del mateix nom
Algepsar de l’Horta Seca
Forn de calç de Fonillet
Forn de Calç de la Cova de Fonillet
Forn de Calç dels Corrals
Forn de calç de l’Ombria de l’Oret
Forn de la Ratlla Artana-Eslida, zona de Vilambuig
Pous de l’Algepsar al Barranc de les Vinyes
Forn de calç de la Foia (al costat de la caseta de Crescencio)
Forn de calç de les Vinyes I
Forn de les Vinyes II
Forn de les Vinyes III
Forn de calç de la Mina de la Font del Ferro, propietat dels Malinxos
Forn de calç de la Ajedrea
Forn de calç «la senda de Aceitenebro»
Forn de calç del «Monte San Blas»
Forn de calç «Aceitenebro I»
Forn de calç «Aceitenebro II»
Forn de calç «Cruz del Pinarico»
Forn de calç «Mulacava II»
Forn de calç «Mulacava III»
Altres forns
Forn de calç «Mulacava I»
Forn al costat de l’antic encreuament entre la carretera a Vilavella i Artana
Forn I
Forn II
Forn III
Forn de calç «la Calera»
Cova de l’Algepsar
Forn de calç de l’Argüela
Forn de calç «Calera Larga»
Forn de calç «refugio-calera»
Forn de calç de «Matet»
Forn de calç del Camí de Sogorb
Forn de calç de Parrillas I, Camino de Gaibiel
Forn de calç de Parrillas II
Forn de calç de «la Moratilla»
Forn de calç de «la Moratilla II»
Forn de calç del «Picacho de Serbogar»
Forn de calç de «Serbogar I»
Forn de calç de «la Rocha del Collado Royo»
Forn de calç de «Segorbar II»
Forn de calç de San Antonio
Forn de calç de la Rodana (dalt del poble)
Forn de calç «la calera de Beniatar»
La Vall d’Almonesir/ Almonacid
Forn de la Solana
Rectoria I
Rectoria II
Forn d’Algep i terrer d’Orenga
El Aljezar del Pueblo
Calera de Meliá
Calera de la Loma
Forn de calç de la Frontera
Forn de calç de Matuta -Recuén
Forn de Ferlamena
Forn de calç de la Lloma de Matuta
Algepsar «la Mina de Aljez»
Algepsar de Crevantacántaros
Forn d’algep de «l’Algepsar de Crevantacántaros»
Forns de calç de la Punta
Forns d’algeps de la partida de l’Algepsar
Forn del Corral de la Mojonada
Xilxes. La indústria de la calç i l’algep a Xilxes
Forn de calç del Barranc del Bellota
Forn de calç Rubial I
Forn de calç Rubial II
Forn de calç del “Barranco Hondo”
Forn de Calç de «La Rocha del Marianet»
Forn de calç de la Solana del Marianet
Forn de calç de la Partida Miralles
Forn de calç de l’Ajuez
Forns de calç i algep
Els forns de calç i algep són una part del patrimoni cultural i històric de la Serra Espadà. Aquests forns es trobaven tradicionalment en llocs amb abundant pedra calcària, que és en gran part de la zona. El seu ús era per a la producció de calç viva (òxid de calci) i guix (sulfat de calci). Aquests productes s’utilitzaven principalment per a la construcció, emblanquinament de les cases, desinfectants, activitats agrícoles —com per a corregir l’excessiva acidesa d’algunes terres— i en la indústria per a la fabricació de paper, vidre, sucre i altres productes químics.
Els forns de calç són estructures fetes amb pedra i morter (mescla d’aigua, arena i calç), on es cremava la pedra calcària a altes temperatures. El procés consistia a escalfar la pedra en aquests forns durant diversos dies, fins que es convertia en calç viva, que després es refrescava amb aigua si es volia obtenir calç apagada. El temps de cocció depenia de les condicions de la pedra, de la quantitat de matèria i el tipus de llenya.
Els forns d’algep o guix amb unes estructures semblants als de calç, s’utilitzaven per a la producció d’aquest material, el qual s’obtenia mitjançant la cocció de pedres o terres d’alabastre o altres formes de sulfat de calci. El guix s’emprava principalment en la construcció, especialment en l’acabat de parets interiors de les cases.
L’alabastre és una varietat de guix de gra cristal·lí més fi que presenta uns acabats més refinats en la construcció.
Taula comparativa entre guix i alabastre
|
Característica |
Guix |
Alabastre de guix |
Alabastre calcari |
|
Composició |
Sulfat de calci hidratat |
Varietat de guix |
Varietat de calcita |
|
Duresa |
Més tou |
Més dur que el guix comú, però més tou que l’alabastre calcari |
Més dur que el guix i l’alabastre de guix |
|
Transparència |
Opac lleugerament translúcid |
Translúcid |
Translúcid |
|
Usos |
Construcció, escultura, medicina |
Escultura, decoració |
Escultura, decoració |
En resum, tot i que tant el guix com l’alabastre s’utilitzen en la construcció i l’escultura, l’alabastre és una varietat més pura i homogènia, amb una aparença més translúcida i una major duresa. El guix, per la seva part, és més comú i s’utilitza en una major varietat d’aplicacions.
Importància històrica
A tot l’Espadà els forns eren valorats des d’un punt de vista industrial i també tenien un fort component social, ja que la producció de calç i guix era una activitat imprescindible per a l’economia dels pobles. Aquest treball implicava a moltes famílies, les quals solien ser a la vegada propietaris i treballadors de la modesta empresa.
Avui dia, alguns d’aquests forns es conserven com a part del patrimoni etnològic a tota la Serra, i són un recordatori de les tècniques tradicionals de construcció i de la vida rural en altres temps.
Diferència entre la fabricació de calç o guix
Són processos diferents que impliquen materials, temperatures i productes finals diversos:
Matèria primera
Calç: La calç es fabrica a partir de pedra calcària (carbonat de calci, CaCO₃). Aquesta pedra es troba en grans quantitats en formacions geològiques i és la principal font per a la producció de calç.
Guix: El guix s’obté a partir d’alabastre o guix natural (sulfat de calci deshidratat, CaSO₄·2H₂O). Aquest mineral és més suau que la pedra calcària i es troba en formacions sedimentàries.
Procés de cocció
Calç: Per a produir calç, la pedra calcària es cou en forns a una temperatura molt alta, normalment entre 900°C i 1.000°C. Aquest procés, conegut com a calcinació, descompon el carbonat de calci en òxid de calci (calç viva) i diòxid de carboni (CO₂) que s’allibera a l’atmosfera.
Reacció química: CaCO₃ → CaO + CO₂
Guix: Per a produir guix, el mineral de guix es cou a una temperatura relativament més baixa, al voltant de 150°C a 180°C. Aquesta cocció elimina l’aigua que conté el mineral, convertint-lo en sulfat de calci hemihidratat (CaSO₄·½H₂O), que és el guix utilitzat en construcció.
Reacció química: CaSO₄·2H₂O → CaSO₄·½H₂O + 1½H₂O
Combustible: Era la llenya, principalment garriga, que solia recollir-se en la proximitat del forn, o, cas d’estar esgotada en el lloc, era transportada a llom pels treballadors, amb carro o a lloms de la cavalleria.
Producte final
Calç: El producte final de la fabricació de calç és l’òxid de calci (calç viva). Aquesta calç viva es pot “apagar” afegint-hi aigua per obtenir calç apagada (hidrat d’òxid de calci, Ca(OH)₂), que es fa servir principalment per a la construcció (emblanquinats, morter) i en aplicacions agrícoles per neutralitzar sòls àcids.
Guix o algep: El producte final de la fabricació de guix és el sulfat de calci hemihidratat, que s’utilitza principalment en la construcció per fer plaques de guix, estucats i per a altres acabats de parets i sostres. Quan es barreja amb aigua, el guix es rehidrata i es solidifica ràpidament, formant una massa dura.
Aplicacions
Calç: S’utilitza àmpliament en la construcció com a material per a morter, per emblanquinar parets, en el tractament d’aigües, en processos industrials (com la producció de vidre), i en agricultura per ajustar el pH del sòl.
Guix: El guix és principalment utilitzat en la construcció per a fer plaques de guix (pladur), en la fabricació d’estucats, com a material per a motlles i escaiola en arts i medicina.
Propietats físiques
Calç: La calç viva és una substància molt reactiva i corrosiva que, en contacte amb l’aigua, genera calor (reacció exotèrmica). La calç apagada, en canvi, és menys reactiva i s’utilitza en forma de pols o pasta.
Guix: El guix és un material més suau i menys reactiu. Quan es barreja amb aigua, es converteix en una massa plàstica que solidifica ràpidament, formant un material rígid i lleugerament porós.
Aquestes diferències expliquen per què la calç i el guix tenen usos tan diferents, tot i que tots dos materials provenen de minerals naturals i s’utilitzen àmpliament en la construcció.
Les parts d’un forn de calç
Els forns de calç eren estructures complexes dissenyades amb cura per a un procés específic. A continuació especifiquem les parts principals que conformaven un forn de calç tradicional:
Càmera de combustió: Aquesta era la zona on s’introduïen els combustibles, com la llenya o el carbó vegetal, per generar la calor necessària per a la calcinació.
Olla: Un espai situat sota la càmera de combustió, on s’acumulaven les cendres i residus de la combustió.
Canó o càmera de càrrega: Aquesta era la part més gran del forn, on s’apilaven les roques calcàries en capes alternes amb el combustible.
Boca: Obertura superior del forn per on s’introduïen els materials i s’extreia la cal viva una vegada finalitzat el procés.
Fumeral: Conduït vertical que permetia la sortida dels gasos produïts durant la combustió.
Dos forns diferents, el primer alternava la llenya i la pedra, en el segon el combustible estava baix:
Parts d’un forn amb més detall
La cambra de combustió és per on s’introdueix la llenya per poder alimentar el foc.
L’olla és un clot on es crema la llenya i on van a parar totes les cendres produïdes.
El canó o cambra de càrrega és on es fan les capes de pedra calcaria.
Cintell és una paret circular que s’alça amb peu de muralla a la part inferior del coster.
La vora serveix per reforçar la part exterior del canó i es fa fent una línia de pedres al voltant.
El capell és una capa de calç i fang d’argila que serveix per impedir que el foc surti de dins del forn.
Clau: pedra que cobreix l’obertura de manera que es trobi aïllada de l’exterior.
Enfornadora, pedra situada a la part baixa de la boca del forn.
Espirall o fumera, part baixa que apareix per tot el rodó del munt que no ha estat cobert per argila i per on exhala el forn de calç.
Boca, és l’obertura del forn on s’introdueixen els troncs.
Portada, és la paret construïda de pedres encallades amb fang que serveix per tancar la caixa del forn de calç.
Tafarra, són troncs que es posen per a reforçar la portada.
Voltes, és cada una de les pedres que acaben la volta, a més, les pedres són de grans dimensions.
Funcionament bàsic
Càrrega del forn: S’introduïen les roques calcàries i el combustible en el forn, alternant capes, o en altres, com passava a la nostra zona, tot el foc es posava baix a la cambra de combustió.
Combustió: S’iniciava el foc a la càmera de combustió, generant altes temperatures.
Calcinació: Les roques calcàries es sotmetien a altes temperatures durant diverses hores, alliberant diòxid de carboni i transformant-se en calç viva.
Refredament: Una vegada finalitzat el procés, es deixava refredar el forn abans d’extreure la calç viva.
Extracció: La calç viva es traïa del forn a través de la boca.
Tipus de forns de calç
Hi havia diferents tipus de forns de calç, que variaven en el seu disseny i capacitat. Alguns dels més comuns eren:
Forns de fogar fix: Amb una càmera de combustió fixa i una càmera de càrrega més gran.
Forns de fogar mòbil: La càmera de combustió es desplaçava per l’interior del forn, permetent una combustió més eficient.
Forns continus: Permetien una producció contínua de calç, ja que els materials s’introduïen i s’extreien de forma constant.
Usos de la calç
La calç viva obtinguda en aquests forns tenia múltiples aplicacions, entre les que destaquen:
Construcció: Per a l’elaboració de morters, guixos i pintures.
Agricultura: Per a millorar la qualitat dels sòls.
Indústria: En la fabricació de paper, vidre i productes químics.
Usos mèdics: Enguixar braços i cames, desinfectants, aportació de calç a l’organisme.
Altres usos en química.
Disminució del pes del material per causa de la calcinació
La calcinació consisteix en una combustió de la pedra calcària que va dels 900 à 1200 º C, alliberant a l’atmosfera el CO2, per aquesta reacció química el material resultant, òxid de calç o calç viva, presenta una coloració blanca i perd aproximadament un 44 % del seu pes.
Vídeos de la producció de calç i algeps (Eugenio Monesma)
L’incansable documentalista i etnògraf Eugenio Monesma va documentar diferents forns de calç i d’algep en la veïna Aragó. Vos deixem dos vídeos que documenten perfectament els processos: HORNO DE CAL artesanal en el monte. Elaboración con piedra caliza y arbustos secos (1998) i YESO artesanal. Así elaboraban los yeseros este material para construcción y decoración (2007).
Aín
Forn de calç del Camí la Mina, al segon corral del Bovalar
Planta: Rodona.
Mesures: No hem pogut accedir.
Coordenades: 39.892054, -0.367347.
Situació: Polígon 1, parcel·la 413.
Conservació: No hem pogut accedir.
Recomanacions: Desbrossar la zona per tal de descobrir-lo.
Altres detalls: No encontrat per causa de la densa vegetació. Segons ens informa el nostre bon amic Herminio Lengua Mondragón, al que li agraïm la seva companyia i les dades que ens ha facilitat, era l’últim en ser usat allà pels anys 60 del segle passat. N’hi havia altres forns però la vegetació tan densa ens impedeix vore’ls.
Forn de Calç del Barranc del Muladar, també dit del Picaio
Planta: Rodona
Mesures: 3’30 de diàmetre total, impossible prendre altres per la densa vegetació.
Coordenades: 39.903461, -0.344586.
Situació: Polígon 2, parcel·la 9018 que correspon a un assegador.
Conservació: Està en mal estat.
Recomanacions: Pràcticament irrecuperable.
Altres detalls: Podria netejar-se per a que es conserve tal com està ara.
És el que està més prop del poble.
Forn de calç de la Basseta
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre total 3’60, diàmetre per dins 2’70, altura 2’68, diàmetre de la repisseta avall 1’50, impossible mesurar la fondària perquè està tapat, altura de la porta 1’55, amplària de la porta 0’50, l’amplària de la paret és molt irregular oscil·lant d’1 a 0’40 m.
Coordenades: 39.903765, -0.333500.
Situació: Polígon 2, parcel·la 134.
Conservació: Està impecable perquè està restaurat per l’Ajuntament, dalt hi ha una reixa per evitar caigudes.
Recomanacions: Conservar-lo tal com està ara.
Altres detalls: Situat en un lloc òptim per a ser visitat, ja que està al costat de la carretera i es pot accedir per un camí còmode i curt..
Forn de calç La Costereta 1
Planta:Ovalada.
Mesures: Amplària sense contar la paret 2’20 X 2’30, altura 1’70, amplària de la paret 1’20 però amb irregularitats.
Coordenades: 39.897269, -0.328072.
Situació: Polígon 3, parcel·la 9.008 que és l’assegador i parcel·la 79 del mateix polígon.
Conservació: presenta alguns desperfectes sobre tot en la part més alta i la porta.
