Contingut

La neteja

Un tallafoc natural i social
Geografia i Patrimoni: La pedra seca i l’aigua
Salut Pública: Un poble que camina
Conclusió

L’arqueologia de l’incivisme

El que la neteja ha tret a la llum
La lletjor que fereix el paisatge
Una herència enverinada: l’impacte en el medi
De l’anècdota a la responsabilitat col·lectiva

Artana és ta casa: Una crida a cuidar l’entorn que ens defineix

El compromís: No és més net qui més agrana…
Conclusió: Un futur sense plàstics

 

La neteja

El paisatge d’Artana no és només una postal; és un organisme viu que requereix cura i atenció constant. Recentment, les tasques de neteja al voltant del poble, tant camins, horta i zones de muntanya, han tornat a posar de manifest una veritat fonamental: mantindre net el nostre entorn és la millor inversió en salut, seguretat i història.

Un tallafoc natural i social

Des del punt de vista de la seguretat, la neteja no és una qüestió merament estètica. En un punt de transició cap al bosc de la Serra Espadà, la vegetació seca acumulada actua com a combustible. Una vora neta funciona com una xicoteta franja de protecció que pot ser decisiva per a frenar un conat d’incendi o facilitar l’accés als mitjans d’extinció.

Geografia i Patrimoni: La pedra seca i l’aigua

Com a estudiosos de la nostra geografia, sabem que l’horta d’Artana és un llegat dels nostres avantpassats. La vegetació invasiva no controlada té el poder de:

• Destrossar els ribassos de pedra en sec: Les arrels d’arbustos grans poden derruir els marges que han aguantat segles.
• Obstruir el pas de l’aigua: Les cunetes i tots els passos d’aigua nets, garanteixen que davant les pluges torrencials típiques de la nostra zona, l’aigua flueixi sense erosionar els camins ni danyar els cultius.

Salut Pública: Un poble que camina

Des d’una perspectiva de salut comunitària, unes voreres netes són una invitació directa a l’activitat física. L’eliminació de focus on proliferen plagues (mosquits, paparres o rosegadors), millora la qualitat de vida de tot el veïnat. Passejar per l’horta no és només un exercici físic, és un acte de connexió amb les nostres arrels que beneficia la nostra salut mental.

Conclusió

Netejar no és només “llevar el que embruta”, és conservar la memòria del que som. Des d’Artanapèdia, celebrem aquestes iniciatives que cuiden el nostre passat geogràfic i garanteixen un futur més segur i saludable per a tots els artanencs i artanenques.

PERÒ AQUESTA EXEMPLAR NETEJA ENS HA MOSTRAT UNA REALITAT BASTANT DESAGRADABLE

L’arqueologia de l’incivisme.

El que la neteja ha tret a la llum

Recentment els treballs de neteja en les franges periurbanes d’Artana han revelat una realitat incòmoda. En retirar la vegetació que cobria els marges, no sols hem recuperat les antigues hortes, ribassos i reguers; hem descobert una “col·lecció” de deixalles que delaten anys d’incivisme silenciat.

La lletjor que fereix el paisatge

No hi ha res més discordant que la imatge d’un plàstic de colors cridaners enmig del verd de la nostra serra o del marró de la terra de l’horta. La lletjor visual de les ampolles, llandes i bosses no sols degrada el valor estètic del nostre poble, sinó que envia un missatge de deixadesa. Com a societat, ens hem acostumat a “amagar” la brossa baix d’un arbust, pensant que el que no es veu, no existeix. Però la neteja actual ens ha posat davant l’espill: el plàstic no desapareix, només espera ser descobert.

Una herència enverinada: l’impacte en el medi

Com a veïns lligats a la terra i a la salut, hem de ser conscients que un gest de segons (tirar una ampolla per la finestra del cotxe) té conseqüències durant segles. Les deixalles trobades no són inofensives:

• Degradació quasi eterna: Una ampolla de plàstic pot tardar entre 450 i 500 anys a desintegrar-se. Les llandes d’alumini, uns 10 a 50 anys. Durant tot aquest temps, no s’integren en la natura, sinó que es fragmenten en microplàstics.
• Contaminació del sòl i l’aigua: Els productes químics dels plàstics i les tintes dels embolcalls es filtren a la terra de cultiu de la nostra horta, afectant directament la qualitat del sòl i, a la llarga, dels aqüífers.
• Risc biològic: Els recipients abandonats acumulen aigua estancada, convertint-se en focus de cria per a insectes com el mosquit tigre, i poden causar ferides o trampes mortals per a la fauna autòctona.

