La Jota d’Artana

La Jota d’Artana, també anomenada “la Cançó dels Quintos”, és una peça musical pròpia del nostre poble que va perdre el seu ús fa unes quantes dècades. Esperant que algú la grave per als profans de la música, ací reproduïm la seua partitura i totes les dades que hem pogut esbrinar. És una nova ocasió per recuperar el nostre patrimoni sonor.

**********

LA NOSTRA CANÇÓ POPULAR EN UNA GRAVACIÓ INÈDITA DE JOSEP PALOMERO  (1979)

En esta ocasió presentem una joia inèdita del nostre patrimoni immaterial, un document sonor que representa una aportació monumental a la cançó popular artanenca i a la memòria oral de la primera meitat del segle XX. Es tracta d’una gravació de més de tres hores que Josep Palomero Almela (Borriana 1953), actual vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lingüista, etnòleg i literat de reconeguda solvència, va fer a tres dones del poble la vesprada del dissabte 25 d’agost de 1979, i que estava inèdita fins ara. Palomero estava recopilant aleshores la cançó popular de les nostres comarques.

La principal informant en Artana va ser Teresa Bainat Caraquitena (1893-1990), la ti Teresa Mateua, de 86 anys. A més de la ti Teresa, hi van participar Carmen Pla Llidó (1917-2004), Carmen d’Àgueda, que aleshores tenia 62 anys, i sobretot Dolores Pitarch Muchola (1912), la ti Dolores de Pitarca, que en tenia 67 (en el moment d’escriure este text, en gener de 2016, n’ha complit 104, lúcida i plena de salut).

En total hi ha prop de cinquanta cançons, cobletes i recitats, bona part dels quals estaven pràcticament desapareguts. Abunden les composicions del primer terç del segle XX, i altres segurament més antigues, que es comenten i es situen en el seu  context. Una finestra sonora a un món ja desaparegut. Una joia.

**********

PROPOSTA DE CALEFACCIÓ COMUNITÀRIA

cicle-biomassaDes de sempre, els responsables de l’Artanapèdia ens hem interessat tant per la cultura pròpia com per la qualitat de vida i el respecte al medi ambient. Ací aportem una iniciativa per dur la calefacció i l’aigua calenta a totes les cases del poble amb un gran estalvi econòmic, amb avantatges pràctics i sense impacte mediambiental, tal com s’està fent en molts altres pobles. Esperem que des de l’Ajuntament estudien amb atenció els beneficis evidents. Es pot llegir més sobre la proposta en esta pàgina.

**********

ARA FA 100 ANYS

S’acaba 2015 però no volem deixar passar una efemèride que ens pareix d’extraordinària importància: la constitució, ara fa cent anys, de la Junta de Defensa de les espartineres i la posterior Societat Obrera Espartinera, organització legal de la qual es conserva memòria, és a dir, l’organització d’una mútua i sindicat de treballadores que duria a un dels fets més sorprenents de la nostra història moderna: la vaga de les espartineres de 1916, que mereix una celebració en aquest any que entra.

D’aquell fet conservem una cançó preciosa que es pot escoltar ací mateix. Es tracta d’un fragment de la gravació que Josep Palomero, etnòleg i escriptor, va realitzar el 1979 amb tres dones majors del poble, i que es pot escoltar íntegrament a l’Artanapèdia. Les dos veus femenines són les de Dolores de Pitarch, que aleshores tenia 68 anys, i Teresa Mateua, que en tenia 86.

Reproduïm també un fragment del llibre inèdit de Josep Herrero La indústria de l’espart. El cas d’Artana:

L’any 1915 les espartineres que es veuen forçades a viure del seu trebalI havien de fer una jornada de 15 ó 16 hores. Algunes col·locaven el pa sobre els genolls per a no deixar la feina mentre menjaven. En canvi, a ulls de les obreres pareixia que els espartiners creixien econòmicament.

