Passejada per conèixer les més pròximes i fàcils de recórrer

Aquesta ruta és un viatge etnològic que ressegueix els punts més propers del poble, podent il·lustrar-nos dels llocs on la memòria del treball agrícola encara es llegeix a les runes de les pallisses, els cercles enrajolats i de la terra batuda.

Cal recordar que fins ben entrats els anys 60 del segle passat, l’horta d’Artana era quasi completament cerealista de blat i panís. També hi havia gran abundància d’arbres fruitals i hortalisses, generalment per autoconsum del propi llaurador.

Entre octubre i novembre es semblava el blat, que es recollia en juny, i a la primavera es sembrava el panís, que es recol·lectava a la tardor.

El feixuc treball de batre es feia en la calor de final de juny i principi de juliol. En ell intervenien també les dones i xiquets; de fet elles estaven alliberades dels treballs agrícoles, excepte la recollida de la collita i la trilla.

Malgrat ser una activitat dura també era una festa per a tota la família. En l’era s’esmorzava el que deien el punt, consistia en pastes dolces tradicionals del poble i aiguardent; el dinar regularment era una paella feta en el mateix lloc de trilla; tampoc faltava el vi.

Hi havia cançons pròpies de batre; les nostres malauradament s’han perdut. Una broma recurrent era demanar als xiquets que anaren a una casa determinada a demanar el mole, peça inexistent; tots els adults coneixien la broma i enviaven als infants a diferents cases, a vegades amb resultats sorprenents.

Cal recordar que les eres, sobre tot les més pròximes al poble, eren un lloc de reunió els diumenges i dies de festa per la vesprada, on es parlava, els joves es reunien i jugaven a jocs i ballaven en rogle a la Xumba, la Tarara, la Xata Merenguera i altres.

Si bé esta foto pareix feta a l’ermita de Santa Cristina, la formació dels músics va ser habitual per als balls a l’era des de principis dels segle XX i fins a després de guerra. Es tracta de tres músics llegendaris a Artana: Benjamín de la Plaça, amb el llaüt, el tio José Martino amb el violí, i el tio Benjamín de Benarda amb la guitarra. José Martino era multinstrumentista, va ser director de la banda d’Artana i més tard de la de la Vall d’Uixó. Tots tres amenitzaven moltes festes populars, de vegades de forma improvisada. Més detalls a la Col·lecció Francesc Vicent Nicolau.

El nombre d’Eres

Calculem que n’hi havia unes 40, nosaltres en l’anterior publicació sobre el tema, Les Eres d’Artana un Patrimoni a Conservar (que inclou l’inventari complet, ubicació, fotografies de les eres i de la ferramenta, i altres detalls) n’hem identificat 27 però en la zona de les escoles podien haver-ne unes 10 més, ara desaparegudes. La majoria eren de rajola, tan sols la d’Aigües Vives, la Cremà i la dels Menudes eren de terra, de les quals tan sols queda aquesta última.

La trilla

Una vegada segat el blat amb corbella, deixant un rostoll (en Artana diem rastoll) d’uns quatre dits, i lligat amb garbes, es carregava el carro i es portava a l’era. Aquesta acció prenia el nom de garbejar. L’era solia tindre varis propietaris, cada un amb la seva pallissa i el seu siti, lloc de deixar les garbes, que prenia el nom de garbera quan estava plena. Hi havia un torn per a batre que era totalment respectat per totes les famílies.

La trilla era el moment culminant de l’any agrícola, una feina circular i rítmica que depenia totalment del sol i del vent. Aquí tenim el procés pas a pas, des que el blat arribava del camp fins que quedava net a la cambra.

1. Preparar l’era:

Abans de res, calia agranar l’era a fons per no barrejar terra amb el gra. També era important tenir cura de no malmetre-la, si era de terra les petjades dels cavalls podien remoure la terra premsada, en cas de ser de rajola també era perillós, sobre tot quan estava lliure de palla que no esmorteïa els cops dels animals ferrats. Després, es portaven les garbes a dins l’era posades en rogle amb el vencill (manoll de brins del mateix cereal que servia per lligar la garba) fora. Seguidament amb una corbella més gran (anomenada corbellot) es segava la part de les espigues del vencill per aprofitar-les. A continuació es practicava la serrà que era segar o capar la part de les espigues de les garbes, deixant a continuació aquestes, encara lligades, fora de l’era.

2. La trilla: El pas del trill

Era la part més pesada. Al clarejar el dia, es lligava una mula o un cavall al trill (una post de fusta amb trossos de pedra sílex o ganivetes de ferro clavades a la part inferior).

L’animal, amb els ulls tapats per no marejar-se, girava i girava en cercles sobre les espigues portant el trillador dalt del trill per fer pes. Sovint, els xiquets pujaven per fer la feina més divertida i ajudar a xafar el cereal. Amb el pas de les hores, les pedres del trill tallaven les espigues separaven el gra de la pellerofa. De tant en tant s’aturava l’animal i amb la forca es donava la volta a la palla per a que la part de baix també quedara ben trillada.

Aquesta altra part del procés s’anomena ventar. En primer lloc es feia el coll, era el munt de la barreja de la trilla allargat, procurant que estigués perpendicular a la direcció del vent. D’aquesta forma es procedia al ventat, primer amb forques de tres ganxos, després amb altres que en tenien quatre o més i finalment amb una pala de fusta. L’acció consistia en llançar el producte a l’aire caient el gra vertical a terra i el pallús per ser més lleuger anava uns metres més enllà. Això era paletejar, fent l’arc els més experts.

Quan quedava un residu poc trillat s’arreplegava amb un ramàs de boja ramassera (és una retama que pren el nom científic d’Artemisia escoparia) i es feia la colà, que consistia en passar pel garbell, caient el gra a terra i quedant el residu dins. Si feia falta s’usava també la griveta que era un garbell més fi.

Finalment s’ensacava amb les taleques i es podia portar al molí, cas d’estar ben sec, o a secar a la sala de casa en cas contrari.

La palla

Una vegada arreplegat el blat es procedia a trossejar la palla, era com una segona part de la trilla. Hem de ressenyar que en tot el treball de la trilla calia tenir un oratge sec i amb sol, així és desprenia millor el gra de la pellerofa i es trossejava millor la palla.

Es posaven les garbes, ja sense espigues, deslligades i esteses a l’era, a continuació eren els animals que amb moltes passades trencaven les tiges. En ocasions també s’usava el carro amb una gran soca amb branques per a fer més efectiu el trencament de la palla.

Acabada aquesta tasca es procedia a posar la palla a la pallissa.

El destí de cada producte

Res es perdia en l’economia d’Artana:

El Blat: S’omplien les taleques i es portava a la cambra de la casa, on s’escampava per a que s’acabara de secar. Finalment es duia al molí per a transformar-lo en farina.

• La Palla: Es recollia i es portava a la pallissa. Era l’aliment base dels animals durant l’hivern, la pallà consistia en mesclar alfals serrat amb palla al pessebre. Després el sobrant servia per fer-los el llit que es transformaria en fem.
• El Pallús: Era el menys apreciat, s’usava principalment en els corrals de gallines, elles furgaven i buscaven els grans que quedaven.
• Aquesta part de la trilla ha sigut possible gràcies a l’excel·lent memòria i gran amabilitat del senyor Patricio Martí Catret.

Contat el que creiem més important del procés de la trilla, ara proposem una…

Ruta per les eres més pròximes al poble

1. Les Eres de la Vall

Comencem la ruta a l’entrada natural del poble venint de la Vall d’Uixó. Aquestes eres, dos de les quals encara observables, estan en mal estat, també les runes de les pallisses.

Recomanacions: Conservar les runes en l’estat actual evitant el seu progressiu deteriorament fent petits treballs de manteniment.

2. L’Era de Villar (mesura 17,8 m de diàmetre i té 6 pallisses)

Seguint cap al sud, arribem a l’Era de Villar.

• Detall tècnic: És una de les millors mostres d’arquitectura popular. Observeu el seu paviment radial fet amb rajoles. Aquesta disposició tan estètica i funcional permetia que la pressió del trill s’estengués uniformement i facilitava la separació del gra de la palla. La seva situació en relativa altura permetia que el vent separara el gra del pallús. Actualment és l’era més ben conservada del poble.
• Recomanacions: Aquest conjunt mereix una necessària i urgent restauració. Les pallisses tenen alguna reparació no massa apropiada des del punt de vista estètic; caldria també fer alguna petita obra per esmenar-ho. A la part del camí seria convenient fer una pareteta per evitar una solsida de la construcció.

Cal dir que la quantitat de pallisses en cada era solia coincidir amb el nombre de propietaris.

