Alberto Sendín Blázquez, “Alberto el de Madrid”, casat amb Emilia Caballero Zazurca i per tant gendre del metge don Juan Caballero, va ser un reconegut jurista espanyol. Alberto se sentia artanenc, i tenia ací molts amics. Diríem que era un artanenc perifèric, com altres que hi estan vinculats i senten un gran afecte pel poble.

En el relat de poble d’Artana cal incloure persones com Alberto i Emilia, o com don Juan Caballero, que aporten complexitat social i el seu mèrit professional a la nostra comunitat.

Jesús Vilar Villalba (Jesús de Fermín i Clàudia) ha contactat la família, que ens ha lliurat este relat biogràfic. Jesús continua la seua col·laboració desinteressada amb Artanapèdia.

Alberto era el menor de tres germans, dos dels quals es van ordenar sacerdots i després van ser canonges (José Sendín i Juan Agustín Sendín), així com professors de l’Institut de Plasència i del Seminari.

La seua vinculació a Artana es deu al seu matrimoni amb Emilia Caballero Zazurca (com s’ha dit, filla del metge d’Artana don Juan Caballero), amb qui va tindre quatre fills: tres xics i una xica –malauradament desapareguda.

Al nostre poble estaven plenament integrats en la vida social. Alberto tenia una especial relació tenia amb l’Associació de Caçadors d’Artana, amb qui gaudia de la seua gran passió: la caça —i les paelles amb els amics de la penya els Pelegrins.

També era molt aficionat a l’arqueologia: va ser col·laborador del Museu Arqueològic de Borriana i descobridor, juntament amb el seu gran amic Abilio Lázaro, de nombroses peces arqueològiques que es poden observar en aquell Museu.

Va faltar a Madrid el divendres 20 de desembre de 2019.

Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres juntament amb la de Dret, i va fer els cinc anys de carrera només en quatre, amb un brillant expedient acadèmic.

Va opositar al cos de Lletrats de la Seguretat Social, on va traure el número 2 de tot Espanya. Va treballar primer a Castelló i després a Madrid.

La seua carrera funcionarial la va desenrotllar dins de la Tresoreria General de la Seguretat Social, on va arribar a ser subdirector general. Era un càrrec no polític, per la qual cosa va ocupar este lloc amb Governs de diferents partits polítics.

Este treball el va compaginar amb altres funcions rellevants, com ara professor de Dret Laboral a la Universitat Juan Carlos I de Madrid; era membre i/o president habitual del Tribunal examinador a les oposicions del Cos de Lletrats de la Seguretat Social. Va realitzar conferències a diferents universitats espanyoles, com la Universitat Pontifícia de Comillas, o, en l’àmbit internacional, a diversos països de Llatinoamèrica (Colòmbia, Mèxic…) representant la Delegació Espanyola.

També va representar Espanya a Congressos Internacionals en matèria de Seguretat Social (per exemple, a l’antiga Iugoslàvia). Va ser el veritable artífex de la redacció del Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social, i va emetre nombrosos dictàmens i ponències sobre la matèria.

Va rebre nombrosos premis i distincions durant la seva carrera com a funcionari, entre elles la Distinció ATTAS (l’Associació Professional del Cos Superior de Tècnics de l’Administració de la Seguretat Social) i, molt especialment, la Medalla al Mèrit al Treball, l’any 2006.

Diploma del Ministeri de Treball i Afers Socials a propòsit de la concessió de la Medalla de Plata “Al Mèrit en el Treball”.

Arribà a publicar-se al BOE el seu nomenament com a magistrat de la Sala 4 del Social del Tribunal Suprem com a jurista de reconegut prestigi, encara que, finalment, després de ser nomenat Sotsdirector General de la Tresoreria General de la Seguretat Social, va optar per romandre a l’Administració, a la qual va dedicar la seva vida laboral. Va posar fi a la seua dilatada carrera funcionarial tornant breument per la Inspecció de Treball a Castelló, on l’havia començat en raó del seu matrimoni amb una filla d’Artana.