Artanapèdia

L’amiant és un material altament perillós quan es degrada o manipula, la seva presència en Artana i més encara si considerem que també està en un entorn natural de gran valor ecològic com les Penyes Altes, requereix una atenció immediata.

Problemes de contaminació (agreujats per la presència d’uralita)

El perill principal de la uralita abandonada i degradada resideix en l’alliberament de fibres d’amiant a l’aire i al sòl:

L’alliberament de fibres d’amiant pot provocar càncer: A mesura que la canonada d’uralita es degrada (per l’acció del sol, la pluja, el vent, els canvis de temperatura, l’erosió o el pas del temps), les seves fibres d’amiant microscòpiques es poden desprendre i quedar en suspensió a l’aire. Aquestes fibres són invisibles a simple vista i poden ser inhalades per qualsevol persona o animal que passi per la zona. Els riscos assenyalats es veuen ara agreujats per alguna persona presumptament irresponsable que a part de desfer ribassos, (amb tot el que suposa el pillatge a propietats de particulars, d’erosió, mal a la flora i fauna rupícola i l’estètica del paisatge), retira pedres que sustentaven la canonada amb el perill d’augment de la contaminació.

Riscos per a la salut humana: La inhalació d’aquestes fibres pot provocar malalties respiratòries greus i irreversibles, com l’asbestosi, el càncer de pulmó o el mesotelioma (un tipus de càncer de la pleura). Aquestes malalties poden manifestar-se dècades després de l’exposició.

Riscos per a la fauna: Els animals també poden inhalar o ingerir aquestes fibres, amb conseqüències perilloses per a la seva salut i la cadena tròfica.

Contaminació del sòl i l’aigua amb amiant: Les fibres d’amiant que es desprenen de la canonada no només queden a l’aire, sinó que també es dipositen al sòl. Les pluges poden arrossegar-les cap a cursos d’aigua, barrancs o aqüífers, contaminant l’aigua que beuen els animals salvatges i que podria filtrar-se cap a zones habitades.

Aquesta contaminació del sòl pot alterar la composició del terreny i afectar la flora autòctona.

Efecte d’intemperisme accelerat: La ubicació en un paratge natural, amb una major exposició a les inclemències meteorològiques (pluja, vent, cicles de gel, desgel), pot accelerar el procés de degradació de la uralita, augmentant la quantitat de fibres alliberades al medi.

Problema de gestió de residus: La uralita amb amiant és un residu perillós i la seva retirada i gestió estan estrictament regulades. No es pot manipular ni abocar de qualsevol manera, ja que requereix empreses especialitzades i abocadors autoritzats per a residus d’amiant. Una canonada abandonada significa un residu perillós que no s’està gestionant correctament.

Problemes Estètics (Agreujats per la Degradació d’Uralita)

Si la canonada ja era una ferida visual, el fet que sigui d’uralita en degradació la converteix en un element encara més inquietant i despectiu:

Imatge de risc i insalubritat: A diferència d’altres materials, una canonada d’uralita trencada o amb aspecte vell no només és lletja, sinó que transmet una sensació de perill i insalubritat imminent. Això deteriora greument la percepció del paratge com un lloc segur i saludable per a l’oci i la natura.

Afecció al valor paisatgístic: Les plaques o fragments d’uralita trencats, amb el seu color grisenc i sovint amb signes d’humitat o verdor per la degradació, són elements extremadament discordants en un entorn natural. Malmeten la bellesa inherent de les Penyes Altes i la seva harmonia cromàtica i textural.

Senyal d’abandonament institucional: La presència d’un residu perillós abandonat en un espai natural d’alt valor pot donar la sensació de manca de control o de deixadesa per part de les administracions responsables, minant la confiança pública en la protecció del medi ambient.

Possible abocador il·legal secundari: Com ja es veu en molts llocs, les estructures abandonades sovint atrauen altres abocaments incontrolats. La presència d’uralita podria animar a la gent a abocar altres deixalles, pensant que ja és un lloc “embrutat”.

Conclusió:

La canonada d’uralita abandonada i en degradació que està per gran part del terme i també a les Penyes Altes d’Artana representa una doble amenaça molt greu: un risc directe per a la salut pública i ambiental a causa de l’alliberament de fibres d’amiant, i un deteriorament estètic i moral inadmissible d’un paratge natural que és un tresor per a Artana, La Plana i la Serra Espadà.

És de vital importància que aquesta situació es comuniqui urgentment a les autoritats competents (ajuntament, conselleria de medi ambient) perquè es pugui iniciar el procés de retirada segura i certificada d’aquest material, tal com estableix la normativa espanyola. La retirada d’amiant és un procés complex que només poden dur a terme empreses especialitzades inscrites en el Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA), per garantir la seguretat dels treballadors i del medi ambient.

Per tots aquests motius emplacem a l’Ajuntament d’Artana i a qualsevol altra entitat o col·lectiu que tinga responsabilitat o interès per treballar pel progrés i benestar del poble, a lliurar-nos d’un element tan contaminant i embrutador com és la gran canonada d’uralita que va des de l’antic pou de Sant Francesc a la ratlla del terme d’Onda, on continua.