3. L’Era del Notari (mesura 18 m de diàmetre i té 2 pallisses)

Continuem l’ascens cap a una zona un poc més alta fins arribar a l’Era del Notari.

• Significat social: Aquesta era ens recorda l’estructura de propietat de l’Artana històrica. Probablement aquesta possessió podria estar vinculada a una de les cases més rellevants de la vila, de fet és l’era més gran de les que coneixem, té dues pallisses de bona fàbrica que malauradament estan en runes.
• Recomanacions: Netejar l’entorn i l’era amb herbicida, i també conservar les pallisses en el seu estat actual evitant la seva progressiva destrucció.

4. Era del la Mesquita (mesura 15,30 m i té una pallissa)

Entenem que era d’un sol propietari, la mesura és un poc inferior a les altres, té una bona situació per a beneficiar-se del vent de marinada i ponent.

Recomanacions: Cal eliminar la brossa amb herbicida per no malmetre les rajoles, netejar els voltants i mantenir les runes de la pallissa tal com estan ara.

5. Era Cremà (ara desapareguda per la carretera, però encara conserva una pallissa)
6. Edifici de la trilladora i pallisses

És una mostra de la mecanització de la trilla. La primera trilladora mecànica va funcionar probablement en 1946 en l’Era de Margalida, ara impunement desapareguda. Estava accionada per un tractor, posteriorment en van funcionar altres fins l’any 1949 que es va instal·lar la trilladora de la Germandat de Llauradors i Ramaders. Aquesta va estar treballant fins els anys 60 del segle  passat, fins que va desaparèixer el cultiu del blat en l’horta d’Artana.

Les pallisses pròximes a la trilladora es van construir a finals dels anys 50 del segle passat. Amb ocasió de fer les primeres escoles van desfer algunes eres i pallers, per aquest motiu les van edificar totes juntes al costat de la zona de trilla mecànica.

7. L’Era dels Menudes (mesura 16,70 m de diàmetre i té 3 pallisses)

L’Era dels Menudes és un espai amb una càrrega humana molt forta.

• Identitat local: Batejada amb un sobrenom de nissaga artanenca, aquesta era simbolitza el treball col·lectiu. Aquí s’ajuntaven famílies senceres per a la trilla. És el punt ideal per reflexionar sobre com aquests espais eren en realitat, les places públiques d’estiu on es forjava la comunitat a través de l’esforç compartit.

8. L’Era del Pou (mesura 17,20 m de diàmetre i té 4 pallisses transformades en garatges)

Baixant lleugerament cap a zones més resguardades però encara obertes al vent, arribem a l’Era del Pou, situada al Mig de l’Horta.

Aquesta pren el nom de Pou del Mig de l’Horta, malauradament aquest pou medieval situat al costat dels recents descoberts Banys Àrabs va ser derruït irresponsablement i sense cap justificació en els anys 70 del segle passat. L’era està feta amb rajola, presentant una col·locació molt estètica i original. Es conserva bastant bé però les rajoles estan molt trencades per causa del pes dels vehicles a motor que per allí passen. Les pallisses estan totes transformades en garatges

Recomanacions: Conservar-la com està ara i evitar que entren vehicles pesants.

9. Era del Cup (mesura 17,60 m de diàmetre i té 6 pallisses)

El nom “del Cup” és un fòssil lingüístic que ens recorda que, abans de la gran expansió del cereal, Artana era terra de vinyes. Un “cup” era el lloc on es trepitjava el raïm. Però també hi ha una altra accepció que nosaltres creiem més encertada: Conducte estret, de forma cònica o cilíndrica, per on va l’aigua a la roda o turbina d’un molí d’aigua (Pla d’Urgell, Tortosa, Maestr., Mall., Diccionari Català, Valencià i Balear).

Prop d’aquesta era està la bassa del Cup i la Sèquia del mateix nom que vesava al molí fariner anomenat Molí de Baix.

Recomanacions: Adequar el camí, netejar l’era i procurar conservar-les pallisses en el seu estat actual. Advertim que si no hi ha cap intervenció considerarem aquesta runa no visitable.

Aquesta era de moment no la incloem en la ruta per que està en un estat d’abandonament lamentable, si podem netejar-la la integrarem per que mereix ser visitada.

 ***

Acabada aquesta publicació, fem una crida a les persones amants del nostre poble per a que col·laboren amb nosaltres com a voluntaris per a netejar les eres i fer-les visitables. Segur que serà una forma de treballar pel millorament d’Artana.