Recomanacions: Netejar-lo regularment i senyalitzar-lo.
Altre detalls: Està construït amb una zona de rodeno amb la mateixa pedra però al costat d’una muntanya de calar. No presenta escalonet a la part baixa.
Forn de calç La Costereta 2
Planta: Ovalada.
Mesures: diàmetre sense contar la paret 3’10 X 2’70, altura 2’30, la paret té 0’90, la porta té 0’50 en la part més estreta a 1’10 a dalt que és més ampla. La distància entre els 2 forns és de 25 m.
Coordenades: 39.897074, -0.328184.
Situació: Polígon 3, parcel·la 79.
Conservació: Hi ha alguna mancança però tan l’un com l’altre podrien ser restaurables.
Recomanacions: De moment mantenir-los lliures d’excessiva vegetació i senyalitzar-los.
Altre detalls: El paratge mereix ser visitat, considerant també el camí antic Eslida Aín tan transitat pels excursionistes. La construcció és de pedra de rodeno obrada amb morter i reforçada a l’exterior amb pedra seca.
Forn de calç del Camí a Eslida
Planta: Rodona
Coordenades: 39.898383, -0.333565
Situació: Polígon 3, parcel·la 1143
Mesures: 2,80 m de diàmetre, altura 2,5 m, grossor de la paret: 90 cm, la porta fa 1 m. El forn aprofita, com tants altres, un desnivell de terreny, de forma que la part posterior està arran de terra, però davant s’han hagut d’alçar dues parets per a fer de porta. La paret del fons aprofita la terra compactada del bancal, mentre el semicercle anterior conserva en bon estat unes parets construïdes amb morter. Desconeixem el motiu de la inexistència de pedres en la paret posterior, potser en allisar i compactar la terra no fera falta.
Conservació: Les parets que formen el semicercle anterior estan ben conservades malgrat no quedar-los moltes restes de l’arrebossat d’argila. Les parets del semicercle posterior van solsint, de forma que l’interior té molta terra sota (però no hi ha pedres). Els voltants es troben lliures de malesa, i el forn es veu perfectament des del camí.
Recomanació: Consolidar la part posterior del forn: si la terra continua caient, aviat cauran les parets frontals i el forn es convertirà en runes.
Alcúdia de Veo
Volem expressar el nostre més sincer agraïment a l’alcalde d’Alcúdia de Veo, Mariano Molina Palanques, per la seva valuosa contribució a la descoberta i estudi dels forns de calç del seu municipi. També a Ismael Gil Barres per la seva dedicació, coneixement del medi i l’excel·lent atenció que ens ha dispensat en tot moment.
Forn de calç de Benitandús
Planta: Rodona.
Mesures: Altura 1,40 m, ample 2,40 m, amplària de la paret 0,80 m., ample de la porta 1,10 m, la qual arriba fins a dalt de la construcció; també presenta un escaló a la porta de 0,70 m.
Coordenades: 39.930474, -0.335910.
Situació: Polígon 5, parcel·la 9014
Conservació: Està sencer, presenta un arrebossat a les parets de dins bastant complet. L’olla està molt bruta de brossa i una part de calç. Està situat en pendent.
Recomanacions: Continuar netejant el conjunt com fins ara s’ha fet, per part de l’ajuntament, i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Està en un lloc emblemàtic, pràcticament dins del llogaret de Benitandús, amb vistes als Orgues de Veo i a un pas del pantà del mateix nom.
Forn de Veo
Planta: Lleugerament ovalada, i construït amb una pendent amb l’olla excavada.
Mesures: Amplària 2,53 x 2,90 m, altura 2,10 m, amplària de la paret 0,50 m.
Coordenades: 39.919433, -0.339413
Situació: Polígon 4 , parcel·la 414
Conservació: La zona de dalt conserva la paret, la de baix en direcció al poble està desfeta; no s’aprecia la porta.
Recomanacions: Continuar netejant el forn i entorn com fins ara, i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Molt visitable per estar tocant el poble, constituint un element atractiu que reforça l’interés d’aquest municipi.
Forn del Collet
Planta: Rodona
Mesures: Doble paret d’1,30 m. Diàmetre 2,90 m, porta 1,20 m d’ample, fondària del clot 80 cm, altura 1,90 m.
Coordenades: 39.931095, -0.355520
Situació: Polígon 3, parcel·la 47.
Conservació: Estat acceptable, conserva bastant arrebossat d’argila a les parets.
Recomanacions: Netejar-lo i senyalitzar-lo
Altres detalls: L’olla molt bruta de brossa i de pedres de la mateixa edificació. Està a vora camí en un collet entre Alcúdia de Veo i la font de Castro de Suera, queda arran del camí aprofitant el desnivell del vessant cap a Alcúdia.
Algar de Palància
Forn de calç de Montecaballo
Planta: Ovalada
Mesures: Altura descendent, 90 cm al fons i 50 cm a la porta, ample 1,50 m per 1,20 m de fondaria, paret de 50 cm, ample de la porta 50 cm.
Coordenades: 39.788712, -0.346682
Situació: Polígon 5, parcel·la 113
Conservació: Acceptable. L’interior està ple de les pedres que han anat caient de les parets. I sembla que algun animaló haja fet un cauet a una de les parets.
Observacions. Les parets aprofiten la terra mateixa de la muntanya, tan sols es rematen en pedra en sec uns 40 cm, amb la qual cosa no es necessita arrebossat, però això i el fet que és molt menuda, fa sensació de provisionalitat. Curiosament té una llosa cobrint la porta.
Recomanacions: Llevar totes les pedres del fons de l’olla i tapar el cau, perquè sembla que ja no es refugia cap animal allí. Senyalitzar-lo convenientment, tant el camí com el mateix forn amb el panell informatiu corresponent.
Almedíxer
Forn de calç de Charculla
Planta: Rodona.
Mesures: Ample 2,40 m, altura 2,30 m, amplària de la paret 0,90 m. Les pedres que feien el forat de la porta han solsit, així que sols queda un gran espai. Malgrat aprofitar (com gairebé tots) el desnivell del terreny, l’olla encara està fent un clot d’uns 70 cm, encara que pot ser fons ja que totes les pedres solsides estan allí i sembla molt més profund, pel fet que el terra està a l’altura del repeu.
Coordenades: 39.853685, -0.411711
Situació: Polígon 8, parcel·la 577.
Conservació: La part frontal solsida, sembla que les parets estiguen inclinades cap la part de davant. L’olla està prou neta encara que dins està plena de pedres de les parets. Conserva prou íntegre l’arrebossat d’argila. Està a vora del camí i és bastant visible encara que estiga envoltat per darrere de vegetació.
Recomanacions: Seria interessant conservar-lo tal com està, traure les pedres de l’interior i senyalitzar-lo. Almedíxer és un dels termes de la Serra que menys forns té, ja que no té molta pedra calcària, per tant, seria desitjable que es marcara estos elements etnològics.
Com a curiositat, a uns 200 metres hi ha una caseta coneguda com la «caseta del calero». Construcció que amb tota seguretat servia per a poder descansar i aixoplugar-se els calciners. La caseta està al polígon 8, parcel·la 408.
Forn del corral del Olmo
Planta: Rodona.
Mesures: S’ha pogut mesurar molt poc del forn, dels que sols queden restes de la paret i, així i tot, al fons s’ha obert un forat que ve des de dalt, està fet sobre un terreny de sulfat de calci molt soluble i l’aigua de pluja ha obert un pou des de dalt que s’obre per baix formant una mena de cova.
Coordenades: 39.880684, -0.427362.
Situació: Polígon 2, parcel·les 542. Està al costat del corral del Olmo que ben segur serviria d’aixopluc al calciner que havia d’estar-hi tots els dies en què el forn estava encès, vigilant la combustió.
Conservació: Tan sols queden restes del forn, el terreny sobre el qual està construït ha solsit per diversos llocs. A les parets ja no queda la pedra que es va utilitzar per revestir-les, i així es poden vore les marques que va deixar el pic per fer el clot.
Recomanacions: El forn és irrecuperable, però caldria desbrossar i senyalitzar-lo.
Altres detalls: No podem assegurar que el forn fora de calc o d’algep, pel seu voltant són escasses les pedres blaves, mentre el sulfat càlcic és molt abundant, que és el que es calcina per aconseguir algep.
Artana
Forn de Calç del Pont
Planta: Rodona.
Mesures: altura 2’71 m, grossor de la paret 0’50 però amb irregularitats. Grossor de la boca superior 2’47, per dins en el va 1’97 m.
Coordenades: 39.891608, -0.248917.
Situació: Polígon13, Parcel·la 1 i polígon 13, parcel·la 9001 que és l’assagador.
Conservació: Molt bona ja que va ser restaurat per José Rico Basco; aquest forn era dels seus avantpassats.
Recomanacions: Conservar-lo tal com està ara, a tot cas netejar l’olla i l’entorn quan siga necessari.
Altres detalls: És ideal per ser visitat per la seva bellesa arquitectònica, la bona conservació i per la proximitat al nucli urbà. Al costat està el corral de Cortes i l’abeurador que servia a les ovelles que allí tancaven.
Forn de Calç de la Carretera, en front del Camí a les Penyes Altes
Planta: Rodona.
Mesures: altura ?, grossor de la paret ? Grossor de la boca superior 2’70 m.
Coordenades: 39.893521, -0.247137.
Situació: Polígon 10, Parcel·la 129.
Conservació: Desfet, totalment irrecuperable.
Recomanacions: Conservar aquest vestigi com a mostra d’un antic forn.
Altres detalls: Recordem que al costat de la carretera, a mà dreta en direcció a La Plana, entre el pont i cementeri, n’hi havia altres vestigis a peu de muntanya, però l’ampliació de la via els ha esborrat.
El Forn de Pero
Planta: Circular
Mesures: Diàmetre total 3’60, diàmetre per dins 2’10, amplària de la paret 0’75, fondària 2, fondària de baix 0’50, diàmetre de baix 1’60, porta 0’60 d’ample [veure secció més avall].
Secció del Forn de Pero en condicions d’ús.
Coordenades: 39.890532, -0.231409.
Situació: Polígon 10, parcel·la 197.
Conservació: Està en bones condicions.
Recomanacions: Mantenir l’entorn lliure de vegetació baixa, acció que ara s’ha fet gràcies a l’exemplar grup de senderistes que tant es preocupa pel nostre ric patrimoni. També reparar un poc els petits desperfectes, d’aquesta manera la construcció estaria totalment restaurada.
Altres detalls: Al ser el pas entre les coves del Tronc i del Tinent, és una zona molt concorreguda pels caminants. Per a facilitar la localització, el nostre estimat grup senderista ha posat unes indicacions al forn i també a unes interessants “xaboles” de la Guerra Civil pròximes, les quals recomanem visitar. Germà Persiva ens informa que aquestes casetes les ocupaven artillers alemanys que allí tenien el seu destacament.
El forn de calç presenta dues parts ben diferenciades: l’olla o càmera de combustió té un diàmetre més estret amb un acabat que sembla ornamentat amb pedres menudes delicadament col·locades que li donen al conjunt una rústica bellesa. Però en realitat és el començament de la volta de càrrega del forn. Les telles es col·locaven en forma d’espiga per facilitar l’intercanvi de temperatura entre l’olla i la càrrega superior. El canó o càmera de càrrega és més ample, la qual cosa facilitaria l’acoblament de les pedres per a la seva calcinació.
A simple vista el forn no presenta restes de mascares, la qual cosa ens movia a sospitar que mai va ser usat. Efectivament, després d’haver entrevistat a l’aleshores propietari, Juan Vilar Llidó, ens informa que el va construir son pare a finals dels anys 40 del segle passat, Juan Vilar Vilar i un cunyat seu anomenat Julián. Posteriorment van preparar la malesa entre els tres, però per motius que ignorem no va arribar a utilitzar-se, quedant-se la llenya allí sense ser cremada. En l’entorn s’aprecia que sí que hi havia pedra preparada per completar la càrrega.
La construcció és de pedra seca ben treballada, amb terra als llocs més buits amb la finalitat que no s’escapés el foc pels forats.
Informants: Juan Vilar Vilar, Juan Vilar Llidó i Santiago Moros Vilar, que va localitzar este forn.
Algepsar de la Torreta
Planta: El terrer té una forma un tant ovalada, les mesures són 100 x 50 m. aproximadament.
Mesures: En el que respecta a construccions és completament impracticable per la gran densitat de vegetació.
Coordenades: 39.884116, -0.218952.
Situació: Polígon 12, Parcel·la 25, al nord de la muntanya.
Conservació: No hem pogut accedir.
Recomanacions: .Seria interessant inspeccionar el terrer, prèvia acció de desbrossament, per veure tot el conjunt. Probablement deu haver alguna caseta i algun forn, en les fotos aèries pareix esbrinar-se aquesta possibilitat.
Altres detalls: Fa molts anys una persona major de la que no sé el nom complet, ens va informar que era un algepsar del que s’extreia alabastre per a la construcció de l’església d’Artana, el filó es va acabar quant l’església ja estava construïda. La construcció del nou temple va finalitzar en 1896.
Aportem una foto aèria de 1956, obtinguda del Visor de la GVA que ens resulta molt útil per datar el forn.
Els Terrers de Sant Joan
Planta: Bastant irregular
Mesures: 40 d’altura, 60 m. d’amplària.
Coordenades: 39.887843, -0.270251.
Situació: polígon 7, parcel·les 200 i 351.
Conservació: És un terrer antic de terra blanca que es manté acceptablement estable, encara que en ocasions es desprenen roques del cim.
Recomanacions: No fer cap actuació i deixar es conservi tal com ara està.
Altres detalls: Els antics diuen que podrien ser unes terres que servien per a l’obtenció de calç, no tenim dades concretes, però la denominació de terrers tradicionalment s’interpreta que allí obtenien aquest material. La denominació del Sant Patró indica que aquestes finques pertanyien a la parròquia, tal vegada aquest material es pogué emprar per a la construcció de l’església barroca.
Mn. Lluís anomenava estos terrers a la seua Historia de Artana (p. 68), en el capítol de la desamortització dels béns de l’església, i deia que es van vendre per 5.000 pessetes. 5000 pts. en 1835 era una quantitat molt elevada, tal vegada es comprava com a mina.
Una mina de roca caliça a la Serra Bandera
Serra Bandera prop de la carretera, mina de calç amb pous. Coordenades: 39.897521, -0.238735 polígon 10, parcel·les 20, 22. (De moment impossible accedir).
Assuévar
Forn de calç «la Calera»
Planta: Rodona
Mesures: diàmetre interior 3 m. Altura a l’entrada 1,75 m; al fons 2,40 m. Grossor de la paret 70 cm.
Coordenades: 39.84303, -0.364810, a 1,8 km del nucli urbà
Polígon 2, parcela 557
Estat de conservació: Molt bo (encara hi ha calç a terra), ja que li han posat sostre per utilitzar-la com a caseta per guardar ferramentes del camp, el sostre s’ha fet inclinat per la pluja per això té major altura al fons. L’accés està dificultat per argelagues i coscolls.
Recomanacions. Encara que el sostre ha ajudat a la seua conservació, en ser de fibrociment s’hauria de canviar o eliminar, i sobretot desbrossar la zona per fer-lo visible.
La Yesera (L’Algepsar)
Planta: Planta irregular per ser un algepsar.
Mesures: Llargària 50 m., altura 10 m., mesurament inexacte, calculat a ull.