Després de moltes protestes infructuoses i considerant que la situació desesperada persistia, en el mateix any 15 es crea entre les espartineres una Junta de defensa. Molt prompte agruparia a 725 sòcies. La fundadora i secretària fou Cristina Sales Vilar [de qui es parlava en la cançó anterior] i la presidenta Concepció Agramunt Selvi.

(…) La Societat Obrera Espartinera aconseguí l’aprovació oficial, comprometent-se les afiliades a complir les condicions acordades. La principal era disposar de diners en caixa com a únic recurs de resistència i subsistència en cas de malaltia d’alguna afiliada o vaga justa i forçosa. Aquesta condició era fonamental perquè les treballadores no eren beneficiàries de la Seguretat social. La quota era de 15 cèntims setmanals, sent el depositari mossèn Clemente Moliner, que aleshores era el rector de la parròquia. La societat funcionà des de principi amb eficàcia.

Els comerciants, tement la unió, intentaren desfer-la per diferents mitjans, però no ho aconseguiren.

**********

LA (FALSA) MONEDA REPUBLICANA D’ARTANA

La (falsa) moneda republicana d’Artana” és una historia sorprenent de falsificació de moneda històrica desvelada pel nostre col·laborador Jordi López Vilar, doctor en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i membre de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

falsa-moneda-complet

**********

SOBRE L’EDUCACIÓ BÀSICA EN LA POSTGUERRA

En esta pàgina incloem dos textos: una “Nota sobre l’educació bàsica en la postguerra“, ben il·lustrada amb nombroses imatges de l’època, i una “Memòria escolar d’un xiquet de la postguerra”, el testimoni d’un veí sobre la seua experiència a l’escola dels anys 40 i primers 50. Aquella època  fosca es conta modestament, a partir de la memòria viva dels supervivents. Entre els documents que s’hi aporten figura la localització de les distintes seus escolars actives els anys 40 i 50.

mapa-complet 2

**********

PER DAMUNT DE LES 50.000 VISITES!

50.000 visites en tres anys de vida no està gens malament. Artanapèdia fa poble, estimula aquells vincles més nobles: els de la cultura pròpia, els de la identitat. És, com deia Gabriel Celaya a propòsit de la poesia, un arma carregada de futur.

En tres anys de vida, Artanapèdia s’ha convertit en un referent en l’àmbit de la recerca i la divulgació de la història i el patrimoni. Però no es tracta només d’una iniciativa acadèmica o identitària: és un diàleg amb la nostra cultura popular, entesa com una cosa viva i fèrtil, no limitada a les tradicions més o menys inventades i que sovint ens situen en una via morta.

Les xifres, a meitat d’agost de 2015, són les següents: 173 “pàgines”, algunes d’elles amb nombrosos documents; més de 400 fotos històriques, prop d’un centenar de comentaris, uns quants milers de fulls escrits, molts articles d’investigació que obren portes a la comprensió del passat i del present del nostre poble (sobre navalles, eres, mines, emblanquinadors, ramaderia, “memòria històrica”, etc., etc.). El material produït o compilat a Artanapèdia augmentarà el seu valor conforme vagen passant els temps, com un patrimoni col·lectiu.

Tot això desinteressadament, des de la independència i sense cap recolzament institucional, només fent ús de molta creativitat. Som especialistes en produir cultura sense mitjans costosos. Això no vol dir que eixe recolzament no siga necessari, de fet ens hem de doldre de no tindre institucions (locals, comarcals, nacionals) que estiguen a l’altura de les necessitats de la producció cultural a la nostra terra.

Per al futur estem carregats de projectes il·lusionants, lamentablement no sempre podem mantindre el ritme de treball que voldríem. Així i tot, esperem que ben aviat pugam parlar de centenars de milers de visites.

Gràcies, veïnes i veïns, gràcies per la vostra atenció i per les vostres col·laboracions, que continuarem sol·licitant. Artanapèdia sou tots vosaltres, la vostra confiança ens farà créixer en nombre i qualitat, en definitiva ser valuosos i importants.

