(En un acte taurí el més digne sempre és el bou.)

Fa cosa d’un any va aparèixer als mitjans de comunicació una enquesta sobre el toreig dels bous, va ser contestada per unes cent mil persones en tot l’Estat Espanyol. En ella es va veure que aquesta “festa” té molta acceptació en la societat, però sorprenentment no és majoritària. Els no partidaris del toreig van guanyar en nou punts als aficionats taurins.

Nosaltres, ferms defensors dels respecte i benestar animal, podem afermar avalats per l’experiència personal de cada un de nosaltres i pels estudis dels especialistes, que els bous són sers sensibles que pateixen física i moralment el sofriment com els humans. Per aquest motiu creiem que és pervers i moralment censurable que algunes persones puguen sentir goig i divertiment torturant als animals.

Per això intentarem explicar el calvari que pateix el bou des que és encaixonat fins ser soltat a qualsevol carrer dels nostres pobles.

Quin patiment experimenta el bou quan el transporten a la plaça amb un caixó

El bou experimenta un gran patiment quan és transportat a la plaça amb un caixó. Aquest és un espai petit i estret que no permet al bou moure’s lliurement. Això provoca que tinga claustrofòbia i desorientació per la foscor. A més, el caixó és sovint transportat a gran velocitat, cosa que pot causar-li mareig i nàusees.

El patiment es manifesta a través d’una sèrie de signes físics i conductuals, com ara:

• Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria.
• Sudoració.
• Enrogiment de les mucoses.
• Tremolor.
• Caiguda de pèl.
• Sensació de ser agredit.
• Desig urgent de fugir.
• En definitiva, gran malestar per la situació tan anòmala

En alguns casos, el patiment del bou és tan gran que pot provocar la seva mort.

Una volta ha arribat al lloc de destí i tancat a un corral continua tenint estrés i por degut al fet d’estar sol, en un medi estrany, estret, rodejat de gent i amb sorolls poca habituals, així com per la preocupació pel que li pot passar. També les necessitats de l’animal, com és menjar i aigua, poden ser deficients o poc habituals per a ell.

Patiment del bou en “els bous al carrer”

Els bous al carrer són una pràctica taurina que es celebra en molts pobles i ciutats d’Espanya, Portugal i França. En aquesta pràctica, un o més bous són soltats al carrer, on són perseguits i provocats per persones, sovint joves, que intenten esquivar les seves envestides.

Indubtablement són una pràctica cruel i innecessària que causa un gran patiment als animals. Insistim, són animals sensibles que experimenten dolor i patiment de la mateixa manera que els humans.

El patiment del bou en els bous al carrer es pot dividir en tres categories principals:

• Estrès i ansietat: Són animals territorials i fugitius. Quan són soltats al carrer, es troben en un entorn desconegut i hostil, envoltats de persones i sorolls. Això li provoca un gran estrès i ansietat.
• Por: Són conscients que poden ser ferits o morts. Això li provoca una gran por.
• Lesions:Poden ser ferits per les envestides d’altres bous, o per les persones que els intenten esquivar. Les lesions poden ser greus, inclosa la mort.

El bou embolat o de foc com la intolerable tortura que s’infringeix a l’animal

El bou embolat o de foc és una tradició festiva que es celebra en alguns pobles de Catalunya, País Valencià i Aragó. En aquesta tradició, un bou és embolat. Primer el trauen al carrer amarrat amb una corda, seguidament l’empenten a un piló on li posen les boles i les encenen per a continuació soltar-lo.  El bou és un animal molt sensible al dolor i el foc, de manera que aquesta tradició és considerada per molts com un sofriment intolerable.

Els arguments en contra del bou embolat o de foc es basen en els següents punts:

• El bou experimenta un gran patiment físic i emocional. És un animal molt sensible al dolor i el foc, i la sensació de cremar-se és molt dolorosa. A més, el bou és un animal social i la separació del seu ramat és una experiència molt estressant.
• Aquesta és una tradició cruel i innecessària. No hi ha cap raó per la qual els bous hagin de patir per satisfer els desitjos dels humans.
• És una tradició que fomenta la violència. El fet de perseguir un animal amb foc pot generar un comportament agressiu en les persones que participen en la tradició.

En els últims anys, s’ha produït un moviment en contra del bou embolat o de foc. Aquest moviment ha aconseguit que alguns pobles prohibeixin aquesta tradició.

En ocasions, més sovint del que seria desitjable, es despengen les boles de foc i van cremant-li la cara a l’animal; aquesta és una tortura extrema i intolerable que hauria de ser suficient per acabar amb aquesta pràctica.

No obstant això, el bou embolat o de foc encara es celebra en pobles de Catalunya, País Valencià i Aragó. Aquesta tradició és una mostra de la diversitat cultural d’Espanya, però també és una tradició que genera un gran debat ètic.