Coordenades: 39.841599, -0.377002
Situació: Polígon 4, parcel·la 433
Conservació: En bon estat. El sulfat de calç presenta un color rosat que li dona a l’algep una vistositat agradable.
Recomanacions: Netejar l’entorn quan siga necessari i deixar l’antiga explotació com està. Caldria també senyalitzar aquest punt com una mostra de l’antiga activitat que tant es practicava a la zona.
Altres detalls: Molt visible per estar a la vora del camí, també és atractiu contemplar dalt de l’algepsar un conjunt de roques triàsiques del període Muschelkalk.
Forn de Calç de la Rocha Planta
Planta: Rodona.
Mesures: Altura 2,10 m., amplària 2,50 m., amplària de la paret 0,50 m.
Coordenades: 39.838161, -0.372342
Situació: Polígon 4, parcel·la 479
Conservació: Les parets estan arreglades amb grans pedres calcàries, manté un arrebossat principalment en les juntes de les pedres. Està en una zona on hi havia l’antic abocador municipal, on encara queden moltes deixalles. L’olla està excavada, el conjunt està edificat en un terraplè on baix estaria la porta ara desapareguda.
Recomanacions: Netejar tot l’entorn i el mateix forn de tanta brutícia i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Per estar situat a uns 200 m. del casc urbà seria molt fàcil visitar-lo i constituiria un valor patrimonial més.
Almaroz I
Planta: Semicircumferència per haver una roca recta en una part.
Mesures: La densa vegetació dins de la construcció ens ha impedit entrar.
Coordenades: 39.824142, -0.345398
Situació: Polígon 3, parcel·la 304
Conservació: Bastant desfet, excavat en la roca sense que s’apreciï cap paret. Segurament la roca era prou per fer la calcinació.
Recomanacions: Netejar-lo i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Estan junts, aquest i el que ens referirem a continuació, en una vessant de la muntanya de roca calcària.
Almaroz II
Planta: Rodona.
Mesures: Ample 3,56 m., altura 2 m., ample paret 0,80 m.
Coordenades: 39.824121, –39.824121
Situació: Polígon 3, parcel·la 304
Conservació: Es manté prou bé. Presenta pedres grans en les parets amb un arrebossat en part de les parets interiors. En la part baixa es veu el repeu i una olla plena de pedres. Manté un dels dos brancals verticals que sustentaven la porta però la part frontal de la construcció té moltes pedres caigudes.
Recomanacions: Igual com l’altre forn del costat, netejar-los i senyalitzar-los.
Altres detalls: Presenta l’olla excavada en la roca. Situat a la vessant de la muntanya calcària. Les dues construccions són fàcilment visitables per estar prop del camí.
Castellnou / Castellnovo
Forn de calç de Castellnou
Planta: Rodona.
Mesures: Altura 3 m. fins al repeu i 2,10 m. del repeu al fons. La paret de dalt interior té una grossària de 0,60 m, l’exterior que fa de contrafort 1,20. Presenta dues portes una dalt de l’altra amb una mesura de 2,40 m., englobant les dues cavitats en una obertura rectangular; l’amplària de la de dalt és de 1,90 m. estretint-se dins fins a 0,80 m. La de baix mesura 0,50 m. d’altura per 0,70 m. d’amplària. La paret de baix mesura 1,60 m d’amplada.
Coordenades: 39.876820, -0.452592
Situació: Polígon 2, parcel·la 83.
Conservació: Ben restaurada amb morter tradicional, presenta un estat òptim.
Recomanacions: Fer una senyalització més clara i vistosa i adequar el conjunt fent neteja i alguna petita reparació regularment. També restaurar una part desfeta de dalt a vora camí.
Hi ha unes escaletes de pedra per salva el desnivell, seria més segura la baixada si es posaren unes baranes.
Altres detalls: Té un bon arrebossat de la paret interior amb argila.
Hem vist un pouet a la part de davant de 0,90 X 0,70 m. d’ample i 1,20 de fondària, és on naix una conducció que arriba a l’olla del forn, hem descobert que la funció d’aquesta canonada és per subministrar oxigen per a la millor combustió de la llenya i regular el tir en cas que la ignició fora excessiva. És el primer forn de la vora del centenar que hem visitat fins ara que té aquesta particularitat, suposem que al ser dels més grans podria tenir alguna dificultat en la incineració cas de no contar amb aquest mecanisme.
Caudiel
Los Aljoaquines
(Gairebé al límit Nord-occidental de la serra)
Planta: Rodona
Mesures: Molt menut, de diàmetre 1,90 m, altura total 1,70 m, la porta en forma d’espitllera, en l’interior més estret 25 cm (una persona corpulenta no pot entrar) i 1,10 m en l’exterior més ample. La paret té 90 cm d’amplària.
Coordenades: 39.973643, -0.576927
Situació: Polígon 5, parcel·la 803.
Conservació: En prou bones condicions, encara té el capçal de la porta. No li queda arrebossat d’argila per dins. Està fet amb pedra i morter. Però no es pot vore en la seua totalitat, amagat entre la vegetació. El camí per arribar-hi ha desaparegut menjat per les argelagues i és molt difícil localitzar i arribar al forn.
Recomanacions: Recuperar el camí i senyalitzar-lo, desbrossar els voltants del forn i conservar-lo com està.
Barranc de Juézar
(molt a prop del nucli urbà)
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre 3 m, altura total 3,50 m, té un repeu a 0,50 m d’altura, la porta 80 cm. Paret 1,10 m d’ampla.
Coordenades: 39.956868, -0.573453
Situació: Polígon 11, parcel·la 30.
Conservació: En molt bones condicions, no li queda arrebossat d’argila per dins (però cal recordar que es renovava a cada enfornada). Aprofita el desnivell del terreny com tants altres i està fet amb pedra i morter. A la vora del camí, els voltants estan ben cuidats.
Recomanacions: Mantindre net exterior i interior, senyalitzar-lo i mantenir-lo tal com està ara.
Una anècdota curiosa: algú ha aprofitat les seues parets per a posar un Naixement, i també hi ha un còdol pintat amb el mateix motiu.
Algepsar
Molt pròxim al forn, en una zona anomenada «los Aljezares», cosa que no deixa cap dubte sobre la seua utilització, i també fa pensar que probablement el forn del barranc tinguera una utilització ocasional per a coure algep.
La Clocha de Gilo
Planta: Rodona
Curiosament té una volta d’obra de maçoneria. Normalment, als forns es feia una falsa volta acumulant pedres que anaven sobreeixint des del repeu, en calar foc baix es calcinaven totes les pedres. Les rajoles en ser refractàries no s’han cremat.
Mesures: Diàmetre 3,20 m, altura fins a la volta 3 m i de terra a la volta 1m. La volta s’estreteix fins a 2,50 m. La paret té 90 cm d’amplària i la porta 110 cm. Porteta inferior, 60 cm d’altura per 50 cm d’amplària.
Coordenades: 39.964542, -0.550311
Situació: Polígon 5, parcel·la 1467
Conservació: Està en perfectes condicions, com si encara estiguera en ús. Fins i tot es conserva la porteta inferior per on s’alimentava el foc.
Recomanacions: Es recomana vivament la seua conservació tal com està, intacte. Els voltants estan prou nets de vegetació i així hauria de mantindre’s a més de netejar-lo periòdicament. Com és normal, l’interior està ple de malesa que s’hauria de llevar. A banda d’això indicar la seua localització i posar un panell informatiu. Es tracta d’un element etnològic molt important per a Caudiel.
Forn de calç de la Font d’Alcabaira
Planta: Rodona.
Mesures: Ample 3,20 m, altura 2,50 m, grossor de la paret 1,50 m.
Coordenades: 39.981229, -0.563875
Situació: Polígon 5, parcel·la 624.
Conservació: Està acceptablement bé, tan sols l’olla plena de pedres i la porta solsida per la dreta. Presenta un bon arrebossat. Està situat en un vessant i la porta a la part més baixa com és habitual. La zona és molt frondosa en vegetació ubicada al racó del barranc on naix la font assenyalada. Tot això dominat per unes roques juràssiques i construït amb pedra seca. És un lloc molt solitari amb un atractiu especial que també li augmenta la font.
Recomanacions: Senyalitzar-lo prèvia restauració dels petits desperfectes del forn i neteja de l’olla.
Altres detalls: Al costat de la font hi ha construïts uns petits abeuradors que ens fan evocar el passat ramader de la zona. Cal dir que aquests abeuradors són pràcticament iguals als del Clotxó de Xautena d’Artana.
Forn de calç del Collado Cerro
Planta: Rodona.
Mesures: Ample 2,90 m, altura 2,10 m, porta 0,90 m, grossor de la paret 1,10 m.
Coordenades: 39.971698, -0.590873
Situació: Polígon 13, parcel·la 3.
Conservació: Presenta alguns desperfectes a la part alta i l’olla plena de pedres de la mateixa construcció. Situat en un vessant on la porta està baix, afortunadament sencera. Conserva un enduriment de la terra de les parets per la calor del forn. La construcció està feta amb pedra seca.
Recomanacions: Com és molt fàcil de visitar per estar situat a la vora del camí, recomanem restaurar-lo i senyalitzar-lo adequadament. Al contrari de l’anterior, està en un lloc alt amb vistes atractives.
Altres detalls: Hem observat que al costat del forn hi ha molt de carbonat càlcic, per tant, no sabem si era un forn per a coure calç o algep.
Estem molt agraïts al senyor Paco Roca Villanueva per la seva agradable companyia i el seu competent assessorament.
Eslida
Amb la col·laboració d’Óscar Pérez Silvestre, José Vicente Manzana Sanchís y Antonio Manzana Miravet.
Forn de l’algepsar en la partida del mateix nom
Planta: Del forn, rodona per dins, però degut a la densa vegetació no hem pogut veure en detall la part de fora.
Mesures: Impossible mesurar els forns per ser inaccessible. De la caseta hem pogut mesurar dues parets per foto aèria: són 5 x 3’5 aproximadament.
Coordenades: 39.894818, -0.287637.
Situació: Polígon 7, Parcel·les 87 i 88. En la zona nord passa l’assegador en polígon 7 parcel·la 9003.
Recomanacions: Netejar l’entorn de tanta vegetació i guardar el conjunt de les antigues construccions tal com està ara, ja que els forns estan bastant desfets. La caseta està desteulada però conserva les parets prou bé.
Altres detalls: Les construccions són de maçoneria ordinària obrada amb algep. És un lloc un tant apartat però està ben comunicat per un camí bastant còmode.
Aquest algepsar va ser important per a Eslida i altres pobles pròxims com Aín i Artana.
Donem les gràcies a Jose Vicente Manzana Sanchis i als seus amics Juan Miravet Sorribes i Rafael Doñate Sanchis per haver-nos acompanyat.
Al llibre de festes del Crist d’Eslida de 2000, Óscar Pérez Silvestre va publicar un text molt bonic sobre este algepsar i sobre este dur ofici: «Muntanyes de pedra blanca. L’Algepsar d’Eslida»; el podeu llegir fent clic ací:
Algepsar de l’Horta Seca
Planta: Dels dos forns, rodons per dins i rectangulars per fora.
Mesures: 7’5 de llarg, 3’05 d’ample i 1’95 m. d’altura.
Coordenades: 39.883476, -0.283028.
Situació: Polígon 6, Parcel·la 303. Està en la ratlla del terme d’Artana en la partida de l’Horta Seca.
Recomanacions: Netejar l’entorn i demanar al propietari que tragui la tanca a fi que es puga visitar amb comoditat.
Altres detalls: Les construccions són de maçoneria ordinària obrada amb algep, n’hi ha dos forns de planta rodona però units per una mateixa construcció rectangular. A la part sud del conjunt hi ha dues casetes auxiliars ara desteulades. Les seves mesures són 7’47 x 5’60 i 3’72 X 3’88 m., les portes miren al nord enfrontades a les dels forns formant un petit passadís.
Aquests algepsars va ser importants per a Eslida i altres pobles pròxims com Aín i Artana.
Els dos forns es nodrien del l’algepsar abans publicat del mateix terme d’Eslida, pareix que hi havia uns quants propietaris, un d’ells va construir aquest més modern per poder coure el material amb més comoditat i guanys. Informació d’Òscar Pérez Silvestre.
Forn de calç de Fonillet
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre sense contar les parets 2’16, fondària 1’50 però dins a l’olla hi ha matèria que tapa una part; grossor de la paret 0’85 m.
Coordenades: 39.883486, -0.321814.
Situació: Polígon 1, parcel·la 702.
Conservació: Està bastant desfet i a més excessivament cobert de vegetació.
Recomanacions: Desbrossar-lo i senyalitzar-lo.
Altres detalls: No té repiseta baix i dalt s’estreteix. Edificat amb pedra seca i terra. Situat com tots els altres que descriurem, en uns llocs privilegiats. Aquest està al costat de la font de Fonillet, a la vessant nord-est de la muntanya de la Batalla.
Forn de Calç de la Cova de Fonillet
Planta: Ovalada.
Mesures: Diàmetre total 3’70, diàmetre interior sense contar les parets 2’10 X 1’90, fondària 1’40 però l’olla està bruta de terra i brossa. Grossor de les parets 0’76. Està construït amb pedra seca i terra.
Coordenades: 39.883510, -0.317412.
Situació: Polígon 1, parcel·la 751.
Conservació: Està relativament bé.
Recomanacions: Seria convenient fer una reparació i senyalitzar-lo com una construcció digna de ser visitada.
Altres detalls: És un entorn d’interès, sobretot per la cova de Fonillet que està al costat i també mereix una visita.
Forn de Calç dels Corrals
Planta: Rodona.
Mesures: Ample total 3 m, ample de dins sense la paret 1’92, fondària 1’40 amb l’olla bruta, amplària de la paret 0’78 m.
Coordenades: 39.882728, -0.304091.
Situació: Polígon 14, parcel·la 277.
Conservació: Està bastant desfet però podria restaurar-se si hi ha voluntat d’escometre-ho.
Recomanacions: Conservar-lo tal com està, evitant que es destrueixi més, i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Construït amb pedra seca i terra per tapar els forats, però com tots els altres està arrebossat amb fang, aquest element es fa dur com la ceràmica per causa del foc. Els corrals i el mirador d’Eslida és un entorn de molt d’interès paisatgístic. Promocionar el forn augmentaria l’atractiu de la zona.
Forn de calç de l’Ombria de l’Oret
Planta: Rodona.
Mesures: 1’80 de diàmetre sense contar les parets, altura 1’80, grossor de les parets 0’30 m.
Coordenades: 39.881491, -0.315311.
Situació: Polígon 10, parcel·la 19.
Conservació: Bastant derruït, tan sols queda paret en la zona de muntanya i el fossat ben pronunciat.
Recomanacions: Senyalitzar-lo i netejar-lo de brossa a fi que es conservi el que resta de la construcció.
Altre detalls: És de pedra seca i terra, les parets estan arrebossades amb fang com solia fer-se quasi sempre, endurint-se aquest material com la ceràmica per efecte del foc. En aquest forn eixe material és molt visible.
No presenta escalonet baix, el que si presenta és un estrenyiment del canó dalt de la cambra de combustió.
Fàcil de visitar per estar al costat del poble.
Forn de la Ratlla Artana-Eslida, zona de Vilambuig.
Planta: Rodona
Mesures: Amplària 3,80 m; altura des del repeu, 2 m; repeu 0,14 d’amplària; grossor de la base del mur 0,90 m.
Coordenades: 39.895952, -0.273969.
Situació: polígon 6, parcel·la 16.
Conservació: L’olla està molt bruta, està excavada en una terra argilosa amb poques pedres en un desnivell a la vora del barranc. A la part oest, que és la més baixa en direcció al citat barranc, es veu el començament del mur que sustentava l’edificació i indubtablement era on devia estar la porta.
Recomanacions: Netejar les vores i interior, on hi ha un pi prou gran, un llentiscle i un altre arbre petit no identificat. També senyalitzar-lo per poder ser visitat.
Altres detalls: El canó de combustió s’estreteix dalt. Es nota perfectament l’excavació que es va fer per construir-lo. La terra de la cambra de combustió es veu endurida pel foc i algunes pedres calcinades. El paratge és atractiu principalment per la densa vegetació pròpia de la zona calcària de la Serra Espadà.
Aquest forn és una troballa més del nostre admirat i benvolgut Santi Moros Vilar.
Espadella
Forn de Calç de La Piqueta
Planta: Rodona.
Mesures: Ample 2,60 x 2,60 m, altura 3 m minvant cap a l’entrada on arriba gairebé a ras de terra, paret 50 cm, porta (el que s’aprecia del que queda) 80 cm.
Coordenades: 40.019282, -0.372034
Situació: polígon 1, parcel·la 176
Conservació: En prou bon estat. S’aprecia restes de repeu, però no es pot vore bé per culpa de la terra que s’ha acumulat i als arbusts que s’han criat. Canó recte. De pedra i morter, queda un poc d’arrebossat d’argila en alguns trossos.
Observacions: Està a la vora de la senda que puja cap a penya Saganta, de forma que la paret del fons aguanta el camí. Ha crescut un pi que amenaça una solsida .
Recomanacions: Respectar el seu estat actual tot llevant el pi que pot rebentar la paret; publicar-lo i senyalitzar-lo.
Fanzara
Forn d’algep de Fanzara
Planta: Rodona
Mesures: diàmetre 190. Altura 2,50 m, porta 120 (poc o molt enderrocada, podria ser originalment més estreta), es baixa un escaló de 70 cm. Grossària de la paret 1,10 m. Coordenades: 39.976202, -0.322260. Pertany al terme de Fanzara, però està lluny de la població. Molt a prop dels termes de Suera, Tales i Onda.
Situació: Polígon 6, parcel·la 924
Estat de conservació: Acceptable, encara que la paret frontal està solsida en part, els voltants estan bastant lliures de vegetació i en estar a vora camí el forn s’albira aviat. L’interior està cobert d‘algunes pedres de les parets i està creixent una olivera que pot comprometre la seua integritat.
Recomanacions. Netejar totalment els voltants, llevar l’olivera de l’interior i senyalitzar el camí per arribar i posar un panell explicatiu al mateix forn.
Observacions: Les parets són molt grosses i recorden la tècnica romana de l’”opus incertum”, ja que són com dos parets amb morter (d’argila) l’espai entre les quals s’ha reomplert de morter i pedres més menudes. No hi ha restes d’arrebossat.
El forn està reportat com a d’algep encara que no podem precisar si no és de calç, no hi ha cap algepsar a prop.
Fondeguilla
Pous de l’Algepsar al Barranc de les Vinyes
Planta: Irregular però amb formes arrodonides.
Mesures: Impossible d’entrar per la gran quantitat de vegetació. Tampoc hem pogut veure el nombre que hi ha d’aquestes cavitats.
Observacions: Hi ha diversos pous, alguns estan tapats i altres romanen oberts, recomanem no acostar-se per la seua perillositat; com que no es poden vore bé els clots, es podria caure dins. Per això no donem localització exacta.
Conservació: Totalment abandonat.
Recomanacions: No acostar-se a aquest lloc.
Altres detalls: Són uns pous d’una profunditat indeterminada on s’extreia sulfat de calç per a la fabricació d’algep. No hem pogut trobar els forns, el que hi ha són unes grans pedres, algunes d’elles pareix tapen algun d’aquests forats.
Les excavacions per extraure el guix es feien sobre unes finques d’olivars a vora el barranc, on el material era roca i terra de “rodeno”, cal suposar que aquest material és d’origen triàsic, però dipositat en el quaternari per les avingudes del barranc. Més al fons està el material aprofitable, calcari del juràssic.
Forn de calç de la Foia (al costat de la caseta de Crescencio)
Planta: Rodona.
Mesures: Amplària 1,70 m, altura 1,30 m, però seria més elevat si l’olla estiguera neta; porta 1,40 m , però bastant solsida amb desaparició de moltes pedres.
Coordenades:39.835189, -0.278510
Situació: Polígon 7, parcel·la 424.
Conservació: Manté el clot ben conservat amb calcinació de les parets. Orientat al vessant sud de la muntanya on quasi totes les pedres falten, en canvi, conserva les primeres fileres al costat de la muntanya.
Recomanacions: Netejar l’olla, tallar la vegetació sobrant i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Està construït a la vora de la paret d’un bancal a vora pista. Les parets són de pedra seca amb terra al mig. Presenta bona vista al sud on està la petita vall i les muntanyes que limiten amb Algar de Palància.
Forn de calç de les Vinyes
Planta: Ovalada.
Mesures: Ample 2,20 x 3,20 m, altura 2,10 m, la paret 1 m.
Coordenades:39.835250, -0.283362
Situació: Polígon 7, parcel·la 9075.
Conservació: Edificat sobre el vessant sud. La paret de baix on estava la porta està desapareguda i ocupat eixe lloc per la senda. El clot excavat en la terra està calcinat. Construït amb pedra seca i terra al mig. L’olla molt bruta.
Recomanacions: Netejar l’olla, llevar la vegetació sobrant i senyalitzar-lo.
Altres detalls: A l’estar els dos forns molt a prop seria recomanable organitzar una ruta per a visitar-los sempre que estigueren prèviament condicionats.
Bones vistes al sud.
Agraïm molt sincerament la companyia i l’assessorament del senyor Salvador Cavell Villalba.
Forn de les Vinyes II
Planta: lleugerament ovalada
Mesures: 290×270 cm, paret 50 cm, prou arrebossat en les parets que es mantenen dretes, l’altura que es pot mesurar 140 cm fins a un repeu que s’endevina, però està ple de terra o pot ser calç, però la vegetació i restes de fulles no permet vore la fondària total, la porta mesura 100 cm.
Coordenades: 39.835517, -0.283763
Situació: Polígon 7, parcel·la 9075
Conservació: Li falta la paret del darrere, sembla que haja sigut arrossegada per l’aigua, hi ha un gran solc, com es veu a la foto. L’interior està ple de vegetació.
Recomanacions: Caldria desbrossar i senyalitzar la ruta, hi ha quatre forns en una senda que és l’antic assegador de la Foia segons el cadastre.
Altres detalls: Els forns II i III estan adossats.
Forn de les Vinyes III
Planta: Rodona
Mesures: 190 cm, paret 60 cm, quasi tot l’arrebossat en les parets, altura 250 cm, la porta mesura 100 cm. A penes es veu el repeu.
Coordenades: 39.835517, -0.283780
Situació: Polígon 7, parcel·la 9075
Conservació: Es conserva prou bé i dins l’olla no hi ha gaire vegetació.
Recomanacions: Caldria desbrossar tot el voltant i senyalitzar la ruta, hi ha quatre forns en una senda que és l’antic assegador de la Foia segons el cadastre.
Altres detalls: Els forns II i III estan adossats. Aprofitant un desnivell del bancal de baix amb l’assegador, en l’antic assegador de la Foia, segons el cadastre.
Forn de calç de la Mina de la Font del Ferro, propietat dels Malinxos
Planta: Rodona.
Mesures: Altura 1’40 fins on està la brossa, ample total 2’80, ample de la boca 1’80, grossor de la paret 0’76 però amb irregularitats respecte a l’amplària, la porta és 0’33 d’ampla, 0’40 d’altura fins el punt on està la brossa.
Coordenades: 39.867628, -0.259248.
Situació: Polígon 2, Parcel·la 14, aquesta finca limita al nord amb el terme d’Artana.
Conservació: Bona.
Recomanacions: Guardar-lo tal com està ara, a tot cas netejar l’olla i l’entorn quan siga necessari.
Altres detalls: És ideal per ser visitat per evocar una activitat laboral tan important en altre temps i per la proximitat al GR 36 que està a pocs metres.
El diàmetre s’estreteix un poc de la càmera a la boca com passa amb molts altres forns.
Aquest forn tot i estar al terme de Fondeguilla era de la família dels Malinxos d’Artana, antics arribassadors que a principi del segle XX van canviar a convertir-se en obrers de camp.
Donem les gràcies a Josep Herrero Pons per l’acompanyament, ajuda i assessorament; també a Pilar Cabanyes Vilar per haver-me acompanyat i ajudat en una visita posterior.
Gaibiel
Gaibiel és el terme de la Serra d’Espadà que més forns de calç té, per la seua riquesa en pedra blava (Carbonat càlcic) i suposem per la seua orografia amable que feia més senzill el treball. És de notar que en molts casos, els forns no aprofitaven els desnivells del terreny, sinó que es feien sobre un bon clot en terra i així quedava un forn exempt.
Agraïm a J. A. Calvo el gran esforç per localitzar tots els béns patrimonials del seu terme i a l’Ajuntament de Gaibiel per haver publicat el mapa on estan tots reflectits. Entre estos béns estan els forns de calç. Des de la seua web podeu descarregar-vos el mapa en format kml per poder vore’l en Google Earth: https://www.gaibiel.es/ca/historia/historia.
Ara seria interessant completar el treball sobre el terreny, obrir sendes (sols cal desbrossar) i assenyalant els forns dintre d’una ruta o dintre de les que ja hi ha marcades pel terme.
RECOMANACIÓ: Els 8 primers forns que detallem, estan al nord-oest del poble i es poden trobar tots en un mateix recorregut, primer pel de “Aceitenebro” i després continuant pel de la “Mulacava”, de forma que es podria fer una ruta per visitar tots huit.
Forn de calç de la Ajedrea
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre 290 cm, altura 250 cm, no queda porta i gairebé cap paret.
Coordenades: 39.930566, -0.482639
Situació: Polígon 6, parcel·la 69. Ben visible des del camí.
Conservació: Molt dolenta, es pot apreciar el clot sobre el qual s’alçava, i restes del que seria la paret posterior aprofitant un desnivell del terreny.
Recomanacions: Pel seu estat no s’aconsella cap intervenció. Si de cas llevar la vegetació circumdant, i un pi que ha crescut a la vora també caldria marcar-lo.
Forn de calç «la senda de Aceitenebro»
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre 3,80 m, grossor de la paret 1,30 m, altura fins al repeu 2,90 m.
Coordenades: 39.932704, -0.501915
Situació: Polígon 3, Parcel·la 9012, sobre la senda de pujada a Aceitenebro,
Conservació: Conserva les parets en bon estat, encara que la porta ha solsit i totes les pedres estan a l’interior de l’olla, per una altra banda, neta de vegetació. L’olla està en un bon clot excavat a terra i la paret de pedra amb morter no conserva gens d’arrebossat, s’alça sobre el clot que té les parets d’argila. S’aprecia un repeu per l’olla no està prou neta per a saber on arriba el clot.
Recomanacions: Llevar els pins que estan creixent a l’entrada i desbrossar els voltants. Cal assenyalar el camí i integrar-la dintre d’una ruta.
Forn de calç del «Monte San Blas»
Planta: Rodona
Mesures: Ample de la porta 120 cm , la paret mesura 75 cm de grossor, el diàmetre de l’olla és de 270 cm, i té d’altura 180 cm.
Coordenades: 39.932691, -0.495082
Situació: Polígon 4, Parcel·la 69. Pujant per la pista a Aceitenebro ens desvien a la dreta cap al «Monte San Blas» i camp a través arribem al forn.
Conservació: Conserva prou d’arrebossat. La paret posterior està un poc solsida, i les pedres han caigut dins de l’olla. Com quasi tots els de la zona, no aprofita desnivell del terreny.
Recomanacions: Seria interessant desbrossar un camí per a poder arribar-hi i assenyalar-lo, ja que com l’anterior queda prop d’una ruta marcada. Netejar els voltants i posar algun cartell indicador.
Forn de calç «Aceitenebro I»
Planta: Rodona
Mesures: No hem pogut mesurar-lo per estar dintre d’un tancat de la Societat de Caçadors.
Coordenades: 39.937430, -0.506787
Situació: Polígon 3, parcel·la 114. Continuant baixant per la pista anterior, és bastant visible a la vora dreta de la mateixa pista.
Conservació: Sembla prou bo, encara que no hem pogut comprovar-ho de prop.
Recomanacions: Incorporar-lo com un element interessant de la ruta marcada i permetre lliurement la seua visita.
Forn de calç «Aceitenebro II»
Planta: Rodona
Mesures: L’obertura de la porta 120 cm, la paret és gruixuda de 150 cm, s’alça damunt d’un clot d’uns 80 cm, per on discorren les restes d’un repeu. L’altura de la paret és de 250 cm al repeu i un diàmetre de 330 cm,
Coordenades: 39.940359, -0.506868
Situació: Polígon 3, Parcel·la 114. Continuant per la pista quan baixa de l’alt de «Aceitenebro» està en un barranc a mà dreta. No hi ha cap senda i el forn és molt difícil de trobar. La malesa del barranc és molt alta.
Conservació: L’estat de conservació és prou bo, encara que la paret ha solsit, però cap arrere, de forma que l’olla queda sense pedres. Les parets estan fetes de pedra amb morter i conserva un poc de repeu. No conserva gairebé arrebossat.
Recomanacions: Caldria obrir una senda, ja que està molt prop de la pista. Netejar els seus voltants i assenyalar-lo.
Forn de calç «Cruz del Pinarico»
Planta: Rodona
Mesures: Porta solsida, la paret fa 70 cm sobre un clot d’uns 80 cm de profunditat. És prou alta, 300 cm, i fa 270 cm de diàmetre.
Coordenades: 39.936276, -0.512212
Situació: Polígon 3, parcel·la 104. Sense deixar la pista anterior, arribem a una bifurcació, si continuem a la dreta, a eixe mateix costat vorem el forn a la vora del camí.
Conservació: No li queda porta, les pedres estan a l’interior de l’olla, tampoc aprofita massa el desnivell, s’endevina repeu a l’altura de la porta d’entrada. Feta de pedra amb morter, conserva prou de l’arrebossat d’argila.
Recomanacions: Les mateixes que a tots els forns d’este sector, neteja i desbrossament de l’exterior.
Forn de calç «Mulacava II»
Planta: Rodona
Mesures: Porta 140 cm, paret 90 de gruixuda, diàmetre 320 cm, altura 360 cm. Les parets estan sobre un clot de 80 cm que fa que aprofite poc el desnivell. Queda poc d’arrebossat. Les parets de pedra amb morter comencen a uns 2,50 m, de forma que sols són d’un metre.
Coordenades: 39.928157, -0.515841
Situació: Polígon 13, parcel·la 122. Continuant pel camí de la Mulacava s’obre un barranc en direcció a la carretera que va a Gaibiel, on a penes s’albira el forn a la capçalera.
Conservació: El forn en si està en un estat prou bo. Com els altres forns de la zona, més que aprofitar el desnivell del terreny es construeix sobre un clot prou fondo. Està menjat per la vegetació, fins i tot han crescut pins a l’interior, molt difícil trobar-lo i més arribar-hi.