Artana, 15 d’agost de 2015

Amics d’Artana – Redacció d’Artanapèdia

**********

IMPORTANT ACTUALITZACIÓ SOBRE EL SIGNE O MARCA DE FEDERO

A mitjan del segle XIX, un tal Federo, pastor i comediant de Pina de Montalgrao, va deixar uns quants cents de marques en diverses comarques de Terol i Castelló. Ací oferim noves informacions sobre un dels xicotets misteris presents al nostre i a altres termes: la ‘marca de Federo‘:

La marca de Federo sobre roca en la muntanya de la mina de la Font del Ferro, possiblement la versió de més qualitat

**********

RECONEIXEMENT I PROTECCIÓ DEL PATRIMONI: LES ERES

L’interessantíssim text “Les eres d’Artana, un patrimoni a conservar“, inclou una explicació sobre el treball amb el blat al nostre poble i una ruta per les vint-i-cinc eres que hi havien pròximes a la població -que es pot veure a la imatge següent. La reflexió sobre les eres ha valgut també per fer a l’Ajuntament una “Proposta de protecció de les eres” com a patrimoni rellevant que mereix deixar memòria.

ruta-eres

**********

SOBRE LA MINA DE LA FONT DEL FERRO

Amb ocasió del destacat treball de recerca sobre la Mina de la Font del Ferro, i amb l’ajuda inestimable de l’antic treballador Blai Andrés Bagant, se’ns ha ocorregut situar totes les boques de mina conegudes sobre una foto aèria. Ací en teniu el resultat:

Croquis de Blai Andrés Bagant sobre la situació de les boques de mina

Croquis de Blai Andrés Bagant sobre la situació de les boques de mina

Ubicació de les boques de mina conegudes. Es pot apreciar la direcció de la veta de ferro, que fa que les boques estiguen pràcticament en línia recta

Ubicació de les boques de mina conegudes. Es pot apreciar la direcció provable de la veta de ferro, que fa que les boques estiguen pràcticament en línia recta

 **********

PER LA DECLARACIÓ DE MONUMENT NATURAL A LES PENYES ALTES

Una bona notícia: El passat 11 de juny l’Ajuntament en Junta de Govern decideix reiniciar les gestions per a que les Penyes Altes siguen declarades Monument Natural del País Valencià. La Declaració es va aprovar per unanimitat fa cinc anys, a les Corts, al Consell Valencià de Cultura i al propi Ajuntament. Esperem que aquesta Declaració siga una realitat ben prompte.

Penyes_Panorama

Tots els assajos per reproduir la majestuositat de les Penyes Altes resulten un fracàs. Esta imatge és una reducció per a Internet d’una composició panoràmica feta amb 22 fotografies

Panoràmica reduïda de Penyes Altes composta per 24 fotos

Panoràmica reduïda de Penyes Altes composta per 24 fotos

**********

Benvolgudes lectores i lectors,
ARTANAPÈDIA VOS FA UNA CRIDA PER A QUE ENS FACILITEU IMATGES I INFORMACIÓ (nom, localització GPS o aproximada, detalls…) SOBRE EL NOSTRE PATRIMONI HISTORICARTÍSTIC, ETNOLÒGIC, GEOLÒGIC, BOTÀNIC, ETC., és a dir:  corrals, colmenars, aljubs, casetes, fonts, formacions geològiques, arbres monumentals, etc., etc. Volem catalogar i situar tot el patrimoni del nostre terme. Una empresa tan ambiciosa només es pot fer amb la participació de tots. Els col·laboradors apareixeran com a autors del seu treball i participants en el projecte. Podeu enviar la informació a la nostra adreça de correu-e: artanapedia@gmail.com

GRÀCIES!!

