Fina Llidó ens va donar accés a un grapat de fotos i documents preciosos, que mostren una Artana antiga, des dels inicis del segle XX fins a fa unes poques dècades, però igualment en una societat hui en dia quasi inimaginable. Una altra civilització que viu parcialment entre nosaltres per mig dels seus testimonis i de l’afecte que ens genera.

Vam passar una vesprada molt bonica amb Fina i el seu marit, el nostre amic Germà Persiva. Cada imatge és una font inesgotable d’informacions i anècdotes que ací hem resumit en pocs conceptes, però que esperem que vos resulten tan suggeridores com a nosaltres.

Grup de xiques al voltant de dos monges de la societat de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, conegudes com filles de la Caritat, germanes paüles, vicentines o vicencianes; són fàcilment reconeixibles per l’hàbit gris (avui, gris blavós) amb gran toca alada blanca de fil, amb les puntes eixint cap enfora (actualment, vel blanc).

Entenem que, pertanyent a una col·lecció familiar, hi haurà persones relacionades amb Artana. El nostre va ser durant molt de temps un poble levític, que generava vocacions religioses de tot tipus.

Per la forma de vestir suposem que la foto és dels primers anys del segle XX.

***

Monja dominica al Monastir de la Santíssima Trinitat i Santa Llúcia d’Oriola, convent de clausura. Està fotografiada en estudi amb dos germanes (una d’elles és Josepa Maria, a qui vorem en la foto següent). Eren ties de l’àvia materna de Fina, i parentes també de la família de Benjamín de l’Ordenari. A Oriola era educadora de novícies.

***

Josepa Maria, besàvia de Fina per part de mare, retratada en el canvi de segle per G. Colon a Castelló. Sorprén com anaven de llargues i estovades, amb les faldes arrossegades per terra i el cap cobert.

***

María Llidó Martí, tia de Fina Llidó Herrero, germana de Joan, a qui vorem en la foto següent. Vivia a la plaça de l’Ajuntament (a l’actual “Ca la tia Maria”). Era una cantant excepcional, i conta la família que de joveneta van arribar a buscar-la per a educar-li la veu i fer-la cantar professionalment, però els pares no li van deixar. És foto de l’estudi Julio Derrey, a València, datada al revers en agost de 1930.

***

Joan Llidó Martí, pare de Fina, sogre de Germà Persiva i marit de Fina Herrero Silvestre, que vorem a continuació. És foto de mili, que va fer al Regiment de Pontoners de Saragossa. https://ejercito.defensa.gob.es/unidades/Zaragoza/rpei12/Historial/index.html

La foto està feta al voltant de 1930, de fet, Joan, nascut en 1908, recordava que al quarter de Saragossa havien tingut visita del rei Alfonso XIII (probablement en la visita a l’Exposició Nacional Hortícola, que es feu eixe any), a qui ja només li quedaven mesos de regnat. És foto de Miguel G. Martínez (Saragossa).

***

Montepío nacional del servicio doméstico, que identificava les dones que treballaven al servei domèstic. El cas de Fina Herrero (que ací tenia 51 anys) és que quan tancaren els empresaris de l’espart, on havia estat treballant i cotitzant, li faltava molt poquet per a poder cobrar, de manera que va estar fent unes hores de domèstica per a uns parents.

***

Postal de J. Català: “Ruinas del Castillo”. 1981. El llenç de muralla complet, amb merlets, es va caure molt pocs anys després. És una de les nombroses postals que va editar José Català, “Pepe Cala”, l’excel·lent fotògraf d’Artana, promotor de moltes iniciatives que mereixerien un reconeixement.

***

Llibreta de Mutualitat escolar, on anaven fent estalvi les xiquetes i xiquets d’escola. Com es pot apreciar, comprén el període 1948 i 1949, mal moment per a l’estalvi, després de la gran gelada de Sant Antoni de 1946 i la misèria que va instal·lar al nostre territori. Fent clic sobre les imatges podeu vore o descarregar el document complet (11 planes).

*