Recomanacions: Llevar els pins de dins i desbrossar el voltant i un camí per poder arribar. Està en una zona on es concentren molts forns i seria interessant enllaçar-los en una ruta.
Forn de calç «Mulacava III»
Planta: Rodona
Mesures: Paret 120 cm, diàmetre apreciable 270 cm.
Coordenades: 39.931847, -0.513180
Situació: Polígon 13, parcel·la 45
Conservació: Molt deficient. Sols queda un tros de paret, de pedres amb morter, semicircular que indica que allí hi havia un forn.
Recomanacions: Aprofitar que es troba en el camí a les trinxeres de la Mulacava per indicar el seu lloc i posar un panell explicatiu.
Altres detalls: Està en una ruta recentment condicionada i ben assenyalada amb els senyals corresponents per anar a les trinxeres.
Altres forns
Gràcies al un mapa elaborat per J.A. Calvo i publicat per l’Ajuntament de Gaibiel, tenim notícies de l’existència d’altres forns, als quals no hem pogut accedir per la inexistència d’un camí i la impenetrabilitat de la garriga.
Forn de calç «Mulacava I»
Coordenades 39.926696, -0.515379
Situació Polígon 13, parcel·la 117. Al mateix barranc que l’anterior, inaccessible.
Navaixes/ Navajas
A la comarca de l’Alt Palància, als pobles de la vora del riu, trobem una important indústria tradicional d’extracció d’algeps, com així ho testimonia el museu ubicat a Soneixa. Els afloraments de sulfat de calci són bastant nombrosos en la zona. A Navaixes, l’extracció de l’algep es va fer fins a temps bastant recents, probablement encara funcionava als anys seixanta, segons relat d’habitants de la població. Així trobem, prop del paratge del «Salto de la Novia», en el camí a Castellnou, un algepsar de dimensions considerables, als peus del qual hi ha restes de cuatre forns d’algep, que servien per a calcinar la pedra que s’extreia, per posteriorment portar-la a triturar a un molí de la població, ja desaparegut.
Forns de «El Aljezar»
Els forns estan a la partida del Aljezar i estan apariats, separats tan sols per una grossa paret cadascú dels conjunts.
Forns I i II
Planta: Rodona
Mesures: Tots dos de mesures bastant semblants
Forn I: Diàmetre 2,80 m, altura 2 m, grossor del mur 1 m. La porta ha solsit per un costat i faria 140 cm.
Forn II: Diàmetre 2,60 m, altura 2,10 m, grossor del mur 80 cm. La porta 85 cm.
Entre els dos hi ha una paret que mesura1,80 m.
Coordenades: 39.874146, -0.494700
Situació: polígon 3, parcel·la 120
Conservació: Bastant deficient. L’olla es manté neta de vegetació encara que hi ha restes de deixalles humanes (sobretot pots de beguda).
Estan construïts amb pedra amb morter i conserven un poc de l’arrebossat d’argila.
Estan vora camí però tapats per la vegetació i un panell d’un mapa de la zona, que fa que puguen passar desapercebuts.
Recomanacions: Netejar els voltants i no permetre que s’utilitze com a deixalleria. I a més de senyalitzar-los, posar el mapa a un costat perquè es puguen observar com cal.
Forns III i IV
Planta: Rodona
Mesures: Tots dos de mesures bastant semblants.
Forn III: Diàmetre 2,80 m, altura 2,30 m, grossor del mur 80 cm. Porta 1m.
Forn IV: Diàmetre 2,10 m, altura 1,80 m, grossor del mur 65 cm. La porta 85 cm.
Entre els dos hi ha una paret d’uns 1,80 m.
Coordenades: 39.873695, -0.494226
Situació: Polígon 3 parcel·la 119
Conservació: Prou deficient. L’olla es manté neta de vegetació, però està plena de terra i de pedres, la diferència d’altura entre els dos forns es pot deure a la runa que hi ha a l’interior.
Estan construïts amb pedra amb morter i conserven un poc de l’arrebossat d’argila.
Estan a un costat del camí, entrant a l’algepsar, les parets s’han intentat arreglar amb blocs de formigó el que fa un pegat, potser per fer una utilització posterior, a més que hi ha un tros de ferro clavat com si el propietari haguera volgut tancar-lo amb una cadena.
Recomanacions: Netejar els voltants, llevar la terra de les olles i retirar els afegitons moderns. Senyalitzar el camí i posar algun panell que contara la història de l’algepsar i el seu ús.
Nules
Forn al costat de l’antic encreuament entre la carretera a Vilavella i Artana
Planta: Rodona.
Mesures: Altura 2’15 m. més la part de baix bruta d’enruna; porta del forn 0’55 en la part més estreta, el diàmetre de la boca per dins en el va 2’30, el diàmetre inclosa la paret 3’70 m.
Coordenades: 39.892883, -0.198590.
Situació: Polígon 3, Parcel·la 21.
Conservació: Bona.
Recomanacions: Netejar el forn i l’entorn, arreglar els escalons i el petit recinte del costat est. El forn caldria deixar-lo tal com està. Pot ser fàcilment visitat per estar al costat de la carretera. La dependència situada a l’est té una paret que fa de contrafort. A l’oest hi ha tres escalons que també fan de contrafort.
Hi ha una petita pedrera que suposem era d’on s’extreia la roca calcària per alimentar el forn, com a prova presentem la foto d’un senyal de barrina.
Aquest forn fou construït en la postguerra al costat de la casa de peons caminers ara totalment desapareguda. Els constructors i propietaris eren la família dels Malintxos d’Artana, els mateixos propietaris que el forn de la Font del Ferro en terme de Fondeguilla.
El propietari de la família mencionada era Vicent Herrero Pitarch, una persona molt dinàmica que tenia colla pròpia de treballadors dedicats a les obres de camp, els quals feien principalment parets, reguers, sifons i basses per a les finques que transformaven d’olivars i garroferals a horts de tarongers. Vicent tenia la determinació de sumar tantes fanecades com anys tenia, i en el moment de transformar aquesta finca en tenia més de 70, però malauradament per a ell, quan estava el caterpillar (localment en deien “Reva”) treballant va morir sobtadament a la mateixa finca. Aquesta circumstància va fer que es suspengueren els treballs i el forn es mantinguera, cas contrari haguera sigut enderrocat i tapat.
La informació ens l’ha facilitada José Rico Blasco (el fabricant de rellotges d’Artana), Vicent Ramon Rico Vilar i Pascual Herrero Sales, als qual agraïm la seva amabilitat i interès.
Onda
Forns de Beniparrell
Seguint l’antic assegador que creua Beniparrell, hem pogut trobar les restes de tres forns, no ha resultat fàcil, perquè els dos primers estan coberts de vegetació i a penes queden restes, del segon sols queda un tros de paret que ens permet identificar-lo com a tal.
Forn I
Planta: Rodona
Coordenades: 39.981909, -0.279675
Situació: Polígon 31, Parcel·la 109
Del primer sols queda un clot en terra, encerclat per algunes restes de parets en les quals encara s’aprecia un tros amb un poc d’argila i poca cosa més, tan sols hem pogut mesurar uns 180 de diàmetre.
Forn II
Planta: Suposadament rodona
Coordenades: 39.981885, -0.279753
Situació: Polígon 31, Parcel·la 109
Ha desaparegut gairebé per complet, però una paret posterior ens permet identificar-lo com a forn, perquè no sustenta cap ribàs i té una forma un poc corbada. No hem pogut aconseguir cap mesura.
Forn III
Planta: Rodona
Coordenades: 39.981506, -0.289364
És el millor conservat dels tres, malgrat sols quedar-li 170 cm d’altura de paret. Molt visible per estar en una zona amb molt poca vegetació. Es veu perfectament la seua forma rodona, perquè l’olla no està massa invadida per la malesa. Té una paret de 70 cm de grossa i una porta també de 70 cm. Té 180 cm de diàmetre. Encara es pot vore un poc d’arrebossat.
Recomanacions: Encara que en els dos primers parlem de poques restes caldria esbrossar tot el seu voltant i netejar l’interior. A més de senyalitzar-los amb un panell que contara la seua història.
Forn de calç «la Calera»
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre 2,60. Altura 1,10 m, porta 40 cm, grossor de la paret 70 cm.
Coordenades: 39.948571, -0.278425
Situació: Polígon 6, parcel·la 924
Estat de conservació: Acceptable, encara que la paret és molt baixa i originàriament no seria així.
Recomanacions. Mantindre net l’interior i senyalitzar-lo
Observacions: Les parets són de pedra en sec i no queda gens d’arrebossat. No aprofita el desnivell del terreny, i el terra del forn està enllosat i les parets són molt menudes, no té fondària ni presenta cap repeu, el que presenta algun dubte sobre la seua utilització.
Cova de l’Algepsar
Planta: Bastant irregular, hi ha una galeria d’entrada que posteriorment es divideix en dues principals subdividint-se amb set secundàries.
Mesures: Llargària 501 m. L’amplària i altura de cada una de les galeries també varia segons el tram. La profunditat és de 19 m.
La part exterior intervinguda mesura 160 m d’amplària per 60 m d’altura.
Coordenades: 39.961189, -0.258389.
Situació: Al sud del Castell, en el carrer del Portal de València, entre les cases 125 i 129.
Conservació: Tan sols és visitable l’entrada condicionada actualment com a sala d’exposicions. La resta de la cavitat de la que s’extreia el material està tapada per una reixa i no es visitable per insegura.
Recomanacions: No es contemplen.
Altres detalls: L’algep d’aquesta cova és rosat o rogenc degut a la mescla del sulfat de calç amb òxid de ferro, molt semblant al d’Albarrasí, conferint a la lluïda de les cases una rústica bellesa.
Tot ve a indicar que en principi era una mina a cel obert a la part sud del peu de la muntanya del Castell, concretament on està l’entrada de la Cova. Actualment s’han alçat sis parets de bona fàbrica amb terrasses per consolidar la muntanya que amenaçava solsides per causa de l’extracció intensa durant tants anys de l’algep.
Cal observar a la part de fora a diferent nivell les picades antigues per traure el material, aquestes estan en forma d’espiga o espina de peix, unes cap a un costat i les altres al contrari, la qual cosa indica que els treballadors en cada tongada cavaven en direcció oposada a l’anterior.
La guia que ens ha atés ha sigut excepcionalment competent i amable amb nosaltres resolent tots els nostres dubtes.
Aquesta cavitat artificial fou oberta probablement en època musulmana, posteriorment ja en el s. XIX un empresari alemany va obtenir llicència d’explotació fins que la va considerar no rendible. En la dècada de 1990 va ser utilitzada per al cultiu de xampinyons.
No hem trobat cap forn d’algep pel voltant, suposem desapareixerien a l’urbanitzar la zona.
Actualment és un espai de memòria històrica pel fet que en la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 es van refugiar allí entre 3500 i 4000 persones.
Fonts consultades:
Revista Arrels
Línia XYZ
Cova de l’Algepsar
Espeleo club Castelló
Certezas y Misterios de la Cova de l’Algepsar
Pavies
S’ha de fer notar les dimensions dels forns d’este terme, solen ser prou superiors als de la resta de la serra.
Forn de calç de l’Argüela
Planta: Rodona.
Coordenades: 39.963818, -0.476013
Situació: Polígon 4, parcel·la 17.
Conservació: No està en les millors condicions, la porta i bona part de la paret posterior han solsit. Aprofita, com habitualment, un desnivell del terreny i les parets de darrere estan fetes de pedra i morter i encara conserva un poc d’arrebossat. Té un xicotet senyal d’indicació que hauria de ser provisional.
Recomanacions: Netejar l’olla, tallar la vegetació sobrant, potser també arreglar un poc les parets, és el forn més proper al poble i podria ser un atractiu, si a més es posara un panell informatiu sobre la seua utilització.
Forn de calç «Calera Larga»
Planta: Ovalada.
Mesures: Ample 4,20 x 3,60 m, altura 3,20 m, la paret 1,10 m, sols queda un poc a la part frontal. Està un poc elevat sobre el camí, però queda bastant fondo respecte a la superfície.
Coordenades: 39.960701, -0.473234
Situació: Polígon 4, parcel·la 293.
Conservació: Bastant deficient. Se li aprecia un tram del repeu que s’utilitzava per fer la falsa volta. Sols hi ha paret per la part de davant, la part de darrere aprofita el tallat del bancal superior, no sabem si ha caigut (a voltes passa) o sols van fer una capa d’argila a manera de paret. A més ha crescut un pi a la paret de darrere que ja té uns quants anys i unes bones dimensions, les seues arrels acabaran destruint tot el forn i tombant el pi mateix.
Recomanacions: Netejar l’olla, tallar el pi, llevar la vegetació sobrant i senyalitzar-lo.
Forn de calç «refugio-calera»
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre 3,80 m, altura 2,40 m, paret 0,80 m, porta 1,20 m.
Coordenades: 39.959996, -0.469464
Situació: Polígon 4, parcel·la 292.
Conservació: Bastant bo ja que l’associació cultural «Artea» de Pavías el va condicionar com a refugi. Encara que ha solsit la paret posterior i els elements fets servir per a posar-li sostre estan bastant deteriorats.
Recomanacions: Refer la paret solsida. Si es vol continuar utilitzant com a refugi s’haurien de renovar els materials fets servir para a tal fi, o bé llevar-los per a que quede el que originalment hi havia. El camí està senyalitzat.
Forn de calç de «Matet»
El seu nom es deu al fet que està molt prop del terme d’esta població i en el camí que uneix les dues localitats.
Planta: Rodona.
Coordenades: 39.958158, -0.469923
Situació: Polígon 5, parcel·la 192
Mesures: Diàmetre 4,60 m, altura 2,60 m, paret 1,10 m, la porta ha solsit.
Conservació: Acceptable, sobretot l’interior de l’olla que conserva bé l’arrebossat i encara s’endevina el repeu sobre el qual es projectava la falsa volta. Encara que es troba a la vora de la pista que va a Matet i, per tant, s’aprecia molt bé, està en un bancal ple de malesa i de branques seques de pi, es fa molt difícil accedir a l’entrada.
Recomanacions: Com la majoria dels casos no és massa aconsellable refer allò que el temps ha anat deteriorant, però sí seria interessant mantindre net tant l’interior com els voltants i assenyalar-la, perquè es puga visitar.
Forn de calç del Camí de Sogorb
Planta: Rodona.
Mesures: Amplària 3,80 m, altura 3,80 m, grossor de la paret 0,80 m.
Coordenades: 39.964486, -0.492019
Situació: Polígon 3, parcel·la 9003
Conservació: Situat en un vessant i excavat pràcticament tot el clot. La paret situada davant al nivell més baix quasi tota desapareguda inclosa la porta. L’olla molt bruta no observant-se repeu. La terra externa que tocava el foc està calcinada.
Recomanacions: Netejar l’entorn i sobretot tallar el pi que està dins de la construcció. Posar una senyalització vistosa i de qualitat.
Altres detalls: A l’estar a la vora el camí, és molt adequat per a ser visitat.
Forn de calç de Parrillas I, Camino de Gaibiel
Planta: Rodona.
Mesures: Amplària 3,40 m, altura 2,60 m, grossor de paret 0,60 m., altura de la paret a nivell del que queda de porta 1 m.