**********

EVOLUCIÓ DE LA PARTIDA DEL PINAR

(recordeu que podeu veure-ho tot en gran fent clic sobre les imatges)
Pinar

El que ens interessa en esta ocasió és veure l’evolució del terme, en concret a la partida del Pinar. Hem enllaçat la imatge del bombardeig de la Legió Còndor sobre l’Horta del Pinar, vora Rambla, feta des dels propis avions, el 4 de juliol de 1938 (Arxiu fotogràfic del Centre d’Història Contemporània de Catalunya), amb una imatge actual treta de Google Earth. En la primera s’aprecien els bancalets nets, preparats per a sembrar o poblats de fruitals, i les muntanyes “cernudes”, completament treballades, amb els secans apegats a les corbes de nivell per un sistema riquíssim (i costosíssim) de ribassos i ribassets. El que es veu a la imatge actual és una partida arruïnada, amb bancals perduts i muntanyes completament invadides per pins. Per cert, també es pot veure el moviment del llit de la rambla, que resulta força curiós. Ací baix teniu les imatges inicial i final, per si voleu veure-les amb més calma (ja sabeu que es poden ampliar).

Artana bombardeig pinar 04.07.1938  Pinar

EVOLUCIÓ DEL TERME D’ARTANA

foto-aèria

El mateix comparant una foto aèria feta cap a 1960, aportada per José Juan Ibáñez Gallart, a la imatge actual de Google Earth. A la imatge antiga es veuen les hortes del poble impecablement treballades i delimitades: l’horta rodant el poble, la de Rebó, la del Pinar i fins i tot l’horteta del Vicari. Les muntanyes estan treballades i arribassades fins al cim.

Si més no, cal doldre’s de la pèrdua dels terrenys de cultiu. L’absurd econòmic actual fa que siga més barat dur, per exemple, creïlles de mala qualitat de Xile o Israel (i tot tipus de fruita i verdura) que fer-les bones a cent metres de casa, tenint aigua i fem de sobra i amb alts nivells de desocupació. Ací baix teniu les imatges originals.

foto-aeria  foto aèria

**********

NOTA

A l’epígraf d’ENLLAÇOS va deixar de funcionar el link que ens adreçava al programa El poble del costat, que Canal 9 va dedicar a la relació entre Artana i Eslida, i l’hem substituït per un altre. Si no hi havia més enllaços a programes de la Televisió Valenciana en què apareguera Artana era per la seua malaptesa a l’hora de proveir informació. Aquell enllaç no funciona perquè, a més dels serveis de la televisió autonòmica, la Generalitat va tancar també la pàgina Web. Ha desaparegut tant la televisió com la memòria del treball fet durant les darreres dècades. Una pèrdua patrimonial irresponsable que no ens podem permetre.

Amics d’Artana, 2 de desembre de 2013

**********

calvari capella-1925

La primera foto és de Carles Sarthou Carreres, feta cap a 1910. La segona és de 1925, després de les obres d’ampliació que va fer Mn. Clemente Moliner el 1915. No pareix el mateix calvari. La qualitat de les imatges és fluixeta perquè estan tretes de revistes de l’època (podeu veure-les en el seu context a l’apartat de DOCUMENTS), però si feu “clic” sobre elles les veureu amb un poquet més de detall.)

**********

Amics d’ArtanaAmics d’Artana és una associació cultural que defuig la banalitat, la superficialitat i el populisme en la cultura rural. Treballa de forma desinteressada en la investigació i la difusió de la cultura pròpia, el patrimoni material i immaterial: historicoartístic, arquitectònic, etnològic, oral, etc., però també ecològic, geològic… Entenem que la reivindicació del patrimoni és una reivindicació sobre aquells elements que són importants per a la nostra comunitat, i així, per a la nostra qualitat de vida i la nostra dignitat com a Poble.