A continuació, es detallen alguns dels arguments en contra del bou embolat o de foc

• Sofriment físic: El bou és un animal, tal com insistim, molt sensible al dolor i el foc. La sensació de cremar-se és molt dolorosa. A més, el bou és un animal social i la separació del seu ramat és una experiència molt estressant.
• Sofriment emocional: El bou experimenta un gran patiment emocional. És un animal que sent por i angoixa. A més, el bou és un animal que forma vincles forts amb els humans, i el fet de ser perseguit per ells és una experiència molt traumàtica.
• Acció cruel i innecessària: No hi ha cap raó per la qual els bous hagin de patir per satisfer els desitjos dels humans. La tradició del bou embolat o de foc és una tradició que hauria d’acabar.
• Fomentar la violència: El fet de perseguir un animal amb foc pot generar un comportament agressiu en les persones que participen en la tradició. Aquesta nefasta tradició es basa en l’agressivitat a una víctima innocent.

En conclusió, el bou embolat o de foc és una tradició que genera un gran debat ètic. Els arguments en contra de la tradició es basen en el patiment físic i emocional que experimenta el bou.

Alguns arguments que s’utilitzen per justificar els bous al carrer:

• Tradicionalisme: Són una tradició que es remunta a segles enrere.
• Economia: Són una important font d’ingressos per a les ramaderies que es dediquen a aquesta activitat.
• Diversitat cultural: Són una part de la cultura d’alguns països.

No obstant això, aquests arguments són discutibles. El tradicionalisme no és una justificació per a la crueltat vers animal. L’economia no justifica el patiment de ningú. I la diversitat cultural no justifica la tortura.

En multitud de pobles és fan els bous en honor o amb ocasió de la festa d’un sant malgrat que l’Església ho prohibeix

En 1567 el Papa Pius V va prohibir les corregudes de bous. Aquesta prohibició mai ha sigut suspesa i ha sigut seguida per altres autoritats eclesiàstiques com el cardenal Prieto Gasparri, el bisbe de Madrid Alberto Iniesta, entre molts altres.

El document del Papa Pius V, esmenta que el toreig implica la provocació i la ferida d’un animal indefens. Manifesta que això és contrari a la doctrina cristiana, que ensenya que tots els éssers vius són creacions de Déu i mereixen ser tractats amb respecte.

El document també critica el toreig per ser una forma de violència que pot fomentar la violència humana.

L’Església catòlica actual, també manifesta en molts documents que torturar i matar animals innecessàriament és pecat, i fins i tot es diu que ser cristià i taurí és incompatibe, per tant és il·legítim celebrar eixos festejos en honor als sants patrons de cada poble.

No obstant això, el toreig segueix sent una tradició popular en alguns països catòlics, i és probable que la controvèrsia sobre la seva moralitat continuï comptat amb el suport de l’Església, que ha advocat per la prohibició del toreig durant molts anys.

A continuació, es detallen alguns dels arguments en contra del toreig dels bous:

• Sofriment animal: El toreig implica la provocació i la ferida d’un animal indefens, i això és una forma de crueltat intolerable.
• Violència: El toreig és una forma de violència que pot fomentar la violència humana.
• Injustícia: El toreig és una tradició injusta que posa en risc la vida d’un animal per a l’entreteniment dels humans.

En conclusió, l’Església Catòlica condemna el toreig dels bous per ser una forma de crueltat injustificable que contradiu els principis de la moral cristiana.

Pensem que és pervers que se’ns obligue a multitud de ciutadans a contribuir al manteniment de la tauromàquia quan creiem són uns actes moralment reprovables

Des de fa molt de temps, la majoria dels ajuntaments que programen bous al carrer, els paguen amb càrrec als pressupostos municipals i això ens afecta a tots els ciutadans, incloent-hi a aquell que som contraris per ser pràctiques que en consciència són per a nosaltres inacceptables.

Actualment comptem a la Generalitat Valenciana amb un vicepresident torero que vol promocionar encara més la tauromàquia considerant-la el màxim exponent de la cultura. Desgraciadament ho faran a base de subvencions públiques que pagarem tots amb els nostres impostos.

Naturalment que volem ser solidaris amb la societat i contribuir a la millora social i al progrés, però quina cultura i quin benestar aporta la tauromàquia? No troba el senyor Conseller de Cultura altres maneres d’invertir el seu pressupost? Segur, senyor Conseller, que hi ha centenars de projectes molt més beneficiosos per als valencians que els que vostè proposa.

Conclusions

Cal remarcar que els Bous al Carrer fomenten la crueltat i la insensibilitat per patiment aliè als nens i als joves ja que en la pràctica incomprensiblement és un espectacle per a tots els públics.

És un gran perill per a tots els participants, sobre tot per als joves que són els que més s’exposen, la prova evident és la quantitat de ferits i morts que ocorren tots els anys. També hi ha casos en que persones totalment alienes a l’acte han patit ferides per la fugida d’un bou.

Tallen els carrers i places ocasionant molèsties a persones que tenen la mala sort d’habitar allí o tenen necessitat de passar.

En aquest modest article no hem parlat de les corregudes de bous fetes a les places de les ciutats, la crueltat de les quals és igual o superior a la dels bous al carrer, per això també les censurem i creiem són igualment incíviques i nefastes.

Per totes aquestes raon fem una crida a les persones amants dels animals i contraris a la tortura per a iniciar un ampli moviment d’objecció de consciència dirigit a no pagar de l’erari públic accions tan violentes, cruels i perilloses com la tauromàquia

AC Amics d’Artana