Artana sempre ha sigut bressol de capellans; des de la repoblació ha hagut xiquets que s’han oferit a l’Esglèsia (tots els detalls els conta Mn. Lluis en un llibre que es pot llegir ací: Artananenses notables). Després de la Guerra civil, potser va augmentar l’ardor místic. En esta imatge de Pascua de 1943  feta al Seminari de Tortosa, tenim tres xiquets de 13 anys amb les mares, que van anar a portar-los les mones perquè els xiquets no eixien durant els tres primers anys.  D’esquerra a dreta, Vicente i Juan Ramón Malincho amb sa mare María Dolores de Panxut, Mn. José Tomeu amb la tia Teresa Tomasot, i Marí Peneque amb Mn. José Herrero.

Una altra imatge de xiquets al Seminari de Tortosa, 1944 ó 45. D’esquerra a dreta, Vicente de l’Hostal, al que diuen que van expulsar per escriure’s amb la germana d’un altre seminarista; Mn. José Panxut, Mn. Juan Ramón Panxut, l’adult Mn. Enrique Panxut (tio dels dos anteriors), Mn. José Herrero, ‘Peneque’; Mn. José Tomeu i el Padre Enrique. A l’últim el van enviar al seminari als 11 anys. Conten que era tan xiquet i rebaldia tant que el van tornar a casa. Anys després faria un altre intent exitós en un altre seminari. El Padre Enrique ha passat la vida en missions a Sud-Amèrica. També es conta d’un altre xiquet que, cansat del seminari, va escriure secretament una carta demanant que anaren a per ell i la va amagar dins d’uns calcetins bruts per a que la trobara sa mare quan li arribara la roba per a llavar.

Mn. José Herrero ‘Peneque’, al que véiem xiquet en les fotos anteriors, després de cantar missa a l’església d’Artana el dimarts 29 de juny de 1954, dia de Sant Pere Màrtir. D’esquerra a dreta sa mare, María Vilar ‘Peneque’; el padrí, el tio Calo; Mn. Ramon, rector d’Artana; el missacantant; la padrina, sa tia Teresa Herrero; i son pare, José Herrero ‘Malinxo’, que per primera vegada en la seua vida canviava la brusa per un trage.

Durant tres diumenges successius van cantar missa tres capellans del poble. A la imatge es pot veure que eren ocasions molt senyalades, que reunien molta gent, es penjaven cobertors als balcons, es feien grans convits on tot el veïnat col·laborava fent pastes i se li feien regals als missacantants.

Una visita pastoral, segona meitat dels anys 50. En primer pla Mn. José Herrero, l’alcalde José Vicent  ‘Caranyo’, Mn. Juan Ramón Herrero ‘Panxut’, el Sr. Bisbe Manuel Moll i Salord, Mn. José María Guinot i Mn. José Herrero ‘Panxut’.  En el nacional-catolicisme els bisbes eren figures tan espirituals com polítiques. A la imatge es pot apreciar la gentada que rebia l’Autoritat, la presència de l’alcalde i tots els capellans del poble, els carrers adornats, els balcons carregats de cobertors. etc.

Sense eixir de la temàtica religiosa però trencant amb el blanc i negre. Es tracta d’una postal del Cristo del Calvari en la peanya antiga, de suro patró, que s’havia canviat per l’actual cap a l’any 50. Edició de Foto Catalán de 1968.

Els avis de Mn. José Herrero ‘Peneque’: Maria Vilar Gallart i Joan Vilar, i la veïna Consolación, cap a l’any 30 al  carrer Pastora. A meitat dels anys 60 el sociòleg Pierre Bourdieu escriu sobre el rebuig dels llauradors a la fotografia en les zones rurals mediterrànies (“El campesino y la fotografía”, en El sentido social del gusto. Ed. Siglo XXI, 2010), tret de la seua funció solemnitzant esdeveniments com bodes, comunions o serveis militars. El relat d’esta imatge escenifica la situació: l’home no volia fotografiar-se, de manera que va haver de participar la veïna per a que fóra una cosa més “social”. Per la seua part, Consolación vivia amb tres germans a la casa de dalt. Un dels germans havia sigut frare, però ho va deixar i, ja major, el van casar amb una dona acomodada de Benifaraig, a l’Horta de València. El matrimoni no va anar bé i es van separar, però a Benifaraig també hem sentit contar la història d’un home d’Artana. Feu atenció a l’empedrat del carrer.

La parella anterior, Joan i Maria, havien viscut molts anys a València, al carrer Russafa, que estava tocant l’Horta (ara és el centre de València, i barri de moda). A la imatge veiem a Maria (la més a la dreta) amb els dos fills majors. El que està davant d’ella era Juan, que va quedar paralític als 20 anys. La foto és dels primers anys del segle XX. No és una imatge d’Artana però dóna idea de la vida que es feia i de l’aspecte dinàmic de les societats.

Tot no eren penes: la joventut es divertia. Colla d’amics en un berenar a finals dels anys 40.

Fina Músic a la Costera, davant de dos piles d’espartins assecats. Anys 50.

Més oficis: un joveníssim Juan José ‘Tata’ portant una carretada de gavells a Onda. Cap a l’any 50.

Festes religioses quasi tot l’any, i processons quasi tots els diumenges d’estiu. En este cas són xiquetes disfressades possiblement per a la cavalcada del Domund, a meitat dels anys 60. Totes les protagonistes són ben identificables: Maite Vilar, Cristina ‘Benarda’, Teresa ‘Corina’, Teresa ‘Tomasot’, Carmen ‘d’Eslida’, Lolita ‘l’Ordenari’, Pilar ‘de Màsquera’ i María Teresa ‘l’Alguatzil’.

Un altra cavalcada del Domund. Ací reconeixem a Maite Vilar, vestida de monja, i a Rosa Redó amb turbant de cubana.

L’última imatge de cavalcades del Domund. Ací es pot apreciar el detall dels diners recaptats: “Artana siempre ascendente”, i les xiquetes que representen les distintes races.

Processó i desfilada de xiquetes d’Acción Católica. La primera banderola diu “Jesús por María. Sección de Niñas de Acción Católica”.  Mitat dels anys 60.

Entre fotos de diferents festivitats hem pogut aïllar esta imatge de la capelleta de la Divina Pastora que mostra com era la fornícula original, de 1849. Es va assolar amb les reformes de la casa, cap a 1973.

María Teresa ‘Racó’ i Pili ‘Maniuela’ anat cap Escola. Es tracta d’una postal pintada de 1966, editada per I.A. Santa Fe, de Cieza (Múrcia). Es van fer prop d’una desena de postals d’Artana, totes amb la mateix tècnica de color i la majoria amb un bon gust qüestionable.

El carrer Sant Salvador, del barri de la Foia, en una nova postal pintada d’I.A. Santa Fe. 1966.