Coordenades: 39.959759, -0.490302
Situació: Polígon 5, parcel·la 105
Conservació: Quasi tot el clot excavat. El vessant és suau. L’olla bruta on no es veu repeu. Construït amb pedra seca mantenint dalt una petita part de paret d’uns 0,40 m; baix, més de la meitat ha desaparegut.
Recomanacions: Fer una senyalització visible i de qualitat.
Altres detalls: Prou a prop hi ha restes d’unes antigues trinxeres de la Guerra Civil, algun corral de ramat així com una capelleta de la Mare de Déu de la Cova Santa des d’on s’albira el Santuari. Al costat d’aquesta capelleta hi ha un refugi que conté una col·lecció de llibres, una magnífica iniciativa. També tenim des d’allí unes precioses vistes a la Vall del Palància i la Serra Calderona. Tots aquests elements ofereixen un singular valor a aquest preciós paratge.
Forn de calç de Parrillas II
Planta: Rodona.
Mesures: Amplària 2,60 m, altura 1,70 m, paret 0,80 m, altura de la porta 1,15 m.
Coordenades: 39.959603, -0.490437
Situació: Polígon 6, parcel·la 430
Conservació: Està ben conservat, pràcticament sencer. L’olla com quasi tots està bruta i no es veu repeu. La porta es conserva tota, va des de la base a dalt de la paret. Baix està el pou excavat fins a mitjan alçada que és on naix la paret. Construït amb pedra seca.
Recomanacions: Fer una bona senyalització visible.
Altres detalls: Esta quasi intacte des del temps que estava en activitat, això li confereix un valor especial que cal tenir en compte.
Agraïm molt sincerament al senyor Fernando Esteban Martín i a la seua magnífica família la seua acollida, l’acompanyament pel terme i l’assessorament en aspectes de tant d’interés.
Soneixa
Forn de calç de «la Moratilla»
Planta: Rodona
Coordenades: 39.810891, -0.387854
Situació: Polígon 3, parcel·la 587
Mesures: 2,90 m de diàmetre, altura 2,3 m, grossor de la paret: 120 cm, la porta també fa 120 cm. El forn està en un pla, aleshores no aprofita un desnivell de terreny i està fet sobre un clot a terra d’uns 80 cm, de forma que per entrar s’ha de baixar un escaló. Les parets estan construïdes amb pedra i morter.
Conservació: Les parets estan ben conservades i queden restes de l’arrebossat d’argila. L’interior està prou net, encara que comencen ja a créixer les herbes, però els voltants estan molts descuidats, de forma que pot passar desapercebut. S’ arriba per una pista ben conservada, ja que porta a un explotació agrària, i a més hi ha senyalització que porta al forn.
Recomanació: S’hauria de desbrossar els voltants i fer una neteja periòdica de l’interior perquè no s’ompli de brossa.
Forn de calç de «la Moratilla II»
Planta: Rodona
Coordenades: 39.809778, -0.378258
Situació: Polígon 3, parcel·la 259
Mesures: 3,90 m de diàmetre, altura 3 m, grossor de la paret: 140 cm, la porta fa 110 cm, un dels forns més grans que hem trobat a l’Espadà. El forn està en una costera, aleshores no aprofita massa el desnivell de terreny i està fet sobre un clot a terra d’uns 70 cm, de forma que per entrar s’ha de baixar un escaló . Les parets estan construïdes amb pedra i morter.
Conservació: Les parets estan ben conservades i queden restes de l’arrebossat d’argila. L’interior està prou net, encara que comencen ja a créixer les herbes, però els voltants estan molts descuidats, de forma que pot passar desapercebut. Està per un camí ben marcat, però sense senyalitzar massa bé, sols hi ha una indicació en un encreuament.
Recomanació: S’hauria de desbrossar els voltants i fer netejar la runa de l’interior. També seria recomanable senyalitzar millor el camí i el mateix forn.
Forn de calç del «Picacho de Serbogar»
Planta: Rodona
Coordenades: 39.804137, -0.374165
Situació: Polígon 3, parcel·la 322
Mesures: 2,50 m de diàmetre, altura 1,9 m, la grossor de la paret és irregular, la part nord 70 cm i més al sud 90, la porta fa 80 cm. El forn està en un pla, aleshores no aprofita un desnivell de terreny i està fet sobre un clot a terra d’uns 80 cm. Les parets estan construïdes amb pedra i morter.
Conservació: Les parets estan ben conservades i queda prou de l’arrebossat d’argila. L’interior està prou net, encara que comencen ja a créixer les herbes. Es veu de lluny perquè no hi ha arbres al voltant, però sí una vegetació que a poc a poc es va tancant. En arribant al forn el camí es perd, es pot arribar allí perquè es veu fàcilment.
Recomanació: Assenyalar la seua ubicació, desbrossar els voltants i fer una neteja periòdica de l’interior perquè no s’ompli de brossa.
Forn de calç de «Serbogar I»
Planta: Rodona
Coordenades: 39.801939, -0.379562
Situació: Polígon 3, parcel·la 322
Mesures: 2,60 m de diàmetre, altura 2 m, grossor de la paret: 90 cm; porta inexistent, al seu lloc ha crescut un pi. El forn aprofita un desnivell de terreny de forma que més d’un terç no necessita paret, sí que remata una de pedra amb morter, descansa sobre la de terra del clot i fa 50 cm, quedant el forn arran de terra per la part superior, des de dalt es veu com si es tractara d’un clot.
Conservació: Les parets estan ben conservades i queden restes de l’arrebossat d’argila, la porta ha solsit i al seu lloc ha crescut un pi. L’interior està ple de brossa, difícil d’accedir perquè està tot envoltat de malesa.
Recomanació: S’hauria de desbrossar els voltants i netejar l’interior a més de senyalitzar-lo correctament. Es dona la circumstància curiosa que està enfront del forn d’un altre municipi, el de Serbogar que hem anomenat II i que és del terme de Sot de Ferrer.
Sot de Ferrer
Forn de calç de «la Rocha del Collado Royo»
Planta: Lleugerament ovalat.
Coordenades: 39.805878, -0.384867
Situació: Polígon 26, parcel·la 19
Mesures: Fondària 3,50 m per 3,10 m d’amplària, altura 3m, grossor de la paret 1 m, la porta de 90 cm conserva la base de les dovelles d’uns 40 cm que servirien per a fer l’arc de la porta. Aprofita un desnivell de terreny en la falda d’una muntanya vora camí, però fent un clot on s’endevina un repeu i així que per entrar s’ha de baixar un escaló. Les parets estan construïdes amb pedra i morter. .
Conservació: Les parets estan ben conservades i queden restes de l’arrebossat d’argila. L’interior està bastant net, encara que comencen ja a créixer les herbes. A l’estar vora camí està prou net al davant, però té molta vegetació envoltant-lo.
Recomanació: S’hauria de desbrossar els voltants i fer una neteja periòdica de l’interior perquè no s’ompli de brossa, i senyalitzar-lo allí mateix. Si bé hi ha un panell explicatiu amb un mapa abans de pujar a Serbogar, sols és esquemàtic i no es pot encertar exactament on estan tots.
Forn de calç de «Segorbar II»
Planta: Rodona
Coordenades: 39.801944, -0.379556
Situació: Polígon 24, parcel·la 39
Mesures: 2,30 m de diàmetre, altura 2,20 m, grossor de la paret: 110 cm, porta 1 m. El forn aprofita un desnivell del terreny de forma que més d’un terç no necessita paret, el tros que hi ha és de pedra amb morter, descansa sobre la de terra del clot, de forma que des de lluny sols s’aprecia un brancal formant un cercle.
Conservació: Les parets estan ben conservades i queden restes de l’arrebossat d’argila. L’interior està ple de brossa, està accessible a vora camí, els voltants podrien estar un poc més nets.
Recomanació: S’hauria de desbrossar els voltants i netejar l’interior a més des senyalitzar-lo correctament. Es dona la circumstància curiosa que està en front del forn de Segorbar que hem anomenat I i que és del terme de Soneixa.
Forn de calç de San Antonio
Planta: Rodona.
Mesures: Ample 2,70 m, altura 2 m, amplària de la paret 1,40 m, porta 1 m d’altura arribant fins a dalt, escaló de la porta a l’olla 0,70 m, no té repeu. L’olla excavada en la roca està molt neta.
Coordenades: 39.810706, -0.408501
Situació: Polígon 33, parcel·la 90.
Conservació: Una construcció de bona fàbrica i pedres grans. L’interior presenta un arrebossat dur per l’acció del foc amb pedres grans de cara vista. Si mirem de la porta al forn, la part esquerra i la petita esplanada així com el banc per seure estan més ben construïts, no tant la part dreta, probablement perquè fou alçada per dos treballadors d’un estil diferent.
Recomanacions: Felicitar a l’Ajuntament per la conservació del patrimoni i mantenir-lo en un futur tan ben cuidat i senyalitzar com fins ara.
Altres detalls: Hi ha molt bona vista a la Serra Calderona al sud i a la Vall del Palància a l’oest.
Està construït sobre un vessant d’orientació sud mantenint un contrafort en la part més baixa. Fabricada la part exterior amb pedra seca i terra a la part central dels murs.
Suera
Forn de calç de la Cavallera
Planta: Rodona
Mesures: Sols hem pogut aconseguir el seu diàmetre: 2,50 m, a causa del seu mal estat.
Coordenades: 39.953932, -0.319537
Situació: Polígon 3, parcel·la 363.
Conservació: Queden sols uns vestigis del que fora el forn, un tros de paret circular d’argila en un recolze del camí. A més la vegetació que ha crescut a l’interior fa que siga difícil identificar-lo.
Recomanacions: Netejar l’olla totalment envaïda per la vegetació, senyalitzar-lo amb més indicadors (des del poble) i mantenir-lo tal com està ara. Altra intervenció és inviable i no desitjable.
Tales
Forn de calç de la Rodana (dalt del poble)
Planta: Rodona
Mesures: Ample 2,40 m, altura 2 m, té repeu a 0,30 m de terra, l’escaló és de 0,60 m, la porteta de baix 0,30 m, la porta de dalt 1 m., paret 0,86 d’ampla.
Coordenades: 39.944392, -0.307213
Situació: Polígon 5, parcel·la 287.
Conservació: està quasi intacte. Presenta un bon arrebossat per dins amb pedres bastant voluminoses, cara vista, les parets són de bona fàbrica estretint-se per dalt. Situat al vessant nord i excavat en les parts més baixes. Els voltants estan ben cuidats.
Recomanacions: Netejar l’olla ara un poc bruta, senyalitzar-lo amb més indicadors (des del poble) i mantenir-lo tal com està ara.
Altres detalls: Bona vista al Montí i el poble. És un valor patrimonial que ha de tenir-se en compte.
Torralba del Pinar
Forn de calç «la calera de Beniatar»
Planta: Rodona
Coordenades; 39.996249, -0.421469
Situació: Polígon 3, parcel·la 173
Mesures: 3 m de diàmetre, altura 3 m a la cúpula que està oberta enmig, grossor de la paret 1 m, la porta es conserva íntegra, 80 cm d’altura i 60 cm d’ampla. Està 1 m aproximadament excavada en la terra, cosa curiosa per a un forn de calç. L’explicació pot ser que s’abandonara com a forn i s’utilitzara com algun tipus d’element hidràulic (recorda més un clotxó). Està tota feta amb llenques de pedra seca i no conserva gens d’arrebossat. En el poble hi ha qui dubta de la seua funció com a forn de calç, ja que mai l’han vista funcionar com a tal, encara que el forat al centre de la volta, el fet de trobar pedres calcinades a l’interior, bastant pedra calcària als voltants, i sobretot, el nom tradicional de “calera” que se li dona al poble, indica que en algun moment se li va donar eixa utilitat.
Conservació: Està en un excel·lent estat de conservació, tal volta degut a la seua utilització posterior.
Recomanacions: Senyalitzar-la ja que no es veu, segons es puja pel camí queda a nivell del terra, sols quan es va per l’altre costat es veu la porta. A més presenta un perill que quede un forat a ras, algú podria caure. Caldria també un panell per a contar la seua història, podria ser un atractiu turístic més.
La Vall d’Almonesir/ Almonacid
Forn de la Solana
Planta: Lleugerament ovoide
Mesures: Llarg 200 cm x 190 cm d’amplària, altura al repeu 60 cm, grossor de la paret 80 cm, altura total 230 cm, porta (arran del repeu) 110 cm. Conserva l’arrebossat d’argila, les parets són de pedra amb morter.
Coordenades: 39.898524, -0.472339
Situació: Polígon 2, parcel·la 394
Conservació: Prou bona, els voltants estan prou nets de vegetació i el camí per arribar està acceptablement transitable.
Recomanacions: Mantindre-ho tot esbrossat i senyalitzar-lo, tant el camí com el mateix forn, amb panell explicatiu.
Rectoria I
Planta: Rodona
Mesures: Paret 1 m de grossor, porta 80 cm, alt total 3,60 m . El replanell per a començar la volta està a 1,20 m, en òptimes condicions, està arran de l’entrada i per tant, hi ha escaló per baixar a l’olla, on creix una pinàcia. Està feta en pedra amb morter i es conserva l’arrebossat d’argila.
Coordenades: 39.892099, -0.480451
Situació: Polígon 1, parcel·la 213
Conservació: Molt bona, els voltants estan esbrossats i el camí per arribar sembla que també. Però les parets ja estan colonitzades per altres plantes.
Recomanacions: Mantindre’l sense cap vegetació, indicar el camí i senyalitzar el forn.
Rectoria II
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre 350 cm, altura 250 cm, però més baix per la part de davant on mesura 150 cm d’alt, grossor de la paret 120 cm, sense porta; conserva arrebossat, i està fet de pedra amb morter. Té una paret baixa al davant, com si fora restes d’un bancal, no se li veu utilitat aparent.
Coordenades: 39.895191, -0.475374
Situació: Polígon 1, parcel·la 134
Conservació: Prou bona encara que li falta part de la paret de davant; els voltants estan desbrossats i està vora a una pista asfaltada, a vora de la carretera. Han crescut dos arbres al costat que amenacen la integritat de les parets.
Recomanacions: Mantindre-ho tot esbrossat i senyalitzar-lo, tant el camí com el mateix forn. Hi ha un panell que no anomena el forn.
Forn d’Algep i terrer d’Orenga
Planta: Rodona. L’algepsar irregular per ser un terrer.
Mesures: Grossor de la paret 0,40 m., altura 1,50 m., amplària 1,80 m., amplària de la porta 0,50 m.
Mesures del terrer: Llarg 100 m., altura 50 m. aproximadament. Dalt hi ha un conjunt de roques juràssiques.
Coordenades: 39.890407, -0.476365. Està dins del terrer, el corral de ramat d’Orenga està situada a 15 m. al sud-oest del forn.
Situació: polígon 1, parcel·les 171, 221; la 222 és la construcció situada dins la parcel·la 221.
Conservació: El forn està ben conservat, fet amb pedra obrada amb algep, es veuen teules al voltant i no presenta cap arrebossament interior ni repeu baix. Dins hi ha un petit magraner.
L’algepsar conserva l’aspecte de qualsevol explotació abandonada des de fa molts anys, el corral està desteulat però conserva bé les parets.
Recomanacions: Netejar el forn llevant també el magraner. Senyalitzar-lo i adequar el conjunt per a permetre les visites.
Altres detalls: A l’estar al costat oest de la carretera en direcció a Sogorb és molt fàcil de visitar.
