Josep Herrero Cabanyes, juny de 2024

Artana té una vocació i unes condicions aptes per al turisme, no obstant pensem que encara pot millorar aquestes condicions que la facin més atractiva. Per a tal fi ha de tenir una combinació d’elements que ofereixen una experiència enriquidora, agradable i còmoda.

Cal potenciar el seu patrimoni històric i cultural, que el tenim i que algunes institucions s’esforcen en divulgar. És important la bellesa natural de l’entorn, que gràcies a la iniciativa privada d’algun grup de ciutadans s’està intentant promocionar recuperant senders i adequant llocs emblemàtics del nostre entorn. També tenim altres serveis necessaris i valorats pels visitants, com el Centre de Salut, infraestructures d’hostaleria, festes de Sant Joan i dels barris, l’Ídol Festival… Quant al casc urbà, encara conserva el seu encant de poble tradicional, que cal potenciar més, posant en rellevància el Calvari que el corona i també el Castell, que a poc a poc va restaurant-se adequadament segons els cànons de la nova arqueologia.

Pensem que per al turisme tot és important i influeix, però el més valorat és l’hospitalitat dels nostres conciutadans, i afortunadament eixa condició la tenim. Amb aquestes qualitats que cal sempre potenciar i millorar, podrem ser un poble amable, atractiu i acollidor per als nostres habitants i visitants.

Per tal d’aconseguir aquests objectius proposem crear, com un atractiu més, el Camí dels Lledoners

Passejar amb calor pot provocar diverses dificultats i incomoditats, com deshidratació, cops de calor, cansament i fatiga, problemes respiratoris i altres inconvenients que poden fer que un passeig o excursió passi de ser una activitat agradable a altra amb problemes.

Per a minimitzar aquest impacte proposem que en el camí que va del poble a l’Ermita de Santa Cristina, passant per l’Era del Mig de l’Horta, els Banys Àrabs, els motors de reg, les restes de la sènia del Mig de l’Horta, el ribàs emblemàtic d’Escaleta, el Barranc de Barber, les estructures de reg tradicional, els trams del camí vell Artana-Eslida, així com les hortes i secans d’oliveres fins arribar al xopar i assuts de l’Ermita, sigui poblat d’arbres.

Els arbres haurien de ser de fulla caduca, a fi de fer més còmode el passeig també en hivern, compaginant així l’ombra a l’estiu i l’exposició al sol en dies de fred. Per suposat, hauria de ser un camí adaptat per a persones amb movilitat reduïda i amb banquets per a que la gent poguera descansar en cas de necessitat.

La nostra idea és que sigui repoblat de lledoners

Els lledoners (Celtis australis) són arbres amb moltes qualitats que els fan favorables per a diverses aplicacions, tant en paisatgisme i jardineria com en entorns urbans, a més aquest, junt amb la surera, és l’arbre més emblemàtic de la zona i un dels més abundants en les planes d’horta i de vora rambla.

Algunes de les seves condicions favorables són:

Genera molt d’oxigen, tenen un port molt alt i ample per tant fan una ombra densa, al ser de fulla caduca permet gaudir del sol a l’hivern, té una verdor intensa i amable a la vista, manifesta una gran longevitat (entre 500 i 600 anys de vida), presenta condicions  especialment convenients per a que facin nius diferents espècies d’aus, la fruita és un aliment bo principalment per als ocells (la nostra experiència personal ens indica que la mengen fins a uns tres mesos després d’haver caigut al sol, el seu valor nutritiu pot durar uns quatre mesos). Per totes aquestes condicions és una planta molt adequada per a la nostra zona, per això creiem que indubtablement tindria un valor recreatiu i també educatiu.

En resum, els lledoners tenen moltes qualitats que els fan valuosos tant en entorns naturals com urbans, proporcionant beneficis ecològics, estètics i pràctics.

Planificació del procés

Plantar arbres per proporcionar ombra en un camí, com el de l’Ermita, necessita planificació i cura per assegurar-se que creixin bé i ofereixin els beneficis desitjats.

Els passos a seguir haurien de ser:

Plantar-los al sud de la via perquè l’ombra sigui més efectiva al camí, ubicar-los cada 8 metres, fer un clot suficientment fons i ample afegint-li fem, regar-los regularment sobre tot els primers anys; també es podria instal·lar el reg per degoteig.

El nombre de plantes seria de 250, considerant que la distància entre el parc de la sortida del poble fins al segon assut i xopar de l’Ermita és de 2.000 metres. En realitat serien menys unitats perquè una petita part del camí ja en té.

Els plançons podrien aconseguir-se fàcilment de l’horta en hivern quan estan al dormidor, no necessitant cap despesa addicional.

Adaptar el paviment

En una segon fase del futur projecte caldria eliminar l’asfalt del camí i fer un nou paviment de terra premsada que faria més còmoda la caminada, podria ser similar a la que hi ha a la zona verda de la Urbanització Zorear, dictant normes complementàries per a la circulació, com reducció de la velocitat i limitació del pes dels vehicles.

Com hem indicat, el camí té una extensió de 2.000 metres des de la zona verda del poble fins al xopar de l’Ermita; d’ells, 1.380 asfaltats, incloent en aquesta quantitat 50 metres en formigó en el punt que coincideixen el Barranc de Barber i el camí, lloc que no s’hauria d’intervenir. Els 600 m restants, els més propers a l’Ermita, són de terra, en conseqüència a aquest últim tram no cal fer cap modificació al paviment.

Els avantatges de fer camins de terra premsada són considerables:

Empren materials naturals amb cost més reduït, menor empenta de carboni que els construïts amb pòrtland o quitrà, més permeabilitat, menys impacte de la calor i el fred, menor afectació a la flora i fauna, més facilitat per a reparar, i sobre tot ofereixen major comoditat per al caminant. També presenten una estètica més natural i harmoniosa amb el paisatge circumdant.

Caldria posar panells explicatius

Per complementar encara més el futur projecte, seria convenient posar panells explicatius de cada objecte singular; com s’ha dit: l’Era del Mig de l’Horta, els Banys Àrabs, els motors de reg, les restes de la sènia del Mig de l’Horta, el ribàs emblemàtic d’Escaleta, el Barranc de Barber, les estructures de reg tradicional, els trams del camí vell Artana-Eslida, així com les hortes i secans d’oliveres. També cal fer menció als lledoners i les sureres com arbres emblemàtics de l’Espadà. Així mateix caldria reconstruir el Pouet del Mig de l’Horta com element medieval important entre altres consideracions, perquè era el que nodria d’aigua els referits Banys.

Recreació digital del “camí dels lledoners”.

Aquest projecte, de portar-se a cap, seria de baix cost i fàcil execució, però caldria la delicadíssima gestió de les autoritats locals per a convèncer als propietaris que donessin autorització per plantar els arbres. Cas contrari caldria ampliar el camí.

Amb aquests passos, el Camí de l’Ermita pot transformar-se en un lloc agradable i ombrívol per als vianants, oferint beneficis tant estètics i didàctics com de confort i benestar. D’aquesta manera dotaríem al poble d’un plus més de qualitat en la valoració d’Artana.

 Annex fotogràfic