De l’anècdota a la responsabilitat col·lectiva

L’incivisme d’uns pocs acaba sent una càrrega per a tots.

Afortunadament, aquests dies s’està fent una recollida total dels residus acumulats, deixant els voltants del poble on es va fer el desbrossament exemplarment impol·lut.

L’acció de l’Ajuntament, amb l’ajuda de Tragsa, solucionarà momentàniament el problema de les deixalles

La neteja que s’ha dut a terme ha suposat un esforç econòmic i humà que podria haver-se destinat a millores permanents si no haguérem d’actuar com a “recollidors de brossa” aliena.

Des d’Artanapèdia, fem una crida a recuperar l’estima pel que és de tots. Un poble net no és el que més s’agrana, sinó el que menys s’embruta. Ara que les nostres voreres i camins llueixen lliures de plàstics, tenim la responsabilitat individual de garantir que el pròxim estrat “arqueològic” que trobem en el futur no siga, novament, la nostra pròpia vergonya en forma de residu.

Però no es prou, si no hi ha una reflexió col·lectiva algunes persones continuaran amb les seves pràctiques incíviques, brutes i contaminadores; de tal manera que al cap de poc de temps tindrem novament la zona feta un desastre.

PER A INTENTAR SOLUCIONAR DEFINITIVAMENT EL PROBLEMA DE LA BRUTÍCIA, PROPOSEM UN PLA DE CONSCIENCIACIÓ DIRIGIT A TOT EL VEÏNAT I VISITANTS DEL POBLE

Artana és ta casa: Una crida a cuidar l’entorn que ens defineix

Els treballs de manteniment dels voltants del poble ens han retornat un paisatge més obert i segur. Però en retirar la malesa, com hem dit abans, ha quedat al descobert una realitat que no podem ignorar: les deixalles que per descuit o incivisme, s’han anat acumulant al llarg dels anys.

Davant d’aquesta imatge, naix la campanya “Artana és ta casa”. Una iniciativa que busca recordar-nos que el límit de la nostra llar no acaba en el pany de la porta, sinó que s’estén per cada sèquia de l’horta i cada racó de la Serra Espadà.

Aquesta campanya hauria d’estar dirigida a tot el poble, però caldria adreçar-se especialment als xiquets i xiquetes, a les persones que fumen i a les que tenen gossos, en la zona urbana, i als caçadors en les altres zones del terme. Segons la nostra observació són els que més residus generen.

El compromís: No és més net qui més agrana…

Ja s’ha fet el primer pas buidant els marges de brossa i vegetació. Ara ens toca a nosaltres, veïns i veïnes, mantenir aquest esforç.

Què podem fer?

1. Residus zero en les teues eixides: Si vas a caminar per la muntanya o a treballar a l’horta, tot el que portes ha de tornar amb tu. Una bossa de plàstic buida no pesa res a la butxaca.
2. Educar amb l’exemple: Ensenyem als més joves que tirar un paper o una llanda al marge, és fer-li una ferida al nostre poble. L’escola hauria de col·laborar activament en aquesta tasca conscienciadora.
3. Respecte col·lectiu: Si veus alguna persona embrutant, recorda-li amablement que eixe camí és de tots.

Conclusió: Un futur sense plàstics

Volem que les fotografies del nostre entorn mostren la bellesa de la pedra, el verd dels tarongers i la majestuositat de l’Espadà, no la lletjor del plàstic abandonat.

Artana és ta casa. I de la mateixa manera que no tiraries una llanda al mig del teu menjador, no ho fages en la nostra horta ni en la nostra muntanya. Cuidar el nostre terme és cuidar-nos a nosaltres mateixos.

Des d’Artanapèdia, amb les nostres grans limitacions, anem a començar aquesta campanya de conscienciació sobre el valor de tenir un poble net amb el lema ARTANA ÉS TA CASA. Invitem a l’Ajuntament, Centre de Salut, Escola Pública, Ames de Casa, Associació de Pensionistes, Associació de Caçadors, Grup Senderista i qualsevol altre col·lectiu i persona particular a participar en tan noble i necessària tasca.