Artanapèdia es un espai obert a la investigació (històrica, sociològica, etnològica…) sobre Artana i el seu entorn. S’hi publicaran tots els documents (textos, fotos, catàlegs, etc.) que ens feu arribar atenent a criteris de rigor i qualitat. Volem que siga una contribució a la cultura i la identitat del Poble.

Licencia Creative Commons

Artanapèdia recolza la cultura lliure. Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 3.0 Unported.

  1. Per cert,hi ha un comentari que fa referencia a una intoxicacio per monoxid de carbo.Puix be.La formula no es CO2.Es tracta de CO.No passa res.

  2. Ramón saborit

    Enhorabona a totes i tots per l’Artanapèdia. Estic impressionat i vos anime a no defallir.

  3. Francesc Vicent Nicolau (Caranyo)

    Felicitats per l’article de ” Les eres d’Artana un patrimoni a conservar” es clarificador i molt ben documentat. Personalment m’ha recordat vells temps a on anàvem a jugar. Recolzar-vos en la iniciativa de protecció a les eres que eu fet a l’ajuntament, i també si puguessim anar una mica mes llun, i arribar a rehabilitar-ne alguna.

  4. UNA VILAVELLERA

    ENHORABONA PER EL VOSTRE TREBALL I FELIÇ ANY 2015!!!

  5. Feliz 2014 a todos.
    Recobremos ilusiones y esperanzas necesarias para vivir.
    Como dijo una persona que , durante su gobierno , tanto daño hizo a todos :

    Buenas noches y buena suerte . Le falto añadir : a quién se la merezca .
    Ánimo a todos!!!!

  6. Podeu trobar el programa “El poble del costat: Artana-Eslida” també en Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=OiRyKJ6IPN4
    Òscar

  7. Gràcies de tot cor al equip de Artanapedia, que ens estan regalant el seu temps, la seva energia, per a que tots puguem gaudir de una web de qualitat.
    Gràcies també al veïns i altres amics d’Artana que la enriqueixen amb les seves interesantíssimes aportacions i la fan possible.
    Bon any a tots! Molts d’anys a Artanapedia!

    Pili Blasco

  8. Júlia Navarro

    La web esta excel·lentment organitzada plena de xicotets detalls, és preciosa, bo com vostre poble, i plena de bons valencians. He de visita Artana!!!!

  9. Joanvi Sempere

    Enhorabona! M’ha agradat molt. Tot i que només passe a Artana alguna temporadeta curta a l’estiu i escassos caps de setmana, m’interessa molt el poble.

  10. Òscar Pérez Silvestre (Eslida)

    Enhorabona pel primer aniversari! Buscaré unes fotos de l’ermita de Santa Cristina dels anys 1910. Com sempre, a la vostra disposició.

  11. la pagina me parece estupenda PERO, ha quien va dirigida?, solo a los valenciano-lectores (todos los valenciano parlantes no saben leerlo), pienso que deberia de estar enfocada para todo el mundo y por lo minimo estar en los dos idiomas oficiales del estado español pues de lo contrario estais limitando la difusión de un trabajo bien hecho

    • Francisco, gràcies per la valoració positiva que ens fa. Artanapèdia admet textos en valencià i castellà normatiu, com bé pot comprovar.La pàgina té un caràcter local, està adreçada bàsicament als artanencs. Creiem que tothom pot llegir en valencià, i de fet l’idioma no és un problema ni per franja d’edat, ni per opció política. Prop de deu mil visites en cinc mesos ho demostren. Si vosté té problemes per llegir-lo li podem aconsellar una multitud de traductors en línia o de programes gratuïts per a la correcció i la traducció del valencià normatiu (el Salt 3.0 i 4.0, per exemple, que proporciona gratuïtament la Generalitat Valenciana). Cordialment, Amics d’Artana

  12. Magnífica idea!!!!,…. i molt instructiva. Moltes gràcies!!!!!!

  13. Fátima Peris

    enhorabona, he estat en la presentació i m’agradat molt, a vore si vos envie alguna foto…adeu,