Aquesta informació ha sigut possible gràcies a la valuosa ajuda dels senyors José Maria Pérez Rodríguez i Luís Culla Blay.
El Aljezar del Pueblo
José María Pérez Rodríguez
Aunque había otros aljezares privados, aquí se encontraba el aljezar de la Vall, el que podía utilizar cualquier vecino.
La preparación de aljez (yeso) era un trabajo arduo y lento. Primero había que arrancar las piedras de aljez (yeso) y traerlas aquí. Con paciencia, se cocían en los dos hornos, venga a quemar gavillas de matorral y leña, y se dejaban enfriar durante unos días.
Después tocaba coger la maza y romper las piedras en fragmentos más pequeños para colocarlas en la zona de moler. Y ahí era la caballería quien no paraba de trabajar dando vueltas y más vueltas arrastrando el rulo.
Era importante vigilar el trabajo del animal por si alguna piedra escapaba y para remover lo molido y que así no se asentara en el suelo y siguiera haciéndose cada vez más fino.
Por último, se pasaba el yeso por el garbello (una criba o tamiz) para asegurar el grano fino y se colocaba en sacos. Ya estaba listo para construir sueños.
Se usó hasta los años 50. En los años 60 se empezaron a construir los primeros chalets en esta zona, los primeros del pueblo y desaparecieron los restos del aljezar.
Los hornos no eran como los del dibujo (que es como el del aljezar de Meleta) eran cilíndricos, como las caleras.
Calera de Meliá
Planta: Rodona
Mesures: 70 cm de mur i 120 cm de porta, altura de 250 cm al repeu (del repeu al fons està replet de terra i no es pot mesurar) i 310 cm de diàmetre.
Coordenades: 39.886857, -0.484457
Situació: polígon 1, parcel·la 285
Conservació: Ben conservat, encomiable la tasca de l’Ajuntament de La Vall d’Almonesir que ha desbrossat tot el voltant, deixant al descobert l’aljub/ abeurador d’abelles i el forn. En un estat satisfactori, de pedra amb morter i conserva un poc d’argila a les parets.
Recomanacions: En netejar el paratge s’ha deixat al descobert tot un conjunt de gran valor, a més un cartell parla de l’aljub encara que sols anomena el forn. Per tant, deixar-lo com està i si de cas senyalitzar un camí en bon estat.
Calera de la Loma
Planta: Rodona
Mesures: 1m de porta i 120 cm de mur, altura de 130 cm (s’ha tindre en compte la gran acumulació de terra a l’interior que fa que no es puga vore l’altura total) i 320 cm de diàmetre.
Coordenades: 39.892701, -0.485417
Situació: polígon 1, parcel·la 109
Conservació: Ben conservat, com l’anterior, tot el voltant desbrossat, quedant ben visible. També en un estat satisfactori, de pedra amb morter i conserva un poc d’argila a les parets.
Recomanacions: Caldria també posar un cartell, el camí a voltes es perd per falta de senyalització.
Forn de calç de la Frontera
Planta: Rodona
Mesures: Ample 3,90 m de diàmetre, doble paret d’1,10 m, la porta solsida, altura total 2,80 m. Aprofitant el desnivell de la falda de la muntanya es va escarbar un clot d’uns 80 cm.
Coordenades: 39.895722, -0.455605
Situació: Polígon 6, parcel·la 101 .
Conservació: La paret del fons es conserva bastant bé, feta amb morter, conserva bona part de l’arrebossat. I l’interior està ple de les pedres que han anat caient.
Recomanacions: Obrir camí per poder arribar, netejar-lo i els seus voltants i senyalitzar-lo.
Altres detalls: No hi ha camí per arribar-hi.
Forn de calç de Matuta -Recuén
Planta: Rodona
Mesures: Ample 3,50 m de diàmetre, porta 1,60 m d’ample, altura de la porta 2,60 m, altura de la zona descoberta 1,40 m.
Coordenades: 39.883925, -0.454678
Situació: Polígon 6, parcel·la 48.
Conservació: Bastant desfet.
Recomanacions: Netejar-lo i senyalitzar-lo
Altres detalls: Construït com quasi tots sobre un vessant, situada la porta a la part baixa. L’olla molt bruta de matolls i de pedres de la mateixa edificació. Té repeu. La porta està solsida a mà dreta de cara al forn. La paret de terra original està endurida pel foc. Dalt de les parets de l’excavació hi ha un petit ribàs que es manté en alguna de les parts.
Forn de Ferlamena
Planta: Rodona
Mesures: Porta 0,80 m d’ampla, altura 1,40 m, diàmetre del clot 3,80 m, altura exterior 2,0 m amb un clot d’1,70 m.
Coordenades: 39.890756, -0.469327
Situació: Polígon 7, parcel·la 88.
Conservació: Es manté ben conservat. A l’interior hi ha bastant runa i creix una tuia que compromet la integritat de la construcció
Recomanacions: Netejar-lo, llevar la tuia i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Presenta una bona lluïda i té repeu.
Forn de calç de la Lloma de Matuta
Planta: Rodona.
Mesures: Altura de la porta 1,20 m, altura exterior del forn 1,90 m amplària de la paret 0,90 m. Diàmetre 3 m, la porta està damunt d’un clot de 0,80 m fins al repeu.
Coordenades: 39.887560, -0.456185
Situació: Polígon 6, parcel·la 253.
Conservació: Acceptable encara que la paret de darrere estiga solsida en la part superior, així com la part esquerra de la porta. A l’interior de l’olla creix un pi que pel temps pot rebentar totes les parets.
Recomanacions: Netejar-lo (tot arrancant el pi) i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Té repeu i conserva bastant d’arrebossat.
Li agraïm al senyor Bas Bremer, propietari del mas de Matuta la seua companyia i comprensió.
Algepsar «la Mina de Aljez»
Aljez es el nom amb què s’anomena a l’algep en esta comarca, vocable replegat al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española com a sinònim de «yeso», y que comparteix amb el valencià la seua arrel àrab «alǧiṣṣ», mentre que el seu sinònim castellà i el terme «guix» que s’utiliza al català central, comparteixen l’arrel llatina «gypsum».
L’algepsar aprofita una dolina natural, una formació càrstica cilíndrica originada per la dissolució de materials càlcics. Anomenats «clotes» a l’Alt Palància, queda una mena d’estructura circular tancada de la mateixa manera que els forns, també enfonsada en la terra. Este en concret té aproximadament uns 30 m de diàmetre, i una altura estimada d’uns 8 m.
Coordenades: 39.914007, -0.457805
Situació: Polígon 2, parcel·la 345
Algepsar de Crevantacántaros
Este algepsar aprofita, com l’anterior, una dolina natural d’uns 45 m de diàmetre també fent un clot en la terra i una altura estimada d’uns 10 m de les parets de les quals s’extreia el sulfat de calç i es cremava amb forn que hi havia allí mateix.
Coordenades: 39.913636, -0.460857
Situació: Polígon 2, parcel·la 334
Forn d’algep de «l’Algepsar de Crevantacántaros»
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre 1,80 m la mateixa alçària. Porta 90 cm, grossària del mur 40 cm.
Coordenades: 39.913457, -0.460798
Situació: Polígon 2, parcel·la 320
Conservació: Bastant bon estat de conservació, encara que la porta està un poc solsida per un costat, queda arran del camí aprofitant el desnivell que provoca la dolina. Els voltants estan lliures de vegetació, així com l’interior en el qual encara hi ha restes d’algep (però no vegetació, conserva bastant arrebossat d’argila).
Recomanacions: Caldria desbrossar-lo, senyalitzar-lo i indicar el camí, que esta en bon estat.
Altres detalls: És difícil de distingir un forn de calç d’un forn d’algep, normalment el material disponible al seu voltant ens indica què solia cremar-se al forn, i en este cas és bastant evident, en estar als peus d’un algepsar. A més solien ser més menuts.
La Vall d’Uixó
A la Vall hem comptat amb l’amable col·laboració de Joan Fuertes Palasi, que és un gran entés en les qüestions del patrimoni etnològic (i molt més).
Forns de calç de la Punta
Planta: Rodona dels dos forns, un al costat de l’altre.
Coordenades; 39.80876, -0.19519
Polígon 5, Parcel·la 564
Hi havia dos forns a les vores d’un assegador local, un dels quals va ser enderrocat per ampliar l’actual camí. En una de les fotos de 1999 es pot apreciar que encara existia apegat al que actualment roman en peu
Mesures: ample 1,80, altura 2,5, grossor de la paret 1 m. Presenta un fumeral quadrat el que està a l’est de 0,70 X 0,70, la porta 1,10 d’altura per 1,20 d’ampla, la qual té una volta de rajola. El segon era de semblants mesures. Està cobert d’enrunes, l’olla i la cambra de combustió, però la porta encara conserva l’arc superior.
Conservació: L’interior de la construcció, és a dir cambra de combustió, olla i canó, amb un estat acceptable, però l’exterior presenta un aspecte una mica estrany per haver-se tapat completament per l’acumulació de residus de les successives calcinacions durant molts anys. Tot el conjunt està construït amb pedra rodeno i morter. En el de l’est sembla veure´s un repeu.
Recomanacions: Podrien restaurar-se i senyalitzar-se, per ser, de moment, els únics forns de calç coneguts que encara es conserven al poble.
Altres detalls: És interessant visitar la pedrera de l’explotació que està a pocs metres dels cremadors.
La zona presenta molt d’encant per la muntanya de la Punta, el poblat d’Orlei i construccions pròximes tradicionals com corrals de ramat i un aljub que pareix servia a l’explotació. La majoria d’aquestes estructures es justifiquen pel pas d’un important assegador.
Dalt, fotos de 1999. Baix, fotografies actuals.
Forns d’algeps de la partida de l’Algepsar
Planta: Rodona els dos forns que estan junts, però amb una paret quadrada o rectangular que suposem els envoltava.
Coordenades: 39.785187, -0.284882
Polígon 10, Parcel·la 278
Mesures: El de l’est: altura 2,10, amplària 2,10, paret 1 m. però amb irregularitats. El de l’oest: altura 1,50 la part visible, amplària 2, paret 0,70 m., la cambra de combustió està molt tapada.
Conservació: Presenta molts desperfectes, però podria arreglar-se per ser l’únic algepsar del terme.
Recomanacions: Com a mínim netejar l’entorn, mantenir-lo com està i senyalitzar-lo, evitant es deteriore més i caiga en l’oblit de les generacions futures.
Altres detalls: És interessant visitar el terrer d’on s’extreia el sulfat de calç que està a pocs metres. També cal observar la quantitat de residus d’algeps mesclat amb cendra que hi ha a la part baixa dels forns.
Al costat de l’oest de les construccions hem observat un cercle de pedra amb una garrofera que podria tenir més de cent anys, podrien ser les restes d’un altre forn? No hem pogut observar-ho bé per causa de l’excessiva vegetació, ens quedem amb el dubte.
En les fotos de fa 25 anys, s’aprecia el deteriorament que han anat sofrint els forns, en només un quart de segle.
Dalt, fotos de 2000. Baix, fotografies actuals.
La Vilavella
Sabem que en el segle XVII hi havia bastants forns, dels quals actualment no en queda cap vestigi, però en els anys 60 del segle passat encara n’hi havia alguns actius. En Artana, algunes persones encara recordem a dos homes per separat, que venien de la Vilavella al poble en carro a vendre calç, un d’ells cridava “dones calç!”, i l’altre deia “calç blanca!”.
Queda en la memòria col·lectiva alguns d’aquestos cremadors de l’última època, com el del Bolero (), que era un dels que pujava a Artana, o el de Cavaller, que finalment va patir una explosió de dinamita a la seva pedrera i va quedar sec. També hi ha una partida de terme que es diu Els Forns, la qual cosa ens indica la seva existència.
L’anomenat “Forn del Bolero” és la caseta que està entre la carretera CV-231 i el camí dels “Palos” o de Betxí.
Polígon 2, parcel·la 63.
Ubicació: 39.862197, -0.182925
Donem les gràcies a l’arqueòleg amic nostre i d’Artanapèdia, Joan Antoni Vicent Cavaller, per aquesta valuosa informació.
Villamalur
Forn del Jupillo
Planta: Rodona.
Mesures: Grossor de la paret 1,20 m, altura 2,10 m, diàmetre 3,50 m, amplària de la porta 1,60 m.
Coordenades:39.948202, -0.384941
Situació: Polígon 5, parcel·la 9001. En el camí que baixa de Villamalur a Suera
Conservació: L’estat de conservació és prou bo, encara conserva l’arrebossat d’argila i l’entorn i l’olla està prou net, comença a créixer vegetació a l’interior de l’olla.
Recomanacions: Malgrat estar vora camí el forn no és fàcil de localitzar per l’absència de senyalització, per tant, seria recomanable senyalitzar-lo i posar-lo en valor.
Altres detalls: No aprofita el desnivell del terreny, com la majoria. Però, per no fer les parets massa altes i inestables, es va excavar un gran clot sobre el qual s’alcen les parets, d’1,30 m de profunditat. Al costat de la porta conserva un tram del repeu.
Xèrica
La localitat de Xèrica es troba als peus de la veïna Serra Calderona, on pertany la major part del seu terme. Però un tros molt menut està als contraforts de la Serra Espadà, tocant amb Gaibiel, allí trobarem l’únic forn de la població que no està en la Calderona.
Forn del Corral de la Mojonada
Planta: Rodona
Mesures: Grossor de la paret 60 cm, altura 240 cm, diàmetre 220. No es pot arribar a la porta per mesurar-la.
Coordenades: 39.901379, -0.507399
Situació: Polígon 17, Parcel·la 425
Conservació: Ben conservat, encara que no té gens de l’arrebossat d’argila, les parets de pedra amb morter estan dempeus en perfecte estat, l’olla bastant neta. Però la vegetació circumdant el fa prou il·localitzable i inaccessible.
Recomanacions: Netejar els voltants i assenyalar-lo, deu ser l’únic forn de calç xericà en la Serra Espadà.
Altres detalls: Un incendi no molt antic ha provocat que els pins hagen crescut massa junts, com les canyes en un canyar, de manera que ha fet un embull totalment impenetrable i resulta realment complicat arribar al forn.
Xilxes. La indústria de la calç i l’algep a Xilxes
A finals de la Guerra Civil Espanyola, (1936 – 1939), sobretot a partir de juliol de 1938, les Forces de Franco arriben a la Plana Baixa i la Serra Espadà, en les quals l’Exèrcit Republicà presenta una gran resistència en la denominada Línia XYZ. Fou en aquest període quan els pobles de Xilxes i Nules entre altres, patiren greus bombardejos amb la consegüent pèrdua de vides humanes i destrucció.
Una vegada acabat el conflicte era urgent, entre altres necessitats, reparar els pobles; fou aleshores quan Felip Esteve Monfort, una persona emprenedora, va veure que calia posar els mitjans apropiats per a la reconstrucció. A tal fi, va obrir un algepsar anomenat “Yesos Esteve” a la partida Miranda amb el corresponent forn. Aquest contava amb una paret circular on baix estava l’olla per a posar la llenya, un poc més amunt hi havia una espècie de reixa per sustentar la pedra que es posava dalt al canó per coure-la amb llenya fina o ramulla.
Cal tenir en compte que tot aquest procés era treballat a la manera rudimentària antiga; els forats per posar els explosius es perforaven de manera manual amb barrina i mall, la dinamita era manipulada sense massa mesures de seguretat, els carros feien el transport carregant-se prèviament a mans per baixar el material a la picadora on el producte era transformat en pols fina, ensacat i portat a Xilxes i a Nules per a la seva utilització.
Malgrat els esforços per fer un producte en bones condicions, la qualitat no era massa bona, això pareix demostrar una dita popular que encara perdura a Xilxes. Diuen: “eres més lent que l’algep del tio Felip”, perquè tardava molt a endurir-se.
La Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones era l’entitat que dirigia els treballs de reconstrucció i en ocasions s’encarregava dels projectes, així podem veure que en llocs diferents i distants com el poble nou de Belchite i Nules, presenten un estil de construcció similar, tal com vam poder comprovar en una visita a aquesta localitat aragonesa.
Aquesta indústria del senyor Felip Esteve va durar des de 1945 fins a 1962, dates aproximades.
La muntanyeta de la Pedrera va ser en part arrasada per aprofitar la pedra per fer el pont de la carretera Nacional 340 al seu pas per Sagunt i salvar el desnivell que suposava el riu Palància. En realitat fou una reconstrucció de l’antic pont destruït per un dels nombrosos bombardejos que va patir la ciutat. L’empresa Zorrilla va substituir a Yesos Esteve en l’explotació de la partida de La Pedrera.
La muntanyeta de la Poliola. Fou l’empresa Zorrilla qui comprà el terreny per continuar la producció d’àrids. A Zorrilla la va substituir Veriña SA, ampliant la planta de la Poliola i dedicant-se a la fabricació de grava, arena i pedres grans per a esculleres. Una part important de la sorra era utilitzada per a la construcció i per a compactar la part inferior de les carreteres.
Com a curiositat direm que “Poliola” ve de poliol, allí creixia amb abundància aquesta preciosa i útil planta.
Penya Negra. Dita així pel seu color fosc, era una altra part de muntanya pròxima al poble, a la partida que porta el seu nom. La composició de les roques és carbonat càlcic i magnèsic, anomenat també dolomita. L’empresa Dolomitas del Norte, instal·lada en els anys 70, fabricava exclusivament calç; es gastava principalment per als Altos Hornos del Mediterráneo de Sagunt. Aquest material era un component necessari per a fondre el mineral ferro i els seus derivats. Eixa col·laboració era lògica perquè les dues companyies pertanyien al mateix grup empresarial. Per a modernitzar la producció, va muntar un forn de torre escalfat per fuel, distribuint la calor (que era de 1200 à 1300 graus centígrads) amb uns cremadors situats entre les pedres; aquestes eren prèviament triturades amb unes dimensions entre 30 i 60 mil·límetres per facilitar la calcinació; posteriorment s’instal·laria un segon forn.
Caplansa o Cales de la Plana SA, posteriorment va substituir a Dolomitas del Norte i Veriña SA. Actualment fabrica formigó, comprant el ciment pòrtland i barrejant-lo amb grava o arena; també hidròxid de calci per a les depuradores i altres productes derivats de la calç com carbonats i sulfats. Un altre producte fabricat és l’asfalt, una composició de bitumen com a agregant mesclat amb grava, arena i pedres triturades.
CONCLUSIONS
Pareix evident que el poble de Xilxes ha tingut que pagar un alt tribut per causa d’aquest desenvolupament suposem poc planificat i sense mesures efectives de control. Podem creure-ho així perquè en la postguerra fins els anys 80 del segle passat no hi havia mesures reals per protegir la salut dels treballadors ni del medi, per tant l’obertura de pedreres no tenia declaració efectiva d’impacte ambiental i la salut dels treballadors en teoria podia estar garantida per lleis que generalment no es complien. La mostra d’aquest incompliment era la gran quantitat de treballadors de mines i pedreres afectats de silicosi i altres malalties pulmonars.
L’agricultura pròxima també va patir els inconvenients de la pol·lució ocasionada per aquesta activitat, així ho relata el periòdic Mediterráneo en data 26 de gener de 1977 en la pàgina 5. Va haver protestes de propietaris d’unes 100 fanecades d’horts de tarongers, aconseguint indemnitzacions i posteriorment la compra per part de l’empresa de les seves terres, excepte una persona que es va mostrar en desacord i va recórrer per la via judicial, al final sense cap resultat favorable per a les seves pretensions.
L’Ajuntament també va mostrar la seva preocupació per la degradació de les muntanyes per causa de les pedreres en El Estudio del Paisaje de Xilxes on hi ha una enquesta en que els participants valoren negativament eixa activitat com destructora del paratge i degradació dels boscos.
En el que respecta al medi, les muntanyes del poble han patit una destrucció que nosaltres modestament considerem greu; transformant un entorn agradable a un altre on l’estètica del paratge s’ha perdut en gran part.
Com a contrapartida està la riquesa que ha rebut la zona amb la instal·lació d’empreses que tributen al municipi i la creació de nombrosos llocs de treball. No obstant per a algunes persones ens resulta incomprensible que unes mines a cel obert presumptament tan contaminants, estiguen tan prop del nucli urbà: CAPLANSA està situada a 400 m. a l’oest i la de la Poliola a 1330 m. al nord.
Imatge aèria de les dos pedreres en actiu vora Xilxes. Com es pot apreciar, la mida de cada pedrera és tan gran com el poble.
Aquesta acció, com hem dit tan contaminant i sorollosa durant tant de temps, podria estar afectant directament als habitants; altres pensen que no, perquè l’aire de llevant pareix molt persistent respecte al ponent que pot dirigir la pols al nucli urbà. Seria crucial realitzar un estudi de malalties pulmonars per determinar si hi ha una prevalença més alta a Xilxes en comparació amb altres pobles veïns que no pateixen aquesta presumpta contaminació.
Hi ha un raonament molt estès dels que diuen que les pedreres són necessàries i en algun lloc s’han de fer. És cert, però cal una planificació molt estricta:
- Ubicació: S’haurien de situar lluny dels nuclis urbans.
- Impacte estètic: Haurien d’escollir-se llocs que afectin mínimament la continuitat del paisatge.
- Avaluació integral: Caldria un estudi d’impacte ambiental exhaustiu que consideri tots els pros i contres.
- Aprofitament de la deconstrucció: Es tracta d’utilitzar el sobrant d’enderrocs de cases i altres estructures per fer un nou aprofitament dels materials i evitar així la sobreexplotació en les muntanyes.
- Titularitat pública: Haurien de ser de titularitat estatal o autonòmica per evitar l’excés d’explotació de pedreres i garantir-ne només les necessàries.
L’ideal, especialment a la costa mediterrània, hauria estat planificar una pedrera de titularitat pública cada 40 km aproximadament, assegurant que cada usuari tingués un servei a una distància raonable no superior als 25 km.
Des d’Onda a Sagunt amb una distància en línia recta de 30 Km. hi ha més de 30 pedreres, moltes d’elles en llocs tan emblemàtics com el Castell d’Onda, el de La Vilavella, el de Sagunt, i altres llocs també interessants des del punt de vista medi ambiental com les Penyes Altes d’Artana, el Montí d’Onda, la muntanyeta de Sant Antoni de Betxí o les pròpies pedreres al costat de Xilxes. Aquestes explotacions actualment no serien autoritzades i les qualificariem d’intolerables.
Pedreres del Castell de La Vilavella i de Les Penyes Altes d’Artana.
Creiem que en lloc d’anar “menjant un trosset” de moltes muntanyes, deixant paisatges ferits, contaminats, desagradables i incomplets, el més lògic seria concentrar l’explotació en una única muntanya, deixant-la totalment arrasada si cal, però preservant la resta senceres i per tant mantenint la seva integritat i bellesa.
Aquest escrit ha sigut possible gràcies als senyors José Vicente Esteve Vañó, Ernesto Esteve Esteve i Ferran Valls Planes. La valuosa informació que ens han proporcionat és fonamental per al nostre estudi dels forns de calç i algep a la Serra Espadà.
Xova
Amb la col·laboració d’Alicia Latorre Mondragón y Ezequiel Palacios Mondragón.
Forn de calç del Barranc del Bellota
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre 2,80, altura 2,20, grossor de la paret 0,90, porta 1 baix augmentant a 1,70 m. d’amplària dalt.
Coordenades: 39.847777, -0.338852.
Situació: Polígon 1, parcel·la 1239.
Conservació: Es manté en un estat acceptablement bé.
Recomanacions: senyalitzar-lo, reparar les pedres de dalt de la paret i netejar l’olla.
Altres detalls: Edificat amb pedra seca calcària i terra. Té l’escalonet de baix que facilitaria la càrrega de la falsa volta. L’arrebossat que es va fer abans d’escalfar el forn es manté quasi complet.
Forn de calç Rubial I
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre sense les parets 1,80, les parets són de 0,60, la porta 0,90, el repeu està a aproximadament a 0,50 m.
Coordenades: 39.848527, -0.3368t9.
Situació: Polígon 10, parcel·la 472.
Conservació: Ben conservada tota l’estructura, també l’arrebossat d’argila.
Recomanacions: Netejar-lo de l’excessiva vegetació que el tapa i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Es menut en comparació als altres i les parets són primes. És ideal per fer un circuit que faça visitables els forns i altres elements, principalment miners.
Forn de calç Rubial II
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre 2,80, altura 1,80, el fossat 1 m.
Coordenades: 39.850131, -0.332292.
Situació: Polígon 19, parcel·la 321.
Conservació: Està en molt mal estat, no conserva ni les parets.
Recomanacions: Mantenir-lo net i senyalitzat.
Altres detalls: Podem considerar-lo irrecuperable, tan sols cal deixar-lo com un vestigi de l’activitat de la producció de calç. A l’estar en el camí al poblat ibèric cal fer-lo visible.
Forn de calç del “Barranco Hondo”
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre 2,83 X 2,73; altura des del repeu 2, baix del repeu 0,50, grossor de la paret 0,60, porta 0,80 m. arriba fins a dalt, l’olla coberta de brossa.
Coordenades: 39.838148° , -0.331247°
Situació: polígon 5, parcel·la 1
Conservació: Bastant ben conservat. Situat al marge esquerre del barranc on a la part de la via de l’aigua presenta paret amb la porta, en l’altra és la mateixa terra la que sustenta l’estructura, però amb pedres en tot per a reforçar la zona del foc. Actualment està dissimulat baix d’una gran carrasca. En la part dreta de la porta hi ha una gran pedra. Construït amb pedra seca i terra.
Recomanacions: Està situat en un lloc pla i molt visitable al costat de la carretera i altres camins, per tant cal netejar l’entorn, fer unes petites reparacions de restauració i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Està edificat amb unes pedres de mida considerable, algunes d’elles s’han calcinat. Manté traces de l’arrebossat d’argila com la majoria dels forns de Xova.
Forn de Calç de «La Rocha del Marianet»
Planta: Rodona.
Mesures: Ample 3,30 m X 3,20 m, altura 2,50 m, paret 70 cm, porta 1,10 m. arribant fins a dalt.
Coordenades: 39.836447° , -0.330447°
Situació: polígon 5 , parcel·la 11
Conservació: Bastant desfet havent caigut moltes pedres de la part alta que tapen l’olla junt a restes de poda.. No presenta repeu, per tant el canó és recte.
Recomanacions: La senda que va a l’edificació es veu antiga i empedrada però quasi impracticable actualment.
Altres detalls: Situat a l’ombria, en mal camí i bastant desfet. No recomanem de moment cap acció de millora, si de cas buidar l’olla de l’arramassall que conté i sols publicar-lo i conservar-lo tal com ara està.
Forn de calç de la Solana del Marianet
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre 2,80, altura 1,80, paret 1 però amb irregularitats, porta 1,50 d’ampla arribant fins a dalt Presenta repeu però coberta l’olla de moltes pedres caigudes i brossa. Queda poc d’arrebossat i pedres calcinades. Està bastant desfet per dalt.
Coordenades: 39.834836°, -0.323939°
Situació: polígon 5, parcel·la 46.
Conservació: Malgrat els desperfectes que presenta està acceptablement bé perquè té una bona fàbrica de pedres ben arreglades i reforç per fora de la construcció. Queden poques restes d’arrebossat. Construït amb pedra seca i terra.
Recomanacions: Arreglar el camí, restaurar-lo i senyalitzar-lo.
Altres detalls: Al estar al cim de la muntanya és molt visible i està exempt de qualsevol altre suport, la qual cosa el fa més atractiu.
Forn de calç de la Partida Miralles
Planta: Rodona.
Mesures: Diàmetre 2,80, altura 2,10, porta 1,40 d’altura arribant fins a dalt, paret 0,40 el que la podem considerar prima.
Coordenades: 39.836987°, -0.309651°.
Situació: polígon 3, parcel·la 506.
Conservació: Té repeu. Un arrebossat prou complet. Construït amb pedra i terra. L’olla plena de brossa. Està tapat de vegetació fins el punt de ser molt difícil de localitzar; malgrat tot, Alfons el va trobar.
Recomanacions: Netejar tant el forn com l’entorn i senyalitzar-lo, està quasi complet.
Altres detalls: Una volta net tant el forn com els voltants serà fàcil de visitar per estar al costat del camí de Xova a La Vall d’Uixó.
Forn de calç de l’Ajuez
Planta: Rodona
Mesures: Diàmetre 220 cm, altura 195 cm.
Coordenades: 39.849462, -0.315189
Situació: Polígon 3, parcel·la 222
Conservació: Sols queda un semicercle excavat al desnivell d’un bancal, sense parets de pedra ni porta, l’interior és ple d’esbarzers i runa, fins i tot hi ha un palet de no fa molt de temps.
Recomanacions: Malgrat el seu lamentable estat s’hauria de conservar, potser per la seua proximitat a la població i la seua importància històrica, fer una reconstrucció (ja que no queda pràcticament res) per poder explicar com s’utilitzaven els forns, posant un panell on es remarque la història de l’embassament i el forn com a auxiliar.
Altres detalls: El forn està molt prop, a escassos 150 m d’una joia arqueològica com és l’embassament de l’Ajuez, una de les poques obres civils que ens resten a la serra de l’època andalusina i encara es fa servir, encara que l’última reconstrucció es va fer amb materials actuals, potser de dubtosa fidelitat històrica. Se suposa que s’usava com a fàbrica del material necessari per a les reparacions de l’embassament, i, qui sap, per a la seua construcció? (no podem saber la data de fàbrica). En la zona predomina l’arenisca, però en este cas es va prioritzar la proximitat de l’obra on s’havia de gastar.
Bibliografia
https://www.vadesentits.com/forn-de-calc
https://ca.wikipedia.org/wiki/Calcinaci%C3%B3
https://ca.wikipedia.org/wiki/Forn_de_cal%C3%A7
https://sigpac.mapama.gob.es/fega/visor/
https://visor.gva.es/visor/
https://www.google.es/intl/es/earth/index.html
Agraïments
Moltes gràcies a aquestes persones que han col·laborat en aquesta publicació
Cabanyes Vilar, Pilar
Doñate Sanchís, Rafael
Escobar Esteller, José Vicente
Herrero Pons, Josep
Herrero Sales, Pasqual
Manzana Sanchís, José Vicente
Miravet Sorribes, Juan
Pérez Silvestre, Òscar
Pons Monjo, Empar
Rico Blasco, José
Rico Serrano, José
Rico Vilar, Vicent Ramon
ARTANAPÈDIA 
Deixa un comentari
Comments 0