  14. Moltes felicitats quantes idees han quedat al tinter pero en esforç surtiran una abraçada.

  15. J. Joan Llidó

    em sembla una iniciativa molt interessant, encomiable i que pot servir per recuperar la historia i les costums del poble. Endavant i si puc col.laborar en alguna cosa, no ho dubteu.
    J. Joan Llidó

  16. Tinc una narració sobre les bruixes de la Vall d’Artana que no sé si, per la seua extensió, és possible publicar-la ací… Està inspirada en algunes anècdotes que em va contar el tio Juanito Coloma, Joan Tomàs i Martí. Ja direu.

  17. Interessantisima la pagina, Per fi algu dona un pas en davant per a la cultura Artanenca.
    A seguir aixi.

  18. jose rico (seba)

    Lo de Les Garroferes de Josep Herrero ;es un treball molt ven lograt; el que entre en Artanapedia no el te que pasar per alt ,pues la seua lectura li ayudara a coneixser; lo que son les Garroferes, i el seu frut.

  19. enora bona per aquesta pagina anim per a millorarla

  20. Pilareta Tasca

    ¡¡¡Expectacular¡¡¡ no es podia esperar menys de vosaltres. si voleu colaboració ja sabeu on estic
    ¡¡¡ENDAVANT¡¡¡

  21. Com anem en contra de tot centralisme. Des de la Ciutat de València us recolzem pel vostre treball de difussió de la nostra arrelada cultura, tant de temps amagada i desvirtuada, a canvi d´una altra, amb els nostre respecte, la qual no tenim que envejar no gens ni mica… Seguirem en contacte. Cal difondre la vostra “Enciclopedia de la Plana”
    Rafel Sena (Russafa)

  22. jose rico (seba)

    Esta página si que fa poble de veritad i lo demes son romansos . animo i que no decaiga .

  23. Josep Antoni Casañ

    Enhorabona,de forma i fons es una web i amb un contingut extraordinari.Quin positiu esforç de bona gent- i amb sabiduria- que transmet els seus coneiximents.Gràcies i tots els ànims.El relat dels presoners de Ceuta emotiu i emocionant!

    • Moltes gràcies Josep Antoni pel teu comentari. Felicitacions com aquesta ens anima a continuar amb la nostra modesta labor amb més entussiasme si cap.
      Josep Herrero

  24. Jordi López Vilar

    Moltes felicitats als creadors d’aquesta pàgina. L’aniré seguint amb molt d’nterès i si m’ho permeteu aportaré també algun treball.

  25. Josep, em sembla una molt bona idea. Ens mantindrem en contacte.

  26. Molt interessant açò de l’Artanapèdia. Em mantindré en contacte amb vosaltres. Trove a faltar, de tota manera, alguna fotografia, dibuix, etc. en relació amb el temes tractats així com també alguna del poble d’Artana. En tot cas, Enhorabona!

  27. luis enrique

    ¿Sería posible leer está página en Castellano, como se puede en otras escritas en o hechas en catalán? Gracias.

  28. Felicitats, intentarem participar. Tinc un poema sobre el oli DÀrtana si volen vos ho envie.
    Pilar

  29. Òscar Pérez Silvestre

    Josep Herrero, per favor, quan pugueu publiqueu també el teu magnífic treball sobre la indústria de l’espart de la revista ‘Caramella’. En poder, vos enviaré cosetes meues publicades i algun regalet.

  30. Òscar Pérez Silvestre

    Molt bona idea! Els d’Artana, sempre per davant. Salutacions des d’Eslida.
    Òscar

  31. Pilar Cabañes

    Amics d’Artana, fer una pàgina com aquesta ja és una tasca fonamental, per la difusió del nostre poble i la nostra cultura. Felicitats!

    Imma i Pili

  32. Ja estarem ‘al loro’ i veurem com va a veure si podem col.laborar-hi… La idea em sembla molt bona.

    Joan Pla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: